jueves, 23 de diciembre de 2010

Bon Nadal

És el que toca en aquestes dates, desitjar les bones festes i tot això que només val si es fa amb tota sinceritat, així que ho faré sincerament als que us passeu de tant en tant per aquest raconet.
Menjeu el que us doni la gana! ho cremareu segur, bebeu amb moderació, pedalar amb resaca és el pitjor que hi ha, disfruteu dels vostres i deixeu que els vostres disfrutin de vosaltres, que en el fons, a part dels que tingueu uns dies de festa, és el millor d'aquests dies, demaneu-l'hi al tió i als reis corriols inacabables com el de la foto, que la gent aprengui a anar per la muntanya i no ens l'hagin de tancar i que ens mantinguem allunyats de les lesions...en fi podem demanar mil coses, segons el que més valorem, en el meu cas, doncs ho tinc molt clar però m'ho quedo per a mi...

I ja en un àmbit més terrenal i sobre rodes, doncs diré que això de pedalar als ritmes que toquen ara és un "peñazo" i espero que doni fruits perquè sinó em cagaré en algú que jo em sé...m'avorreix, que hi farèm, i més aquesta setmana que amb la pluja m'ha tocat sobredosi de rodillo, però reconec que la feina és pot fer més ben feta, més constant no hi ha baixades on reposes ni pujades on s'han de controlar les pulsacions, diguem que s'aprofita més el temps que hi ets, i això pels que no ens sobra el temps, doncs s'ha de tenir en compte.

I per altra banda, tot i que encara no he fet res, a part dels R1 que encara no he muntat, diria que s'inicia un nou projecte i més o menys està decidit, ja s'anirà veient per aqui...

Bones Festes.

domingo, 19 de diciembre de 2010

Ara si que si...


És que sinó, no pot ser, sempre dic que aprofitaré l'hivern per treballar una bona base, però la veritat és que sempre que ho he provat no ho he aconseguit mai, unes vegades perquè la zona on vivia el primer que tenia sortint de casa era una pujada de 10 km mínim i 900+ i clar, intentar pujar al 70% i no reaccionar quan t'avança algú i et mira amb cara de pensar "pobret com va...", doncs, diguem que m'ha resultat sempre dificil, i d'altres per avorriment, tampoc diré que no, però ara si que si, evitaré el Montseny durant una temporadeta i voltaré per la Plana, m'agradaria fer-ho amb la flaca, però la veritat és que ja fa dies que totes les sortides que faig són amb temperatures negatives i amb la de carretera fot un rasco... que la veritat passo, així que amb btt, ja m'han arribat els llums per sortir als vespres, així alternaré el rodillo (no tots els dies es posa bé sortir a sota zero), la flaca pel polígon, i la btt.

De moment, aquesta setmana ha estat la primera d'unes quantes en les que no hi haurà massa històries i on la nota predominant serà la monotonia, de moment per començar han estat, el dimarts flaca pel poligon, dijous rodillo, dissabte una ruta amb l'Edu per centelles i així jo podia aprofitar per rodar tranquil (velocidad absurda) l'anada i la tornada, crec que van sortir unes 4 hores i mitja i per primer cop en la meva vida vaig fer una sortida en bici sense passar-me de voltes, bé, excepte un repetxonet chiquitin. I avui he sortit sol per fer-ho més a consciència, he empalmat dues de les rutes del centre btt, la 6 i la 5, i m'he portat mooolt bé, en 5 hores només he estat per sobre del 70%, 5 minutets molt puntuals, i només he saltat de franja per molt poquetes ppm, ara, el que costa mantenir-se en aquesta franja ho sabeu tots i més quan et notes les cames bé, i per postres t'avança la majoria de gent que et trobes, però en fi, ara és el que toca, ja que per l'estiu havia mirat alguna coseta per la que em caldrà anar amb uns mínims ben fets, a veure si en sóc capaç...

Per altra banda, a part del llums també m'han arribat el que serà la primera part d'uns canvis que volia fer, i, tot i dubtar en la part principal, els frens segur que seràn aquests:

Formula R1 2011, 182 gramets el davanter amb el separador de les pastilles i amb la mànega per tallar i 192 el de darrera, això promet!!

lunes, 13 de diciembre de 2010

La resta del Pont i una mica més...

Vagi per on vagi, aquesta és una visió que trobem en qualsevol lloc de la Plana, aquest cop desde els cingles de Bertí amb tota la Plana als peus.

Bé, aquesta entrada hauria d'haver-se fet una mica abans però uns petits problemes amb l'ordinador de casa, que ha decidit que ja no és amic amb el teclat, bé només unes lletres, han fet que hagués d'esperar a fer-ho desde la feina, així va el país...no, que m'he quedat a l'hora de dinar...

El fet és que tampoc he fet res que mereixi cap entrada en especial, però bé, això acostuma a ser normal en totes les que hi ha, però per això no deixaré d'explicar-me no? si ho mesuressim així, qui tindria dret a dir alguna cosa? sota quin criteri unes coses tindrien més importància que unes altres? doncs això...

Després de voltar perdut pel "cabrerès", el diumenge vaig anar a fer un parell de voltes al circuit que faig pels voltants de casa, uns 34 km amb res de desnivell a ritme de pulsometre "zona 2", o sigui, parat i que gairebé m'avancen els iaios que pedalen anant cap a l'hort, però bé, no tenia massa cames per res més, dissabte va ser el primer dia en fer certs km i desnivell, i m'ho vaig trobar, però va anar molt bé per posar-les a tò i refer-les una mica de cara a dilluns i el dimarts que havia quedat amb l'Edu i el Gerard.

La "Plana", aquest cop desde Sant Marti Xic, és el que té quan pujes una mica, normalment et gratifica l'esforç amb mars de boira espectaculars

El dilluns vaig optar per fer una rutilla de les que té marcades el centre btt de vic, la 7-7b, a propet de casa (tenia pinta de ploure), així que cap a St bartomeu i na fent, és una ruta divertida, amb la pujada a st bartomeu que et desperta una mica, la baixada entre fang i boira cap a sta Cecília, la pujadeta a Sant martí xic i la baixada pel corriol, res de l'altre món 42 i entre 1200 i 1300+
Més vistes desde els cingles amb la Plana als peus, dia de caloreta, es va posar molt bé tornar a anar de curt...

I el dimarts vaig baixar fins a centelles amb cotxe, havia quedat amb els meus pares per dinar i no era plan de posar-se a pedalar de fosc i amb la panxa a punt de petar. De bones a primeres, era per flipar el canvi de temperatura de dissabte a dimarts, dissabte tot el dia a temperatura negativa i calces de coll alt i el dimarts de curt i amb un paravent, em van fer venir ganes de caloreta. L'Edu ens tenia una ruta preparada cap a la zona de Castellcir, de centelles a collsuspina, cap a castellcir i de retorn per caminets i corriols ben divertits, la volta no va ser gens exigent, uns 40 i 900+ però ja em va anar bé perquè m'havia llevat amb unes molèsties molt extranyes al genoll i em van fer preocupar una mica, així que vaig decidir deixar el dimecres en blanc, fer alguna coseta per casa i passar tot el dia al sofa, i el més extrany és que les molèsties van marxar tal com van venir, de cop ja no hi eren i l'Edu em va comentar que l'hi havia passat el mateix, en fi, que seguirem reposant fins dissabte i assegurarem el tiro...

De camí a Castellcir vam trobar aquest arbrot, quan en veig d'així grossos no puc deixar de pensar en el temps que ha hagut de passar per créixer tant, el que deuen haver vist...

Dissabte haviem quedat amb el Gerard i l'Edu per fer la bicicims sense el tros de caminar, ja que ells no coneixen gens la zona i els hi feia gràcia però a última hora a en Gerard l'hi va sortir un dinar i per no anar tot el mati patint amb el rellotge, doncs canviem de plans, que fem?? la ruta 7-7b, et felicito fill!! com si no hi hagués més llocs per aqui jajaja, però bé, a part del fred i la boira que vam patir, vam riure molt i amb això ja n'hi havia prou, 42 i entre 1200 i 1300+ altre vegada, la qüestió és na sumant.

Un cop et toca el solet després de passar fred, fot una mandra tornar a internar-se a la boira...

Gairebé sembla que poguéssis travessar cap al Montseny per sobre el mar de boira...

I diumenge si que si, havia de mirar de fer una mica més de desnivell i tenia ganes de voltar pel Montseny, fa molts dies que no hi anava. Vaig fer una volta molt tipica, pujada al pla per el pujol, collformic, baixada per la castanya cap a les piscines del Montseny i pujada al pla altre cop per els molars, un cop al pla son 40 i 1900+ justos, amb molt bones sensacions de cames i fent el meu record personal sense posar ni un sol cop les pulsacions en vermell, després un tè a collformic i baixada cap a casa els pares a dinar una paella de la mama amb 60 i 2000+ de justos.

Un Pont i setmana rodons sinó fós per l'ensurt del genoll, com he dit res important però m'ho he passat molt bé, he rigut, he fet km i he gaudit de la btt i els paisatges que més m'agraden...

sábado, 4 de diciembre de 2010

tots els camins porten a Rupit



I és que ben bé sempre em passa el mateix, sempre que surto per la zona del cabrerès, passi per on passi, m'acabo perdent i anant a parar a Rupit, bé em perdo perquè enlloc d'anar per les rutes que conec del cert em dedico a mirar on porta aquest camí o aquell altre, com que més o menys se per on aniré a petar, no fa tan respecte anar pedalant sense saber on sortiràs, bé ho començo a saber, Rupit.
La veritat és que hi havia una bona glaçada aquest mati, el terra era dur com un roc, al fons el Pirineu nevadet

Avui, tot i que feia un fred d'un parell de... i com que tenia ganes de tenir un dia forest, m'explico, dia forest és un d'aquells dies que tens ganes de pedalar, sense més, i surts sense saber destí, ni km, ni hores, ni res de res, només pedalar. Fa dies que vaig sortint amb gent i de tant en tant necessito sortir en plan forest.
Desde dalt a la cinglera, el dia fred però espectacular, al veure Cabrera allà al fons em fa decidir cap a on tirar...

Així doncs, he sortit sol, a l'hora dels senyors, 9:30 o així i sense rumiar massa he sortit direcció el Salt de la Minyona, suposo que ha estat la força de la costum, he pujat molt tranquil, vull començar a fer unes miques més d'hores i km però controlant en la mesura que puc (no en sé) les pulsacions. El dia, tot i prou fred, era molt clar, amb solet, i la veritat és que convidava a anar fent, i un cop a dalt he pensat en baixar cap a la presa de Sau, podia agafar el camí de riba o el corriol del cargol (cua de rata pels amics), i com que l'últim dia que vaig anar per la riba em vaig fotre de fred decideixo agafar el corriol avall, com que hauré de caminar no pasaré tant de fred. Un cop a baix, enlloc d'agafar el camí de sempre, per on pasava el bicicims aquest any, decideixo passar per dins de Vilanova, fa molt que no hi passava, total, van al mateix lloc... i d'allà caminito cap a la presa.
De camí cap a la presa, els corriols del gr eren ben glaçats, de fet, com que la zona és tant a l'obàc, no he ni enfangat la bici
Un gust passar per aqui sense enfangar-se...

A la presa m'he trobat uns nois amb problemes mecànics, però tot i que havia agafat les eines que acostumo a portar no portava el que fèia falta, així que he seguit direecció Sant Joan de Fàbregues per cami, la pista pavimentada és horrorosa i molt pestosilla de fer, però el camí, desde el bicicims que no hi passava, i un cullons de maquinota ha estat "arreglant" els camins i els ha deixat tots iguals d'ample i tot remenat i m'he liat, però bé, com que no tenia res millor a fer que voltar per allà, doncs na fent, total, mirant el dia que vaig fer la mateixa volta pel bicicims, desde la presa fins al salt de sallent avui he fet 9 km de més (corre! forest corre!), i un cop al mirador, per no anar cap a Rupit decideixo tirar pel que era la ruta curta del bicicims i que havia d'anar fins a Cabrera, jo vaig fer la llarga, però he pensat que seria pista i na tirant, i si, pista d'aquella de falso llano (muu falso el llano) fins a un trencant que indicava el Far o Cabrera, i jo per la direcció samblava que que el camí bo era el del far, el que indicava cabrera semblava que reculés el que havia fet però per una corba de nivell mes alta. I veient que fèia estona que anava sense aigua i ja portava 50 km i 1850+ he decidit seguir l'indicador de Cabrera, era una pista ample, plana, per rodar-hi bé fins que trobo el següent cartell, Cabrera per Rupit, toca't els cullons! en fi, almenys podria comprar veure, així que anar baixant fins a Rupit, aigua, i de l'emprenyada que m'ha agafat de tornar a petar sempre al mateix lloc, he agafat la carretera directament i fins a casa, total 84 km i uns 2000+, demà tranquilitat, poqueta cosa, perquè crec que dilluns l'Edu i el Gerard volien anar al Montseny per la zona dels Molars, per allà m'agrada més...
Un plaer rodar per aquestes pistes, i ben sol, de fet, tret dels nois de la presa, no m'he tornat a trobar ningú fins a Rupit, deu tenir por del fred la gent, com que ho exageren tant a la tele, cullons! sóm a l'hivern i per aqui -6 no és gens extrany, en fi...