Torna a fer molts dies que no em passava per aqui!! bé suposo que ara la cosa canviarà i disposaré de una mica més de temps, espero, tot segueix la mateixa tònica però ja hi ha hagut canvis.

Ha tornat una sensació extranya però gratament agradable, m'explico, que per això és el meu blog. Durant la meva vida he voltat bastant, dec tenir una mena de gen nòmada o algo així, i no ho dic en conya, amb el temps he vist que la meva familia també ha voltat força, però per més coincidències, també ha acabat tornant als seus origens. Com dèia, he viscut a diferents llocs, la majoria de muntanya, i he viatjat una mica, però a la sensació a la que faig referència sempre és dóna alhora de tornar, i últimament no la tenia perquè no tornava a casa meva. M'agrada a tot arreu on he anat, gairebé em quedaria a viure-hi a la majoria, una temporada almenys, però la sensació que tinc al tornar a veure la Plana, vingui des d'on vingui, al tornar-la a tenir al davant, en un dia clar i fred com avui, o en un dia emboirat, d'aquests que sembla que estigui vergonyosa i es vulgui amagar de nosaltres sense poder-ho fer, però que quan t'hi fiques, enmig de la seva boira, sembla que et vulgui protegir fins i tot del pas del temps, o fins i tot en un dia d'estiu, d'aquests que no saps on ficar-te de lo que pica el sol, així és la Plana, i juntament amb les Guilleries i el Montseny per una banda i la vall de Sau i el Collsacabra per l'altra, han format l'eix que regeix la meva vida, aquest eix que sigui on sigui sempre enyoro, i que torni d'on torni a la que la veig al davant, em dóna aquesta sensació, la sensació de que ja sóc a casa.

Joder! semblo un hobbit parlant de la Comarca, tot i que no crec que sigui massa diferent, en fi, que ja torno a viure a la Plana, ja he fet la mudança, i tinc ganes de recórrer els seus camins entre la boira, de pujar al salt de la minyona, el caminet dels romans, de baixar a Sau i pujar a Tavertet... I en això estic, la setmana passada ja vaig començar a recórrer una part dels camins que he vist tota la vida, pels camins on he crescut, el dissabte a la tarda, per sortir una mica de casa i estirar les cames vàrem anar amb l'Edu al Salt de la minyona, uf! la de sèries que hi heurem fet en aquella pujada, molt tranquils, fent-la petar, que de vagades va molt bé. I el diumenge vaig sortir sol, tenia ganes de trobar un camí, que no vaig trobar..., al final m'hauré de comprar el "hippi-ese", pero va sortir una volta xula: Vic-Sta Eulàlia- Muntanyola-Collsuspina-Centelles-Aiguafreda (parada tècnica a saludar a la Mama)-El Brull-Seva-Tona-Malla-Vic, en total 75-76 km, el meu primer dinar a casa meva, sofà i migdiada.

Però no tot acaba aqui, hi ha més novetats, la EVO III de l'engendro, que s'està portant, i més que es portarà...