tal com havia de ser...

Doncs si, com acostuma a ser habitual acabo i començo l'any pedalant, però aquest any ha estat una mica diferent, lluny de fer rutes llargues per acabar i començar bé l'any fent el que més m'agrada, el fet de programar l'any amb uns "objectius" més o menys clars, els compromisos de dinars...i que la zona on visc, tot i que és digui Plana, de plana no en té massa, almenys per programar una ruta on més o menys es pugui rodar sense passar-te de voltes, han fet que fés sortides algo més curtes i sense sortir-me del previst i intentant ser molt constant el cadències i pulsacions, un penyazo vamos! però com tots diem, és el que toca...

De fet, si no fós perquè n'esperem un resultat que ens faci gaudir més del que ens agrada, poder pedalar més estona, més ràpid, més quilòmetres i poder disfrutar del patir a sobre la bici amb certa dignitat, el fet de rodar a aquests ritmes, no trobar cap ruta que lligui minimament amb el que hem toca fer, evitar pujades llargues i dures...fan que si els dies són tant lletgos com els d'aquests dies, inclús m'hagi d'obligar una mica a sortir, però bé, és el que toca... i quan no perquè fa solet com avui, doncs toca descans obligat perquè de les dues bicis no en va ni una, la de carretera, perquè no sé com vaig graduar el rodillo i s'ha desintegrat el pneumàtic del darrera en 4 dies i encara no n'havia anat a comprar cap, i la btt, ahir vaig trobar tant de fang i d'aquest tant enganxós que sembla ciment que hem van petar les dues roldanes del canvi, així que ha tocat fer "dissabte" i escriure una primera crònica per aquest 2011.

No faré balanç del passat 2010, tothom se sap el seu, ni faré propòsits per al 2011, tothom fa els seus, però si us desitjaré que sabeu tenir la tenacitat i la força de voluntat suficient per lluitar pel que us proposeu. Feliç 2011.

Bon Nadal

És el que toca en aquestes dates, desitjar les bones festes i tot això que només val si es fa amb tota sinceritat, així que ho faré sincerament als que us passeu de tant en tant per aquest raconet.
Menjeu el que us doni la gana! ho cremareu segur, bebeu amb moderació, pedalar amb resaca és el pitjor que hi ha, disfruteu dels vostres i deixeu que els vostres disfrutin de vosaltres, que en el fons, a part dels que tingueu uns dies de festa, és el millor d'aquests dies, demaneu-l'hi al tió i als reis corriols inacabables com el de la foto, que la gent aprengui a anar per la muntanya i no ens l'hagin de tancar i que ens mantinguem allunyats de les lesions...en fi podem demanar mil coses, segons el que més valorem, en el meu cas, doncs ho tinc molt clar però m'ho quedo per a mi...

I ja en un àmbit més terrenal i sobre rodes, doncs diré que això de pedalar als ritmes que toquen ara és un "peñazo" i espero que doni fruits perquè sinó em cagaré en algú que jo em sé...m'avorreix, que hi farèm, i més aquesta setmana que amb la pluja m'ha tocat sobredosi de rodillo, però reconec que la feina és pot fer més ben feta, més constant no hi ha baixades on reposes ni pujades on s'han de controlar les pulsacions, diguem que s'aprofita més el temps que hi ets, i això pels que no ens sobra el temps, doncs s'ha de tenir en compte.

I per altra banda, tot i que encara no he fet res, a part dels R1 que encara no he muntat, diria que s'inicia un nou projecte i més o menys està decidit, ja s'anirà veient per aqui...

Bones Festes.

Ara si que si...

És que sinó, no pot ser, sempre dic que aprofitaré l'hivern per treballar una bona base, però la veritat és que sempre que ho he provat no ho he aconseguit mai, unes vegades perquè la zona on vivia el primer que tenia sortint de casa era una pujada de 10 km mínim i 900+ i clar, intentar pujar al 70% i no reaccionar quan t'avança algú i et mira amb cara de pensar "pobret com va...", doncs, diguem que m'ha resultat sempre dificil, i d'altres per avorriment, tampoc diré que no, però ara si que si, evitaré el Montseny durant una temporadeta i voltaré per la Plana, m'agradaria fer-ho amb la flaca, però la veritat és que ja fa dies que totes les sortides que faig són amb temperatures negatives i amb la de carretera fot un rasco... que la veritat passo, així que amb btt, ja m'han arribat els llums per sortir als vespres, així alternaré el rodillo (no tots els dies es posa bé sortir a sota zero), la flaca pel polígon, i la btt.

De moment, aquesta setmana ha estat la primera d'unes quantes en les que no hi haurà massa històries i on la nota predominant serà la monotonia, de moment per començar han estat, el dimarts flaca pel poligon, dijous rodillo, dissabte una ruta amb l'Edu per centelles i així jo podia aprofitar per rodar tranquil (velocidad absurda) l'anada i la tornada, crec que van sortir unes 4 hores i mitja i per primer cop en la meva vida vaig fer una sortida en bici sense passar-me de voltes, bé, excepte un repetxonet chiquitin. I avui he sortit sol per fer-ho més a consciència, he empalmat dues de les rutes del centre btt, la 6 i la 5, i m'he portat mooolt bé, en 5 hores només he estat per sobre del 70%, 5 minutets molt puntuals, i només he saltat de franja per molt poquetes ppm, ara, el que costa mantenir-se en aquesta franja ho sabeu tots i més quan et notes les cames bé, i per postres t'avança la majoria de gent que et trobes, però en fi, ara és el que toca, ja que per l'estiu havia mirat alguna coseta per la que em caldrà anar amb uns mínims ben fets, a veure si en sóc capaç...

Per altra banda, a part del llums també m'han arribat el que serà la primera part d'uns canvis que volia fer, i, tot i dubtar en la part principal, els frens segur que seràn aquests:

Formula R1 2011, 182 gramets el davanter amb el separador de les pastilles i amb la mànega per tallar i 192 el de darrera, això promet!!

La resta del Pont i una mica més...

Vagi per on vagi, aquesta és una visió que trobem en qualsevol lloc de la Plana, aquest cop desde els cingles de Bertí amb tota la Plana als peus.

Bé, aquesta entrada hauria d'haver-se fet una mica abans però uns petits problemes amb l'ordinador de casa, que ha decidit que ja no és amic amb el teclat, bé només unes lletres, han fet que hagués d'esperar a fer-ho desde la feina, així va el país...no, que m'he quedat a l'hora de dinar...

El fet és que tampoc he fet res que mereixi cap entrada en especial, però bé, això acostuma a ser normal en totes les que hi ha, però per això no deixaré d'explicar-me no? si ho mesuressim així, qui tindria dret a dir alguna cosa? sota quin criteri unes coses tindrien més importància que unes altres? doncs això...

Després de voltar perdut pel "cabrerès", el diumenge vaig anar a fer un parell de voltes al circuit que faig pels voltants de casa, uns 34 km amb res de desnivell a ritme de pulsometre "zona 2", o sigui, parat i que gairebé m'avancen els iaios que pedalen anant cap a l'hort, però bé, no tenia massa cames per res més, dissabte va ser el primer dia en fer certs km i desnivell, i m'ho vaig trobar, però va anar molt bé per posar-les a tò i refer-les una mica de cara a dilluns i el dimarts que havia quedat amb l'Edu i el Gerard.

La "Plana", aquest cop desde Sant Marti Xic, és el que té quan pujes una mica, normalment et gratifica l'esforç amb mars de boira espectaculars

El dilluns vaig optar per fer una rutilla de les que té marcades el centre btt de vic, la 7-7b, a propet de casa (tenia pinta de ploure), així que cap a St bartomeu i na fent, és una ruta divertida, amb la pujada a st bartomeu que et desperta una mica, la baixada entre fang i boira cap a sta Cecília, la pujadeta a Sant martí xic i la baixada pel corriol, res de l'altre món 42 i entre 1200 i 1300+
Més vistes desde els cingles amb la Plana als peus, dia de caloreta, es va posar molt bé tornar a anar de curt...

I el dimarts vaig baixar fins a centelles amb cotxe, havia quedat amb els meus pares per dinar i no era plan de posar-se a pedalar de fosc i amb la panxa a punt de petar. De bones a primeres, era per flipar el canvi de temperatura de dissabte a dimarts, dissabte tot el dia a temperatura negativa i calces de coll alt i el dimarts de curt i amb un paravent, em van fer venir ganes de caloreta. L'Edu ens tenia una ruta preparada cap a la zona de Castellcir, de centelles a collsuspina, cap a castellcir i de retorn per caminets i corriols ben divertits, la volta no va ser gens exigent, uns 40 i 900+ però ja em va anar bé perquè m'havia llevat amb unes molèsties molt extranyes al genoll i em van fer preocupar una mica, així que vaig decidir deixar el dimecres en blanc, fer alguna coseta per casa i passar tot el dia al sofa, i el més extrany és que les molèsties van marxar tal com van venir, de cop ja no hi eren i l'Edu em va comentar que l'hi havia passat el mateix, en fi, que seguirem reposant fins dissabte i assegurarem el tiro...

De camí a Castellcir vam trobar aquest arbrot, quan en veig d'així grossos no puc deixar de pensar en el temps que ha hagut de passar per créixer tant, el que deuen haver vist...

Dissabte haviem quedat amb el Gerard i l'Edu per fer la bicicims sense el tros de caminar, ja que ells no coneixen gens la zona i els hi feia gràcia però a última hora a en Gerard l'hi va sortir un dinar i per no anar tot el mati patint amb el rellotge, doncs canviem de plans, que fem?? la ruta 7-7b, et felicito fill!! com si no hi hagués més llocs per aqui jajaja, però bé, a part del fred i la boira que vam patir, vam riure molt i amb això ja n'hi havia prou, 42 i entre 1200 i 1300+ altre vegada, la qüestió és na sumant.

Un cop et toca el solet després de passar fred, fot una mandra tornar a internar-se a la boira...

Gairebé sembla que poguéssis travessar cap al Montseny per sobre el mar de boira...

I diumenge si que si, havia de mirar de fer una mica més de desnivell i tenia ganes de voltar pel Montseny, fa molts dies que no hi anava. Vaig fer una volta molt tipica, pujada al pla per el pujol, collformic, baixada per la castanya cap a les piscines del Montseny i pujada al pla altre cop per els molars, un cop al pla son 40 i 1900+ justos, amb molt bones sensacions de cames i fent el meu record personal sense posar ni un sol cop les pulsacions en vermell, després un tè a collformic i baixada cap a casa els pares a dinar una paella de la mama amb 60 i 2000+ de justos.

Un Pont i setmana rodons sinó fós per l'ensurt del genoll, com he dit res important però m'ho he passat molt bé, he rigut, he fet km i he gaudit de la btt i els paisatges que més m'agraden...

tots els camins porten a Rupit

I és que ben bé sempre em passa el mateix, sempre que surto per la zona del cabrerès, passi per on passi, m'acabo perdent i anant a parar a Rupit, bé em perdo perquè enlloc d'anar per les rutes que conec del cert em dedico a mirar on porta aquest camí o aquell altre, com que més o menys se per on aniré a petar, no fa tan respecte anar pedalant sense saber on sortiràs, bé ho començo a saber, Rupit.
La veritat és que hi havia una bona glaçada aquest mati, el terra era dur com un roc, al fons el Pirineu nevadet

Avui, tot i que feia un fred d'un parell de... i com que tenia ganes de tenir un dia forest, m'explico, dia forest és un d'aquells dies que tens ganes de pedalar, sense més, i surts sense saber destí, ni km, ni hores, ni res de res, només pedalar. Fa dies que vaig sortint amb gent i de tant en tant necessito sortir en plan forest.
Desde dalt a la cinglera, el dia fred però espectacular, al veure Cabrera allà al fons em fa decidir cap a on tirar...

Així doncs, he sortit sol, a l'hora dels senyors, 9:30 o així i sense rumiar massa he sortit direcció el Salt de la Minyona, suposo que ha estat la força de la costum, he pujat molt tranquil, vull començar a fer unes miques més d'hores i km però controlant en la mesura que puc (no en sé) les pulsacions. El dia, tot i prou fred, era molt clar, amb solet, i la veritat és que convidava a anar fent, i un cop a dalt he pensat en baixar cap a la presa de Sau, podia agafar el camí de riba o el corriol del cargol (cua de rata pels amics), i com que l'últim dia que vaig anar per la riba em vaig fotre de fred decideixo agafar el corriol avall, com que hauré de caminar no pasaré tant de fred. Un cop a baix, enlloc d'agafar el camí de sempre, per on pasava el bicicims aquest any, decideixo passar per dins de Vilanova, fa molt que no hi passava, total, van al mateix lloc... i d'allà caminito cap a la presa.
De camí cap a la presa, els corriols del gr eren ben glaçats, de fet, com que la zona és tant a l'obàc, no he ni enfangat la bici
Un gust passar per aqui sense enfangar-se...

A la presa m'he trobat uns nois amb problemes mecànics, però tot i que havia agafat les eines que acostumo a portar no portava el que fèia falta, així que he seguit direecció Sant Joan de Fàbregues per cami, la pista pavimentada és horrorosa i molt pestosilla de fer, però el camí, desde el bicicims que no hi passava, i un cullons de maquinota ha estat "arreglant" els camins i els ha deixat tots iguals d'ample i tot remenat i m'he liat, però bé, com que no tenia res millor a fer que voltar per allà, doncs na fent, total, mirant el dia que vaig fer la mateixa volta pel bicicims, desde la presa fins al salt de sallent avui he fet 9 km de més (corre! forest corre!), i un cop al mirador, per no anar cap a Rupit decideixo tirar pel que era la ruta curta del bicicims i que havia d'anar fins a Cabrera, jo vaig fer la llarga, però he pensat que seria pista i na tirant, i si, pista d'aquella de falso llano (muu falso el llano) fins a un trencant que indicava el Far o Cabrera, i jo per la direcció samblava que que el camí bo era el del far, el que indicava cabrera semblava que reculés el que havia fet però per una corba de nivell mes alta. I veient que fèia estona que anava sense aigua i ja portava 50 km i 1850+ he decidit seguir l'indicador de Cabrera, era una pista ample, plana, per rodar-hi bé fins que trobo el següent cartell, Cabrera per Rupit, toca't els cullons! en fi, almenys podria comprar veure, així que anar baixant fins a Rupit, aigua, i de l'emprenyada que m'ha agafat de tornar a petar sempre al mateix lloc, he agafat la carretera directament i fins a casa, total 84 km i uns 2000+, demà tranquilitat, poqueta cosa, perquè crec que dilluns l'Edu i el Gerard volien anar al Montseny per la zona dels Molars, per allà m'agrada més...
Un plaer rodar per aquestes pistes, i ben sol, de fet, tret dels nois de la presa, no m'he tornat a trobar ningú fins a Rupit, deu tenir por del fred la gent, com que ho exageren tant a la tele, cullons! sóm a l'hivern i per aqui -6 no és gens extrany, en fi...

La primera nevadeta de l'any arriba d'hora...

Aquest ha estat el panorama durant tota la setmana anant de bon mati cap a la feina...
fred, fred, fred...

Doncs si, tot i que ho havien avisat, més aviat per diumenge, això si, trobar-ho el dissabte i tant d'hora en el calendari va ser una sorpresa, grata per cert, ja que estava tot preciós.

El dissabte haviem quedat amb l'Edu i el Gerard per fer una volta, jo tenia una assignatura pendent amb unes certes rampes pujant al Plà i a ells els hi venia bé així que estava decidit, sortiriem desde Centelles. Jo, com que havia quedat per dinar a casa els pares, doncs millor baixar amb cotxe fins a allà, sinó aniria molt tard. I agafant el camí cap a Aiguafreda ja comencem a trobar les primeres arraconades de neu, no hi ha gruix, només es tracta d'una empolsinada que es fondrà en res, però ho fa diferent, desde Vic no m'ho semblava que hagués nevat, però per aqui és tot emblanquinat, ja comencem a veure que depèn per on volguem pujar potser no podrem, però bé, anem fent camí, parant a tirar fotos i disfrutant del dia, de la pujada i la xarrera.
Tansols agafar el camí cap a Aiguafreda ja hi trobem els primers trams empolsinats

Un cop arribem a les rampes, doncs la veritat és que hem de fer els trossos més drets a peu, només hi ha uns 3-4 cm de neu però patinem a les rampes més dures, la més dura que podem fer pedalant el polar marca una pendent del 26%, a veure quan puc anar a mirar-ho com deu mana, tinc curiositat per veure quin % marca en 3 o 4 llocs en concret. Per altra banda també diré que m'hi trobo molt millor que la setmana passada, el poder fer alguna coseta entre setmana, i estar més refet del refredat fan que les pulsacions i la força a les cames tornin a ser més normals.
Per aqui la cosa ja estava més blanqueta...

En fi, que anem pujant, sentint al Gerard com renega de que sempre l'hi preparem "encerronas" i ara no toquen, i la veritat és que té raó, ens hem menjat 1000+ en 11 km i encara queda travessar tot el Plà fins a Collformic, que mai he entès perquè l'hi diuen Plà, però bé... Per dalt està tot molt guapo, i la neu com que no ha estat trepitjada no patina i és un gust anar rodant sentint el "creck-creck" dels pneumàtics axafant la neu, trobem algun cotxe encallat per allà (sempre he pensat que haurien de prohibir circular-hi amb vehicles de motor), i forces ciclistes disfrutant tant com nosaltres.
El dia impressionant i les vistes com sempre, espectaculars.
Tot esperant a que l'Edu em passi les fotos, ja que va fer de fotògraf ell, això és el que tinc...

Un cop a Collformic parem a fer un tè (jo) o cokes (ells) i començen a sonar els mòvils d'aquest parell, un que no vagi tard i l'altre que no se que l'hi han dit o què li espera a casa però el puto Gerard després de queixar-se de la pujada es fot a marcar el ritme fins a Centelles i ens porta treient la llengua a plat i ni relleus ni hòsties, comptant que no s'havien vist amb la parenta en tota la setmana per feina, o el tema va per aqui o tenia dinar a casa els sogres jejeje, però el fet és que ens porta volant fins a Centelles on ens despedim i ja tenim el dia fet, uns 40 km de bon rollet i 1350+.

Pel diumenge, a part d'anar a votar, no tenia massa idea ni de que fer ni on anar, l'Edu segurament aniria a la duatló de Viladrau, el Gerard no diu res així que suposem que en tarifa plana, el Pepon segueix refredat i el cunyat i troupe tenien lio, així que veient que la setmana vinent hi ha el pont i és quan tenia previst canviar l'aire a les sortides per començar a fer més km i hores, decideixo posar-me a fer de hamster en un recorregut que faig normalment per els voltants de casa, una volta plana d'uns 17 km amb tros per rodar, una pujadeta trencadota i un corriol de baixada, a veure si puc mantenir-m'hi en les pulsacions que tocarien i per veure com està i si hi podré passar de nit amb llum, així que allà vaig i la veritat és que crec que m'anirà prou bé. Tenia la intenció de fer-hi 4 o 5 voltes depenent de com anés de temps però acabant la segona se m'ha trencat el clip que ajuda a les pastilles de fre a separar-se del disc, cosa que no havia vist mai trencar-se, hi ha fet que em quedés sense pastilles de fre en un tres i no res, i com que per voltar pels voltants de casa no fa falta portar massa de res...doncs cap a casa, dutxa, complir els drets com a ciutadà d'aquest pais del que no ens deixen ser amos i a dinar... a veure com en sortim del dia d'avui...

Avui a les 12 del migdia, no hi ha solet que inciti a sortir, és ben bé que s'ha de tirar de ganes de pedalar. Del que he fet aquests dies no vaig fer fotos...

Bé, el que en un principi va semblar que seria un refredat i poca cosa més, va resultar essent quelcom més, res de mal estar, ni mucositat ni res de res, "simplement" em vaig quedar sense veu, completament afònic, no he pogut articular ni dues paraules seguides gairebé en tota la setmana, pertant m'he passat la setmana amb el coll completament tapat (heu provat a portar dos buffs d'quests llargs amb folre polar l'un sobre l'altre?) i sense parlar, evidentment, res de pedalar per evitar l'aire fred, i veient que divendres la cosa ja anava a millor, doncs dissabte em vaig proposar fer una sortideta tranquila, per recomençar de nou.

La ruta seria pels voltants de vic, intentant no passar-me de voltes, i sense marxar gaire enllà, ja que fèia cara de voler ploure, vaig agafar direcció sant Sebastià, i a mig cami ja van començar a caure gotes, però vaig pensar que seria poca cosa i vaig seguir endavant i a mitja pujada a Sant Sebastià ja no eren quatre gotes, però com que sóm així de masells i una pujada no es deixa a mitges, i tot i patint molt pel meu coll vaig acabar de pujar. Un cop a dalt si que decideixo tornar, no voldria passar-me una altre setmana fotut, i premi!! m'he deixat l'impermeable al rebedor de casa, cullons que moll arribarem! i tot baixada! amb la fresca que fot, ja anirem bé ja...

La baixada la faig a poc a poc, inclús pedalo frenant per moure'm una mica, però vaig completament xop, ja no em noto ni mans ni peus i vaig pensant tota l'estona en tapar-me el coll i en lo burro que arribo a ser, si es vèia a venir!! al final arribo a casa glaçat i vaig directe a omplir la banyera amb aigua calenta i a preparar-me tè, música i una bona estona a estovar, després manteta sofà i tele, dinar i més del mateix... és el que té l'hivern i intentar de totes totes fugir del rodillo, de vegades no va com volem i es pasa fred.

Diumenge havia quedat amb el Pepon i el Marc per fer una sortideta tranquila per carretera, però dissabte a la tarda ja em trucava el Pepe, estava ben fotut, així que ho deixem per un altre dia, jo decideixo baixar a casa els pares, i voltar una mica pel Montseny, almenys no hi haurà fang. Com que tampoc m'hi vull atabalar decideixo anar a buscar un corriol que he va dir un avi que pujava fins al plà, però que era molt dret, així que si no es puja caminaré una estona i si em canso torno i ja està.

El cami comença dret, però es fa bé, això si, un rampa darrera un altre, després comença el corriol, i hi ha trossos que s'ha de caminar, però el corriol acaba sent molt curt, va a parar a un camí que sempre veia de lluny i mai sabia com arribar-hi, i la veritat és que més em valia no haver-lo trobat, les rampes més dures que m'he trobat mai! no se perquè el polar no va marcar la inclinació, hi tornaré aquesta setmana per veure-ho, però vaig haver de pujar en aquella posició extranya en que t'has de tirar endavant perquè no s'aixequi la roda de davant però sense acabar d'aixecar-se per no perdre tracció. Per posar una referència diria que té més pendent que els trams més drets de la pujada de la molina cap al niu de l'àliga a la ruta de l'hermità, el cullons de pujada em va fer passar de voltes (MOLT), i no és tracta d'un repetxó no, és així durant 2 km més o menys, de manera que ja he enredat al cunyat, i l'edu per anar-hi un dia d'aquests jejeje.

Un cop a dalt al Plà, fins a Collformic a fer un tè, canviar-me de roba i cap al brull i a dinar a casa, però abans vaig treure una estona els nens a córrer i poc més, o molt perquè aquesta setmana parat m'ha regirat una mica les idees sobre la bici, iniciar un nou muntatge, ja que l'scott va molt bé però no és el meu tipus de bici, dubtes sobre els canvis, en fi, ja es veurà, de moment avui he pogut sortir una estona al migdia per estirar les potes.
Al tornar començava a aclarir però tampoc era per tirar cohets. Com a curiositat, m'han passat aquest detallet que l'hi han fet al nostre world champion.