ja tornem, però no com convindria...

Bé, després del Bicicims, havia planificat (per fer-ho d'alguna manera), una parada, no del tot, però si afluixar una mica, això és el que va recomanar-me el fisioterapeuta, i la veritat, tot i que els primers dies estava dels nervis i em moria de ganes de sortir, la climatologia va fer-hi la seva i em va fer estar a casona, entre setmana res de bici, tansols caminar amb els gossos, i el dissabte del pont una sortideta curta sense forçar el més mínim, la resta de dies, sofà, tele i a veure com plou.
Bé, un dia si vaig tocar la btt per anar a pasejar amb aquesta petarda...

La setmana següent va ser curteta, tres dies de rumiar com tornaria a agafar la btt, per on podria anar per poder rodar una mica, sense forçar però que impliqués unes horetes, i veient que un grup de maratonians venien per la zona em vaig apuntar a fer un trosset de la seva ruta, els acompanyaria fins al Plà i després jo tiraria cap a la Plana per tornar rodant tranquilament...si...si

Els vaig anar a rebre a l'estació de Sant Marti de Centelles, sobre les 7:20 AM!!! no havien posat ni els carrers!! vaig haver de baixar amb el frontal i tot, però va valer la pena, veure com surt el sol mentre guanyes alçada tot deixant la boira enrera pel Montseny és indescriptible, em vaig oblidar de fer fotos i tot!!
Aquestes fotos són robades de l'ARbike, espero que no em faci pagar drets d'autor, en el primer reagrupament a l'alçada de la Codina, és començava a entreveure el sol
Un cop a dalt del Plà de la Calma...

La pujada al Plà, doncs la veritat, és que aquesta colla em van fotre els plans enlaire ràpid, no vam pujar a tope, però de tranquilament res de res, i com que ja m'havia passat de l'interval de pulsasions en el que em volia moure, doncs un cop a dalt, vaig seguir pujant, cap a Sant Segimón, així tiraria pel pantà cap a Seva, Tona, Centelles i altre vegada a Aiguafreda, i així va anar, però de rodar no massa, molt de fang, havia de parar a treure fang de la forquilla i la roda del darrera perquè sinó no anava res, però bé, per ser el primer dia 58 i 1540+ estava prou bé, les sensacions havien estat bones.
Ja comença a ser foto típica, mar de núvols sobre la Plana
Fang i més fang...
El Diumenge però va ser una altra cosa, vam canviar els plans a última hora, vaig quedar amb l'Edu per fer una volta, volia ensenyar-me una zona amb unes bones rampotes i volia que li ensenyés el cami de baixada de St Segimón, jajaja altre cop!! dos dies seguits per la mateixa zona no em venia massa bé però cap problema, quedem a Centelles, així que per fer més km surto més d'hora i hi vaig pedalant tot tranquil, un cop allà tornem a Aiguafreda per la zona de les rampotes que volia ensenyar-me, les tenia ben aprop de casa i tot i que em sonava haver-hi passat no hi vaig mai per aquella zona, en fi...

Un cop a Aiguafreda, paro un moment a casa a deixar la motxilla, cada dia em molesta més, agafo lo bàsic i ja està, total, porto la bossa sota el selló, no cal portar dos de cada cosa...i amunt, seguim anant molt tranquils, avui si que porto les pulsacions com volia, almenys fins que al Pujol ens trobem una colla de taradell que no saben el cami fins al Plà, els hi diem que nosaltres hi anem i pujem plegats. Algun d'ells em sona d'algo, i al cap d'una estona hi penso, ens hem vist per el taller, compartim mecànic. Anem xerrant tots plegats però a mida que pujem cada cop anem més ràpid, cada cop més fins que al final no xerra ningú, jo vaig mirant les pulsacions sense saber com fer-ho perquè pujin el minim possible sense quedar-me enrera fins que al final canvio la pantalla del polar i a prendre pel cul, em noto les cames bé i això és un marica l'últim en tota regla, pinyons avall i a veure fins on arribo...si és que en el fons sóm tots uns picats, però bé, arribem a dalt bufant tots, però anem rient i això també està bé.

Un cop a Collformic, diuen que tornen a Taradell per on passem nosaltres, n'hi ha un que no ha fet la trialera de baixada, així que tots cap a Sant Segimón i d'allà ja cap avall. Alhora de baixar els deixem passar davant, i mentre anem baixant l'Edu em comenta que amb el terra que hi ha, tot de pissarra amb moltíssims caires, que és facilíssim tallar la coberta, jo li contesto que si, que totes les que hagi pogut tallar ha estat aqui, concretament dues Schwalbe racing ralph en l'últim més, i encara no he acabat la frase que sento pssssssss! merda! ja veig que surt liquid per un lateral de la monorail exception, m'ho paro a mirar i és una pessigada petitona, poster el liquid ho sellarà i tot. Vaig baixant a peu fins al final de la trialera, sembla que s'ha tapat, inflo amb una manxa dels de Taradell i sembla que no perd, però els diem que tirin tranquils, que nosaltres ja farem, i si segueix perdent ja posaré una càmera. Així que un cop marxen, provo de baixar fins al Brull sense carregar-hi pes, però perd, s'haurà de ficar càmera, trec la bossa de sota el selló i m'adono de que hi ha càmera, bombones, adaptador per "pitorro" petit però no hi ha l'adaptador de les bombones, i l'Edu, com que jo acostumo a portar de tot no ha agafat res, premi!!! no podré inflar, així que ni desmonto res, l'Edu diu que agafa drecera fins a casa i em passa a recollir amb el cotxe, i jo mentre enire baixant a peu fins al Brull, total només hi dec tenir 7 km!!
Tot baixant vaig veure un munt de bolets, i no portava res on posar-los, i al costat d'on esperava l'Edu hi havia aquests, no en va sortir cap barrufet...

Al final quan torna l'Edu amb el cotxe em diu que ja no tinc excusa per no anar a les duatlons, jajaja que cabrón, porto unes butllofes als peus!! de baixada, ja amb cotxe per la carretera del Brull, veiem pujar a la Nika i la Marionabtt, la Nika fa més cara de patir jeje, comentem amb l'Edu que no es pot anar amb pneumàtics tant light, que hem de buscar per canviar la seva transmissió, que ha quedat amb el Pepón perquè vingui amb nosaltres cada dissabte i demés coses vàries. Fèia temps que no tenia una pana així, i aquest és el motiu d'anar prescindint de coses, hauré de revisar totes les boses i motxilles.