no l'he entès mai, però gràcies al canvi d'hora!!!

Ja la tenim aqui!! tot i que diuen que aquesta setmana encara farà fred, amb el canvi d'hora dirèm que definitivament ja tenim la primavera aqui, s'obre la veda als "entrenos" de tarda, tot i que ningú entrena, a partir d'avui mateix tothom podrà treure el pulsòmetre a pasejar una estoneta després de treballar, jo també, i en tenia tantes ganes que davant les molèsties que tenia al genoll aquests últims dies, he estat tota la setmana passada sense acostar-me al rodillo per res, repòs total i estiraments cada dia.

El dissabte havia d'anar a la capital, amb lo poc que m'agrada, però...quan toco, toca, així que res de bici tampoc. Diumenge si tocava, però suau, perquè durant la setmana vull sortir i no voldria carregar-me massa després de tota la setmana parat, així que vaig dedicar-me a seguir corriols que no acostumo a fer perquè o són molt lents o no són ciclables del tot, així aniria a poc a poc, sense forçar massa. Quan de temps feia que no passava per algun d'ells!!, bé ni jo ni ningú perquè vaig sortir d'algún com si m'hagués barallat amb un gat! tot esgarrinxat!!

Aquest corriol segueix el ter, per el meandre que fa a l'alçada de Roda de Ter i que l'hi dóna nom al poble, i va a parar a la urbanització de Fussimanya, fàbrica d'embotits i restaurant on hi fan uns fuets i llangonisses d'escàndol, d'allà vaig sortir a la carretera del Parador, i vaig anar fins al trencant de la casa nova del Raurell i cap amunt fins a la cinglera del salt de la minyona, on vaig fer un parell de voltes seguint uns "corriolillus" ben divertits i que mai acostumo a fer, total van ser uns 42 km i uns 900+ de desnivell fets amb molta tranquilitat i esperant a poder sortir cada tarda a pedalar una estona.

entre les guilleries i el collsacabra...
vistes de La Plana al fons...

A hores d'ara ja espero poder plegar i vestir-me de romà, ja penso a on podré anar cada dia, on intentaré traslladar els entrenos de pulsòmetre i rodillo, però podent parar a contemplar les vistes de la plana, de les guilleries, del collsacabra i del montseny mentre sents el cor a tot drap després de la pujada i penses que no canviaries aquest moment per res del món, potser aquests moments no seràn el sentit de la vida, però si donaràn sentit a molt dies d'aquesta, i això de vegades ja és suficient, si és que en el fons...són bojos aquests romans!!