que vingui la primavera ja!!!!!

Bé, aquest era cap de setmana d'estreno, i l veritat és que tot i el fred que feia, han pogut més les ganes de sortir, tenia ganes de veure com rodaven les alpine, i la veritat és que roden i roden, i el soroll del nucli de darrera és espectacular, es noten molt lleugeres i ràpides.

La ruta escollida per l'estreno és collita de la casa, per la vall de Sau i el Collsacabra, com que no tenia pressa per tornar a ser a casa no vaig sortir d'hora, sobre les 9, direcció el Salt de la Minyona, és un sector que faré sovint i tenia ganes de veure com pujava amb les rodes noves i el kenda SB8 al darrera, la veritat és que és rapidíssim i tracciona bé, i una pujadeta així m'anava bé per entrar en calor, sortint de casa estàvem a -6!! Un cop a dalt, no vaig poder evitar tirar unes fotos i contemplar-ho una mica tot, aquest lloc té algo que sempre em crida, però hi vaig agafar una mica de fred, i el que venia a continuació no ajudava a entrar en calor novament, vaig recórrer tota la cinglera per baixar per la casa nova del raurell fins al Parador, una baixada d'aquelles amb tanta pedra que et fa saltar els "empastes" de les dents i elfet és que hi vaig perdre el bidó amb les sals, sort que em quedava el camelback amb aigua, aquesta baixada juntament amb tot el cami de la riba del pantà de Sau, que era molt humit, em va fer agafar tant fred que no vaig parar per res, ni fotos ni veure ni res, sort que al trobar el sender que porta fins a Sant Romà de Sau em va fer tornar a entrar una mica en calor, però no m'acabava de trobar fi i vaig acabar parant al restaurant de la riba a esmorzar, allà entre la buti, la cola i el radiador em van fer sentir millor.

Sempre ha estat un lloc especial...




























Després de l'esmorzar es feia més assumible que havia de pujar alla dalt...


La idea era seguir cap a Rupit, ja que el gr que puja cap a Tavertet no és massa ciclable que diguem, així que vaig agafar el camí cap a Sant joan de Fàbregues i Rupit, el camí és de bon fer, pavimentat i tot, i va fent puja-baixa, fet que fa entrar en calor ràpid. Fins aqui tot bé, tret del fred cap incidència, però els problemes vindrien a partir de Rupit, el camí que va cap a Tavertet posa que és tancat, evidentment és alts cotxes, però cau en costat bac i és una pista de neu i gel inciclable, i el cami que va cap a Cabrera, el coll de Rupit, Sant Pere de Torelló igual, almenys el tros que va per darrera el plà d'ayats promet això, així que em toca tirar cap a Cantonigròs, que és per on no volia anar, i els trossos bacs també són un munt de pedra i gel, tot junt, hem toca caminar amb la bici a coll vigilant de no caure i quant no és gel és que s'ha fós i està tant enfangat que acabo sortint del camí per arribar a Cantonigròs per carretera, només l'últim km però n'hi ha prou per fer-me agafar fred de nou, el fet és que m'agafa tal ratllada que decideixo agafar el cami cap a l'Esquirol, un caminet tot de llosa de pedra d'aquells que amb la rigida es fan tan bé, i d'allà cap a Roda de Ter, el meu poble, i d'allà cap a Vic, en total 79 km, el desnivell com sempre no el sé, molt de fred, molt enfangat i amb molta gana, el fre de darrera no acaba d'anar bé, la cadena crec que tampoc, el kenda al darrera roda molt bé però el fang no és lo seu (això ja ho sabia), del monorail de maxxis al davant si que n'estic content, però que s'acabi el fred!!

Vistes dfesde Sant Joan de Fàbregues i Rupit, lo "millor" vindria a partir d'aqui...
camins de gel i fred.