BON NADAL!!!!

No cal dir massa coses més, tansols desitjar el millor per tothom, molta salut i molts km per pedalar.

ergon sm3, pròximament...

Ja fa molt de temps que segueixo el que fan, ja que tot i no ser un material extremadament lleuger, si que funciona realment bé, i en vistes a que els que rondem per aqui acostumem a passar força hores damunt la bici, doncs la comoditat i el bon funcionament a nivell d'ergonomia adquireix importància, d'aqui que vulgui fer referència a aquesta marca, topeak-ergon.

Potser el més conegut d'ells són els punys amb un extra de suport cap a l'interior, tot i que els he provat, de moment no m'he decidit mai a muntar-los, realment no els he cregut necessàris, potser algun dia si...

El que si he tingut l'oportunitat de provar i utilitzar han estat la motxilla i els guants, i realment valen la pena, pel mateix preu que marques molt més conegudes, funcionen realment molt millor.

Però el motiu de l'entrada és una altra, ja he comentat altres vegades que no acabo de trobar un selló que m'agradi i funcioni i mira que n'he provat. I com que segueixo sovint el que fa aquesta marca i el que empren els seus corredors, Kalentieva, Lakata, kerkove, Looney, Kurschat, Wiens, Bigham... un equipàs en xc, marató i proves per etapes; doncs vaig veure que fins ara empraven una marca de sellons molt desconeguda (per a mi almenys), terry, http://www.terry-comfort.de/de/men/sport_fly_rsr_white.php, no són cap ploma, però el vaig muntar a la de carretera i la veritat és que és una joia.

Ara però la casa ergon farà el seus pròpis sellóns, sortiràn a la venda a la primavera, però veient el que no m'agrada de tots els que he provat i el que hi trobo a faltar, crec que pesi el que pesi, em poso a la llista d'espera.



http://www.ergon-bike.com/us/en/interbike2011-sm3


També deixo l'enllaç a la seva web, val la pena fer-hi un cop d'ull, i si algú té el mateix problema que jo amb el selló, doncs ja té una opció més a tenir en compte, a més crec que ara l'importador per aqui ha canviat i està a prop...

na fent i na tirant...

Així de simple i així de senzill, és la sensació que tinc els primers dies de fer aquesta base que farà tothom passat festes i que jo m'he avançat una mica, ben bé no sé massa perquè però que ja hi sóm posats, de fet, no sé si m'aporta massa beneficis a nivell fisiològic però a nivell de coco crec que si i més aquest any que ho he estat fent tot al "rodillo", almenys aprendré a patir si no moro d'avorriment en el procés...

I els caps de setmana, doncs carretera, de moment suau, i per rodar de plà i fugint de la boira, aquests dies he estat fent el trajecte de Ripoll a Setcases i rodalies, o per Centelles, St Feliu de Codines, etc. és el que té no tenir l'eina que toca per poder posar els rodaments a la Meri, que entre el rodillo i carretera i no poder passar d'unes pulsacions, la motivació he quedat enfonsada del tot, de fet, el que més m'ha motivat aquests dies ha estat el fet de mirar sèries de la tv mentre pedalo al rodillo, d'aquestes que per la tele et retiren a mig seguir o et posen a hores intempestives. En definitiva, un desastre...

Pujant a St Feliu de Codines, li va costar prou escampar a la boira...

Per sort, avui he pogut muntar la Meri, i en mirar-la i enfilar-m'hi altre cop, em tornen tots els dubtes de si 26 o 29, és que la cabrona va molt bé! m'han revifat de cop totes les ganes de pedalar, de fer rutes i pedalar més hores de les que ara em toquen. Sort que ara ja podré augmentar una mica els ritmes i la cosa canviarà...

De vegades n'hi ha per emprenyar-se...

Tot i estar emboirat i tapadot hi va haver moments que va quedar un dia prou agradable per dalt als cingles.

Doncs si, i no només pel resultat de les eleccions, i tot i que l'expressió no és meva, no crec que es pugui dir millor, deixem enrera el pitjor president de la història i el substitueix un que va perdre dues eleccions contra ell, estem arreglats!

El motiu de l'emprenyada és molt més intrascendent, simplement es tracta de cagar-me una mica amb els senyors d'SRAM, m'explico, fa un temps, un dels rodaments BB30 del pedalier de la Meri, es va quedar clavat, la veritat és que va rebre molta aigua i fang, pertant, tot i no fer-me massa gràcia que passés tant aviat, ho vaig mig entendre, i després de buscar i rebuscar per les botigues de la zona ho vaig haver de demanar per internet urgent ja que ningú tenia rodaments SRAM BB30 de recanvi (després es queixen de que no es ven), en fi, que un cop canviats, a rodar altre vegada.

Aquesta setmana li va tocar altre cop un munt d'aigua i fang, resultat, el rodament altre cop clavat, però com que dins la caixa de SRAM-TRUVATIV dels rodaments en va sortir una d'SKF amb els rodaments a l'interior, i en vistes a que al poble hi ha el distribuidor d'SKF, doncs agafo un dels rodaments i les caixes amb les referències i vaig a veure si en tenen.

Així arriba el recanvi, caixa TRUVATIV precintada i a dins la caixa SKF amb els rodaments

El motiu de l'emprenyada arriba ara, la referència que porta impresa el rodament, dins el catèleg d'SKF no existeix, la caixa SKF és falsa ja que no porta les referències impreses com les originals, els rodaments no van venir sellats individualment com venen els bons, i els rodaments que jo vaig comprar com d'acer inoxidable són més falsos que un duro de fusta, tant el d'origen de les bieles XX com el recanvi Sram que vaig comprar (que de fet són iguals i van amb la mateixa referència), i d'inoxidables res de res, són més de ferro que res. L'encarregat m'ensenya un SKF de les mateixes mides, porta referències diferents i uns logos minúsculs que els SRAM no porten, i el millor de tot, un sol rodament SKF val gairebé el doble que els dos SRAM. Les paraules textuals de l'encarregat és que el rodament en si no és bò però podria anar bé si no portés un sellat de merda, per això peta cada vegada que li toca aigua i fang. No sé que duraràn els SKF originals, espero que més, però és molt trist que una casa tan gran foti el pal amb rodaments falsos.

Ah! i per altra banda entre setmana vaig fent tandes de base aeròbica al "potro" de tortures alies "rodillo", de moment suau (però més que l'any passat) per anar augmentant de mica en mica en volum i hores, i el dissabte vàrem sortir amb l'Edu i el Gerard per la zona dels cingles de Berti, molt tranquils, jo vaig sortir desde Vic per afegir-hi un parell d'horetes més.

El dia no despertava massa animat que diguem, però al final va aclarir...i per dalt la cinglera, corriols divertits i vistes per disfrutar.

parlant clar.

http://blogs.aragirona.cat/jair-dominguez/blog/1302/democracia-els-meus-collons

3,2,1, go!!

Al cim del Matagalls, no fèia dia per masses vistes ni per passar massa estona.

Doncs si, tret de sortida, després de passar tres setmanes de repòs total i de lluitar contra els remordiments per no estar fotent res de res a part de menjar com un porc i estirgassar-me al sofà, començo a moure'm altre vegada. La veritat és que "obligar-me" a no fer res m'ha fet agafar amb ganes el fet de tornar a preparar-me una mica, tot i que no tinc objectius clars encara, el sol fet d'establir-me una rutina d'exercici, horaris i menjar (això no massa), m'aporta prou satisfacció i equilibri a nivell personal com per trobar-ho a faltar molt.

Abans de tot però, diré que la temporada va acabar com tocava, amb la meva pujadeta al Matagalls, el dia era fastigós, ennuvolat i boirós, i tot i que a peu, amb tranquilitat i per la ruta normal es podia pujar, amb la btt la cosa es complicava ja que no es veia una merda, en certs moments si no era pel gps, no sabia massa per on parava ni per on havia de tirar, sobretot baixant, però bé, amb tranquilitat i prudència tot bé.

La visibilitat no convidava a baixar massa depressa que diguem...


Això si, els colors, doncs els que toquen per l'època... per parar a badar la boca a cada racó

Des de llavors, sofà i més sofà fins aquest dissabte on he tornat a pedalar de nou, ben res, una sortideta molt tranquila amb l'Edu i el Gerard per anar a esmorzar al brull i tornar buscant corriols per fer-ho entretingut i riure una estona, pel que fa a les sensacions, la veritat és que molt millor del que em pensava, però sense poder tirar cohets, evidentment. A partir d'avui comencen les sessions de "rodillo" o passar fred a fora amb els llums.

disfrutant...

Per moltes voltes que donis, el Montseny sempre et guarda racons per descobrir...

Després de la visita al Turó, tocava pujar Matagalls, però una proposta del Dani de fer una "sortideta" per carretera m'ho van fer endarrerir. Com que havia notat una punxada al genoll al mateix lloc d'una antiga lesió, vaig reposar un parell de dies, un dia suau amb el Pepe entre setmana i a esperar el cap de setmana.

Havia quedat amb el Dani per diumenge, i com que es preveia dur perquè el personatge és un animalot, vaig sortir dissabte tranquil, volia fer una volteta per la zona de Moià, St Feliu etc. res a destacar a part de la trobada a Castellterçol amb la Mariona, que desde la Vipxtrem que no la vèia, i la vam fer petar una estona, també em va fer veure que ningú entrena i els medidors de potència són per fer bonic...Tot i agafar-m'ho amb calma, ja van sortir uns 70 km i la sensació de que em passarien factura al dia següent.

El diumenge haviem quedat sobre les 9, i un cop triada la ruta ens posem en marxa, de Vic cap a Roda, L'Esquirol, Cantonigròs, seguir pujant per la Salut, Coll de Condreu i baixar direcció Olot, pujar per Capsacosta, St Pau de Seguries, St Joan de les Abadesses, Ripoll, Torelló, Manlleu, Roda i vic, 145 km i dos "portillos", però el problema no van ser els portillos sinó l'entremig, de fet, per això vaig començar a tocar la carretera, per adaptar-me a fer un esforç sense la caiguda de pulsacions que tinc amb btt, en carretera l'esforç és més constant, i més si vas darrera (a roda no! abans em quedo enrere que "chupar" roda) d'un tren de mercaderies de 1.90 i 87 kgs que fa mesos que no posa plat petit ni pujant a st Marçal. El resultat era força evident veient la mitja que portàvem, em vaig fondre rodant entre ports, vaig pujar capsacosta justet i després de fer uns relleus entre st Pau i Ripoll em vaig quedar en reserva per tornar, però bé, en la reserva aquella anomenada "ritmo cansino" també s'arriba lluny, així que a dinar a casona i a reposar al sofà.

Bé, van ser dos dies de repòs, perquè em van quedar les cames com palotes, però dimecres, aprofitant la festa nacional d'hispañistán, vaig sortir una estoneta seguint el track de la ruta que fariem dissabte amb uns maratonians, uns 50 km molt tranquils i uns 1600+.

Cadena? on?? debia ser que ens em embadalit amb el canvi de colors que comença a fer el Montseny i no ens hem adonat de res...

Al final vàrem ser el DiamondBack, el Jaumetal i jo, vam quedar d'horeta a Aiguafreda i d'allà sortiem cap al Plà de la Calma, un cop a dalt paradeta a Collformic per fer un mos i seguim pujant direcció St Segimón per baixar cap a Font Pomereta i d'allà cap al Matagalls xic i direcció Seva a empalmar amb el track de la ruta Bandolera.
De baixada a Fontpomereta...

El track és molt corriolero, la veritat és que coneixia trossos i zones però tot empalmat d'aquesta manera, amb tots aquests bucles i giragonses, doncs no se m'hagués acudit mai, quina feinada que debien tenir per marcar-lo tot per la cursa!

La veritat és que la ruta és durilla de collons, o rampes de molinillo o corriols tècnics, i algun senderol de bon fer per compensar de tant en tant, de fet al km 70 ja portàvem els 3000+ acomulats i encara quedava pujada, en concret uns 2 o 3 km amb rampes del 23-24% que ja van fer molt de mal, i havent menjat 2 platans en tot el dia i 2 bidons d'aigua, doncs algun que altre amago de rampa vaig tenir, però només un avís per un altre dia pensar en menjar i veure una mica més durant la ruta. En fi, una bona somanta altra vegada, en bona companyia i recorregut impressionants.
OOoooommmmmmmm



A veure que fem aquesta setmana, ja que crec que no m'escapo d'estrenar la temporada de "rodillo" i quina ruta m'empesco per estrenar la nova 29er d'en Dani, que espera un pepinaco d'scott que farà por i amb ell a sobre...m'estimo més no pensar-hi...

cosa de costums.

Mai m'havia dit massa res la carretera, però poder rodar tranquilet per aquestes zones no diré que no té el seu què...

I és que de vegades s'agafen o s'adquireixen uns hàbits prou extranys o amb poc sentit però ho seguim fent any rera any, en el meu cas ja fa uns 3 anys que vaig "reinstaurar-me" un costum antic que tenia a la tardor, pujar al Matagalls i al Turó de l'Home, com si no ho fés altres vegades durant l'any (forçes), però una pujada a la tardor sempre hi ha de ser, suposo que en un principi ho debia fer pel paisatge i els colors del montseny a la tardor, però aquest any ho hauré de repetir més tard perquè de tardor res de res...suposo que vindrà de cop i passarèm de calça curta a bragafajasostéboina de coll alt de cop, però bé, és el que hi ha...

Pujant cap a Collsesplanes crec, ja que ara dubto si és collsesplanes o collsacreu, en fi, 8 km de puertillo tranquilissim, crec que en els últims 4 cops hi he trobat un cotxe, unes motos i algun ciclista i tot el mateix dia.
Més carreteretes tranquiles per la zona d'Espinelves i St Sadurní...pis stop...

D'entrada aquest cap de setmana tocava el Turó, i com que entre setmana només havia pogut sortir un parell de dies, doncs el dissabte vaig optar per fer una volteta molt tranquil, ni pulsòmetre ni res, només pedalar tranquil per una zona que últimament la rondo prou, la zona de St Sadurí d'Ososmorts i cap a St Hilàri i tornar a Vic per Espinelves, i és que tot i la trinxada que van fer al construïr l'eix i que ara estàn tornant a reventar, ha deixat un reguitzell de carreteres la mar de xules i molt poc transitades per les que dóna gust rodar, així que res, el dissabte tranquil fins al sopar, ja que haviem quedat per sopar a Torelló a casa el Pepe amb tota una colla als que vaig abandonar vilment quan vaig veure que just després del sopar apareixien les fitxes i cartes de poker acompanyades d'ampolles vàries, així que cap a casa...

Diumenge va llevar-se amb una boira d'un parell de collons i a 7 graus, bé com dissabte, i ja t'obliga a sortir una mica abrigat, però m'agrada sortir al mati amb la fresqueta, amb "manguitos" i paravent, i anar-t'ho treient a mida que...fas 2 km i surts del punyetero forat, ja que a St Julià ja hi fa un solet que t'ho fa passar tot i t'anima a pedalar mentre enfilo cap a Viladrau. Sempre que vaig al Turó intento passar per un cami diferent, i com que sempre hi he anat amb btt, desde Arbúcies, desde Aiguafreda, per passavets...serà per camins! doncs aquest cop tocava per Viladrau, cap al Coll de Bordoriol i Sta Fè, i d'allà cap al Turó. Un cop a dalt, les fotos de rigor i cap avall, diré que com que la carretera està molt picada, gairebé em canso més baixant que pujant, quin mal les mans de tant frenar! però bé, cap problema. L'únic dilema era per on tornar, si per el mateix lloc per on havia vingut, baixar cap a Sant Celoni i pujar cap a Collformic o estalviar-me el plà de Sant Celoni i Sta Maria de Palautordera i retallar per la carretera de la Costa del Montseny fins al Montseny (piscines) i pujar des d'allà cap a Collformic, que de fet és on la cosa puja de veritat.

El cim del turó, diré que és el primer cop que no pujo fins a dalt, però amb la flaca no podia i deixar-la a baix em va fer cague...

Vaig triar la última opció, carretera estreta, a l'ombra, tranquila...crec que l'únic cotxe que vaig trobar-me va ser en un moment que m'havien caigut les ulleres del casc i que abans de poder-les agafar, me les va trepitjar(cabró! unes que m'anaven bé!), i un cop al Montseny (poble) "només" quedava el "puertillo" fins a Collformic, i baixada cap a casa, que havia quedat per dinar amb els meus pares. Al final 105km i 2450+ i alguna punxadeta al genoll que no em va agradar massa, a veure...

Recapitulem...

Desde el Collsacabra, les Guilleries i el Montseny al fons, un petit paradís.

i, és que fa molts dies que no escric res per aqui, no és que m'hagi estat parat la veritat, però l'activitat tampoc he estat massa frenètica que diguem... però anem per parts.

Després de la patacada i no poder anar on volia per tema de feina, i d'això ja fa molt, diguem que la mentalitat va canviar una mica i al quedar-me sense objectius a la vista doncs vaig decidir passar el Juliol de relax i a l'Agost van tornar les ganes, al tenir més temps vaig estar sortint força, tant amb la colla com sol, fins i tot vaig tenir l'agradable sorpresa de que casualment ens vàrem trobar amb l'Ada i en Santi, el Power i Ru que també semblen una parella de fet, la Nuria i parella i un altre noi del que no recordo el nom (ho sento), per seguir el track dels Pedals d'en Serrallonga, i la veritat és que el que havia de ser un dia en solitari va acabar sent un dia amb molta xarrera, molts riures, moltes punxades, on l'Ada i el Santi van veure que existeix gent a la que ens piquen més els tàbacs i mosquits que a ells mateixos, i van descobrir que Cuenca no és tant lluny;) a veure si ens tornem a trobar un dia!

Des de sobre el salt de Sallent, gairebé tempta saltar...

Al cap de setmana següent vaig anar a fer el recorregut del bicicims, espectacular com sempre, però dels patacs d'aigua de la primavera estava tot axargaiat i amb els camins força impracticables i els corriols brutíssims, de fet vaig acabar carregat de ronyons de tant apretar pels camins tant trencats i esgarrinxat com si m'hagués barallat amb un gat de tots els esbarzers que omplien els corriols.
Caminets a l'ombra, un gust sempre sota la calorassa que vàrem tenir a l'agost.

Hi ha llocs que mai et canses de passar-hi, cami del Salt de Sallent amb tota la cinglera a la vista.

Des d'aquell dia no he agafat més la o.nine i només he sortit per carretera, fent rutes tranquilotes pel Montseny i Les Guilleries (a St Hilàri ja no donen tapes amb la coke, casumtot) no molt llargues però amb força desnivell, i és que les fabuloses prediccions que fan aquests homes del temps han fet que em quedés a casa quan havia de ploure i no ha plogut gens, i que algun altre dia com aquest dissabte que havia de ploure a la tarda, m'enganxés un xàfeg a St Feliu de Codines i hagués de tornar sota la pluja fins a vic, xop com un ànec, en fi...

Va haver-hi el mercat de la música pel mig, i de tant en tant es posen prou bé uns gintònics amb els amics veient algun concertillo, Russian Red sonen molt bé, els Delincuentes molt divertits i Pastora molt, molt bé. També una visita a urgències per una picada, si una picada per Sant Celoni d'algun bitxo que no vaig veure i que em va deixar la mà que enlloc de dits semblava que tingués butifarrots (solució de l'il·luminat del metge d'urgències: durant 8 dies 3 ibuprofens de 600 al dia i 3 pastilles d'amoxicilina al dia, antibiòtic, l'hi dic que tinc antecedens de problemes d'estómac i em diu que estigui tranquil, venga hombre! veteatupueblo! fa por posar-se malalt, abans ja en fèia però ara més, diré que als dos dies ja no tenia res) i a part d'això poca cosa més he fet, segueixo rumiant en la 29, en si hauria d'intentar fer-ho ara (pasta) o esperar a la temporada vinent, també em toca fer la meva pujada de tardor a matagalls i turó, tot i que al turó aqust any segurament hi vagi amb la flaca, sempre hi he pujat amb btt i em fa gràcia pujar-hi amb la flaca.

En fi, que tot una mica desmanegat, però més o menys és el que he estat fent últimament, a part de les sortides d'entresetmana, i que ara ja toca sortir amb llums, ara però tot orientat a l'any vinent, a veure que es podrà fer, perquè aquest any ben poc...

sense comentàris...

tot i fer molts dies que no actualitzo, ara tampoc puc, manca temps per a tot i tampoc faig res d'interessant, però espero actualitzar en breu, de moment us poso aquest enllaç, està molt bé i és molt cert, aqui ja no en compra ningú perquè són una merda, però ja que ho destinen a les espanyes, que només tinguin vendes allà, a veure si s'intoxiquen una mica...o molt!
http://grassonetbord.blogspot.com/2011/09/la-pizza-den-pepe.html

mandra...

Podria dir que en bona part la mandra ha estat la "causa" o "culpable" de que no hagi actualitzat massa últimament, l'altra part seria que no he estat fent masa res... Desde la patacada i en tot el Juliol no és que hagi pedalat massa, ha estat un més de relax i replantejar certes coses ja que els plans que tenia per les vacances han patit canvis i no podré fer-ne fins més endavant, això fa que la idea de marxar a fer l'Eiger i el Gran raid l'hagi de deixar per un altre any, bé, almenys he estat un objectiu per fer algo durant l'hivern de manera estructurada, tot l'any "planificat" per estar bé a l'agost per res, i ara em quedo sense cap objectiu clar per aquesta segona part de l'any, aixi que em dedicaré a sortir, disfrutar de la btt i les muntanyes amb els ulls posats a l'any vinent, on començaré a mirar alguna ruta llarga, d'aquestes per etapes, que posiblement és el que em vingui més de gust fer, però ja és veurà perquè queda clar que no puc planificar massa res.

No he sortit massa però tampoc m'he estat parat, hi ha hagut rutes pel Montseny, per la zona de Camprodon, per Ribes de Freser i per la zona de Vic, molta més btt que carretera i amb un aire diferent, sense encantar-se però si m'ha vingut bé parar-me a tirar fotos, doncs també ho he fet. Això si, desde l' 1 d'agost ja he tornat a sortir cada dia, que tot i no fer vacances plego prou d'hora i puc sortir força estona cada dia, a veure si torno a recuperar la forma que ara hauria de tenir ja que se m'acostaven els dies d'estar fi... en fi, un recull del que he nat fent.

Burryazo i a tornar-hi...

Bé, ja fa dies que volia escriure aquesta entrada, però després de com va anar la Vipxtrem he volgut esperar a que les coses es posessin a lloc ja que hi ha hagut una mica de tot...com podeu veure per la foto de dalt, ja pedalo altre vegada, ahir el primer dia, fins a Sau tranquilet.

La Vipxtrem evidentment no va anar bé, no en faré crònica ni cap reflexió, senzillament no tenia el dia, i enlloc de quedar-me a un ritme que em permetés acabar i disfrutar de la ruta vaig voler forçar buscant unes sensacions que sabia que no tindria i en un revolt vaig tenir un "burryazo" i aqui es va acabar tot, ambulància, uns quants punts i cap a casa.

Si em permeteu una mica d'humor, i sense que s'ofengui ningú, explicaré que un "burryazo", senzillament és una pinyaca on el primer que acostuma a tocar a terra és el cap o alguna altra part que no siguin els peus. El nom vé del corredor d'specialized Burry Standler que ho està posant de moda en les últimes proves de la copa del món.

Aquí la seva última exhibició, això si, no proveu de fer-ho perquè el tio és grande(certament, tercer a l'últim mundial) i sap fer-ho bé i no és fa mal, dels que ho hem provat per aqui, sé que l'Ada va acabar amb el genoll no massa fi, i jo vaig acabar així...(si Ada, sortirà una foto meva al blog...jeje)
Però bé, d'això ja en fa una setmana i mitja, desde dilluns no porto els punts i ahir, dimecres, ja vaig començar a pedalar altre vegada. No cal dir que després d'una caiguda una mica sèria passen moltes coses pel cap, que si a les curses no se t'hi ha perdut res, que pedalo per disfrutar i a les curses realment no disfruto, que si tal i pascual, realment només es tracta de ser realista i honest amb tu mateix, el teu nivell i les teves sensacions en el dia que toca, si et passes la muntanya sempre et torna a lloc, i això no m'ho ha ensenyat la bici però quan has perdut més d'un amic a la muntanya fa ràbia que et passin tonteries així per seguir els impulsos enlloc del cap, en fi, que he dit que no divagaria...

En resum, que torno a pedalar, i no he hagut de parar per lesió com fins ara, que tot i fer-me mandra sortir ahir al vespre, la sensació de pedalar sol per la carretera que baixa a Sau, senzillament indescriptible, a més tots la coneixeu, i només serà superable quan ho pugui fer per muntanya (encara no he arreglat la Meri), i sobretot, que grande això del Garmin! no sé com he trigat tant a tenir-ne un! sembla que se m'obre un món nou al davant, en fi...salut i pedals!
Per cert, i el més important de l'entrada, GRÀCIES! a tots per l'ajuda en el dia "d", per les trucades i els missatges d'ànims, aquests "romans" a part d'estar bojos són una gent impressionant!

de proves en 29er...

Aquesta setmana passada ha estat de repòs forçat, de les cremades van sortir-me butllofes a les espatlles i fèia complicat posar-se qualsevol cosa a sobre, pertant, emprenyat com una mona i tancadet a casa fins divendres, que, com que encara no podia posar-me la motxilla i anar a fer una tiradeta llarga per muntanya, doncs carretera, i que "millor" per intentar amagar-me del solano que fotia que anar una mica d'hora i voltar pel Montseny?
Donar-li la volta a aquestes muntanyes el dia de Sant Joan sense trobar absolutament ningú, passant la calor de la pujada a Passavets i contemplar el les Guilleries i el Montseny desde Bordoriol, que què tenim??? qui es faci aquesta pregunta és que no ha mirat massa més enllà del seu nas

Doncs això va ser el que vaig fer divendres i dissabte, fer la volta al Montseny, un dia sortint de Vic-St Julia-La Fullaca-Viladrau-Coll de Bordoriol-Santa Fe-Sant Celoni-Sta Maria i St Esteve de Palautordera-Collformic-Seva i Vic, i al dia següent a la inversa, la volta són uns 110 km i el desnivell no el sé però es puja estona i comptant amb la relació de plats i pinyons que porta la flaca del meu cunyat, que és per matxotes-matxotes, van fer que em quedéssin les cames arreglades. Després de 4 dies parat, les sensacions, doncs molt confuses, sense força desde el primer moment cap dels dos dies, sense la possibilitat d'anar per cadència (el pinyó més gran és un 23), però amb la cosa extranya de que no vaig trigar més que els altres dies, no sé, les sensacions aquests dies són molt extranyes.
De tornada a casa, crec que tots els habitants de la zona sóm una mica hobbits quan fem referència a La Comarca

El diumenge, sofà, i dilluns vaig anar a fer voltes en un circuit que faig per la zona de St Sebastià, té una pujadeta que està bé, corriol i baixada per tornar a pujar; una parelleta que hi havia per allà debia pensar que són bojos aquests romans! i jo cada vegada que passava per allà tenia la temptació de suplicar o rampinar-els'hi directament una birra fresca de les que tenien per allà, quina calor!! les sensacions ja van ser millors...

I ahir vaig començar uns dies de proves en una d'aquestes 29' de les que tothom parla ara, una scott concretament, d'entrada ahir vaig intentar sortir sense prejudicis ni voler establir comparacions ni evidentment conclusions. Els motius són evidents, no tindré prous dies per provar-la com voldria, la bici amb la que la compararia és molt diferent, hi ha molta diferència de pes i sobretot els canvis, una porta 3 x 10 i l'altra 2 x 10, vull dir que no és una comparació en igualtat de condicions, però estaria molt bé poder-ho fer en dues bicis exactament iguals però en 26 i 29, crec que a molta gent li canviaria el xip... i ho dic perquè tot i voler sortir només a veure les sensacions que m'aportava, fins i tot vaig sortir sense pulsometre ni compta km, és inevitable treure les primeres conclusions.
El tractor de 29, només pujar-hi vaig tenir la mateixa sensació que al pujar a la yeti d'enduro del cunyat, per l'alçada i amplada del manillar, la veritat és que dóna molt control baixant, com que és un tipus de bici que m'entra més com a rígida total vaig dur-la gairebé bloquejada tota l'estona.

El recorregut era sortint de Vic, en fals plà direcció als munts, pujar fins a mig cami del salt de la minyona i baixar per un caminot-corriol empedrat i plè de graons i al final del caminet fer la volta i tornar per fer el corriol empedrat de pujada. Volia veure les sensacions en fals plà, pujada continua i corriol cabroncete pujant i baixant, i d'entrada diré que la sensació al rodar és d'anar més feixuc de cadència però m'hagués agradat veure la velocitat perquè crec que m'hagués sorprès, però en això també m'hagués agradat portar la mateixa relació de plats i pinyons, ja que podria veure millor les diferències...

Pujant al Salt de la Minyona, doncs no sabria que dir, vaig pujar bé però estic molt acostumat a pujar en una cadència i a fer una força que, en la 29, al portar els 3 plats no trobava, de tota manera vaig pujar bé, més fàcil del que em pensava, pel que fa pensar que amb una bici de la meva talla (aquesta és una L, i jo tinc una M) i lleugera...aiaiai

Ara toca baixant, i jo en aquest aspecte sempre vaig molt per sota del que podria anar, això de ser autònom i pensar que dilluns has de treballar fa apretar més els frens del que toca normalment, però diré que si, que és veritat, els graons i pedres, tot i que hi són, es passen sense trobar-los tant, pertant millor i més ràpid, i si a això li uneixes l'efecte"placebo" de la idea preconcebuda de que es baixa millor, fa que acabis baixant a tot drap fàcilment, a l'arribar a baix vaig pensar que amb la 26 podria baixar igual de ràpid però possiblement m'hagués saltat algun "empaste" de les dents pels sotracs, que es troben més, diguem que per baixar igual de ràpid amb la 26, hauria arriscat una mica més que amb la 29.

I pujant pel mateix corriol, doncs diré que també es va deixar notar l'efecte "placebo" de que pujen més fàcil en zones tècniques, que realment és cert, punts on amb la 26 has de tibar el manillar amunt i treballar de braços traçant, amb la 29 potser no ho has de fer tant, només encarar-la i la inèrcia ajuda molt ja que totes les irregularitats es troben menys, però crec que vaig pujar més lent que amb la 26, Això si, en un parell de punts que si no encaro bé amb la 26 de vegades he posat peu a terra, amb la 29 va resultar molt més fàcil, però també conec la traçada bona...seguiré provant... de moment avui si puc aniré a fer una pujada al plà de la Calma, una pujadeta ja més llarga i sostinguda, a veure què tal, però d'entrada no diré que no m'agradin no, però és una bici que la veig més en titani o alumini i forquilla rígida...

rostit

Un cop passada l'Aramon, el pròxima ruta que em venia de gust fer és la vipextrem, i "només" era qüestió d'organitzar uns dies de repòs i uns d'activitat amb la feina, la revetlla i festes, i la mudança d'un amic, si de normal em costa organitzar-me...però més o menys tot es fa.

El dilluns passat (festiu), vam anar a fer una pujada al Plà amb el Gerard, tranquila, com diu ell, però vam pujar per la pista que s'entrellaça amb el gr per la banda de Tagamanent, si no l'heu feta i us agraden les rampotes d'aquelles que hi van, ja ho sabeu, va ser extrany perquè tenia una sensació molt extranya a les cames, com buides però vam pujar molt ràpid i tot i tenir la sensació de no tenir força, responien...nu sé...al final una coke a collformic i marxant cap a casa.

Dimarts, repòs, i Dimecres amb carretera, la volta que hem dóna temps a fer entresetmana per la Fullaca, Seva, Collformic, Taradell, la fullaca i vic, la sensacions fins a dalt a collformic bonissimes, contant que tot tira amunt em va sortir una mitja molt bona, millor que mai, però un cop a baix de collformic hem vaig quedar literalment sense cames, podia allargar la ruta però vaig decidir tornar a casa perque l'hagués fet arrosegant-me i no calia, a més era tard i no portava llums, dijous repòs.

I el divendres vaig anar a fer un circuitillo que faig de vegades per la zona de St Sebastià, pujada d'uns 2 km amb desnivell,corriol, baixada i tornar-hi, volia tenir referències d'una volteta així, les de la zona del Plà les tinc molt clares. Vull aquestes referències perquè en uns dies em deixaràn provar una 29er i voldria tenir els temps per aplicar-hi les sensacions que en tingui. No és que vulgui canviar la o.nine, no, és més, crec que pel que acostumo a fer aniré millor amb 26' que amb 29' però vull provar-la, i la idea d'una segona bici en 29 i rigida total en alumini o titani, forquilla carboni rigida...en fi, desvariejo una mica de vegades...

Diumenge vaig tornar a fer la volta que faig de vegades per mitja comarca, exactament la mateixa que fa unes setmanes, no portava temps de referència perquè volia veure si intentant tirar tota l'estona, però sense fondre'm, millorava els temps o hi havia variacions de ritme, etc (en alguna cosa m'he d'entretenir...) i el resultat va ser que en la volta de 145 km i 3600+, fins al km 70 anava practicament clavat i a partir del km 70, vaig començar a guanyar temps en referència a fa unes setmanes, en total una mitja hora al final de la ruta, sembla que això de no tenir molèsties a la cadera i genolls i poder tenir una constància en les sortides comença a donar algun fruit... la nota negativa va ser que tot i portar protecció solar, vaig anar amb un maillot sense mànigues (nunca mais) i porto les espatlles més rostides que un pollastre a l'ast, així que porto dos nits dormint fatal i reposant.

En fi, que ara només queda organitzar-me una mica aquests dies de festa per sortir una mica i reposar després, a veure si aconsegueixo contemplar amb una mica de dignitat com m'arrenquen els adhesius a la vipextrem la setmana vinent, perquè amb la de besties pardes que hi ha, contemplar-ho amb dignitat ja seria un gran què, i un cop passada la vipxtrem, no sé que faré, de moment per feina se m'han destirotat les vacances i no sé si podré marxar, però tinc ganes de sortir tranquil amb la càmara a buscar paisatges sense presses i disfrutant de cada pedalada.

Per cert, quin oli gasteu? (si demano quin lubricant empreu queda fatal), dels que he provat de sec, no n'hi ha ni un que funcioni una mica bé, els de ceres marxen en un moment (l'squirt no l'he provat encara) i la resta agafen molta merda, embruten la transmissió molt ràpid i no lubriquen prou, i els de moll que he provat, i de fet són els que empro, pringuen molt, però almenys engrassen i duren molt més, en fi, que si en sabeu d'algun que no sigui d'aquests que hi ha a sota i va bé, em fareu un favor...

Per sec, el primer agafa molta merda, el segon és molt net però no dura gens i el tercer no dura gens i embruta molt a més posa que no és biodegradable...

Per moll, tots dos van molt bé, aguanten molts més km que els de sec, lubriquen molt més, però també embruten...