Ruta de l'Ermità, 1ª Etapa

Després de buscar informació de la ruta, d'altre gent que l'havia fet i demés, i que no tenia més dies, les opcions eren non stop o en dos dies, i la veritat, per ficar-te en una cosa així en non stop sense fer una prèvia, per a mi és massa, i després de fer-la n'estic segur del tot. Així que en dos dies, podria anar més tranquil, i si sorgia algun imprevist, el temps no seria un enemic.

Per tal de poder sortir d'horeta al mati i escapar-me una mica de la calor, vaig sortir el divendres a la tarda cap a Campdevànol, sortiria de Moli de Serradell ben d'hora al mati. La veritat és que he d'agraïr a la Núria i al seu marit el fet de preparar-me l'esmorzar abans de que obrisin el servei de menjador, com que fan pa, em van preparar un entrepà i un cafetó a les 6 am, al posar-se a fer el pa del dia, així podria sortir a trenc d'alba.
Menjador del Moli de Serradell
I així va ser, després de la pertinent visita al sr roca, començava la ruta de l'ermità, la primera etapa seria de Moli de Serradell a Erols, en principi uns 75 km i uns 3000+ de terreny complicat i poc rodador, i les espectatives es confirmen, surto que encara no es clar del tot i em menjo algun pedrot que altre, és lo que té ser miop en la foscor... Ha plogut durant la setmana, hi ha força fang en el primer tram i en les pujades plenes de pedra i arrels es perd la tracció amb facilitat i he de posar algun peu a terra. Tot i això vaig força ràpid, passo Gombrèn, i vaig tirant fins al refugi de Merolla, on trobo un cartellet de que hi ha el segell darrera d'una porta, així em puc timbrar la tarja de pas, ja fèia estona que hi pensava, a veure si m'hauria d'esperar a que obrissin per segellar. Com que vaig molt d'hora i tinc un catxillo dur fins a Ardericó aprofito per menjar la meitat de l'entrepà que m'havien preparat a Campdevànol, acabat de llevar no tenia tanta gana, i l'havia guardat, i en obrir la bossa, trobo al fons una bosseta de fruits secs que també m'havien posat, ole!! en marxa altre cop.
Un cop aixecat el dia, les bones vistes acompanyen
Aquesta foto tansols va ser una excusa per deixar d'absorvir pedres de la baixada...però havia de ser molt dur viure aqui tansols fa una anys, era a prendre pel sac de tot!!
Sant Jaume de Frontanyà
El camí comença pujant, però em sento bé, vaig sense gps però no tinc problemes en seguir la ruta, està molt ben indicat, només he hagut de treure el mapa en 4 0 5 ocasions en tota la ruta, la primera vindria ara, ja que un cotxe d'uns boletaires havia "aparcat" el 4x4 sobre la roca que tenia el senyal. Durant tot l'itinerari he trobat moltíssims cotxes de boletaires i la veritat és que amb les plujes dels últims dies, al anar passant amb els 4x4, algunes zones del camí estàven en força mal estat, entre això, que el camí no et deixa rodar en cap moment, i a les baixades tampoc pots reposar ja que són d'aquelles que si vas ràpid et salten els empastes de la pedra que hi ha, fa que surti una mitja de velocitat que em desepera una mica, però tot i això, sobre les 11 del mati sóc a Ardericó (mestre! suposo que et sortirà l'alerta, gràcies per l'oli per la cadena!), el Jefe del refugi em diu que vaig prou d'hora i que a partir d'ara el terreny canvia una mica, que podré rodar una mica més, així que després d'un aquarius, una coke (estava mort de set i la calor començava a fer-se notar) i de que em deixés oli del xerrac per la cadena, que pel fang estava fatal i cantava que feia por, surto de nou per fer l'últim tram de l'etapa del dia, fins a Erols, uns 36 km i 1450+.














Un cop passat Ardericó les el paisatge es transforma, les pujades valen la pena, la poca estona que vaig poder rodar per aqui, un plaer, però duraria poc...
La veritat és que el terreny és de més bon fer, però molt puja-baixa tots els trams i amb un terreny dels que no et deixa posar dret per pedalar, així que de ronyons tota l'estona. Les vistes també es van obrint, i en algun llocs ja veig la figura del Pedraforca que dominarà les vistes durant un bon tros a partir d'ara, també vaig trobant fonts d'aigua boníssima i fresca que m'ajuden a passar la calor, que ara si que es fa notar, però vaig fent bé i arribo a Sant Julià de Cerdanyola que gairebé és la 1 del migdia i aqui se'm planteja el primer dubte, paro a dinar, que ja tinc gana, tiro fins a la Pobla o fins a Erols directament, però tinc molta gana, i no sé que em trobaré a partir d'ara i potser arribo a la Pobla que ja no em donen de dinar i a Erols tampoc he avisat així que paro a dinar una mica i ja seguiré.
Aquesta la posaré encara que estigui desenfocada, és el que té tirar amb el mòvil, però no hi podia faltar...
coses que trobes quan et perds i segueixes el corriol que no toca, em podia haver parat a llegir el cartell enlloc de seguir corriol amunt i no hauria caminat tant...
El problema bé al sortir de nou, fot una calor del copón i començo per pujar el Coll de Jou, que no és que sigui molt dur, ni molt llarg però amb la solana que cau i que no té ni una punyetera ombra, es fa una mica pesat, però el passo bé i comença el descens fins a la Pobla de Lillet, és el primer cop que puc córrer una mica i en arribar a baix trobo el primer tros on puc rodar ràpid, i amb l'emoció em passo les marques i em perdo... arribo al final d'un camí i veig que comença un corriol amunt, i jo, cap amunt, al final es torna inciclable, doncs a peu, i més amunt ja veig que l'he parida al pal, estic perdut, aixi que mapa, i mitja volta enrera, la broma han estat 10 km de més fins a trobar el trencant que m'havia saltat, i em fan mal els peus de caminar, no m'he llagat com sempre, però els tinc tocats, però en fi, ja veig la Pobla a prop i hi arribo per un corriol que voreja uns camps, desde el poble s'agafa un gr amunt i altre cop a caminar, ja penso que per fer trekking agafo els pals, m'emporto els gossos i camino, ara vull pedalar! però res, només és el mal de peus i el calentón dels gr que no m'agraden, sempre son "encerronas", així que un cop a la fàbrica de ciment ja veig que les marques segueixen per la carretera amunt i recordo les paraules del Mestre del refugi d'Ardericó "quan arribis a la pujada cap a Erols no et piquis que s'enganxa i es va fen dreta!", així que poso el meu ritme "cansino" en mode on i na fent amunt, són les 16:30 i ja sóc a Erols, han estat 79 km i 2869+.
Arribada a Erols, anem a veure qui arriba...
La millor terrassa...
Tinc una rebuda espectacular, els 4 border collie del Mario remenant la cua, amb una pilota a la boca i moltes ganes de jugar, però el Mario està fent la siesta i no em sent arribar jeje, aixi que com que trobo les dutxes obertes m'hi foto de dret, portava estona pensant'hi, aigua freda!!! Un cop dutxat veig el Mario, em serveix unes patates i una birra i la fem petar una estona, em deixa una manguera per rentar la bici, engrasso per demà, i només em queda sopar i dormir, però abans encara faig mitja siesta durant la posta de sol a fora al jardi que si està de conya.

Al vespre arriben un parell de Girona que han tingut problemes en la seva etapa i sopem tots plegats, un sopar d'escàndol per cert, i a dormir, per avui prou o això pensava...