Doncs si, no sembla tardor, avui tenia mes ganes de caminar amb la Gala i la càmera per les rodalies de casa que de fer una sortideta amb bici, i aixi ha estat, una caminadeta fins a La Codina, parant a tirar alguna foto, el Montseny està bonic, i amb aquest temps que de seguida pots anar amb màniga curta és per aprofitar-ho, realment és de bojos, sóm a finals de novembre!!! suposo, que ja quedaran dies per quedar-nos a casa per pluja, fred o mandra, a més, últimament estic una mica vago amb la bici, fa un mes que per una cosa o altra fem una mica el ronço, i, a part, ha de pasar per quiròfan (taller) per unes operacions de cirurgia estètica per aquest any vinent, que l'agafo amb més il·lusió que no pas el temps que tindré, però "bueno" això ja ho anirem veient, de moment aquestes fotos són resultat d'un mati tranquil per el montseny, un mati tranquil per casa, no tenen cap mena de qüalitat, pero feia temps que no pasejava amb aquesta calma i se m'ha posat de p.m.
Suposo que no hem passara a mi sol, però de vegades convé agafar la càmera, sovint quan sortim a caminar, trekking, per als més moderns, o amb la bici, mirem pulsacions, temps, distàncies i totes aquestes coses, i si podem pujar-ho tot amb un pinyó menys que ahir millor, i no dic que estigui malament, sóc el primer de fer-ho, però de vegades aquestes ansies de millorar, de fer-ho tot millor, que que ens convertim en màquines millor engrassades i de ser mes perfectes, ens fa perdre de vista la realitat, del perquè fem les coses, de que anem amb bici per disfrutar de la muntanya, de que tot i que sempre poguem millorar, en definitiva sóm el que sóm i de la manera que sóm, i això no podem perdre-ho de vista, aixi que sempre va bé agafar la càmera de tant en tant per parar a mirar-ho tot amb més calma, i de vegades, fins i tot en surt alguna foto.
No hay comentarios:
Publicar un comentario