A tots ens agrada pedalar, córrer, o fer alguna cosa, o més d'una (però aquests ja son cracks), el que sigui, per uns determinats motius, simplement per fer esport, per evadir-se del dia a dia, per retrobar-se a un mateix, per descobrir llocs nous o redescobrir-ne altres que de tan coneguts són gairebé oblidats.
A tots ens passa que per uns motius o altres hi ha dies o èpoques grises, negres fins i tot, lesions, feina ja sigui per exés o per manca i mil motius personals que poguem tenir cadascun de nosaltres, però que tot i que els dies apareguin grisos, ens toca vestir-nos de romans i sortir al camp, o simplement seguir amb la vida.

Sovint tot i estar molt gris, ens toca seguir endavant, i a sobres el camí fa no és plà, sinó que se'ns presenten rampes del copón, i tot i no tenir-ne ganes ens exigeixen un esforç, que moguem el cul, les cames o el que toqui, però hi ha obstacles que s'han de superar, i és llavors, quan ens esforçem en alguna cosa, de vegades, no sempre, però de vegades entre tot el gris que ens envolta, s'entreveu una llum que fa que potser l'esforç fins i tot valdrà la pena i el que suposava un esforç, una obligació per les circumpstàncies pot passar a ser una motivació.

Una motivació per sortir de la grisor, per superar-la, per deixar-la enrera, ara ja sense reserves, donant el millor de nosaltres, perquè, el que de vegades comença gris, sense cap mena de prespectiva en positiu pot acabar en un dia radiant, dels que valen la pena, sovint no serà així, però el fet estarà en provar-ho, encara que ens haguem de "conformar" amb la satisfacció de no haver-nos guardat res, i si de veritat acaba en un dia radiant, serà la l'hòstia.

com m'agrada la btt!!!