comença a sortir algún km...

Aquesta setmana era el primer intent de fer km amb una mica de desnivell després del parón, ho vaig fent de manera progressiva, però no sé si prou o massa, però de moment les cames responen, que és el que compta. Dissabte tenia la intenció de començar d'hora una volta per la comarca, en principi serien uns 110-115 km i uns 2500+, i volia anar d'hora...volia...però com sempre últimament, se m'enganxen els llençols i vaig acabar sortint a les 9 pasades, amb el dia molt tapat i amenaça de pluja, en fi, almenys no feia calor, tot al contrari, vaig haver-me de posar els "manguitos" i tot.
sempre que no em trobo massa fi m'acabo fixant en flors extranyes, bitxos i demés, suposo que per distreure'm...
Vaig començar anant a per Sant Sebastià, i la veritat és que les sensacions no eren massa bones, com cansat i sense força, no tenia molt clar si podria acabar la volta, però vaig anar tirant, almenys la calor no em faria patir més del compte. Un cop a dalt, segueixo pel corriol de darrera, que va fent amb un caminet de "repetxillos", l'un darrera l'altra, que per começar m'acaba de deixar les cames fines, però en fi, seguiré. El camí en si, és d'una ruta marcada pel centre btt de vic, i al seu pas per Sta Eulàlia enlloc de seguir cap a vic altre vegada, segueixo cap a Muntanyola i d'allà cap a Collsuspina, passo per les antenes i baixo cap a Centelles, hauria de trobar un altre cami per fer aquesta zona, ja que no m'agrada gaire, però en fi, de Centelles a Aiguafreda, parada a casa els pares a fer avituallament d'aigua, i cap al Plà de la Calma.
les fotos son del movil, perdó per la qualitat, la Clota, en un dia molt lleig...
cap a l'altra banda no pinta millor, en fi... cap amunt.
Decideixo pujar pel cami de la Codina, els primers 5km son més durs que pujant per una altre banda, però fa temps que no hi passo, i sorprenentment em començo a trobar bé de cames, al km 67, ja sóc raro ja... vaig pujant bé i un cop pasada la Codina em desvio cap a la Clota, les vistes m'agraden més per acabar de pujar, i així fins al Plà, un cop allà, la parada de rigor a Collformic, i passar d'esquitllada cap a Sant Segimon, un dia m'empapelaràn, però m'agrada la pujada. La baixada ja no tant, un "corriol" tot trialero que entre que no em motiva massa i que hi havia "visitants" d'aquests que no s'aparten del camí, em va tocar fer un tros a peu.
Parada obligatòria... i els visitants que bloquejaven el corriol...

La resta no té més història, acabar d'arribar al Brull i d'allà cap a Seva-Puiglagulla-Sant Julià-Folgueroles-Vic pel gr, en total han estat 113 km i 2600+, i les cames al final bé, millor del que pensava.
Diumenge no semblava que hegués d'aclarir...
Per el Diumenge, després de lo d'ahir volia mirar com responien les cames, a veure com recuperaven, però sense passar-me, el fet era buscar una ruta no molt llarga, però volia una pujada llarga i sostinguda, així que vaig decidir anar a Arbúcies i d'allà enfilar cap al Turó de l'Home, que només seria abaixar el cap i pedalar. I a l'igual que ahir, els primers km se'm fan durs i se m'entravessen molt, i és al començar a pujar per les costes del Montseny cap al turó on em començo a trobar bé, i vaig fent amunt, a ritme constant, el meu ritme "cansino", però pujo molt bé fins a dalt.
Aquesta vessant del Montseny és molt més humida i verda que l'altra, increible rodar per aqui
El Matagalls i el Plà vist desde el cim del Turó
Quan em disposava a baixar, em trobo a l'Armandsand i l'Arbike dels maratonians, amb els que la fem petar una mica, i tiro avall fins a Arbúcies altre cop, en total 55 km i 1600+ i les cames, xafadotes però bé i sense molèsties.
Més vistes desde el Turó
Els arbres per aqui tenen una alça impressionant, bé hi ha seqüoies, però no se si són això...