miércoles, 23 de noviembre de 2011

De vegades n'hi ha per emprenyar-se...

Tot i estar emboirat i tapadot hi va haver moments que va quedar un dia prou agradable per dalt als cingles.



Doncs si, i no només pel resultat de les eleccions, i tot i que l'expressió no és meva, no crec que es pugui dir millor, deixem enrera el pitjor president de la història i el substitueix un que va perdre dues eleccions contra ell, estem arreglats!

El motiu de l'emprenyada és molt més intrascendent, simplement es tracta de cagar-me una mica amb els senyors d'SRAM, m'explico, fa un temps, un dels rodaments BB30 del pedalier de la Meri, es va quedar clavat, la veritat és que va rebre molta aigua i fang, pertant, tot i no fer-me massa gràcia que passés tant aviat, ho vaig mig entendre, i després de buscar i rebuscar per les botigues de la zona ho vaig haver de demanar per internet urgent ja que ningú tenia rodaments SRAM BB30 de recanvi (després es queixen de que no es ven), en fi, que un cop canviats, a rodar altre vegada.

Aquesta setmana li va tocar altre cop un munt d'aigua i fang, resultat, el rodament altre cop clavat, però com que dins la caixa de SRAM-TRUVATIV dels rodaments en va sortir una d'SKF amb els rodaments a l'interior, i en vistes a que al poble hi ha el distribuidor d'SKF, doncs agafo un dels rodaments i les caixes amb les referències i vaig a veure si en tenen.

Així arriba el recanvi, caixa TRUVATIV precintada i a dins la caixa SKF amb els rodaments

El motiu de l'emprenyada arriba ara, la referència que porta impresa el rodament, dins el catèleg d'SKF no existeix, la caixa SKF és falsa ja que no porta les referències impreses com les originals, els rodaments no van venir sellats individualment com venen els bons, i els rodaments que jo vaig comprar com d'acer inoxidable són més falsos que un duro de fusta, tant el d'origen de les bieles XX com el recanvi Sram que vaig comprar (que de fet són iguals i van amb la mateixa referència), i d'inoxidables res de res, són més de ferro que res. L'encarregat m'ensenya un SKF de les mateixes mides, porta referències diferents i uns logos minúsculs que els SRAM no porten, i el millor de tot, un sol rodament SKF val gairebé el doble que els dos SRAM. Les paraules textuals de l'encarregat és que el rodament en si no és bò però podria anar bé si no portés un sellat de merda, per això peta cada vegada que li toca aigua i fang. No sé que duraràn els SKF originals, espero que més, però és molt trist que una casa tan gran foti el pal amb rodaments falsos.

Ah! i per altra banda entre setmana vaig fent tandes de base aeròbica al "potro" de tortures alies "rodillo", de moment suau (però més que l'any passat) per anar augmentant de mica en mica en volum i hores, i el dissabte vàrem sortir amb l'Edu i el Gerard per la zona dels cingles de Berti, molt tranquils, jo vaig sortir desde Vic per afegir-hi un parell d'horetes més.

El dia no despertava massa animat que diguem, però al final va aclarir...i per dalt la cinglera, corriols divertits i vistes per disfrutar.


lunes, 14 de noviembre de 2011

3,2,1, go!!

Al cim del Matagalls, no fèia dia per masses vistes ni per passar massa estona.

Doncs si, tret de sortida, després de passar tres setmanes de repòs total i de lluitar contra els remordiments per no estar fotent res de res a part de menjar com un porc i estirgassar-me al sofà, començo a moure'm altre vegada. La veritat és que "obligar-me" a no fer res m'ha fet agafar amb ganes el fet de tornar a preparar-me una mica, tot i que no tinc objectius clars encara, el sol fet d'establir-me una rutina d'exercici, horaris i menjar (això no massa), m'aporta prou satisfacció i equilibri a nivell personal com per trobar-ho a faltar molt.

Abans de tot però, diré que la temporada va acabar com tocava, amb la meva pujadeta al Matagalls, el dia era fastigós, ennuvolat i boirós, i tot i que a peu, amb tranquilitat i per la ruta normal es podia pujar, amb la btt la cosa es complicava ja que no es veia una merda, en certs moments si no era pel gps, no sabia massa per on parava ni per on havia de tirar, sobretot baixant, però bé, amb tranquilitat i prudència tot bé.

La visibilitat no convidava a baixar massa depressa que diguem...


Això si, els colors, doncs els que toquen per l'època... per parar a badar la boca a cada racó

Des de llavors, sofà i més sofà fins aquest dissabte on he tornat a pedalar de nou, ben res, una sortideta molt tranquila amb l'Edu i el Gerard per anar a esmorzar al brull i tornar buscant corriols per fer-ho entretingut i riure una estona, pel que fa a les sensacions, la veritat és que molt millor del que em pensava, però sense poder tirar cohets, evidentment. A partir d'avui comencen les sessions de "rodillo" o passar fred a fora amb els llums.