lunes, 18 de octubre de 2010

ja tornem, però no com convindria...

Bé, després del Bicicims, havia planificat (per fer-ho d'alguna manera), una parada, no del tot, però si afluixar una mica, això és el que va recomanar-me el fisioterapeuta, i la veritat, tot i que els primers dies estava dels nervis i em moria de ganes de sortir, la climatologia va fer-hi la seva i em va fer estar a casona, entre setmana res de bici, tansols caminar amb els gossos, i el dissabte del pont una sortideta curta sense forçar el més mínim, la resta de dies, sofà, tele i a veure com plou.
Bé, un dia si vaig tocar la btt per anar a pasejar amb aquesta petarda...

La setmana següent va ser curteta, tres dies de rumiar com tornaria a agafar la btt, per on podria anar per poder rodar una mica, sense forçar però que impliqués unes horetes, i veient que un grup de maratonians venien per la zona em vaig apuntar a fer un trosset de la seva ruta, els acompanyaria fins al Plà i després jo tiraria cap a la Plana per tornar rodant tranquilament...si...si

Els vaig anar a rebre a l'estació de Sant Marti de Centelles, sobre les 7:20 AM!!! no havien posat ni els carrers!! vaig haver de baixar amb el frontal i tot, però va valer la pena, veure com surt el sol mentre guanyes alçada tot deixant la boira enrera pel Montseny és indescriptible, em vaig oblidar de fer fotos i tot!!
Aquestes fotos són robades de l'ARbike, espero que no em faci pagar drets d'autor, en el primer reagrupament a l'alçada de la Codina, és començava a entreveure el sol
Un cop a dalt del Plà de la Calma...

La pujada al Plà, doncs la veritat, és que aquesta colla em van fotre els plans enlaire ràpid, no vam pujar a tope, però de tranquilament res de res, i com que ja m'havia passat de l'interval de pulsasions en el que em volia moure, doncs un cop a dalt, vaig seguir pujant, cap a Sant Segimón, així tiraria pel pantà cap a Seva, Tona, Centelles i altre vegada a Aiguafreda, i així va anar, però de rodar no massa, molt de fang, havia de parar a treure fang de la forquilla i la roda del darrera perquè sinó no anava res, però bé, per ser el primer dia 58 i 1540+ estava prou bé, les sensacions havien estat bones.
Ja comença a ser foto típica, mar de núvols sobre la Plana
Fang i més fang...
El Diumenge però va ser una altra cosa, vam canviar els plans a última hora, vaig quedar amb l'Edu per fer una volta, volia ensenyar-me una zona amb unes bones rampotes i volia que li ensenyés el cami de baixada de St Segimón, jajaja altre cop!! dos dies seguits per la mateixa zona no em venia massa bé però cap problema, quedem a Centelles, així que per fer més km surto més d'hora i hi vaig pedalant tot tranquil, un cop allà tornem a Aiguafreda per la zona de les rampotes que volia ensenyar-me, les tenia ben aprop de casa i tot i que em sonava haver-hi passat no hi vaig mai per aquella zona, en fi...

Un cop a Aiguafreda, paro un moment a casa a deixar la motxilla, cada dia em molesta més, agafo lo bàsic i ja està, total, porto la bossa sota el selló, no cal portar dos de cada cosa...i amunt, seguim anant molt tranquils, avui si que porto les pulsacions com volia, almenys fins que al Pujol ens trobem una colla de taradell que no saben el cami fins al Plà, els hi diem que nosaltres hi anem i pujem plegats. Algun d'ells em sona d'algo, i al cap d'una estona hi penso, ens hem vist per el taller, compartim mecànic. Anem xerrant tots plegats però a mida que pujem cada cop anem més ràpid, cada cop més fins que al final no xerra ningú, jo vaig mirant les pulsacions sense saber com fer-ho perquè pujin el minim possible sense quedar-me enrera fins que al final canvio la pantalla del polar i a prendre pel cul, em noto les cames bé i això és un marica l'últim en tota regla, pinyons avall i a veure fins on arribo...si és que en el fons sóm tots uns picats, però bé, arribem a dalt bufant tots, però anem rient i això també està bé.

Un cop a Collformic, diuen que tornen a Taradell per on passem nosaltres, n'hi ha un que no ha fet la trialera de baixada, així que tots cap a Sant Segimón i d'allà ja cap avall. Alhora de baixar els deixem passar davant, i mentre anem baixant l'Edu em comenta que amb el terra que hi ha, tot de pissarra amb moltíssims caires, que és facilíssim tallar la coberta, jo li contesto que si, que totes les que hagi pogut tallar ha estat aqui, concretament dues Schwalbe racing ralph en l'últim més, i encara no he acabat la frase que sento pssssssss! merda! ja veig que surt liquid per un lateral de la monorail exception, m'ho paro a mirar i és una pessigada petitona, poster el liquid ho sellarà i tot. Vaig baixant a peu fins al final de la trialera, sembla que s'ha tapat, inflo amb una manxa dels de Taradell i sembla que no perd, però els diem que tirin tranquils, que nosaltres ja farem, i si segueix perdent ja posaré una càmera. Així que un cop marxen, provo de baixar fins al Brull sense carregar-hi pes, però perd, s'haurà de ficar càmera, trec la bossa de sota el selló i m'adono de que hi ha càmera, bombones, adaptador per "pitorro" petit però no hi ha l'adaptador de les bombones, i l'Edu, com que jo acostumo a portar de tot no ha agafat res, premi!!! no podré inflar, així que ni desmonto res, l'Edu diu que agafa drecera fins a casa i em passa a recollir amb el cotxe, i jo mentre enire baixant a peu fins al Brull, total només hi dec tenir 7 km!!
Tot baixant vaig veure un munt de bolets, i no portava res on posar-los, i al costat d'on esperava l'Edu hi havia aquests, no en va sortir cap barrufet...

Al final quan torna l'Edu amb el cotxe em diu que ja no tinc excusa per no anar a les duatlons, jajaja que cabrón, porto unes butllofes als peus!! de baixada, ja amb cotxe per la carretera del Brull, veiem pujar a la Nika i la Marionabtt, la Nika fa més cara de patir jeje, comentem amb l'Edu que no es pot anar amb pneumàtics tant light, que hem de buscar per canviar la seva transmissió, que ha quedat amb el Pepón perquè vingui amb nosaltres cada dissabte i demés coses vàries. Fèia temps que no tenia una pana així, i aquest és el motiu d'anar prescindint de coses, hauré de revisar totes les boses i motxilles.

miércoles, 6 de octubre de 2010

per anar acabant, bicicims

Doncs si, tot i que no em robo carregat sinó tot el contrari, i vist com a anat aquest any, entre molèsties, temes de feina i la cadera, si vull planificar la temporada que vé i alhora assentar sobre una bona base física tots els canvis que ha implicat la meva cadera en el meu cos, doncs, convindria parar una mica, no del tot, però si afluixar la btt i em recomenen nedar una mica, així que entre aquest cap de setmana passat i el pont vinent donaré per acabada la temporada i iniciaré la següent.

I per anar acabant, què millor que una de les proves mítiques de la Plana, no, no és el Cabrerès sinó el Bicicims, prova, que fa uns anys a la que no anava ja que no m'agrada massa caminar amb la bici a coll, però aquest any anunciava nou recorregut, més ciclable, i el cunyat m'ho va proposar, així que no es podia dir que no. A més m'ho va plantejar d'una manera molt "èpica", m'explico, ell és afeccionat (fanàtic) de les bicis clàssiques, tant de carretera com btt, i la seva idea era fer una bicicims de clàssiques, amb una de les seves Klein restauradíssimes, rígid total i v'brakes, disfrutant del recorregut, les vistes i fent el piranya a tots els avituallaments, però al final va optar per una opció, la Yeti doble amb nosequants cm de recorregut davant i darrera, "penalitzaria" pujant però disfrutaria com un vedell baixant, i així va anar.

recollint dorsals ben d'horeta al mati...

Escoltant al gran jefe, que bàsicament ens diu que ens portem bé...

Diumenge al mati erem a Manlleu a punt per sortir, i fer un bicicims disfrutón i tranquil, han omplert les inscripcions, serem 106, i com sempre, a la que donen la sortida, doncs, tothom a sac, nosaltres ens quedem pel grup del mig i anem fent direcció Roda, pasem pels Molins, cap al meu petit Canadà i direcció als Munts, a casa vamos, la ruta de cada dia...(aiaiai que l'hauré clavat...), un cop a dalt dels Munts, primer avituallament, i sense adonar-me he deixat al cunyat enrera, així que m'espero tranquilament, quan apareix, em diu que tiri, que no va massa fi, però no haviem quedat aixi, i ell segur que m'haurà d'esperar als trams de baixada.

Efectivament, passem els Munts i anem direcció al Pantà de Sau, i segur que aquesta colla no ens fan baixar per la pista, nonono, per la cua de rata, un gr la mar d'entretingut, amb lo bò que sóc baixant...i més quan el cunyat tira avall com un loco amb la yeti, que hi farèm...jo na fent tot el que puc muntat i el que no a peu. Un cop a baix seguim el gr fins la presa i d'allà amunt cap al salt de sallent, (aquesta ruta em sona d'algo...dimecres crec que vaig ser per aqui...), pasem la presa, i tot i baixar una mica, de seguida enfilem amunt, com que a dalt hi ha un altre avituallament, decidim que cadascú tiri al seu ritme i quedem a dalt, i així anem fent, a les pujades m'espero jo, a les baixades ell fins que arribem a peus del Plà d'Ayats, comença el Calvari, el nom no és gratuït, carreguem la bici a coll i amunt, travessem el Plà, baixem com podem, i ja som al peu de les escales de Cabrera, torna a tocar carregar la bici, i gairebé no la deixarem fins a baixar per l'altre banda, un cop allà, senzillament, cami ral fins a Manlleu i ja està fet!

Un cop a l'arribada... la veritat és que no vaig tirar massa fotos, però la veritat és que les de paisatge, doncs són les que hi ha a l'entrada anterior en la que preparant la sortida gairebé clavo el recorregut, i com que a mi no m'agrada sortir-hi... doncs això és tot jeje

Diré que van sortir 91 km (ens vàrem perdre un trosset) i el polar es va quedar en 2000+ quan havien de ser 3000+, mai m'ha marcat malament, i la veritat és que tot i agafar-nos'ho tranquils, les meves cames no estàven com quan he fet 3000+, 1000m de més o de menys en 90 km es noten, no crec que el polar hagi marcat malament, de totes maneres tant és, el recorregut és preciós, l'ambient espectacular, vaig riure molt. Un 10 per l'organització en els avituallaments on hi havia de tot, i en el marcatge un altre 10, exeptuant l'acció d'un subnormal profund que va canviar un cartell a dalt de cabrera i va fer que la gent que no sap per on es baixa normalment es perdés, però bé, a part d'això, un bicicims més a l'avast de tothom, pot agradar o no, recorregut sense gens d'asfalt, corriols, vistes espectaculars i bon ambient, un diumenge perfecte.

I fins avui només he fet que sortir a passejar els gossos, serà veritat que pararé i tot...