lunes, 8 de noviembre de 2010

s'ha acabat la tranquilitat!


Si, després d'uns dies de sortidetes molt tranquiles i molt de "verano azul", no és que tingui cap objectiu a la vista, bé si, uns quants, però ja vindràn, el fet és que reduïr l'activitat uns dies ha fet que em vingués una baixada en les meves ganes de fer coses, alguns en diuen "l'ataque del oso", d'altres mandra o desmotivació, i com que jo dec tenir certa part de bipolar o alguna cosa per l'estil, aquesta parsimònia en mi mateix em fa entrar en un estat de ràbia, mala lluna i la sensació de perdre el temps que no suporto, pertant tornem a l'activitat, no tot serà btt, de moment ja hi ha els llums muntats a la flaca poligonera (muerte al rodillo!!!), i tot i que per a mi la carretera li treu part del significat i motiu pel que vaig amb bici, i em fan molta por els cotxes, alguna butifarra li caurà, també tornaré a nedar, el fisio m' ho ha recomenat, i ja fa temps que ho tenia en ment això de tornar a la piscina, amb la d'hores que m'hi havia passat! serà qüestió d'organitzar el poc temps que tinc però tornaré a l'aigua.

de passeig amb les tres joies, són capaços de d'animar qualsevol dia i fer-me venir ganes de tot
si és que són "l'alegria de la huerta"
shhh!!! que aqui s'ha mogut algo...

En fi, que estic decidit a no passar un hivern hivernant, de moment avui he sortit pel poligon a estirar les potes amb la flaca, era el primer dia que l'agafava i deu n'hi do de la via que se'n fa a fer km, però res, una horeta per veure les sensacións que hi tenia i força pendent dels meus genolls, sembla que tot bé. Això que la setmana pasada em van donar algun ensurt, en el rodillo hi vaig tenir algunes molèsties, devia ser el dimecres passat, i el dijous vaig sortir amb llums amb la btt a veure què, semblava que tot bé però divendres m'ho notava extrany i em vaig espantar una mica, fa por tornar-hi, així que dissabte vaig sortir a passeig amb els "nens", una bona caminada això si, i el diumenge vaig sortir a lo "forest" sin rumbo ni destino, seguint camins d'aquells que de vegades penso "un dia l'he de seguir", i molt tranquilament vaig anar passant d'aiguafreda cap a tagamanent, el figaró, la garriga, no em demaneu per on però vaig acabar al Pla de la Calma, Collformic i baixada cap a casa, la veritat és que no recordo massa per on vaig passar, dubto que pogués tornar a fer la mateixa volta perquè eren camins que no havia fet mai però va estar molt bé, dies així bàsicament són els que més recordo de la btt, en total van sortir uns 80 i 1900+
de vegades sense voler acabem rodant per paratges que et fan recordar els motius pels quals pedales...
Aquests dies no serien el mateix sense imatges com aquesta, sempre em penedeixo de no agafar la càmera, però és que fot una mandra carregar-la...

i no sé perquè però aquest em va fer pensar en que ja tenim el nadal aqui...

No hay comentarios:

Publicar un comentario