proves, conclusions i algun ensurt...

Doncs si, així ha estat la setmana i en especial dissabte i diumenge... començaré resolent els errors de "novato" que moltes vegades fem per presses o ànsies, quan es canvia de "sillin" de la bici, no es pot posar "pim pam i vinga nemi" "diria que ja està bé" i menys quan has tingut problemes als genolls perquè potser que impliqui que per donar un voltet no passi res, però quan comences a carregar el tema tingui conseqüències com sobrecàrregues al tendó rotulià i hagis de descansar uns dies. Però bé, un dia d'agafar mesures, agafar-so amb calma, posar-ho tot com toca i a esperar que hagi estat això la causa de les molèsties.

Una altra errada és no recordar-se d'unes tanques que fa temps que li vas demanar al de la botiga i que després de molt temps arriben, au! a desembutxacar!! això si, 44 gr les dues!!

si, ja se que la bàscula és cutre però és la que hi ha, i sense el pot no pesa...
DISSABTE: Animalada 1

Quina és la millor manera de mirar si els genolls et van bé després d'uns dies de repòs? fer una ruta per la Plana no, és molt puja-baixa i en el cas de que em féssin mal al cap d'uns quilòmetres tindria pujades a la tornada segur, potser seria millor buscar una ruta amb una pujada encara que mes dura, però que sinó fa mal res, un cop feta anirem avall sense forçar més, i si molesta, mitja volta, baixada i a casa. La segona opció m'agrada més (la opció de fer un voltet al voltant de casa, de plà, no sé perquè però no se'm va acudir...) però no tinc ganes de passar calor, així que descarto la opció aiguafreda-pla de la calma, i busco algo semblant però amb més alçada i ja hi sóm! dissabte al matí de camí cap a Camprodon, bé a Vilallonga de Ter, d'allà sortiré cap a Pardines i tornaré per baix.
crec que he de pujar fins aquell núvol més o menys...
I allà vaig, de Vilallonga cap a Tregurà i anar pujant fins a sota el Balandrau i el Puig Cerveris, 2058m., la veritat és que un cop en calor, em trobo mooolt bé, no em fa mal res i la veritat és que pujo ràpid, he pogut aguantar el plat gran (42) fins Tregurà de Dalt, que és pavimentat, allà comença la pista, i veient que la pujada serà d'un 15 km i 1100m de desnivell, agafarèm una altre ritme, però les sensacions són increibles, les vistes més i no fa calor, què més vull??
encara queda un "catxillo"...
La creu de Fusta, encara queda...
La pujada la veritat és que és llarga, però no més que pel Montseny, ja que d'Aiguafreda al trencant de Sant Segimont n'hi ha 18 de pujada i 1200m, però la temperatura aqui ajuda molt, m'he de parar a posar manguitos perque tinc fred pujant i tot, i a la que sóc a dalt fot una "rasquilla"... aixi que segueixo abrigat i em disposo a rodar per aquestes alçades, ja que ara venen uns km de planejar fins a fer el salt de la vall de Camprodon a la vall de Ribes, on comença una baixada interminable, a part la faig amb molt de compte, ja que el terreny és amb força pedra d'aquesta que talla, i no voldria tallar un pneumàtic per aqui dalt.

La baixada acaba a la carretera de Ribes de Freser a Pardines, ara toca pujar 3 km fins a Pardines i allà buscar el camí de tornada cap a Vilallonga. No està massa ben senyalat però acabo trobant el camí, i al deixar Pardines entren els dubtes, un trencant marca una pista pavimentada cap a Camprodon i un camí que s'enfila amunt, cap al veïnat d'Abella, just a sobre de Vilallonga, com que em sento bé de cames, doncs cap amunt!

Pardines..i el trencant en qüestió, greu error!!!!

Doncs si, greu error, no per les rampes que em trobaria sinó perquè és una ruta que va fent molts repetxons, i passen un munt de quads, i estàn totes les rampes amb el ferm molt solt i trencat, es perd tracció molt ràpid i en la moltes em va tocar posar peu a terra i caminar, i com que fins ara tot havia anat molt bé, doncs se'm van fer butllofes als peus, però bé, després de cagar-me en les sabates i en tot lo que es mou una estona, arribo al cim, vistes espectaculars de nou, i tot baixada cap a Abella i Vilallonga.
En total no han estat masses km, m'havien dit 42 i però a mi me n'han sortit 52 i 1580m de desnivell, per provar cames està prou bé!!

DIUMENGE: Animalada 2:

Doncs, després del dissabte, la intenció era anar a un sopar amb els de la colla i pasar el diumenge a la platja o piscina, però un sms d'un amic que fa molt temps que no veia, dient si m'apuntava a una "rutilla d'esmorzar" va capgirar els plans, sopar si, però d'hora al llit i a l'andemà pedals altre vegada.

Han quedat tots a un poble del costat i jo ja hi vaig pedalant, a l'arribar em trobo una colla de bicis totes de com a minim 12 cm de recorregut al davant i al darrera, sóc l'únic que va amb una rigida i amb uns pneumàtics de menys de 2,25 aiaiai! m'expliquen una mica la ruta, la zona la conec, però a veure per on em fiquen que m'ho veig a venir, comença de pujada, cap a la zona del cabrerès, i decideixo posar el ritme jo, a veure si per casualitat els puc deixar una mica tous i a les baixades es deixen caure enlloc de pedalar com bojos, però no, a les trialeres de baixada m'arrenquen els adhesius cada vegada i després els hi torno posant ritme cap a munt, sort que conec la zona i passo de llarg algun trencant d'algun corriol que segur que jo no podria baixar, i aixi arribem a esmorzar, vinga palos a les pujades, "atxasos" com diuen ells, i vinga a arrencar-me els adhesius a les baixades, la veritat és que m'ha impressionat veure com tiren els tios amb aquestes bicis cara amunt, però a ells no els impressiona el més minim les feines que tinc per baixar per on ells baixen jajaja!

L'esmorzar és un riure i de tornada passa el que havia de passar, que es foten per un camí trencadíssim i per voler anar per sobre les meves possibilitats em foto un pinyot d'aquells que fan època, superman amb bici incorporada, i tot mogut! manetes, el bloqueig de la suspensió no funciona (el mando i prou!) i el "sillín" nou a tomar pel sac!! trencat i ben tort, el genoll masegat i com que mentre volava en plan superman m'he emportat unes verdisses per davant, com si m'hagués barallat amb un gat!! però tot bé, no m'he fet mal i visto lo visto, seguim.

La resta tot tranquil, algun palo que altre i més riures, en total 70 km per a mi i 1100m de desnivell més, els genolls responen molt bé, fins i tot pedalant amb el cul tort, així estic de mal fet jajaja
Així que, si després del dissabte tenia al cap canviar les sabates, perquè no pot ser que cada tram de caminar que faig que siguin més de 4 pases m'ensetin, hauré de fer rutes sense caminar, perquè amb el seient així no es pot anar..."ale! més gastu", la sort és que de cames vaig bé, i aviat podré tornar a fer els km que voldria i això m'anima molt.