cuando el grajo vuela bajo...

Hace un frio del carajo! joder! si fot fred! només faltava això, fa uns dies que no escric res, hauré de posar això al dia...

La setmana passada no va haver-hi res d'especial, només vaig poder sortir diumenge, com vaig fent últimament, no masses quilometres però si que va tocar força desnivell, per aqui es dificil fer-ne menys, uns 40 km i uns 1500m, una volta d'aquestes conegudes que fas gairebé de memòria, d'aquestes que no hi pares massa atenció ni pujant, i no estàs al cas de la roba que portes, acabes moll de la pujada i et toca un cop d'aire que et fa agafar una galipandria que et converteix tota la setmana en una fabrica de mocs; ni baixant, i en una tram de trialera que fas de memòria intentes una nova traçada sense parar massa atenció i et fots una nata que acabes amb molesties al genoll, i com que el murphy no falla és el que ja tenies tocat, premio al diumenge!

Aquest diumenge m'ha implicat tota la setmana refredat i amb molèsties al genoll, així que per aquesta tot i que podria sortir els dos dies no tinc clar de que el genoll respongui, així que decideixo sortir només diumenge, el dissabte sortiré a passeig amb els nenes.

Hem fa il·lusió sortir a passejar els nenes, per l'Inuk serà el primer dia que podrà sortir deslligat i amb les altres dues després de la seva operació a la cadera, té displasia i porta com tres mesos de recuperació, el tio només sortir de casa està pletòric, content com unes pasqües i junt amb la boja de la seva germana, la Gala, me la lien cada dos per tres, però estic molt content de veure'l córrer un altre cop, només té un anyet i ho ha passat malament. Això si, me la lien molt, se m'han banyat a la riera mig glaçada, i tot i que era per jugar gairebé foten per terra una gent que passava corrent...en fin, que són uns gamberros.

Com que sóc així d'espavilat he decidit sortir amb bici el dia que ha de fer més fred, -9,5 està prou bé per sortir de casa vestit de romà, sisisi, i tot i que vaig enfundat amb calces de coll alt, fot un fred que pela, però es el que hi ha... decideixo agafar un cami que de seguida rep solete però té el problema de que mai hem va bé, té unes rampes dures només de començar, i en fred no es posen massa bé, però hi tocarà el sol i entraré ràpid en calor... el que no hem pensava és que anés tant malament de mocs, no podia respirar bé i ho he pasat pitjor del que pensava, a la part de dalt he trobat una mica de neu i tot, i com que no vaig massa bé torno cap a casa. Però és el que té aquesta zona, que la pujada més curta té 10 km i uns 900m de desnivell i la tornada, sigui per el cami que sigui, más de lo mismo... quin fred mes puta que he passat baixant, els peus que ja no eren peus, eren glaçons, i les mans si fa no fa, sort que la dutxa calentona i un tè ho arreglen tot! després he tornat a donar una volteta amb el nenes, el dinar i el sofà i ja ha volat el finde...