Bé, ara fa dies que no em passava per aqui, de fet, és ben bé que no hi ha massa per explicar, l'octubre no és massa bon mes, moltes coses a nivell personal que fan que els ànims no estiguin en el seu millor moment, i tot i que el fred m'agrada, el canvi d'hora em pot, això d'entrar a treballar de nit i sortir-ne de nit és superior a mi, i lo fotut és que passen els anys i enlloc d'aprendre a portar-ho millor, tot el contrari, encara em fot més, dec ser una mica planta i el necessito el sol, o necessito canviar de feina per poder aprofitar les hores de sol que hi ha...en fi, és el que hi ha i haurem d'apretar.
Aquesta temperatura ja ha estat normal cada mati, 0º, ni fred ni calor, com diem per aqui, algun dia menys i tot, a partir d'ara serà extrany veure'l per sobre d'això als matins i vespres.
En l'àmbit de les dues rodes, doncs tret d'avui, no massa res, desde l'última entrada, la idea era anar-hi posant més hores progressivament, però aqui ha vingut el primer dels "problemes", no recordava lo increiblemet avorrit que és el rodillo, per molt bé que s'hi pugui treballar, he decidit que no el suporto, no aconsegueixo portar-hi les mateixes pulsacions que a l'aire lliure, no corre l'aire, i el més important, m'avorreix profundament, aixi que la primera setmana va quedar en que de diumenge al dissabte següent, una trista hora de rodillo, i el cap de setmana es va quedar amb dues sortidetes de 40 km cada dia, el dissabte amb el Pepon i l'Edu, molt tranquils perquè l'Edu tenia la duatló de Tona el diumenge i no era plan de passar-se. El Diumenge tenia una sortideta pel Montseny amb el cunyat i un seu amic i vam acabar esmorzant a Collformic, i tal com va ser la sortida crec que vaig arribar a casa amb més kgs dels que havia sortit, però també va bé passar uns dies de sortides tranquiles, sense masses km i d'esmorzars de forquilla i ganivet, almenys a mi, em fan venir ganes de fer km.
l'armari del cunyat per les pistes del Montseny, això de parar a esmorzar no se'm posa massa bé a mi, a ells sembla que si, tiraven més després de les seques amb buti de Collformic.
Durant la setmana tampoc massa res, unes dues hores i mitja de rodillo en dos dies, n'hagués fet algun dia més però tenia visita al fisio, i el dia de la visita i el següent res de res, el millor és que em va donar la cartilla fins passat festes, tot ha evolucionat molt bé, això també m'ha motivat i fa que esperés aquest pont amb més ganes.
I arriba el pont, la intenció era sortir els tres dies però per diumenge donen mal temps. El Dissabte havia quedat amb el Pepon, l'Edu treballava, i jo tenia un dinar familiar, així que una volteta curta, rodant per la Plana i pujant a La Miranda, i la veritat és que no sé perquè no hi vaig mai, no té res ja que no és llarga ni amb molta pendent però per anar-hi a fer alguna sèrie i cosetes així està molt bé i és al costat de casa. La sortida en si va ser d'uns km de riure a una mitja de riure, però fent-la petar i arreglant el món en bona companyia.
Diumenge es lleva plovent i amb el canvi d'hora portava llevat desde les sis del mati, no és que no ho sapigués i ja tenia la intenció de quedar-me una horeta més al vespre, però el sofà i la manta són mala companyia si et vols estar despert, i com sempre, em vaig quedar fregit, i és el que té dormir poc, que a les sis els ulls com taronges, negre nit i plovent, ole! sort que una conversa d'aquestes bonissimes que pots escoltar per la ràdio a aquestes hores em van fer endormiscar una estona més (si és que sóc un desgraciat! jajaja), en fi, que a les 7:30 ja estava dret i tenia l'opció de passar del llit al sofà i passar-me el mati mirant les motos i com aclarís el dia cagar-me en tot per no haver sortit, o sortir directament, i si cau el diluvi universal, doncs ja tornaré, la opció és clara, al carrer! i així va anar, tenia la intenció d'anar a fer el recorregut del bicicims, però sense el tram de caminar, i just és on està més negre, i en el moment de tirar cap a la presa veig que el temps no té pinta de millorar gens per allà i decideixo tornar, i la sortida acaba amb uns 40 i 1000+ aproximadament, les sensacions gens bones, quin desastre.
Tot i sortir plovent, a vic es va obrir ràpid el dia...
Cap al Montseny semblava que també es volia obrir...
Però cap a Cabrera crec que no, és allà enmig d'aquells nuvols, en fi... em mullaré.
I diumenge havia quedat amb l'Edu, el Gerard i el meu cunyat per anar cap a Sant Miquel del Fai, em quedat a l'hora dels senyors a centelles perquè aquell parell ahir tenien sopar, així que amb el cunyat decidim pedalar una mica més i sortim més d'hora per anar a centelles amb bici, comencem bé, el cunyat és un toro, carretero i començem amb 20 km on pot anar a plat i rodar, així que començo el dia més apretat del que voldria, però ja em va bé, a veure si se'm desperten les cames! un cop a Centelles ens trobem amb aquell parell amb cara d'haver dormit poc pero prou sencers i comencem a tirar, el cunyat posa un ritme que fa por, jo m'he espabilat i segueixo molt bé, i aquell parell a mitja pujada cap als cingles diuen que ja han destilat tot l'havana de la nit i que ja es troben millor, així que anem pujant fins que noto que em costa molt de moure la bici, com si anés punxat, i efectivament vaig molt tou del darrera però no acaba de desinflar-se, si poso més aire, al liquid li costarà més de sellar i si no potser desllanto, però com que veig que aguanta vaig tirant fins dalt, que parem a inflar i Sant Notubes! tot tapat, no perd gens! avall va fins a Sant Miquel del Fai.
Des dels Cingles de Berti, el Montseny es veia espectacular, ho penso moltes vegades, hi ha moltes zones xules per rodar i molts racons per veure a tot arreu, però no treu que tenir això tan a prop ens converteixi en uns privilegiats.
Al arribar-hi hi ha una gentada de Déu, i no ens deixen passar, bé si, pagant 8 euracos, res de res, mitja volta i amunt, i al començar a pujar em trobo igual que ahir, sembla que les cames diguin que ja n'hi ha prou, tinc força però és com si pesessin, i aquesta sensació em fa emprenyar i em vaig escalfant durant tota la pujada asfaltada, al arribar al camí el cunyat tira com un toro, no entenc com pot moure els "desarrollos" que mou, però a mi m'agafa el calentón padre, per tenir les sensacions que tinc decideixo pujar a trinxar-ho tot, i si peto almenys petaré amb raó, i voilà! feia temps que no tornava a veure el pulsometre a 182, vaig molt baix normalment però després de la passada de voltes puc aguantar bé les 170-175 tota la pujada (cosa que tampoc hi vaig mai tant alt) sense massa dificultat i les cames responen, diria que s'han despertat i tot, i a partir d'aqui, han canviat totalment les meves sensacions, em trobo el calentón, però vaig molt bé fins a Centelles, i d'allà, un cop ens despedim del duo dinamico, em toca intentar seguir el cunyat altre cop en terreny pla i a plat, però tot i que em trobo les cames carregades segueixo bé fins a casa on hi arribo amb 75 km i 1200+, i contant que tot el desnivell es fa en uns 35 km, doncs ja va estant bé per posar-nos a to altre vegada.
Ah! el cunyat m'ha muntat una bici de carretera (és el que té col·leccionar bicis, que al final t'acaba faltant lloc, i jo molt amablement m'ofereixo a guardar-n'hi una...) que em deixarà per poder fer uns km per carretera i a veure si puc substituïr el rodillo per fer de hamster pel poligon o algo així, que suposo que deu ser més distret, ja veurem, de moment ha passat l'octubre i torno a tenir ganes de fer coses.
És el que toca en aquestes dates, desitjar les bones festes i tot això que només val si es fa amb tota sinceritat, així que ho faré sincerament als que us passeu de tant en tant per aquest raconet.
