tots els camins porten a Rupit

I és que ben bé sempre em passa el mateix, sempre que surto per la zona del cabrerès, passi per on passi, m'acabo perdent i anant a parar a Rupit, bé em perdo perquè enlloc d'anar per les rutes que conec del cert em dedico a mirar on porta aquest camí o aquell altre, com que més o menys se per on aniré a petar, no fa tan respecte anar pedalant sense saber on sortiràs, bé ho començo a saber, Rupit.
La veritat és que hi havia una bona glaçada aquest mati, el terra era dur com un roc, al fons el Pirineu nevadet

Avui, tot i que feia un fred d'un parell de... i com que tenia ganes de tenir un dia forest, m'explico, dia forest és un d'aquells dies que tens ganes de pedalar, sense més, i surts sense saber destí, ni km, ni hores, ni res de res, només pedalar. Fa dies que vaig sortint amb gent i de tant en tant necessito sortir en plan forest.
Desde dalt a la cinglera, el dia fred però espectacular, al veure Cabrera allà al fons em fa decidir cap a on tirar...

Així doncs, he sortit sol, a l'hora dels senyors, 9:30 o així i sense rumiar massa he sortit direcció el Salt de la Minyona, suposo que ha estat la força de la costum, he pujat molt tranquil, vull començar a fer unes miques més d'hores i km però controlant en la mesura que puc (no en sé) les pulsacions. El dia, tot i prou fred, era molt clar, amb solet, i la veritat és que convidava a anar fent, i un cop a dalt he pensat en baixar cap a la presa de Sau, podia agafar el camí de riba o el corriol del cargol (cua de rata pels amics), i com que l'últim dia que vaig anar per la riba em vaig fotre de fred decideixo agafar el corriol avall, com que hauré de caminar no pasaré tant de fred. Un cop a baix, enlloc d'agafar el camí de sempre, per on pasava el bicicims aquest any, decideixo passar per dins de Vilanova, fa molt que no hi passava, total, van al mateix lloc... i d'allà caminito cap a la presa.
De camí cap a la presa, els corriols del gr eren ben glaçats, de fet, com que la zona és tant a l'obàc, no he ni enfangat la bici
Un gust passar per aqui sense enfangar-se...

A la presa m'he trobat uns nois amb problemes mecànics, però tot i que havia agafat les eines que acostumo a portar no portava el que fèia falta, així que he seguit direecció Sant Joan de Fàbregues per cami, la pista pavimentada és horrorosa i molt pestosilla de fer, però el camí, desde el bicicims que no hi passava, i un cullons de maquinota ha estat "arreglant" els camins i els ha deixat tots iguals d'ample i tot remenat i m'he liat, però bé, com que no tenia res millor a fer que voltar per allà, doncs na fent, total, mirant el dia que vaig fer la mateixa volta pel bicicims, desde la presa fins al salt de sallent avui he fet 9 km de més (corre! forest corre!), i un cop al mirador, per no anar cap a Rupit decideixo tirar pel que era la ruta curta del bicicims i que havia d'anar fins a Cabrera, jo vaig fer la llarga, però he pensat que seria pista i na tirant, i si, pista d'aquella de falso llano (muu falso el llano) fins a un trencant que indicava el Far o Cabrera, i jo per la direcció samblava que que el camí bo era el del far, el que indicava cabrera semblava que reculés el que havia fet però per una corba de nivell mes alta. I veient que fèia estona que anava sense aigua i ja portava 50 km i 1850+ he decidit seguir l'indicador de Cabrera, era una pista ample, plana, per rodar-hi bé fins que trobo el següent cartell, Cabrera per Rupit, toca't els cullons! en fi, almenys podria comprar veure, així que anar baixant fins a Rupit, aigua, i de l'emprenyada que m'ha agafat de tornar a petar sempre al mateix lloc, he agafat la carretera directament i fins a casa, total 84 km i uns 2000+, demà tranquilitat, poqueta cosa, perquè crec que dilluns l'Edu i el Gerard volien anar al Montseny per la zona dels Molars, per allà m'agrada més...
Un plaer rodar per aquestes pistes, i ben sol, de fet, tret dels nois de la presa, no m'he tornat a trobar ningú fins a Rupit, deu tenir por del fred la gent, com que ho exageren tant a la tele, cullons! sóm a l'hivern i per aqui -6 no és gens extrany, en fi...