lunes, 29 de marzo de 2010

no l'he entès mai, però gràcies al canvi d'hora!!!


Ja la tenim aqui!! tot i que diuen que aquesta setmana encara farà fred, amb el canvi d'hora dirèm que definitivament ja tenim la primavera aqui, s'obre la veda als "entrenos" de tarda, tot i que ningú entrena, a partir d'avui mateix tothom podrà treure el pulsòmetre a pasejar una estoneta després de treballar, jo també, i en tenia tantes ganes que davant les molèsties que tenia al genoll aquests últims dies, he estat tota la setmana passada sense acostar-me al rodillo per res, repòs total i estiraments cada dia.

El dissabte havia d'anar a la capital, amb lo poc que m'agrada, però...quan toco, toca, així que res de bici tampoc. Diumenge si tocava, però suau, perquè durant la setmana vull sortir i no voldria carregar-me massa després de tota la setmana parat, així que vaig dedicar-me a seguir corriols que no acostumo a fer perquè o són molt lents o no són ciclables del tot, així aniria a poc a poc, sense forçar massa. Quan de temps feia que no passava per algun d'ells!!, bé ni jo ni ningú perquè vaig sortir d'algún com si m'hagués barallat amb un gat! tot esgarrinxat!!

Aquest corriol segueix el ter, per el meandre que fa a l'alçada de Roda de Ter i que l'hi dóna nom al poble, i va a parar a la urbanització de Fussimanya, fàbrica d'embotits i restaurant on hi fan uns fuets i llangonisses d'escàndol, d'allà vaig sortir a la carretera del Parador, i vaig anar fins al trencant de la casa nova del Raurell i cap amunt fins a la cinglera del salt de la minyona, on vaig fer un parell de voltes seguint uns "corriolillus" ben divertits i que mai acostumo a fer, total van ser uns 42 km i uns 900+ de desnivell fets amb molta tranquilitat i esperant a poder sortir cada tarda a pedalar una estona.

entre les guilleries i el collsacabra...
vistes de La Plana al fons...

A hores d'ara ja espero poder plegar i vestir-me de romà, ja penso a on podré anar cada dia, on intentaré traslladar els entrenos de pulsòmetre i rodillo, però podent parar a contemplar les vistes de la plana, de les guilleries, del collsacabra i del montseny mentre sents el cor a tot drap després de la pujada i penses que no canviaries aquest moment per res del món, potser aquests moments no seràn el sentit de la vida, però si donaràn sentit a molt dies d'aquesta, i això de vegades ja és suficient, si és que en el fons...són bojos aquests romans!!

martes, 23 de marzo de 2010

important! SSQM

almenys per a mi, estaria bé que la gent sabes de que va...

avui al "món a RAC1" el Jordi Basté, es fa una entrevista al David, el marit de la Eva, que pateix la malaltia de la SINDROME DE SENSIBILITAT QUIMICA MÚLTIPLE, malaltia del tot desconeguda per a la majoria, i que estaria bé que almenys es sapigués de que va i el que comporta, un botó aqui.

espero no xafar-li el dia a ningú, però és una realitat.

lunes, 22 de marzo de 2010

una més, encara

que de vegades no calgui, aquests dies no hi ha res d'especial ni per destacar en cap àmbit. El dissabte, després de fer dissabte, per casualitat, vaig veure a una persona que feia molts anys que no veia, no està bé la veritat, molts de problemes i no fàcils de solucionar, em va deixar tocat, tocat de veritat, encara em trontolla tot.

Després, no sé perquè, però quan trontollo sempre acabo igual, hem vaig trobar al mig del meu montseny, respirant el seu aire humit, contemplant les plantes netes per l'aigua i la neu caiguda, veient com la Gala i l'Inuk corrien com bojos i contemplant com el pes de la neu ho ha trinxat tot...mooolta feina a netejar bosc, esperem que no passi res perquè d'aqui a l'estiu no estarà net i la veritat és que ha quedat perillós, ja ho estava molt, perquè el Montseny porta temps molt brut de sotabosc i ningú hi fa res, però com tot en aquest pais i per aquestes administracions que hi ha, que només miren de salvarse el cul i les butxaques i no fan res fins que passen les coses que passen i mentre no passin anirem mamant... Senyors, 10-15 o fins i tot 20 cm de neu no són res si les coses estàn bé, però si està tot fet una merda i tot es cau a trossos per si sol, per dues volves de neu que cauen es regira el pais, aquestes dues volves de neu l'únic que han fet és fer vessar un got que fa molt de temps que el govern i les administracions estàn deixant que s'ompli mentre miren i desvien els diners cap a les seves butxaques, perquè quan passin, doncs pringaràn els de sempre, en tots els sentits, seré jo, junt amb el meu pare i algun amic i veí qui netejarà el sotabosc de casa els pares, i ho pagarem nosaltres amb el nostre temps i diners, però també haurem de ser nosaltres els qui netejarem el camí per arribar a casa nostra dels arbres caiguts per la nevada, perque sinó dormim al carrer, i "sort" que a la zona no hi ha llum, (és massa costós fer arribar llum a 4 cases per la gent que hi viu, i si en volem ho han de pagar els propietaris de les cases, a tant per metre,oferta endesa, només saber que al primer vei la tenir llum corrent li costaria més de 90000€) així que totes les cases de la zona van amb generadors que sinó... en fi, no cal que digui massa res mes, tothom sap de que va el tema... però és una pena, amb el que té aquesta terra...

Bé si, que Diumenge si vaig sortir amb bici, després de les molèsties al genoll de tota la setmana, la bici del rodillo no m'acaba d'anar bé crec, vam sortir amb l'Edu, poca cosa, 45 km de corriols divertits però sense massa duresa, per fer-la petar una estona més que res, tant distret que em vaig oblidar de fer fotos, així que avui no n'hi ha... a més portava el nou polar, aixi podré "controlar" (això pensava jo!jajaja) una mica les sortides, pulsacions, desnivells, etc, però sóc tant inútil que l'instal·lo a la bici, ajusto les dades meves, les de la bici, premo l'start i marxando!, sense donar-li a la opció de bici, aixi que només he enregistrat 3 hores d'exercici i les pulsacions, sense km realitzats, ni velocitat, ni altimetries jajaja, si es que aquestes coses modernes no estàn fetes per a mi...

Una coseta més, mireu la posició 11 d'aquesta classificació, el nom i l'edat, la seva i la dels del seu voltant, a mida que passen els anys no puc fer res més que admirar-lo més i més
http://www.uscup.net/up/file/BONELLI_XC_RESULTS-PRO_MEN.pdf

lunes, 15 de marzo de 2010

sèries i Banyoles

Doncs gairebé està tot dit, el dissabte al mati havia de baixar a la capital, i ja em fotia enlaire mig finde, i el diumenge em feia gràcia anar a Banyoles a veure la cursa, a part no tenia massa ganes de fer una ruta amb tot el fang, neu i glaç que hi ha per la zona, començo a estar cansat d'haver de treure tant de fang de la bici cada vegada que la toco, així que la opció va ser sortir a pedalar una mica el dissabte a la tarda, vaig anar a fer sèries a la pujada del Salt de la Minyona, sobre el primer tram, uns 2 km, com que per arribar-hi hi tinc 8 km, vaig emprar-los d'escalfament, i un cop allà, vaig fer 4 pujades controlat pel pulsòmetre, m'hi vaig sentir molt bé, gens ofegat i amb força a les cames, però no vaig lliurar-me del fang...

I el diumenge cap a Banyoles, suposo que de crònique s n'hi haurà mil, només diré que van molt ràpid, i destacar el punt d'honor de l'Hermida, que sempre acaba el que comença, i amb caiguda i molèsties al genoll va acabar cinquè, no tots els pro's poden dir el mateix, ah! també nomenaré l'Anna Villar, cullons com l'hi fot!!

Aqui van algunes fotos...

La machine de l'Hermida, al basculant hi posa prototype...













l'Absalon va moolt ràpid, i hi va amb una naturalitat increible, com si no li costés esforç













El Lejarreta, mireu-vos les rodes, crec que són el prototipus aquest de mavic amb els radis de carboni que no s'atreveixen a treure al mercat perque casquen que donen gust.























































Per cert, el dilluns a la tarda el panorama era aquest... "ctra" de Manlleu a Vic

lunes, 8 de marzo de 2010

de més a menys...

Arribava el finde i tot s'anava posant a lloc, exeptuant alguna coseta que hem treia el son a nivell personal, la resta pintava bé, deien que dissabte faria bon temps i podiem quedar amb l'Edu per anar a fer la volta que vàrem abortar (paraula de moda aquests dies), cap a Sant Miquel del Fai, ell tenia una cursa a peu el diumenge, aixi que no volia fer masses km, desde Centelles en sortirien uns 40, aixi que jo vaig optar per sortir desde Vic, aixi en faria 40 més.

Dissabte em vaig llevar d'hora, bé, no vaig dormir massa que diguem, però tan és, un cop llevat i esmorzat i veient que feia solete tot es veia diferent, de curt amb perneres de 3/4, maillot curt i manguitos, jaqueta i tirant milles... i cullons quin fred més puta fins a Centelles!!! les mans glaçades, els peus insensibles i la cara que sents com si l'aire et tallés la pell, al agafar el lateral de la c-17, és tot rodar i vaig pensar que seria un escalfament suau i m'aniria bé perquè durant la setmana havia notat certes molèsties al genoll, però res de res!! un fred del copón i vaig arribar glaçat a Centelles, sort que hi havia un bar obert on escalfar-me mentre esperava...


Un cop refet, arriba l'Edu, i sortim, em diu que s'ha mirat per fer un recorregut nou, i tirem cap allà, la sortida és igual, pujem molt suau fins a la cinglera per després fer una baixada llarga per acabar planejant per un cami de sotabosc molt guapo fins a Sant Miquel del Fai, no hi ha massa incidents a l'anada, tret d'un pinyo meu al fang per no desenganxar un pedal a temps, i els peus remullats de l'Edu al travessar un altre bassal que era més profund del que pensàvem. Un cop allà, les vistes, impressionants, el lloc és guapo de veritat, ha acabat sortint el sol i és fa notar, la veritatés que ens quedem allà una estona xerrant, disfrutant de les vistes i esperant a que s'eixuguin els mitjons de l'Edu.

detall de la barana-estenedor...
Al final decidim que ja va sent hora de començar a tirar, tot i que s'està de cine, hem d'anar tirant, tot el camí de tornada és nou i hi ha la possibilitat de perdre'ns, així que sortim cap amunt, la veritat és que és més dura la tornada que l'anada, a més el camí està enfangat, un fang d'aquell enganxós de veritat, i entre que la zona és molt freqüentada per motos d'enduro i han deixat el camí força trillat i que no portem pneumàtics per fang precisament, ens costa prou tota la pujada, però res que no és pugui fer i les patinades ens serveixen per anar rient una estona.

Teniem pensat fer la part final per el corriol que va just per sobre el cingle, però veient com estava de fang, decidim fer-ne només una part i l'altre per una pista que et deixa rodar molt, quin gust poder rodar així, fèia dies que les méves rutes eren o amunt o avall. I per aquest camí retornem a Centelles, on acabem la ruta amb fent un trago a la plaça i jo prossegueixo el meu camí cap aVic, que encara em queden 20 km, però són de molt bon fer, i en poca estona em planto a casa. En total 80 km justos, el desnivell com sempre, no el sé, però no massa, hauré de tornar al Montseny aviat perquè m'estic estovant crec. Després com sempre, platàs de pasta, sofà, i un dia més rumiant sense acabar de decidir-me si muntar uns altres pneumàtics que tinc que per fang crec que aniria millor i guardo el Kenda per l'estiu, però estic segur de quan ho faci canviarà definitivament el temps i m'ho podria haver estalviat...

El diumenge no hi va haver massa cosa, veient el dia que feia i les poques ganes que tenia de passar fred amb la bici vaig decidir anar a Sant Hilari, a Mordor, a veure la cursa i a fer-hi alguna foto, jo ja l'he patit altres cops aquesta cursa i no tenia ganes de patir... però la veritat és que el temps anava canviant, anava refrescant molt i tampoc és que m'hi hagi quedat massa estona, just per veure els primers i cap a casa altre vegada.

per cert... com a tot arreu, ara, neva...

lunes, 1 de marzo de 2010

no havia de fer bon temps?!!

Jo que estava tot il·lusionat amb el dia primaveral que havien anunciat les previsions...en fi, que ja ho tenia tot preparat per sortir de curt gairebé, sort de portar "perneres" i "manguitos"... No tenia massa temps, ja que hi havia dinar familiar i a més crec que uns petits canvis que vaig fer a la posició de la bici del "rodillo" no se'm van posar massa bé i tenia una mica de molèsties al genoll, així que vaig decidir fer una de les rutes marcades pel centre btt de vic, concretament la 7 amb un anexe, la 7b, en total serien uns 42 km i uns 1200m de desnivell, em fèia molta gràcia perque va per la zona del lluçanès que és molt desconeguda per a mi.

Així que agafo cap al punt de sortida, i fletxa cap aqui, fletxa cap allà, tot molt bé, pujades xules cap a St Bartomeu i na tirant, tot molt ben indicat, llocs bonics de veritat, segur que repetiré, vistes a la Plana que desconeixia, va bé de vegades tenir noves prespectives de les coses. Un cop passat Sant Bartomeu comença una baixada prou llarga i vaig trobant llocs que ni pensava que hi podrien ser per aquella zona...

La veritat és que és una ruta que és va fent bé, no és dura, i molt agraida per les vistes i els racons per on et porta, com m'agrada la btt!

Vaig seguint les fletxes i passo per Sobremunt i unes vistes del Pedraforca espectaculars, llàstima que només portava el mòvil per fer fotos i no dona per tant pobret, han sortit desenfocades. El camí segueiz cap a Sant Boi de Luçanès i aqui vénen els "problemes" ja que no trobo els indicadors per seguir la ruta, dóno unes quantes voltes i res de res, al final demano a una gent que tembé anava amb btt si coneixen la ruta i diuen que no ben bé però saben que segueix per Sant Marti Xic i m'indiquen el camí fent un tros de carretera, així que cap allà vaig, i la veritat és que val la pena, una ermita petitona amb més vistes espectaculars de la Plana, el Cabrerès, Pirineus, Cadí, Montserrat, tota la volta, llàstima que el dia no era clar... i la millor vista!! retrobo els cartells de la ruta 7 i porten per aquest corriol!!

Un corriol mooolt divertit, i llarg! vaig acabar-ne una mica cansat i tot, i no és del tot ciclable però es fa bé, té unes zones que vorejen molt un penyasegat i fa una mica de yuyu però és molt distret, el corriol en si dóna a Santa Cecília de Voltregà, i des d'allà va seguint direcció Vic per una riera i corriols, però tot planer.
Un cop al punt de sortida de nou m'han sortit 64 km dels 42 que havien de ser, però no pot ser que hagi estat tanta estona perdut, de fet és igual, la ruta m'ha agradat molt i si la repetís seria amb el tros que he estat perdut, ja que és del tot recomanable, però en un dia clar, que permeti disfrutar de les vistes.

El genoll no ha molestat gaire, però reposaré un parell de dies i provaré una altra tija a la btt a veure si trobo una posició millor.