domingo, 28 de noviembre de 2010

La primera nevadeta de l'any arriba d'hora...

Aquest ha estat el panorama durant tota la setmana anant de bon mati cap a la feina...
fred, fred, fred...

Doncs si, tot i que ho havien avisat, més aviat per diumenge, això si, trobar-ho el dissabte i tant d'hora en el calendari va ser una sorpresa, grata per cert, ja que estava tot preciós.

El dissabte haviem quedat amb l'Edu i el Gerard per fer una volta, jo tenia una assignatura pendent amb unes certes rampes pujant al Plà i a ells els hi venia bé així que estava decidit, sortiriem desde Centelles. Jo, com que havia quedat per dinar a casa els pares, doncs millor baixar amb cotxe fins a allà, sinó aniria molt tard. I agafant el camí cap a Aiguafreda ja comencem a trobar les primeres arraconades de neu, no hi ha gruix, només es tracta d'una empolsinada que es fondrà en res, però ho fa diferent, desde Vic no m'ho semblava que hagués nevat, però per aqui és tot emblanquinat, ja comencem a veure que depèn per on volguem pujar potser no podrem, però bé, anem fent camí, parant a tirar fotos i disfrutant del dia, de la pujada i la xarrera.
Tansols agafar el camí cap a Aiguafreda ja hi trobem els primers trams empolsinats

Un cop arribem a les rampes, doncs la veritat és que hem de fer els trossos més drets a peu, només hi ha uns 3-4 cm de neu però patinem a les rampes més dures, la més dura que podem fer pedalant el polar marca una pendent del 26%, a veure quan puc anar a mirar-ho com deu mana, tinc curiositat per veure quin % marca en 3 o 4 llocs en concret. Per altra banda també diré que m'hi trobo molt millor que la setmana passada, el poder fer alguna coseta entre setmana, i estar més refet del refredat fan que les pulsacions i la força a les cames tornin a ser més normals.
Per aqui la cosa ja estava més blanqueta...

En fi, que anem pujant, sentint al Gerard com renega de que sempre l'hi preparem "encerronas" i ara no toquen, i la veritat és que té raó, ens hem menjat 1000+ en 11 km i encara queda travessar tot el Plà fins a Collformic, que mai he entès perquè l'hi diuen Plà, però bé... Per dalt està tot molt guapo, i la neu com que no ha estat trepitjada no patina i és un gust anar rodant sentint el "creck-creck" dels pneumàtics axafant la neu, trobem algun cotxe encallat per allà (sempre he pensat que haurien de prohibir circular-hi amb vehicles de motor), i forces ciclistes disfrutant tant com nosaltres.
El dia impressionant i les vistes com sempre, espectaculars.
Tot esperant a que l'Edu em passi les fotos, ja que va fer de fotògraf ell, això és el que tinc...

Un cop a Collformic parem a fer un tè (jo) o cokes (ells) i començen a sonar els mòvils d'aquest parell, un que no vagi tard i l'altre que no se que l'hi han dit o què li espera a casa però el puto Gerard després de queixar-se de la pujada es fot a marcar el ritme fins a Centelles i ens porta treient la llengua a plat i ni relleus ni hòsties, comptant que no s'havien vist amb la parenta en tota la setmana per feina, o el tema va per aqui o tenia dinar a casa els sogres jejeje, però el fet és que ens porta volant fins a Centelles on ens despedim i ja tenim el dia fet, uns 40 km de bon rollet i 1350+.

Pel diumenge, a part d'anar a votar, no tenia massa idea ni de que fer ni on anar, l'Edu segurament aniria a la duatló de Viladrau, el Gerard no diu res així que suposem que en tarifa plana, el Pepon segueix refredat i el cunyat i troupe tenien lio, així que veient que la setmana vinent hi ha el pont i és quan tenia previst canviar l'aire a les sortides per començar a fer més km i hores, decideixo posar-me a fer de hamster en un recorregut que faig normalment per els voltants de casa, una volta plana d'uns 17 km amb tros per rodar, una pujadeta trencadota i un corriol de baixada, a veure si puc mantenir-m'hi en les pulsacions que tocarien i per veure com està i si hi podré passar de nit amb llum, així que allà vaig i la veritat és que crec que m'anirà prou bé. Tenia la intenció de fer-hi 4 o 5 voltes depenent de com anés de temps però acabant la segona se m'ha trencat el clip que ajuda a les pastilles de fre a separar-se del disc, cosa que no havia vist mai trencar-se, hi ha fet que em quedés sense pastilles de fre en un tres i no res, i com que per voltar pels voltants de casa no fa falta portar massa de res...doncs cap a casa, dutxa, complir els drets com a ciutadà d'aquest pais del que no ens deixen ser amos i a dinar... a veure com en sortim del dia d'avui...

No hay comentarios:

Publicar un comentario