jueves, 31 de diciembre de 2009

FELIÇ 2010 i alguna coseta més...

Doncs, si, va agafant forma, acabo de muntar un kit de 2 x 9, un frm concretament, mai faig servir el plat petit, i volia provar-ho, l'he muntat amb uns plats de 42 i 27, amb la opció de poder utilitzar tots els pinyons amb el 42 crec que n'hi haurà prou, i sempre queda el 27 que juntament amb el cassette de 11-34 dóna moltes opcions.

Aprofitant que avui tenia festa he triat una ruta amb una mica de tot, pujada llarga, pista amb puja i baixa per poder rodar una mica, corriol, i fals pla per rodar quan vas una mica tocat, la idea era provar si en algun moment faltaven convinacions de canvi.
He sortit de casa com sempre cap amunt, però enlloc d'enfilar cap a collformic o el plà, he tirat cap al brull, una mica mes curt que cap al pla, 10 km, però amb rampes més dures i amb el terreny més trencat, la veritat és que abans com a molt feia servir el 32-32 o 32-34, ara ho he pujat amb el 27 i els pinyons 30 i 26, amb una mica més de cadència, i encara quedava el 34 com a recurs, la veritat es que els meus genolls ho agrairàn, no forço tant...

Un cop al brull he anat direcció Seva, el cami planeja força, la veritat es que es un gust poder posar plat gros i només jugar amb els pinyons, ràpid i simple, un cop passat Seva tiro direcció Taradell i Puiglagulla, aixi canvio de terreny, fa molt temps que no vaig per aquella zona, ja no me'n recordava d'alguna de les rampes que hi ha, i en alguna ocasió he de posar el 27 per pujar, però he quedat parat de el que es pot fer amb el plat gros, no m'ho pensava no...





després els pneumàtics es llimen...












Quan he arribat a Puiglagulla he quedat parat de que no hi hagués ningú, no hi pensava que era dia "laborable" quina sort, no m'ha fet mandra entrar i he repostat de liquids i m'he menjat una barreta, i segueixo cap al cami de la carena direcció Sant Julià, que divertit que és aquest camí, i ara al fer-lo tot a plat encara més, sembla que no però he anat algo més ràpid i amb una cadència que m'era molt còmode, l'únic que no m'ha agradat és que la zona que es passa per sobre de l'eix, suposo que per les obres de desdoblament, està trinxada, han destrossat un munt d'arbres.

De Sant Julià he passat cap a Vic, on he agafat el lateral fins a Tona, la veritat és que poder posar plat i només jugar amb els pinyons és un "gustasso", un cop a Tona he agafat el camí de l'Ajuda, no ho coneixia, sempre passava per una altra banda però avui no tenia temps, i per aqui retallava, és curiós tot el que ens queda a prop de casa i no coneixem, mai havia passat per aquest camí i la veritat és que es fa molta via fins a Centelles i d'aqui a Aiguafreda i caminito cap a casa a dinar.
Això és la Mare de Deu de l'Ajuda, al final en aquesta petita incursió a la Plana han caigut 71km, i m'he sentit molt bé, cap molèstia als genolls, i he rodat amb una comoditat que fa temps que no tenia, m'ha agradat molt la opció del 2 x 9, per simplicitat i comoditat.

En fi, que ha estat l'última de l'any, un any que per circumstàncies personals tenia moltes ganes de que acabés i afronto el 2010 amb optimisme i moltes ganes, serà molt exigent, però poden més les ganes amb les que l'agafo.

Vull aprofitar des d'aqui que més que desitjar-vos un Bon Any, desitjar-vos que en aquest 2010 s'acompleixin els vostres desitjos i sigueu lo suficientment bons per no ser dolents i lo suficientment dolents per ser interessants...

FELIÇ 2010 desde algun lloc d'aquesta muntanya del fons...

sábado, 26 de diciembre de 2009

test de pneumatics

En aquest espai intentaré explicar una mica com es comporten els pneumatics que jo mateix he anat provant al llarg d'aquests anys, he provat una mica de tot, tubeless, amb càmara, tubelitzats, etc... simplement donaré la meva opinió, que està basada en el terreny on els he provat i en l'epoca de l'any que els he tingut i no vol dir que en altres condicions el resultat no fós diferent, però potser pot servir de referència alhora d'escollir.

Aquests pneumàtics han estat provats em el terreny que podem trobar per la zona del cabrerès, guilleries i montseny, pel que el terreny es força variat, desde cami de terra a pista amb graveta, asfalt, pedres i arrels i terreny amb llosa de pedra que sembla que es mengi els pneumatics, o sigui, una mica de tot.

I l'ús que n'he fet ha estat bàsicament xc, concretament els he exigit més pujant en qüestió de tracció i aderència que baixant, ja que no he intentat buscar el que un pneumàtic de xc no pot donar-nos, tots els que he provat els he gastat exepte els rocket ron que només els he portat un dia, en fi, això es el que he anat provant:

MICHELIN XC DRY 2


La versió provada es per camera, però talona molt bé per tubelitzar-la, i es molt més lleugera, sense ser una ploma, això si. Roda molt bé, es àgil i ràpida, molt còmode, però sempre en sec, en fang li costa evacuar-lo, i en asfalt moll diguem que patina força. Un altre problema és que han estat provats en una zona amb molta llosa de pedra i van durar poquissim, he fet la mateixa zona amb altres rodes i no ho han patit tant.

MICHELIN XC DRY


Crec que és l'antic wildgripper comp s light, almenys va igual, per a mi funciona igual que l'anterior però és mes versàtil, en humit va millor, però es desgasta molt ràpid, com l'altre, i és molt pesat en comparació a altres models que roden igual de bé, a favor té que es pot trobar molt barat per internet.






HUTCHINSON PHYTON



Fins no fa gaire, per a mi, el pneumàtic, no sé quans n'he arribat a gastar, roda com cap, per on hem moc tracciona molt bé, és ràpid i àgil, i tot i que no ho sembla pel seu dibuix es prou segur baixant, sense demanar-li res exepcional es comporta bé a tot arreu, l'única pega és en fang, on li costa una mica evacuar, menys del que sembla, però està clar que no és el seu ambit. La millor versió per a mi és la tubeless ready, pesa molt poc, 520-540 gr, la versió tubeless light son 680 gr, i es comporten igual, també hi ha versió marathon, mes resistent i amb més durada però més pesats.



HUTCHINSON COBRA


Per terreny sec és un pneumàtic, amb les mateixes característiques que el phyton pel que fa a agilitat, tracció, capacitat rodadora inclús superior, a més, té més tac lateral i baixant dóna més confiança, avisa abans de patinar, però no massa, té les mateixes versions, per a mi la millor versió es la tubeless ready + liquid, son 520-540 gr, la versió tubeless és més pesada. En la versió tubeless ready els pesos varien molt, l'últim que he agafat, després de pesar tots els de la botiga han estat 504 gr, el que més 550, i pesen més els de laterals vermells i costen més de sellar amb el liquid. L'inconvenient és que en fang s'enganxen una mica i els hi costa treure'l. Per cert, la fletxa indicadora de com s'ha de muntar està equivovcada, s'ha de muntar en ambdues rodes seguint el sentit rotatori que marca per la roda del darrera, increible però les fabriques també la caguen.

HUTCHINSON PIRANHA

Pel que fa a les versions, hi ha exactament les mateixes que en els dos anteriors, en terreny amb graveta solta és el que va millor dels tres, i en fang també, però roda pitjor i al darrera costa més de moure, davant encara, es segur baixant, però per l'ús que jo l'hi dóno, vaig millor amb els altres dos, el que pot aportar aquest no m'ho compensa per la capacitat rodadora que tenen els altres, i en terreny tou va millor però no tant, sense ser un mal pneumàtic, hem quedo amb els altres.


MAXXIS MONORAIL

Comencem amb els maxxis, és una gran roda, per a mi la millor per a un ún xc en terreny variable, utilitzo la versió de camera tubelitzada, la versió normal de 520 a 540 gr, la versió exception només van ser 495 gr i el vaig tallar en el mateix lloc que un racing ralph evo. Tracciona molt bé en tots els terrenys, evacua prou bé el fang, roda molt bé, de lateral agafa molt bé, és molt segur, molt bò tant al davant com al darrera, això m'agrada molt en un pneumatic, per a mi, encara que m'agradi provar altres models, tinc clar que ara com ara costarà trobar un pneumàtic millor.

MAXXIS ASPEN

L'altre gran descobriment, millor al darrera, es comporta molt igual al monorail, però davant m'agrada més el monorail, per la meva opinió, la combinació monorail-aspen li dona mil voltes a la high roller-mierdalarsen, l'única pega és que tenen menys durada, i això al preu que van no és tonteria. Mireu en les fotos de Houffalize del 2010 què portava la béstia parda de l'Hermida, el terreny era moll, però en sec encara van millor. La versió provada va pesar 535 gr.

MAXXIS HIGH ROLLER

El pneumàtic davanter per exelència, roda bé, arrapa bé de lateral, la versió per camara es tubelitza bé i és lleugera (530), no crec que es pugui dir res de nou d'aquesta roda, crec que tothom l'ha portat, l'únic que diré és que crec que m'agrada més el monorail, dona més volum en la mateixa mida, 2.1, i és més còmode, per la resta...



MAXXIS LARSEN TT
D'aquest pneumàtic, tot i el que pugui semblar per les vendes que té, no en diré res de bò, roda bé, però no com un phyton, de lateral agafa menys que el phyton, perd la tracció abans, li costa evacuar el fang una barbaritat, és menys resistent i més pesat, els monorail i aspen li donen mil voltes. Només en destacaré la versió 1.9 i la exception, però aquesta última és fràgil, i la versió 1.9, al tenir el tac diferent, més punxegut, va molt bé, però ha durat uns 400 km i prou i és molt estret i fa por dur-lo a menys de 2.5 de pressió.

IRC SERAC XC
Aquest pneumatic, és com una mica de compromis, va bé a tot arreu però no destaca en res, roda bé, però menys que d'altres, tracciona bé, pero té un compost dur i en graveta perd la traccio rapidament, no avisa massa quan ha de patinar, però agafa prou, evacua el fang prou bé però menys que d'altres, la versió tubeless pesa molt, però per altra banda sella molt bé i és molt resistent, no sé, es defensa a tot arreu però per a mi hi ha millors opcions.

SCHWALBE ROCKET RON
Després d'un minitest no gaire positiu,no les vaig deixar massa bé que diguem... però veient com està el pati de fang i que en aquestes condicions es comportarien millor que les sb8 he decidit tornar a muntar-les, aquest cop tubelitzades, i he de dir que m'aquest cop m'han sorprès gratament, evidentment no roden com altres però tampoc és el que se'ls hi demana, per això ja hi són les altres, però tampoc "lastren" tant com hem semblava, traccionen molt bé, agafen força en terreny tou, i evacuen bé el fang, són finetes, no tenen massa volum en 2.1, i això l'hi dóna arguments en fang, són molt lleugeres (470 gr normal i 430 versio evo), i si no donen problemes amb punxades com a pneumàtic d'hivern i moll al davant, és un bon candidat, darrera si la cosa s'eixuga ja no sé...millor un racing ralph.

KENDA SMALL BLOCK EIGHT (SB8)

Aquest és un pneumàtic lleuger (501 gr 26x1,95), però dóna més volum del que sembla, per exemple molt més que un Larsen en 1.9, mooolt ràpid, tracciona bé, inclús en terreny solt, tot i que no ho sembla, és resistent pels laterals, i la seva major virtut és que roda increible, no arrossega gens, en terreny sec, la bomba, l'estic emprant tubelitzat, i la veritat és que el porto sobre els 2,4 de pressió, menys fa una mica de por. Però no tot són virtuts, evidentment, pel seu dibuix ja es veu que el fang ni veure'l, de seguida fa "donuts" i li costa evacuar el fang, en les frenades no retén massa, almenys al darrera, en trialeres humides i convinat de roca, arrels, etc. tal com frenes, avall và!! no aguanta gens, no té tac per clavar i aguantar; al davant però tampoc l'hi posaria, en fi, un pneumàtic per terreny sec i més aviat compactat és on s'expressa millor i per a mi sempre al darrera, si les condicions no són aquestes millor altres opcions, i en les mateixes suposo que competiria amb el cobra de hutchinson, o el racing ralph o smart sam de schwalbe, que crec que seràn millor opció per ser més polivalents i durar una mica més perquè l'sm8 té pinta de no durar massa.

SCHWALBE RACING RALPH

Bé aqui crec que podria parlar-ne molt pel poc temps que fa que el munto, però les conclusions són molt clares, la versió provada és la 2.1 evo, 460 gr, l'he muntat tubelitzat amb notubes. La primera impressió és que és molt lleuger, però també s'ha de dir que en comparació al hutchinson cobra que porto davant, fa molt menys volum, de manera que 460 gr, poc volum i la recomanació de portar-lo a 2,5 de pressió, pel meu gust perd enfront el hutchinson cobra tubeless ready que monto al davant, pesa entre 504-520 gr, més volum+ menys pressió =més comoditat. La capacitat de tracció és bona, més que un larsen, un kenda sm8 o un phyton, que el cobra no ho sé, però ja se sabrà quan el monti al darrera, ja que una altre factor a tenir en compte és que no crec que hi pugui fer mes de 600 o 700 km, és veu el desgast de seguida. Com deia la tracció és bona, superior a la mitja, molt ràpid rodant, retén prou bé en les frenades, més que el kenda per exemple. Diuen que té els laterals fràgils, de moment aguanta bé...En fang no l'he provat però fa cara de tapar-se ràpid i evacuar-lo pitjor que el seu germà rocket ron, però per això estàn fets un per sec i l'altre per moll. Els laterals baixant et deixen plegar bé, dona seguretat, més que un larsen o el phyton, però menys que el cobra, i avisa abans de marxar. No sé pero el veig una bona opció per darrera, sempre que toleri anar a 2 bar de pressió enlloc dels 2,5 que recomanen, i així guanyi en comoditat, davant tampoc el veig una mala opció. Bé no borraré el que n'he escrit perquè és cert, però hi afegiré que vaig tallar un lateral en un lloc que tot i ser dolent, estic fart de passar-hi amb maxxis normals, no posaré més un schwalbe, les versions lleugeres són fràgils i les reforçades són més pesades i cares que les maxxis normals.

MAXXIS CROSSMARK

Bé, diria que he trigat moltíssim a provar aquest pneumàtic, inclús he provat el seu substitut (Aspen) abans que aquest Crossmark, no l'havia provat per la semblança que té amb el Larsen, del que només en destacaria la versió 1.9 i la exception perquè tenen els tacs diferents a la resta de versions, la resta són una patranya, però la veritat és que m'ha sorprès prou gratament, potser perquè n'esperava tant poc... la veritat és que roda molt bé, tracciona millor del que pensava i del que sembla, és noble en els revolts, vull dir que li costa fer extranys, es manté bé en la traçada i avisa abans de patinar. És còmode, tot i que en 2.1 té menys volum que un Monorail o un Aspen en 2.1, l'únic que en podria dir de negatiu és que retenent la frenada no és cap maravella, però cap pneumàtic gaire rodador retén massa bé, ja se sap. Suposo que quan agafi fang en podré dir més coses, que fa donuts, que no tracciona, que... el mateix que de tots els pneumàtics xc per sec, però això ja se sap. Hi ha gent que ha tallat els tacs rodons del lateral, i diuen que millora en els revolts i se li treuen uns 40 grams, per cert, a la bàscula ha donat 550 gr clavats, no és que sigui molt lleuger que diguem, però com que jo ja no sóc un crack baixant, provaré de tallar-los quan estigui gastadot, que no me'l vull carregar. En conclusió diré que el posaria per sobre del Larsen i per sota del Monorail, però si fa no fa, no és una opció equivocada per xc i rutes, suposo que durarà més que un monorail, i això també suma...

De moment això és tot, possiblement no estareu massa d'acord en alguna de les opinions, però és com m'ha anat a mi, ho aniré actualitzant.

jueves, 24 de diciembre de 2009

BON NADAL!!!

simplement això, BON NADAL!! que us cagui moltes coses el tió, que us retroveu amb tots els vostres, simplement que tothom pogués passar-ho com volgués, jo hem quedaré veient uns videos que he trobat pel youtube, el retrobament de faith no more (http://www.youtube.com/view_play_list?p=48D986D3C216B424&search_query=faith+no+more) ho poso així, no sé què cony passa que no hem deixa posar el video, però jo ja tinc regal de nadal




domingo, 20 de diciembre de 2009

cuando el grajo vuela bajo...

Hace un frio del carajo! joder! si fot fred! només faltava això, fa uns dies que no escric res, hauré de posar això al dia...

La setmana passada no va haver-hi res d'especial, només vaig poder sortir diumenge, com vaig fent últimament, no masses quilometres però si que va tocar força desnivell, per aqui es dificil fer-ne menys, uns 40 km i uns 1500m, una volta d'aquestes conegudes que fas gairebé de memòria, d'aquestes que no hi pares massa atenció ni pujant, i no estàs al cas de la roba que portes, acabes moll de la pujada i et toca un cop d'aire que et fa agafar una galipandria que et converteix tota la setmana en una fabrica de mocs; ni baixant, i en una tram de trialera que fas de memòria intentes una nova traçada sense parar massa atenció i et fots una nata que acabes amb molesties al genoll, i com que el murphy no falla és el que ja tenies tocat, premio al diumenge!
Aquest diumenge m'ha implicat tota la setmana refredat i amb molèsties al genoll, així que per aquesta tot i que podria sortir els dos dies no tinc clar de que el genoll respongui, així que decideixo sortir només diumenge, el dissabte sortiré a passeig amb els nenes.
Hem fa il·lusió sortir a passejar els nenes, per l'Inuk serà el primer dia que podrà sortir deslligat i amb les altres dues després de la seva operació a la cadera, té displasia i porta com tres mesos de recuperació, el tio només sortir de casa està pletòric, content com unes pasqües i junt amb la boja de la seva germana, la Gala, me la lien cada dos per tres, però estic molt content de veure'l córrer un altre cop, només té un anyet i ho ha passat malament. Això si, me la lien molt, se m'han banyat a la riera mig glaçada, i tot i que era per jugar gairebé foten per terra una gent que passava corrent...en fin, que són uns gamberros.

Com que sóc així d'espavilat he decidit sortir amb bici el dia que ha de fer més fred, -9,5 està prou bé per sortir de casa vestit de romà, sisisi, i tot i que vaig enfundat amb calces de coll alt, fot un fred que pela, però es el que hi ha... decideixo agafar un cami que de seguida rep solete però té el problema de que mai hem va bé, té unes rampes dures només de començar, i en fred no es posen massa bé, però hi tocarà el sol i entraré ràpid en calor... el que no hem pensava és que anés tant malament de mocs, no podia respirar bé i ho he pasat pitjor del que pensava, a la part de dalt he trobat una mica de neu i tot, i com que no vaig massa bé torno cap a casa. Però és el que té aquesta zona, que la pujada més curta té 10 km i uns 900m de desnivell i la tornada, sigui per el cami que sigui, más de lo mismo... quin fred mes puta que he passat baixant, els peus que ja no eren peus, eren glaçons, i les mans si fa no fa, sort que la dutxa calentona i un tè ho arreglen tot! després he tornat a donar una volteta amb el nenes, el dinar i el sofà i ja ha volat el finde...

martes, 8 de diciembre de 2009

Sempre m'ha semblat que tot anava molt lligat, tot el que passa i el que deixa de passar, tot el que és o deixa de ser, però de vegades cal parar-se a mirar en quina mesura les coses són i deixen de ser, i ho acostumen a fer en la mesura en la que participen d'uns conceptes molt generals que tots tenim molt clars però que ens és molt dificil de definir o posar-nos-hi d'acord. Tots tenim els nostres conceptes de les coses, tots sabem el que és bell, i per nosaltres ho serà en mesura de que el que veiem participi més o menys del que nosaltres entenem per bellesa.
Però estaria bé saber en quina mesura participem nosaltres del que ens envolta i ens forma, és clar que sóm un tot i que estem formats de molts elements semblants a la resta del que ens envolta, però de quina manera participem d'aquests elements, de quina manera ens defineixen, hi ha gent que al caminar sembla que el domini l'aire, que floten, n'hi ha que sempre son a prop de terra, que no aixequen els peus, de vegades persones dures pero que, amb paciència, moldejables, hi ha persones que sembla que els domini el foc, que deixen un rastre per on passen encara que no vulguin, i n'hi ha que son com l'aigua, que es poden retenir en un recipient però que s'acabarà vessant, que acabaràn trobant el seu camí, que no es poden comprimir perquè acaben escolant-se entre els dits i encara que es disgregui per terra acabarà agrupant-se i resorgint de nou, sense forma definida, només fluint, potser es el seu ser, be water my friend...















Com necessitava aquests dies de festa, tenia ganes de poder agafar la bici uns dies seguits, a veure com reaccionava el meu cos i els meus genolls, no tenia idea de fer grans bestieses però si de sortir dies seguits i poder agafar una mica de ritme, aixi que de 4 dies n'he pogut rodar 3, està prou bé, dissabte no vaig poder, i el diumenge una ruta coneguda, desde Aiguafreda cap al Pla per el Bellit, Collformic, Fontpomereta, El Brull i cap a Aiguafreda per el gr, volia fer fotos però la mierdacamaracomepilas es va quedar sense piles només sortir de casa, bé aquesta ha estat l'única que vaig poder fer, i com que tenia ganes de fer fotos en aquesta ruta, doncs l'he tornat a fer avui.

El Dilluns havia quedat amb l'Edu, el Pepon se'ns ha fugat als alps aquests dies, la intenció era sortir desde Centelles i anar cap a Sant Miquel del Fai, i com que tenia ganes de fer algun km de més, he sortit desde Aiguafreda, total, entre anar i tornar seràn 20 km de més.
Un cop a Centelles em toca esperar un mica, aixi que aprofito per fer el segon esmorzar, però al moment arriba l'Edu i sortim, bé primer arreglem una punxada de la seva bici, però aixo del tubeless és la bomba, liquid, inflat i a rodar!
Sortim de centelles i enfilem cap als cingles, anem prou bé fins que a la meva cadena li dóna per saltar per darrera dels pinyons i liarla, collons! com ha costat de treure! un cop arreglat tornem a la nostra, aquesta zona no la conec massa i sempre es posa bé rodar per llocs nous, i a part hi ha unes vistes impressionants.

El camí és de bon fer, les pujades et donen algun "descansillo" no són tant llargues ni tant sostingudes com a l'altra banda (que lluny es veuen el Pla i el Matagalls desde aqui), a apart, de seguida comencem a ficarnos en un corriol de pujada molt entretingut, anem vorejant tota la cinglera i anem fent cami, la ruta l'ha planificat l'Edu, jo em limito a seguir, parem per fer algunes fotos, per veure les runes d'un castell que no en recordo el nom, la ruta es fa més dura del que ens pensavem, però vaig molt bé, l'Edu ha tingut guardia a la nit i no ha dormit massa, va una mica més cascadillo, però anem fent.


Al final però, entre una cosa i l'altra anem tard, molt tard, i l'Edu hauria de ser al migdia a la cerdanya, que ja no hi serà, però per provar-ho que no quedi, i decidim donar mitja volta abans d'hora, no sabem el que ens queda per arribar, i tot i que no creiem que sigui gaire, els compromisos són els compromisos, decidim tornar per un altre cami per no repetir i fer la ruta sencera un altre dia, si és que això de no tenir "hippi-ese"...














Algunes de la ruta d'avui...







Cami de Fontpomereta, ja estem amunt ja...











La plana encara era sota la boira...