Les setmanes van passant, i ràpid!, tot i que de vegades no tant com voldriem o necessitaria, tot i que sempre m'ha fet molt de respecte el pas del temps, dec tenir el sindrome de Peter Pan, ara si que necessito que passi, que flueixi, com dèia un senyor d'aquests a tenir en compte de tan en tant "la vida es como montar en bicicleta...para guardar el equilibrio tienes que mantenerte en movimiento" (Albert Einstein) i diguem que ara necessito moure'm i que les coses del meu voltant es moguin, cal donar les pases i fer els moviments necessàris perquè els fets agafin una altre moviment, una altra inèrcia, una altra dinàmica. Aplicant terminologia ciclista diriem que fa temps que intentava fer girar una roda cuadrada i aixi no es pot agafar ni ritme ni cadència, es més fàcil parar, arrodonir-la i donar-li l'impuls que toca i deixar-la girar procurant que sempre rodi fina, amb equilibri.

Aquest cap de setmana he pogut sortir els dos dies, a més amb novetats, diguem que amb burra nova, en un impuls purista, retro fins i tot amb els temps que corren, he deixat en bones mans la giant de doble suspensió i he tornat a la rigida, quines sensacions!!!

El dissabte vaig sortir sol, tenia ganes de sortir sol, de veure com es comportava, per això vaig triar una ruta coneguda, i eines per si les mosques!! la veritat es que puja d'escàndol i té unes reaccions molt vives, tot i que la giant era molt de xc, es un concepte de bicicleta diferent, en terrenys trencats la giant feia molta feina i me'n treia molta a mi, però l'eficiencia que té la rígida a l'hora de pedalar... uf!! m'hauré de posar molt fort perquè sempre et demana un pinyó menys!!

Del que estic gratament sorprès és dels pneumàtics, evidentment no són els de sèrie, com la majoria del que porta però bé...jo que era pro hutchinson de tota la vida, que no em toquéssin els meus phyton o els més recents cobra, sempre tubeless ready, aquest cop hem vaig decantar per una convinació de maxxis, al davant el que sempre he anomenat pneumàtic de tractor, el high roller, i darrera un monorail, i déu ni do de com van, roden molt bé, no arrosseguen gens i agafen be de lateral, encara estaria més content si hagués pogut tubelitzarlos però durant la setmana ho arreglaré.

Avui diumenge, havia quedat amb l'Edu, ell també estrenava burra, aixi que la intenció era fer una ruta no gaire llarga, en el seu cas el canvi era molt gran i li variava molt la posició i de vegades els canvis no es posen massa bé, almenys a mi, i ahir amb l'emoció em vaig estrevar més del que voldria i em sentia carregat, pertant ruteta tranquila a esmorzar, això si, com sempre per aquesta zona, el desnivell mana més que els quilòmetres, i d'això si que n'hi ha hagut, i bé, com sempre que sortim amb l'edu...vas bé?? podria anar millor!! però no te'l desenganxes de la roda! doncs tirem!! una mica més si puc, tot pensant que com ell no afluixi jo petaré, però d'això ni pensar-ho, ell segueix a roda! aixi que na fent i na empenyent hem fet una pujada al pla que feia temps que no feia, pero els esmorzars de collformic ho arreglen tot, i després fugint del mal temps que es veia venir, avall va!!

Això si, els pròxims dies hauré de canviar la zona perque fa massa dies que volto per la mateixa zona i hem comença a cansar, el pont de la setmana que ve ja voltarem una mica més.