Uf, fa molts dies que no em passava per aqui, hi ha massa fronts oberts com per tenir temps per a tot, però bé, ho anem fent, les coses van en marxa, gairebé ho tinc tot a punt per la mudança, les meves habilitats per la pintura mural no m'han deixat temps per la bici, de manera que fa dues setmanes que únicament faig "rodillo", que extrany se m'ha fet avui sortir a pedalar a l'exterior, i aquesta sensació no m'agrada, la veritat és que la setmana passada després de que el company de ruta estigués indisposat, vaig decidir anar a pintar enlloc de pedalar, tenia ganes d'acabar, i avui m'he hagut de barallar amb els llençols i amb mi mateix per aixecar-me, quina mandra!! però això ja no podia ser, havia de sortir, sinó hagués sortit tindria uns remordiments de déu, i un cop fora ja està, però bé ha costat lo seu.
He fet una volta curta, tot i que tenia pensat fer-ho més llarg, he trobat una zona obaga, on hi havia tant de fang que no passavem ni empenyent la bici, no voltaven les rodes, tot encallat!! treient el fang cada 10 metres amb pals, mans etc, he perdut moltíssim de temps i feia tard a dinar pel que he hagut de retallar, però ha valgut la pena, si més no per l'estona de riures que he passat amb la gent de la unió ciclista de tona, que ens hem trobat al brull i hem fet bona part del camí junts, fins a Tona, per uns caminets que jo desconeixia i hem acabat fent el tram de la cronoescalada al Castell de Tona, on tampoc havia pujat, una pujada curteta però amb rampes del 20 %.
un cop acabat el tram de fang i netejat el que s'ha pogut...enganxós que era el cabró
Així que ha estat una sortideta tranquila, he tornat a casa amb uns 52km dels 77 que tenia previst fer, però això del fang i els dinars...amb coses bones i dolentes, les bones, son que el fet de poder "entrenar" entre setmana amb el "rodillo" fa que pugui treballar aspectes que quan sóc fora sempre m'han costat, com les pulsacions i la cadència, no m'agrada portar pulsometre a l'exterior, prefereixo guiar-me per les sensacions que tinc, almenys ara, a l'estiu ja és una altra cosa, ja que surto cada dia, però ara no m'agrada, i la cadència, perquè sempre acostumo a anar forçat. Per al contrari, sempre m'ha passat que quan passo els hiverns sortint poc a la muntanya i treballant més indoor hem noto com amb menys força a les cames i això em fa anar molt extrany, però bé, els dies, encara que poquet, ja es comencen a allargar i d'aqui poquet(home de poca fe! jajaja) ja podrem sortir després de la feina, tot canviarà...
I de mica en mica els aniré presentant a tots, el ros de la casa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario