Moltes cosetes i cap d'important...

Doncs si, moltes cosetes i cap d'especial trascendència ni importància, després del cap de setmana passat amb la meva volteta per Osona i la pujada al Turó, vaig decidir deixar el dilluns de descans, com gairebé sempre, i em vaig dedicar a canviar els plats de la bici, enlloc del 27 x 42 provaria un 26 x 40, ja que en recorreguts molt llargs em feia por que el 27 se'm faria dur i el 40 em permetria anar molta més estona amb el plat gros. No ho veig ni millor ni pitjor que amb els tres plats, simplement és més simple i sento millor les cames amb la cadència que puc portar amb aquestes relacions de canvi.

La realitat ha estat que si que hi ha diferència però no la que em pensava, tot i que després de la volta realitzada aquest cap de setmana, puc assegurar que es pot anar a tot arreu amb 2 plats, però això ja vindrà...

El tema és que mentre canviava els plats vaig veure un tall molt lleig al pneumàtic del darrera, al Racing Ralph! cullons! m'ha durat una setmana!! no s'ha reventat però es veuen els fils i no me'n fio, sort que guardava un maxxis monorail (que bé que va!) i m'estalvio de comprar coberta.

El dimarts amb la previsió de que com que tothom era de vacances menys jo, podria plegar d'hora i fer una volteta més llarga de l'habitual de les que puc fer entre setmana, així tot tranquilament... però no va resultar així, vaig agafar un recorregut sense massa desnivell, uns 850+ en 40 km, però per terreny molt trencat i trinxacames, d'aquests que la ronyonada se'n resenteix, i com que em trobava bé de cames doncs endavant, i això si que va portar conseqüències.

El Dimecres si que volia sortir tranquil, volia buscar un enllaç per unir dues zones i saltar-me un tros asfaltat en una ruta que faig sovint, però que menys que fer una pujadeta a Sant Sebastià, i aqui van començar les molèsties al genoll altre vegada, vaig anar fent, sense forçar molt, l'enllaç que vaig trobar era una merda i no compensa, així que ben desanimat cap a casa i ben preocupat, ja que acabava de pagar la reserva per una ruta que tenia moltes ganes de fer, i es prevèia dura.

La resta de la setmana descans obligat, i desitjant que només hagués estat una sobrecàrrega o falta de descans, i ben pendent de les sensacions del genoll, molts estiraments, etc. I per sort el divendres no em molestava gens, no havia provat de pedalar però les sensacions eren bones, ja que el dolor el tinc encara que no pedali i ara ja no hi era, així que m'arrisco, i marxo el finde de rutilla, si reapareix hauré de plegar, però tinc moltes ganes de fer-la, La ruta de l'Ermità han canviat el recorregut, l'han endurit pujant a un lloc que per a mi és molt especial, el Niu de l'Aliga, he viscut i treballat a la zona durant una etapa increible de la meva vida, havia fet molt cafetons a les tardes al niu, resguardant-me del fred i esperant que la posta de sol donés un bany de color rosat-vermellós a la serra del Cadí, és un lloc especial i tenia ganes de fer la ruta, i volia fer-la sol, així que tenia 2 dies per endavant amb 180 km i uns 6000+, l'únic inconvenient a part de no saber com respondria el genoll era que havien donat unes previsions de calor bastant serioses...

en fi, la crònica l'aniré fent per etapes, tal com ha anat la ruta, així que demà més...