som dissabte al mati, i no estic pedalant, no hi ha massa ganes la veritat. Tant el titol del blog, que ja sé que pot resultar una mica extrany, com el motiu de que escrigui aqui de tant en tant, tenen l'origen en el que va significar per a mi la taula de la imatge, un moment de la meva vida en la que vaig prendre decisions que la marcarien posteriorment, significava una etapa d'equilibri personal, de fer el que volia fer i de sentir-me en pau amb el meu interior, però tot s'acaba, lo bò i per sort lo dolent, i dic per sort perquè l'actual, és una d'aquestes etapes que voldria veure acabada, un d'aquells moments en que voldria passar pàgina, uns moments en que les relliscades i les conseqüents patacades hi son més presents del que voldria i en alguna d'elles no he estat capaç d'aixecar-me per mi sol, per sort sempre hi ha una mà amiga que és alla per ajudar-me.
Ara és un d'aquells moments en que em toca fer certs canvis a la vida, tan a nivell personal com en tot el que m'envolta, hi ha vides que no poden ser simplement viscudes i no penso resignar-me a les circumstàncies que em planteja la meva vida actualment, suposo que és el que fa tothom en certa manera, i que no tindria perquè exposar-ho aqui, però diguem que és com una mena de terapia personal i serveix per ordenar-me una mica el coco mentre escric, una manera de fer fugir les angoixes que provoquen el dia a dia, de plantejar-me reptes i il·lusions, de poder lliscar de nou per la vida amb equilibri, amb el balance que s'ha perdut durant aquests anys per falta d'objectius i que han fet la la vida en si mateixa sigui un repte.
Ara comença un moment de canvis en els que per primera vegada en molts anys jo seré l'objectiu i el repte de la meva vida, només espero no caure més, que fa mal, i en tot cas saber aixecar-me.