comença a sortir algún km...

Aquesta setmana era el primer intent de fer km amb una mica de desnivell després del parón, ho vaig fent de manera progressiva, però no sé si prou o massa, però de moment les cames responen, que és el que compta. Dissabte tenia la intenció de començar d'hora una volta per la comarca, en principi serien uns 110-115 km i uns 2500+, i volia anar d'hora...volia...però com sempre últimament, se m'enganxen els llençols i vaig acabar sortint a les 9 pasades, amb el dia molt tapat i amenaça de pluja, en fi, almenys no feia calor, tot al contrari, vaig haver-me de posar els "manguitos" i tot.
sempre que no em trobo massa fi m'acabo fixant en flors extranyes, bitxos i demés, suposo que per distreure'm...
Vaig començar anant a per Sant Sebastià, i la veritat és que les sensacions no eren massa bones, com cansat i sense força, no tenia molt clar si podria acabar la volta, però vaig anar tirant, almenys la calor no em faria patir més del compte. Un cop a dalt, segueixo pel corriol de darrera, que va fent amb un caminet de "repetxillos", l'un darrera l'altra, que per começar m'acaba de deixar les cames fines, però en fi, seguiré. El camí en si, és d'una ruta marcada pel centre btt de vic, i al seu pas per Sta Eulàlia enlloc de seguir cap a vic altre vegada, segueixo cap a Muntanyola i d'allà cap a Collsuspina, passo per les antenes i baixo cap a Centelles, hauria de trobar un altre cami per fer aquesta zona, ja que no m'agrada gaire, però en fi, de Centelles a Aiguafreda, parada a casa els pares a fer avituallament d'aigua, i cap al Plà de la Calma.
les fotos son del movil, perdó per la qualitat, la Clota, en un dia molt lleig...
cap a l'altra banda no pinta millor, en fi... cap amunt.
Decideixo pujar pel cami de la Codina, els primers 5km son més durs que pujant per una altre banda, però fa temps que no hi passo, i sorprenentment em començo a trobar bé de cames, al km 67, ja sóc raro ja... vaig pujant bé i un cop pasada la Codina em desvio cap a la Clota, les vistes m'agraden més per acabar de pujar, i així fins al Plà, un cop allà, la parada de rigor a Collformic, i passar d'esquitllada cap a Sant Segimon, un dia m'empapelaràn, però m'agrada la pujada. La baixada ja no tant, un "corriol" tot trialero que entre que no em motiva massa i que hi havia "visitants" d'aquests que no s'aparten del camí, em va tocar fer un tros a peu.
Parada obligatòria... i els visitants que bloquejaven el corriol...

La resta no té més història, acabar d'arribar al Brull i d'allà cap a Seva-Puiglagulla-Sant Julià-Folgueroles-Vic pel gr, en total han estat 113 km i 2600+, i les cames al final bé, millor del que pensava.
Diumenge no semblava que hegués d'aclarir...
Per el Diumenge, després de lo d'ahir volia mirar com responien les cames, a veure com recuperaven, però sense passar-me, el fet era buscar una ruta no molt llarga, però volia una pujada llarga i sostinguda, així que vaig decidir anar a Arbúcies i d'allà enfilar cap al Turó de l'Home, que només seria abaixar el cap i pedalar. I a l'igual que ahir, els primers km se'm fan durs i se m'entravessen molt, i és al començar a pujar per les costes del Montseny cap al turó on em començo a trobar bé, i vaig fent amunt, a ritme constant, el meu ritme "cansino", però pujo molt bé fins a dalt.
Aquesta vessant del Montseny és molt més humida i verda que l'altra, increible rodar per aqui
El Matagalls i el Plà vist desde el cim del Turó
Quan em disposava a baixar, em trobo a l'Armandsand i l'Arbike dels maratonians, amb els que la fem petar una mica, i tiro avall fins a Arbúcies altre cop, en total 55 km i 1600+ i les cames, xafadotes però bé i sense molèsties.
Més vistes desde el Turó
Els arbres per aqui tenen una alça impressionant, bé hi ha seqüoies, però no se si són això...

dies extranys...

Aquesta setmana és de les difícils, tothom fa vacances, a mi encara no em toquen, tinc poca feina, que també està bé, però entre que m'avorreixo i que cap al tard, que és quan podria agafar la burra, plou, estem arreglats, bé si només plogués tan seria, m'agrada pedalar plovent, però és que aquests dies diluvia!! vaig poder sortir el dilluns, i em vaig escapar d'una de bona, poc després per la mateixa zona algú de per aqui feia aquabtt, i el dimarts encara vaig anar més justet, sort que el tros inicial, amb tota la calor vaig poder passar per "mon petit canada", i tot i lo plastes que estaven les mosques i tàbacs (anunciaven pluja) no vaig tenir calor.
"mon petit canada" corriol ideal per resguardar-se del sol
A la tornada va ser arribar al portal de casa i caure la de Déu. Dimecres na de na, dijous més aigua i divendres no toca, ja que demà voldria fer una variant de la meva volta a osona particular, suposo que seràn entre 110 i 130 km i uns 2500+, a veure com em responen les cames, després del parón el desnivell gairebé l'he fet amb la meitat de km, però els km sempre son km i per aqui la plana, tot puja-baixa, són incòmodes de fer, ja es veurà...

I encara que no sigui cap novetat, m'ha agradat trobar-me això a la botiga:

és una tonteria (per a mi no), i tot i que s'ho fan pagar (lladres!!), i no vull ficar-me en tema de perquè ens han de cobrar més per les coses ecològiques, biodegradables i tot el que en principi és millor per aquest planeta, i que tot el que representa que és perjudicial és més barat(mentida podrida, tot interessos) ara no toca aquest discurs, però acostumo a perdre algún bidó de tant en tant, i tot i que paro a recollir-los, sempre n'hi ha algun que no trobo, aquest, a part de que pararé a buscar-lo, (vaja! si pararé!! val el doble!!!), en cas de no trobar-lo em quedaré tranquil de que al ser totalment biodegradable la meva merda no es quedarà per les muntanyes que m'agrada trobar netes, només hi trobaré la merda d'algún dominguero o d'algún flipat de la vida que llença els envasos del gels a terra, com si peséssin més i no pogués entrenar bé amb les seves porqueries a la butxaca, ràbia que em karden! diós! en fi, que no preténc ni vendre-les ni dir que la gent les empri, simplement si jo el perdo, no deixaré restes que perjudiquin el que m'agrada.

cap de setmana atípic, casori...

Bé, aquest cap de setmana es presentava atípic, no se'ns casa la germaneta peque cada setmana, així que veient que durant el cap de setmana poca bici hi hauria, vaig decidir no reposar el dilluns, cosa que normalment faig, i seguir rodant uns dies més seguits, ja reposaria a final de setmana, de manera que dilluns una volta en un circuit molt planer que faig de vegades per estirar les cames, però aquest cop vaig fer dues voltes a tope, no era la intenció, però em vaig anar animant...

Dimarts vaig tirar cap a Sant Sebastià, últimament em vé més de gust que cap al Salt de la Minyona, la pujada és algo més curta però amb més inclinació, em trobava les cames pesades tot el camí, com sense força, però al mirar les dades al polar no es reflectia això, jo em sentia com si no pogués moure el el plat i pinyó que hi porto normalment, de fet vaig pujar un pinyó, però les pulsacions semblants i el temps més ràpid... i el dimecres com que quedaven forces vaig anar a fer-hi alguna sèrie, tot bé.

Dijous i Divendres tocaven preparatius per el casori, i dissabte una ruta només al mati, 75 km i uns 1800+ per la PLana però anant molt ràpid, havia de ser d'hora a lloc per ajudar en els preparatius d'última hora, era una celebració complicada i requeria moltes coses a tenir en compte (si sabeu que és la Sindrome de Sensibilitat Química Múltiple, sabeu de que estic parlant), així que d'aquesta manera acaben les meves hores damunt la bici per aquesta setmana.

I per acabar amb aquesta entrada, simplement això, als que els hi toca ja saben de que va... els HHH i camí ral

dintre del que hi ha...

Doncs si, dintre del que hi ha, no està del tot malament, després d'haver reprès l'activitat, el cap de setmana passat va ser el primer on vaig exigir una mica d'esforç a les cames i en començar aquesta setmana vaig pensar en reposar un dia, però les circumpstàncies de feina van fer que fóssin dos. Aixi que el dimecres comencem de nou, tres series suaus al salt de la minyona, i que tot i sentir-me molt bé, no vaig fer cas de com em sentia i vaig respectar el que deia el pulsòmetre que havia de fer, però les sensacions són bones, el genoll respon bé i em trobo les cames amb força.
normalment les fotos són dolentes, però aquestes més, el movil era moll i no enfocava...
Aquestes dues setmanes són una mica exepcionals, així que vario els dies de sortir, dijous volia sortir a rodar una mica i el divendres m'exigiria una mica més, però dijous vaig rodar la meitat del que volia a causa d'una tamborinada d'aigua que abans d'adonar-me de que plovia ja anava amarat d'aigua, i el divendres vaig plegar tard i a més tocava la despedida de la meva germaneta peque que es casa la setmana que vé, dissabte tot i no haver-hi ressaca, hi havia moltes coses a fer, així que tampoc surto (no desesperem...), i el diumenge tot i tenir pensat llevar-me molt d'hora, és el primer dia de la setmana que puc dormir més de 6 hores, així que s'emenganxen els llençols i com sempre ja anem tard, tocarà passar calor...
desde la font, l'únic tros d'ombra en 10 km de pujada, poguer-s'hi remullar no té preu... per la resta mastercard
La idea és fer una ruta amb el mateix quilometratge que porto fent, però endurir-la una mica a veure si d'aqui poc puc fer un saltet més en els km, el lloc el tenia clar, a més tenia ganes de tornar a casa, al Montseny, la ruta és el de menys ja que la zona dóna per molt, vaig sortir d'Aiguafreda cap a Collformic, reservant una mica perquè potser a la tornada em caldràn forçes, baixada al poble del Montseny i un cop a les piscines encarem la pujadeta dels Molars, au! 10 km més de pujadeta constant, serà la segona pujadeta així del dia, i el genoll repòn bé, dintre de que fa moltíssima calor i tot i anar bé em paro a la font a ficar el cap sota l'aigua, així continuo fresquet cap amunt, però la frescor dura poc, en aquesta vessant ni hi ha ni una punyetera ombra i la calor endureix la pujada, tot i això arribo prou sencer a dalt, segueixo el cami del Pla de la Calma i altre vegada a Collformic, que per cert és tancat fins al 13 d'Agost crec, però amb el preu de les begudes de la màquina de fora es pagaràn les vacances, 1,60 € la llauna!!, que hi farèm, hi ha set.
no sé quans cops he fet i he posat aquesta foto, però és un lloc que m'agrada, als peus del Matagalls, amb vistes a la Plana, Les Guilleries, Collsacabra, Bellmunt, Lluçanès i la zona dels Cingles de Bertí, com l'E.T, mi casa... però jo diria que més aviat un Hobbit i la seva Comarca.
Un cop begut, sembla que estic bastant nou, i decideixo provar una mica més, així que enfilo cap a Sant Segimon aprofitant que la canalla que vigila l'entrada al camí són parelleta i estàn distrets (l'un amb l'altre...), i quan em criden ja sóc prou amunt, la veritat és que em sento millor en aquestes rampes que a la pujada dels molars, un cop a dalt, al trencant de Sant Segimon, només porto 48 km, però ja he fet els 2000m de desnivell, que era el que buscava, així que encaro avall, per Fontpomereta cap al Brull, baixo pel cementiri cap al pujol i cap a casa, en total 65 km i algo més de 2000+, les cames estupendes!!

Aquesta setmana hauré de pencar entre setmana si puc perquè amb el casori el dissabte vinent...

proves, conclusions i algun ensurt...

Doncs si, així ha estat la setmana i en especial dissabte i diumenge... començaré resolent els errors de "novato" que moltes vegades fem per presses o ànsies, quan es canvia de "sillin" de la bici, no es pot posar "pim pam i vinga nemi" "diria que ja està bé" i menys quan has tingut problemes als genolls perquè potser que impliqui que per donar un voltet no passi res, però quan comences a carregar el tema tingui conseqüències com sobrecàrregues al tendó rotulià i hagis de descansar uns dies. Però bé, un dia d'agafar mesures, agafar-so amb calma, posar-ho tot com toca i a esperar que hagi estat això la causa de les molèsties.

Una altra errada és no recordar-se d'unes tanques que fa temps que li vas demanar al de la botiga i que després de molt temps arriben, au! a desembutxacar!! això si, 44 gr les dues!!

si, ja se que la bàscula és cutre però és la que hi ha, i sense el pot no pesa...
DISSABTE: Animalada 1

Quina és la millor manera de mirar si els genolls et van bé després d'uns dies de repòs? fer una ruta per la Plana no, és molt puja-baixa i en el cas de que em féssin mal al cap d'uns quilòmetres tindria pujades a la tornada segur, potser seria millor buscar una ruta amb una pujada encara que mes dura, però que sinó fa mal res, un cop feta anirem avall sense forçar més, i si molesta, mitja volta, baixada i a casa. La segona opció m'agrada més (la opció de fer un voltet al voltant de casa, de plà, no sé perquè però no se'm va acudir...) però no tinc ganes de passar calor, així que descarto la opció aiguafreda-pla de la calma, i busco algo semblant però amb més alçada i ja hi sóm! dissabte al matí de camí cap a Camprodon, bé a Vilallonga de Ter, d'allà sortiré cap a Pardines i tornaré per baix.
crec que he de pujar fins aquell núvol més o menys...
I allà vaig, de Vilallonga cap a Tregurà i anar pujant fins a sota el Balandrau i el Puig Cerveris, 2058m., la veritat és que un cop en calor, em trobo mooolt bé, no em fa mal res i la veritat és que pujo ràpid, he pogut aguantar el plat gran (42) fins Tregurà de Dalt, que és pavimentat, allà comença la pista, i veient que la pujada serà d'un 15 km i 1100m de desnivell, agafarèm una altre ritme, però les sensacions són increibles, les vistes més i no fa calor, què més vull??
encara queda un "catxillo"...
La creu de Fusta, encara queda...
La pujada la veritat és que és llarga, però no més que pel Montseny, ja que d'Aiguafreda al trencant de Sant Segimont n'hi ha 18 de pujada i 1200m, però la temperatura aqui ajuda molt, m'he de parar a posar manguitos perque tinc fred pujant i tot, i a la que sóc a dalt fot una "rasquilla"... aixi que segueixo abrigat i em disposo a rodar per aquestes alçades, ja que ara venen uns km de planejar fins a fer el salt de la vall de Camprodon a la vall de Ribes, on comença una baixada interminable, a part la faig amb molt de compte, ja que el terreny és amb força pedra d'aquesta que talla, i no voldria tallar un pneumàtic per aqui dalt.

La baixada acaba a la carretera de Ribes de Freser a Pardines, ara toca pujar 3 km fins a Pardines i allà buscar el camí de tornada cap a Vilallonga. No està massa ben senyalat però acabo trobant el camí, i al deixar Pardines entren els dubtes, un trencant marca una pista pavimentada cap a Camprodon i un camí que s'enfila amunt, cap al veïnat d'Abella, just a sobre de Vilallonga, com que em sento bé de cames, doncs cap amunt!

Pardines..i el trencant en qüestió, greu error!!!!

Doncs si, greu error, no per les rampes que em trobaria sinó perquè és una ruta que va fent molts repetxons, i passen un munt de quads, i estàn totes les rampes amb el ferm molt solt i trencat, es perd tracció molt ràpid i en la moltes em va tocar posar peu a terra i caminar, i com que fins ara tot havia anat molt bé, doncs se'm van fer butllofes als peus, però bé, després de cagar-me en les sabates i en tot lo que es mou una estona, arribo al cim, vistes espectaculars de nou, i tot baixada cap a Abella i Vilallonga.
En total no han estat masses km, m'havien dit 42 i però a mi me n'han sortit 52 i 1580m de desnivell, per provar cames està prou bé!!

DIUMENGE: Animalada 2:

Doncs, després del dissabte, la intenció era anar a un sopar amb els de la colla i pasar el diumenge a la platja o piscina, però un sms d'un amic que fa molt temps que no veia, dient si m'apuntava a una "rutilla d'esmorzar" va capgirar els plans, sopar si, però d'hora al llit i a l'andemà pedals altre vegada.

Han quedat tots a un poble del costat i jo ja hi vaig pedalant, a l'arribar em trobo una colla de bicis totes de com a minim 12 cm de recorregut al davant i al darrera, sóc l'únic que va amb una rigida i amb uns pneumàtics de menys de 2,25 aiaiai! m'expliquen una mica la ruta, la zona la conec, però a veure per on em fiquen que m'ho veig a venir, comença de pujada, cap a la zona del cabrerès, i decideixo posar el ritme jo, a veure si per casualitat els puc deixar una mica tous i a les baixades es deixen caure enlloc de pedalar com bojos, però no, a les trialeres de baixada m'arrenquen els adhesius cada vegada i després els hi torno posant ritme cap a munt, sort que conec la zona i passo de llarg algun trencant d'algun corriol que segur que jo no podria baixar, i aixi arribem a esmorzar, vinga palos a les pujades, "atxasos" com diuen ells, i vinga a arrencar-me els adhesius a les baixades, la veritat és que m'ha impressionat veure com tiren els tios amb aquestes bicis cara amunt, però a ells no els impressiona el més minim les feines que tinc per baixar per on ells baixen jajaja!

L'esmorzar és un riure i de tornada passa el que havia de passar, que es foten per un camí trencadíssim i per voler anar per sobre les meves possibilitats em foto un pinyot d'aquells que fan època, superman amb bici incorporada, i tot mogut! manetes, el bloqueig de la suspensió no funciona (el mando i prou!) i el "sillín" nou a tomar pel sac!! trencat i ben tort, el genoll masegat i com que mentre volava en plan superman m'he emportat unes verdisses per davant, com si m'hagués barallat amb un gat!! però tot bé, no m'he fet mal i visto lo visto, seguim.

La resta tot tranquil, algun palo que altre i més riures, en total 70 km per a mi i 1100m de desnivell més, els genolls responen molt bé, fins i tot pedalant amb el cul tort, així estic de mal fet jajaja
Així que, si després del dissabte tenia al cap canviar les sabates, perquè no pot ser que cada tram de caminar que faig que siguin més de 4 pases m'ensetin, hauré de fer rutes sense caminar, perquè amb el seient així no es pot anar..."ale! més gastu", la sort és que de cames vaig bé, i aviat podré tornar a fer els km que voldria i això m'anima molt.

A tots ens agrada pedalar, córrer, o fer alguna cosa, o més d'una (però aquests ja son cracks), el que sigui, per uns determinats motius, simplement per fer esport, per evadir-se del dia a dia, per retrobar-se a un mateix, per descobrir llocs nous o redescobrir-ne altres que de tan coneguts són gairebé oblidats.
A tots ens passa que per uns motius o altres hi ha dies o èpoques grises, negres fins i tot, lesions, feina ja sigui per exés o per manca i mil motius personals que poguem tenir cadascun de nosaltres, però que tot i que els dies apareguin grisos, ens toca vestir-nos de romans i sortir al camp, o simplement seguir amb la vida.

Sovint tot i estar molt gris, ens toca seguir endavant, i a sobres el camí fa no és plà, sinó que se'ns presenten rampes del copón, i tot i no tenir-ne ganes ens exigeixen un esforç, que moguem el cul, les cames o el que toqui, però hi ha obstacles que s'han de superar, i és llavors, quan ens esforçem en alguna cosa, de vegades, no sempre, però de vegades entre tot el gris que ens envolta, s'entreveu una llum que fa que potser l'esforç fins i tot valdrà la pena i el que suposava un esforç, una obligació per les circumpstàncies pot passar a ser una motivació.

Una motivació per sortir de la grisor, per superar-la, per deixar-la enrera, ara ja sense reserves, donant el millor de nosaltres, perquè, el que de vegades comença gris, sense cap mena de prespectiva en positiu pot acabar en un dia radiant, dels que valen la pena, sovint no serà així, però el fet estarà en provar-ho, encara que ens haguem de "conformar" amb la satisfacció de no haver-nos guardat res, i si de veritat acaba en un dia radiant, serà la l'hòstia.

com m'agrada la btt!!!

reprenent l'activitat

Sant Sebastià...

Doncs si, ja ha costat ja, però ens hi tornem a posar, després d'un periode en el que no he pogut pedalar per unes petites molèsties i perquè m'havia de dedicar exclusivament a altres històries, reprenc les meves activitats i una mica la meva vida, la feina i a voltar per les muntañes pedalant.
camins per amagar-se del sol...

He començat sortint entre setmana, voltes curtes, per anar agafant i retrobant sensacions, i allargant-me una mica els cap de setmana, ara ja farà les tres setmanes, i aquest cap de setmana ja han caigut més quilometres i desnivell, de moment respon tot força bé, tot i que no sé si és la calor però veig lluny encara certs quilometratges, sembla que la calor que ens està caient aquests dies em buidi de cop, però bé... tot ho farem, de moment és un "gustasso" poder rodar pel Montseny, les Guilleries, pel Lluçanès i tot el que envolta la Plana, és un gust tornar a tenir les sensacions que em proporciona la btt i que quan estàs parat deixes de banda, és increible tornar a sentir perquè m'agrada la bicicleta, com m'agrada rondar per aquestes muntanyes i com em desespero si veig que he de plegar més tard del normal i no podré sortir a pedalar, torno a tenir mono i ansia de pedal i això m'agrada.

com sempre, pel Montseny, cami de Font Pomereta