dies extranys...

Aquesta setmana és de les difícils, tothom fa vacances, a mi encara no em toquen, tinc poca feina, que també està bé, però entre que m'avorreixo i que cap al tard, que és quan podria agafar la burra, plou, estem arreglats, bé si només plogués tan seria, m'agrada pedalar plovent, però és que aquests dies diluvia!! vaig poder sortir el dilluns, i em vaig escapar d'una de bona, poc després per la mateixa zona algú de per aqui feia aquabtt, i el dimarts encara vaig anar més justet, sort que el tros inicial, amb tota la calor vaig poder passar per "mon petit canada", i tot i lo plastes que estaven les mosques i tàbacs (anunciaven pluja) no vaig tenir calor.
"mon petit canada" corriol ideal per resguardar-se del sol
A la tornada va ser arribar al portal de casa i caure la de Déu. Dimecres na de na, dijous més aigua i divendres no toca, ja que demà voldria fer una variant de la meva volta a osona particular, suposo que seràn entre 110 i 130 km i uns 2500+, a veure com em responen les cames, després del parón el desnivell gairebé l'he fet amb la meitat de km, però els km sempre son km i per aqui la plana, tot puja-baixa, són incòmodes de fer, ja es veurà...

I encara que no sigui cap novetat, m'ha agradat trobar-me això a la botiga:

és una tonteria (per a mi no), i tot i que s'ho fan pagar (lladres!!), i no vull ficar-me en tema de perquè ens han de cobrar més per les coses ecològiques, biodegradables i tot el que en principi és millor per aquest planeta, i que tot el que representa que és perjudicial és més barat(mentida podrida, tot interessos) ara no toca aquest discurs, però acostumo a perdre algún bidó de tant en tant, i tot i que paro a recollir-los, sempre n'hi ha algun que no trobo, aquest, a part de que pararé a buscar-lo, (vaja! si pararé!! val el doble!!!), en cas de no trobar-lo em quedaré tranquil de que al ser totalment biodegradable la meva merda no es quedarà per les muntanyes que m'agrada trobar netes, només hi trobaré la merda d'algún dominguero o d'algún flipat de la vida que llença els envasos del gels a terra, com si peséssin més i no pogués entrenar bé amb les seves porqueries a la butxaca, ràbia que em karden! diós! en fi, que no preténc ni vendre-les ni dir que la gent les empri, simplement si jo el perdo, no deixaré restes que perjudiquin el que m'agrada.