Després dels dies que feia que no sortia amb la bici, ha estat prou bé, una volta pels voltants de casa, poquets km però amb desnivell, i encara he anat prou bé, no com voldria però millor del que em pensava. El dia no pintava massa bé, quan m'he llevat plovisquejava, però què? la intenció era no fer massa cosa així que si s'engegava a ploure fort només havia de donar mitja volta i cap a casa, i així, amb la fresqueta es pedala millor.

Com que les intencions eren les de no estrevar-me massa i sempre hi ha aquells camins que no saps massa per on van però perquè un dia no tens temps o ganes de perdre't o de que no surti la ruta que vols, sempre els acabes deixant per un altre dia; doncs avui hi he tirat pel dret, sabent que amb més kilometres o menys acabaria al Plà de la Calma, només era qüestio de paciència, reservar les poques forces que tenia per si les mosques (sort que no n'hi ha!!), i na fent...
I coses que passen quan no has passat mai per algun cami, encara que et quedi prop de casa, que et trobes masies en runes, alguna capella que ni sabies que existia, i un cami que enlloc de passar per la carena on a l'estiu el sol et deixa fregit i el vent que hi acostuma a bufar a la tardor i hivern et deixen glaçat, passa tot l'estona entre arbres, que es queda amb una humitat que sense enfangar-te deixa que els pneumàtics traccionin bé, sense que costi de rodar-hi i sense que s'aixequi pols, vamos que he disfrutat com un "enano", com a unica pega, es que té 4 km més que el que normalment agafo per anar al Plà, pero també es de més bon fer.

Na fent, na fent he arribat al Plà, i t'hi trobes de cop, perquè el paisatge fins que no hi arribes es molt diferent del del Plà, de cop s'acaben el arbres, pujes un "repetxó" petit i ja hi ets, el vent que hi bufa te la fot per la cara, tot suat de pujar durant 14 km seguits i mort de fred al moment, solució, o mitja volta de cop, o passar fred per anar a buscar un dels camis que baixen i no tornar pel mateix, que no m'agrada massa, o anar a Collformic a prendre algo i entrar en calor, avui la resposta ha estat ràpida, no m'ho agafava tranquil?? doncs a Collformic a esmorzar!! dit i fet, i un cop esmorzat i sense tant de fred sant tornem-hi, havia de recular una mica per el Plà fina a trobar un dels camins que més m'agraden de baixada, per les vistes, perque no té cap tram tècnic, fins hi tot es una mica avorrit, pero té unes vistes que sempre fan que recordi perquè m'agrada la btt, tot i que avui la ni la visibilitat ni la llum eren res de l'altre món.

Però el millor de tot, a part de descobrir un camí que suposo que faré moltes vegades, ha estat agafar una càmera compacta que corria per casa, i al descarregar les fotos que havia fet durant la ruta em surten fotos que ni recordo qui les ha fet, però surt entre moltes altres, aquesta imatge d'uns personatges que un dia d'aquests presentaré, vaya dos!!