sábado, 21 de noviembre de 2009

Aquell precís punt entre lliscades i relliscades...

Podem veure les coses i la vida de moltes maneres, a mi, m'agradaria veure-la dins d'allò que els francesos anomenen sports de glisse, d'aquests en els que algun element "extern" ens capacita per al moviment, un moviment on l'equilibri n'és la formula de l'èxit i encara que la majoria de vegades l'èxit sigui simplement mantenir-se de peu, de vegades hi ha lliscades màgiques i relliscades enormes, però en la majoria d'ocasions l'equilibri equivaldrà a saber caure i saber com aixecar-se, és el que hi ha...


Intentaré que aquest espai no sigui una pantalla oberta a les meves palles mentals, tot i que alguna hi caurà, sinó una finestra, més gran o més petita, oberta en totes direccions, en la que jo pugui mirar cap a fora i en la que, evidentment es veurà cap a dins, pertant, el que s'hi podrà veure serà un petit reflexe del que sóc i del que m'agrada, la muntanya, la bicicleta i direm que tirar fotos perque hi entenc ben poc, de vegades tot junt i de vegades per separat, depèn del que ens ompli més o on ens poguem buidar més en cada moment...

No hay comentarios:

Publicar un comentario