martes, 8 de diciembre de 2009

Sempre m'ha semblat que tot anava molt lligat, tot el que passa i el que deixa de passar, tot el que és o deixa de ser, però de vegades cal parar-se a mirar en quina mesura les coses són i deixen de ser, i ho acostumen a fer en la mesura en la que participen d'uns conceptes molt generals que tots tenim molt clars però que ens és molt dificil de definir o posar-nos-hi d'acord. Tots tenim els nostres conceptes de les coses, tots sabem el que és bell, i per nosaltres ho serà en mesura de que el que veiem participi més o menys del que nosaltres entenem per bellesa.
Però estaria bé saber en quina mesura participem nosaltres del que ens envolta i ens forma, és clar que sóm un tot i que estem formats de molts elements semblants a la resta del que ens envolta, però de quina manera participem d'aquests elements, de quina manera ens defineixen, hi ha gent que al caminar sembla que el domini l'aire, que floten, n'hi ha que sempre son a prop de terra, que no aixequen els peus, de vegades persones dures pero que, amb paciència, moldejables, hi ha persones que sembla que els domini el foc, que deixen un rastre per on passen encara que no vulguin, i n'hi ha que son com l'aigua, que es poden retenir en un recipient però que s'acabarà vessant, que acabaràn trobant el seu camí, que no es poden comprimir perquè acaben escolant-se entre els dits i encara que es disgregui per terra acabarà agrupant-se i resorgint de nou, sense forma definida, només fluint, potser es el seu ser, be water my friend...















Com necessitava aquests dies de festa, tenia ganes de poder agafar la bici uns dies seguits, a veure com reaccionava el meu cos i els meus genolls, no tenia idea de fer grans bestieses però si de sortir dies seguits i poder agafar una mica de ritme, aixi que de 4 dies n'he pogut rodar 3, està prou bé, dissabte no vaig poder, i el diumenge una ruta coneguda, desde Aiguafreda cap al Pla per el Bellit, Collformic, Fontpomereta, El Brull i cap a Aiguafreda per el gr, volia fer fotos però la mierdacamaracomepilas es va quedar sense piles només sortir de casa, bé aquesta ha estat l'única que vaig poder fer, i com que tenia ganes de fer fotos en aquesta ruta, doncs l'he tornat a fer avui.

El Dilluns havia quedat amb l'Edu, el Pepon se'ns ha fugat als alps aquests dies, la intenció era sortir desde Centelles i anar cap a Sant Miquel del Fai, i com que tenia ganes de fer algun km de més, he sortit desde Aiguafreda, total, entre anar i tornar seràn 20 km de més.
Un cop a Centelles em toca esperar un mica, aixi que aprofito per fer el segon esmorzar, però al moment arriba l'Edu i sortim, bé primer arreglem una punxada de la seva bici, però aixo del tubeless és la bomba, liquid, inflat i a rodar!
Sortim de centelles i enfilem cap als cingles, anem prou bé fins que a la meva cadena li dóna per saltar per darrera dels pinyons i liarla, collons! com ha costat de treure! un cop arreglat tornem a la nostra, aquesta zona no la conec massa i sempre es posa bé rodar per llocs nous, i a part hi ha unes vistes impressionants.

El camí és de bon fer, les pujades et donen algun "descansillo" no són tant llargues ni tant sostingudes com a l'altra banda (que lluny es veuen el Pla i el Matagalls desde aqui), a apart, de seguida comencem a ficarnos en un corriol de pujada molt entretingut, anem vorejant tota la cinglera i anem fent cami, la ruta l'ha planificat l'Edu, jo em limito a seguir, parem per fer algunes fotos, per veure les runes d'un castell que no en recordo el nom, la ruta es fa més dura del que ens pensavem, però vaig molt bé, l'Edu ha tingut guardia a la nit i no ha dormit massa, va una mica més cascadillo, però anem fent.


Al final però, entre una cosa i l'altra anem tard, molt tard, i l'Edu hauria de ser al migdia a la cerdanya, que ja no hi serà, però per provar-ho que no quedi, i decidim donar mitja volta abans d'hora, no sabem el que ens queda per arribar, i tot i que no creiem que sigui gaire, els compromisos són els compromisos, decidim tornar per un altre cami per no repetir i fer la ruta sencera un altre dia, si és que això de no tenir "hippi-ese"...














Algunes de la ruta d'avui...







Cami de Fontpomereta, ja estem amunt ja...











La plana encara era sota la boira...


No hay comentarios:

Publicar un comentario