martes, 23 de noviembre de 2010

Avui a les 12 del migdia, no hi ha solet que inciti a sortir, és ben bé que s'ha de tirar de ganes de pedalar. Del que he fet aquests dies no vaig fer fotos...

Bé, el que en un principi va semblar que seria un refredat i poca cosa més, va resultar essent quelcom més, res de mal estar, ni mucositat ni res de res, "simplement" em vaig quedar sense veu, completament afònic, no he pogut articular ni dues paraules seguides gairebé en tota la setmana, pertant m'he passat la setmana amb el coll completament tapat (heu provat a portar dos buffs d'quests llargs amb folre polar l'un sobre l'altre?) i sense parlar, evidentment, res de pedalar per evitar l'aire fred, i veient que divendres la cosa ja anava a millor, doncs dissabte em vaig proposar fer una sortideta tranquila, per recomençar de nou.

La ruta seria pels voltants de vic, intentant no passar-me de voltes, i sense marxar gaire enllà, ja que fèia cara de voler ploure, vaig agafar direcció sant Sebastià, i a mig cami ja van començar a caure gotes, però vaig pensar que seria poca cosa i vaig seguir endavant i a mitja pujada a Sant Sebastià ja no eren quatre gotes, però com que sóm així de masells i una pujada no es deixa a mitges, i tot i patint molt pel meu coll vaig acabar de pujar. Un cop a dalt si que decideixo tornar, no voldria passar-me una altre setmana fotut, i premi!! m'he deixat l'impermeable al rebedor de casa, cullons que moll arribarem! i tot baixada! amb la fresca que fot, ja anirem bé ja...

La baixada la faig a poc a poc, inclús pedalo frenant per moure'm una mica, però vaig completament xop, ja no em noto ni mans ni peus i vaig pensant tota l'estona en tapar-me el coll i en lo burro que arribo a ser, si es vèia a venir!! al final arribo a casa glaçat i vaig directe a omplir la banyera amb aigua calenta i a preparar-me tè, música i una bona estona a estovar, després manteta sofà i tele, dinar i més del mateix... és el que té l'hivern i intentar de totes totes fugir del rodillo, de vegades no va com volem i es pasa fred.

Diumenge havia quedat amb el Pepon i el Marc per fer una sortideta tranquila per carretera, però dissabte a la tarda ja em trucava el Pepe, estava ben fotut, així que ho deixem per un altre dia, jo decideixo baixar a casa els pares, i voltar una mica pel Montseny, almenys no hi haurà fang. Com que tampoc m'hi vull atabalar decideixo anar a buscar un corriol que he va dir un avi que pujava fins al plà, però que era molt dret, així que si no es puja caminaré una estona i si em canso torno i ja està.

El cami comença dret, però es fa bé, això si, un rampa darrera un altre, després comença el corriol, i hi ha trossos que s'ha de caminar, però el corriol acaba sent molt curt, va a parar a un camí que sempre veia de lluny i mai sabia com arribar-hi, i la veritat és que més em valia no haver-lo trobat, les rampes més dures que m'he trobat mai! no se perquè el polar no va marcar la inclinació, hi tornaré aquesta setmana per veure-ho, però vaig haver de pujar en aquella posició extranya en que t'has de tirar endavant perquè no s'aixequi la roda de davant però sense acabar d'aixecar-se per no perdre tracció. Per posar una referència diria que té més pendent que els trams més drets de la pujada de la molina cap al niu de l'àliga a la ruta de l'hermità, el cullons de pujada em va fer passar de voltes (MOLT), i no és tracta d'un repetxó no, és així durant 2 km més o menys, de manera que ja he enredat al cunyat, i l'edu per anar-hi un dia d'aquests jejeje.

Un cop a dalt al Plà, fins a Collformic a fer un tè, canviar-me de roba i cap al brull i a dinar a casa, però abans vaig treure una estona els nens a córrer i poc més, o molt perquè aquesta setmana parat m'ha regirat una mica les idees sobre la bici, iniciar un nou muntatge, ja que l'scott va molt bé però no és el meu tipus de bici, dubtes sobre els canvis, en fi, ja es veurà, de moment avui he pogut sortir una estona al migdia per estirar les potes.
Al tornar començava a aclarir però tampoc era per tirar cohets. Com a curiositat, m'han passat aquest detallet que l'hi han fet al nostre world champion.

2 comentarios:

  1. Ondia nano quina manera de curar els encostipats!! Si es que no tenim remei!! M'ha sorprés el comentari de la bici, estaré atent als canvis, cuida't!!

    ResponderEliminar
  2. bé, sembla que l'encostipat va a millor, merci, lo de la bici, doncs simplement a l'scott li manca un component sentimental que m'agrada tenir amb les meves bicis, no serà res ni molt modern ni ultra racing, serà practic i fiable, la primera opció és sorpresa a l'espera de que em surti, i si no surt possiblement sigui un projecte "titanic" lleuger i gens retro...ja veurem...

    ResponderEliminar