imagina...

Imagina que ets al llit, no pots dormir, tens la sensació de que la gola et crema, desde la gola fins l'estomac, imagina que ets sents marejat, com si alguna cosa se t'hagués posat malament, no pots dormir però tampoc ets sens bé com per aixecar-te.

Imagina que totes les olors que sents et produeixen malestar i les que no sents també, imagina que qualsevol producte químic, desde el clor amb que es tracta l'aigua de la dutxa, al tint de qualsevol teixit, ja sigui dels llençols o del pijama, del sofà, passant per els mateixos components de la pintura de les parets de casa teva, dels mobles, dels cables de l'electricitat, et fan sentir malament.

Imagina que el menjar també és tractat amb productes químics i et fa sentir malament, l'aigua també, el sabó i el xampú, i no tansols el que portes tú, sinó que la olor del que porten els altres també et fa estar malament.

Imagina que has de buidar casa teva per treure tot el que et molesta, o sigui tot, fins i tot la pintura i refer-ho tot de nou, pintura ecològica, sense agents químics, imagina que has de fer-te fer a mida, perquè no n'hi ha, mobles d'acer inoxidable i vidre perquè es l'únic que toleres i no et provoquen crisis ni malestar.

Imagina que has d'instalar sistemes d'osmosi per l'aigua per poder-la purificar ja que no toleres cap mena d'aigua, imagina que has de comprar tot el menjar ecològic per poder ficar-te algo a la boca sense sentir-te malament, sense que et cremi la gola, l'estómac...

Imagina que no pots sortir de casa perquè una estona fora de casa t'implica setmanes de malestar, i que la gent si t'ha de venir a veure ha de complir un protocol per poder estar al teu costat, imagina que per sortir fora de casa has de fer-ho amb una mascareta per no sentir olors però que aquesta també et produeix dermatitis, imagina que la gent et mira extrany pel carrer i que molts dels que coneixes no entendràn el que et passa i deixaràn de relacionar-se amb tu.

Imagina que no et pots prendre cap medicament, et matarien, però els metalls que s'han filtrat dins el teu cos per les amalgames de les dents et són perjudicials, imagina que te les han de treure sense anestèsia.

Imagina que portes anys de metge en metge i ningú et fa un diagnòstic perquè la simptomatologia sempre es diferent, imagina que tots els metges acaben envian-te al psiquiatra incapaços de veure res més que un virus o que estàs malament del cap.

Imagina que has de deixar la feina, no pots anar a treballar enlloc.

Imagina que tens una malaltia no reconeguda, SINDROME DE SENSIBILITAT QUIMICA MULTIPLE (SSQM) i que no te cura, tot el que pots fer és buscar la manera de que la teva qualitat de vida sigui el millor posible.

Imagina que la SSQM no va mai sola, sempre l'acompanyen dues amigues anomenades FIBROMIALGIA i SINDROME DE FATIGA CRÒNICA.

Imagina que com que tens una malaltia no reconeguda no tens accés a una pensió per llarga enfermetat o a cap tipus de invalidesa, però tampoc pots anar a treballar. Imagina com t'ho faràs per canviar tot el que has de canviar en la teva vida i a casa teva per poder estar bé sinó tens cap font d'ingressos.

Imagina que hi ha persones que tot i això son capaces de mirar la vida amb un somriure, de preocupar-se i vetllar per el seu germà quan no esta bé, de preocuparse per tots els seus i desde la seu limitat camp d'acció es capaç de moure cel i terra si fa falta per un dels seus.

Gràcies Marta!