sèries i Banyoles

Doncs gairebé està tot dit, el dissabte al mati havia de baixar a la capital, i ja em fotia enlaire mig finde, i el diumenge em feia gràcia anar a Banyoles a veure la cursa, a part no tenia massa ganes de fer una ruta amb tot el fang, neu i glaç que hi ha per la zona, començo a estar cansat d'haver de treure tant de fang de la bici cada vegada que la toco, així que la opció va ser sortir a pedalar una mica el dissabte a la tarda, vaig anar a fer sèries a la pujada del Salt de la Minyona, sobre el primer tram, uns 2 km, com que per arribar-hi hi tinc 8 km, vaig emprar-los d'escalfament, i un cop allà, vaig fer 4 pujades controlat pel pulsòmetre, m'hi vaig sentir molt bé, gens ofegat i amb força a les cames, però no vaig lliurar-me del fang...

I el diumenge cap a Banyoles, suposo que de crònique s n'hi haurà mil, només diré que van molt ràpid, i destacar el punt d'honor de l'Hermida, que sempre acaba el que comença, i amb caiguda i molèsties al genoll va acabar cinquè, no tots els pro's poden dir el mateix, ah! també nomenaré l'Anna Villar, cullons com l'hi fot!!

Aqui van algunes fotos...

La machine de l'Hermida, al basculant hi posa prototype...













l'Absalon va moolt ràpid, i hi va amb una naturalitat increible, com si no li costés esforç













El Lejarreta, mireu-vos les rodes, crec que són el prototipus aquest de mavic amb els radis de carboni que no s'atreveixen a treure al mercat perque casquen que donen gust.























































Per cert, el dilluns a la tarda el panorama era aquest... "ctra" de Manlleu a Vic

de més a menys...

Arribava el finde i tot s'anava posant a lloc, exeptuant alguna coseta que hem treia el son a nivell personal, la resta pintava bé, deien que dissabte faria bon temps i podiem quedar amb l'Edu per anar a fer la volta que vàrem abortar (paraula de moda aquests dies), cap a Sant Miquel del Fai, ell tenia una cursa a peu el diumenge, aixi que no volia fer masses km, desde Centelles en sortirien uns 40, aixi que jo vaig optar per sortir desde Vic, aixi en faria 40 més.

Dissabte em vaig llevar d'hora, bé, no vaig dormir massa que diguem, però tan és, un cop llevat i esmorzat i veient que feia solete tot es veia diferent, de curt amb perneres de 3/4, maillot curt i manguitos, jaqueta i tirant milles... i cullons quin fred més puta fins a Centelles!!! les mans glaçades, els peus insensibles i la cara que sents com si l'aire et tallés la pell, al agafar el lateral de la c-17, és tot rodar i vaig pensar que seria un escalfament suau i m'aniria bé perquè durant la setmana havia notat certes molèsties al genoll, però res de res!! un fred del copón i vaig arribar glaçat a Centelles, sort que hi havia un bar obert on escalfar-me mentre esperava...


Un cop refet, arriba l'Edu, i sortim, em diu que s'ha mirat per fer un recorregut nou, i tirem cap allà, la sortida és igual, pujem molt suau fins a la cinglera per després fer una baixada llarga per acabar planejant per un cami de sotabosc molt guapo fins a Sant Miquel del Fai, no hi ha massa incidents a l'anada, tret d'un pinyo meu al fang per no desenganxar un pedal a temps, i els peus remullats de l'Edu al travessar un altre bassal que era més profund del que pensàvem. Un cop allà, les vistes, impressionants, el lloc és guapo de veritat, ha acabat sortint el sol i és fa notar, la veritatés que ens quedem allà una estona xerrant, disfrutant de les vistes i esperant a que s'eixuguin els mitjons de l'Edu.

detall de la barana-estenedor...
Al final decidim que ja va sent hora de començar a tirar, tot i que s'està de cine, hem d'anar tirant, tot el camí de tornada és nou i hi ha la possibilitat de perdre'ns, així que sortim cap amunt, la veritat és que és més dura la tornada que l'anada, a més el camí està enfangat, un fang d'aquell enganxós de veritat, i entre que la zona és molt freqüentada per motos d'enduro i han deixat el camí força trillat i que no portem pneumàtics per fang precisament, ens costa prou tota la pujada, però res que no és pugui fer i les patinades ens serveixen per anar rient una estona.

Teniem pensat fer la part final per el corriol que va just per sobre el cingle, però veient com estava de fang, decidim fer-ne només una part i l'altre per una pista que et deixa rodar molt, quin gust poder rodar així, fèia dies que les méves rutes eren o amunt o avall. I per aquest camí retornem a Centelles, on acabem la ruta amb fent un trago a la plaça i jo prossegueixo el meu camí cap aVic, que encara em queden 20 km, però són de molt bon fer, i en poca estona em planto a casa. En total 80 km justos, el desnivell com sempre, no el sé, però no massa, hauré de tornar al Montseny aviat perquè m'estic estovant crec. Després com sempre, platàs de pasta, sofà, i un dia més rumiant sense acabar de decidir-me si muntar uns altres pneumàtics que tinc que per fang crec que aniria millor i guardo el Kenda per l'estiu, però estic segur de quan ho faci canviarà definitivament el temps i m'ho podria haver estalviat...

El diumenge no hi va haver massa cosa, veient el dia que feia i les poques ganes que tenia de passar fred amb la bici vaig decidir anar a Sant Hilari, a Mordor, a veure la cursa i a fer-hi alguna foto, jo ja l'he patit altres cops aquesta cursa i no tenia ganes de patir... però la veritat és que el temps anava canviant, anava refrescant molt i tampoc és que m'hi hagi quedat massa estona, just per veure els primers i cap a casa altre vegada.

per cert... com a tot arreu, ara, neva...

no havia de fer bon temps?!!

Jo que estava tot il·lusionat amb el dia primaveral que havien anunciat les previsions...en fi, que ja ho tenia tot preparat per sortir de curt gairebé, sort de portar "perneres" i "manguitos"... No tenia massa temps, ja que hi havia dinar familiar i a més crec que uns petits canvis que vaig fer a la posició de la bici del "rodillo" no se'm van posar massa bé i tenia una mica de molèsties al genoll, així que vaig decidir fer una de les rutes marcades pel centre btt de vic, concretament la 7 amb un anexe, la 7b, en total serien uns 42 km i uns 1200m de desnivell, em fèia molta gràcia perque va per la zona del lluçanès que és molt desconeguda per a mi.

Així que agafo cap al punt de sortida, i fletxa cap aqui, fletxa cap allà, tot molt bé, pujades xules cap a St Bartomeu i na tirant, tot molt ben indicat, llocs bonics de veritat, segur que repetiré, vistes a la Plana que desconeixia, va bé de vegades tenir noves prespectives de les coses. Un cop passat Sant Bartomeu comença una baixada prou llarga i vaig trobant llocs que ni pensava que hi podrien ser per aquella zona...

La veritat és que és una ruta que és va fent bé, no és dura, i molt agraida per les vistes i els racons per on et porta, com m'agrada la btt!

Vaig seguint les fletxes i passo per Sobremunt i unes vistes del Pedraforca espectaculars, llàstima que només portava el mòvil per fer fotos i no dona per tant pobret, han sortit desenfocades. El camí segueiz cap a Sant Boi de Luçanès i aqui vénen els "problemes" ja que no trobo els indicadors per seguir la ruta, dóno unes quantes voltes i res de res, al final demano a una gent que tembé anava amb btt si coneixen la ruta i diuen que no ben bé però saben que segueix per Sant Marti Xic i m'indiquen el camí fent un tros de carretera, així que cap allà vaig, i la veritat és que val la pena, una ermita petitona amb més vistes espectaculars de la Plana, el Cabrerès, Pirineus, Cadí, Montserrat, tota la volta, llàstima que el dia no era clar... i la millor vista!! retrobo els cartells de la ruta 7 i porten per aquest corriol!!

Un corriol mooolt divertit, i llarg! vaig acabar-ne una mica cansat i tot, i no és del tot ciclable però es fa bé, té unes zones que vorejen molt un penyasegat i fa una mica de yuyu però és molt distret, el corriol en si dóna a Santa Cecília de Voltregà, i des d'allà va seguint direcció Vic per una riera i corriols, però tot planer.
Un cop al punt de sortida de nou m'han sortit 64 km dels 42 que havien de ser, però no pot ser que hagi estat tanta estona perdut, de fet és igual, la ruta m'ha agradat molt i si la repetís seria amb el tros que he estat perdut, ja que és del tot recomanable, però en un dia clar, que permeti disfrutar de les vistes.

El genoll no ha molestat gaire, però reposaré un parell de dies i provaré una altra tija a la btt a veure si trobo una posició millor.

ja s'olora!!

Doncs si, sembla que ja s'olori, avui fa un dia espectacular, tot clar, sense núvols ni vent, fresqueta al mati i al migdia s'està de cine, sense fred ni calor, per a mi l'ideal per sortir a pedalar, però...avui no toca, toca treballar, per sort he hagut d'anar a la zona del lluçanès, que lluïa així d'esplèndid, justament per la zona on volia sortir aquest diumenge, hi hauria de trobar una camins per unir dues zones per les que voldria fer una ruta que resultaria la meva marató particular per la "Plana", i quines ganes que m'han vingut de ser allà amb la bici enlloc del cotxe!! és que vas passant per la carretera i ja t'hi trobes, pedalant, notant com pujen les pulsacions, fins que sona el movil i et recorda que estàs treballant...

Ja fa dies que no passava per aqui, últimament m'estic malacostumant, però no hi ha massa novetats, segueixo amb un munt de fronts oberts, però ja instalat a la meva nova casa (bé, piset), alternant feina i estudi i amb la cicloteràpia pel mig perquè ho equilibri tot una mica.

Diumenge passat però, si que va haver-hi alguna novetat, vaig anar a la sortida d'estrena dels uniformes dels maratonians i tot i que no hi eren tots, si que vaig poder coneixe'n una bona part, en una sortida gens maratoniana, uns 25 km de corriols per collserola ben divertits i un esmorzar de forquilla i ganivet, que de vegades també està bé, molt bona gent aquests maratonians, i tot i no fer masses km, ja es veu que pedalen de valent.

En fi, a veure si puc estar una mica més al dia pel que fa al blog, però el temps... tempus fugit... crec que deia algú fa molt de temps, que si no acabo fent les entrades com avui, de pressa i corrents i tot ben desmanegat...

que vingui la primavera ja!!!!!

Bé, aquest era cap de setmana d'estreno, i l veritat és que tot i el fred que feia, han pogut més les ganes de sortir, tenia ganes de veure com rodaven les alpine, i la veritat és que roden i roden, i el soroll del nucli de darrera és espectacular, es noten molt lleugeres i ràpides.

La ruta escollida per l'estreno és collita de la casa, per la vall de Sau i el Collsacabra, com que no tenia pressa per tornar a ser a casa no vaig sortir d'hora, sobre les 9, direcció el Salt de la Minyona, és un sector que faré sovint i tenia ganes de veure com pujava amb les rodes noves i el kenda SB8 al darrera, la veritat és que és rapidíssim i tracciona bé, i una pujadeta així m'anava bé per entrar en calor, sortint de casa estàvem a -6!! Un cop a dalt, no vaig poder evitar tirar unes fotos i contemplar-ho una mica tot, aquest lloc té algo que sempre em crida, però hi vaig agafar una mica de fred, i el que venia a continuació no ajudava a entrar en calor novament, vaig recórrer tota la cinglera per baixar per la casa nova del raurell fins al Parador, una baixada d'aquelles amb tanta pedra que et fa saltar els "empastes" de les dents i elfet és que hi vaig perdre el bidó amb les sals, sort que em quedava el camelback amb aigua, aquesta baixada juntament amb tot el cami de la riba del pantà de Sau, que era molt humit, em va fer agafar tant fred que no vaig parar per res, ni fotos ni veure ni res, sort que al trobar el sender que porta fins a Sant Romà de Sau em va fer tornar a entrar una mica en calor, però no m'acabava de trobar fi i vaig acabar parant al restaurant de la riba a esmorzar, allà entre la buti, la cola i el radiador em van fer sentir millor.

Sempre ha estat un lloc especial...




























Després de l'esmorzar es feia més assumible que havia de pujar alla dalt...


La idea era seguir cap a Rupit, ja que el gr que puja cap a Tavertet no és massa ciclable que diguem, així que vaig agafar el camí cap a Sant joan de Fàbregues i Rupit, el camí és de bon fer, pavimentat i tot, i va fent puja-baixa, fet que fa entrar en calor ràpid. Fins aqui tot bé, tret del fred cap incidència, però els problemes vindrien a partir de Rupit, el camí que va cap a Tavertet posa que és tancat, evidentment és alts cotxes, però cau en costat bac i és una pista de neu i gel inciclable, i el cami que va cap a Cabrera, el coll de Rupit, Sant Pere de Torelló igual, almenys el tros que va per darrera el plà d'ayats promet això, així que em toca tirar cap a Cantonigròs, que és per on no volia anar, i els trossos bacs també són un munt de pedra i gel, tot junt, hem toca caminar amb la bici a coll vigilant de no caure i quant no és gel és que s'ha fós i està tant enfangat que acabo sortint del camí per arribar a Cantonigròs per carretera, només l'últim km però n'hi ha prou per fer-me agafar fred de nou, el fet és que m'agafa tal ratllada que decideixo agafar el cami cap a l'Esquirol, un caminet tot de llosa de pedra d'aquells que amb la rigida es fan tan bé, i d'allà cap a Roda de Ter, el meu poble, i d'allà cap a Vic, en total 79 km, el desnivell com sempre no el sé, molt de fred, molt enfangat i amb molta gana, el fre de darrera no acaba d'anar bé, la cadena crec que tampoc, el kenda al darrera roda molt bé però el fang no és lo seu (això ja ho sabia), del monorail de maxxis al davant si que n'estic content, però que s'acabi el fred!!

Vistes dfesde Sant Joan de Fàbregues i Rupit, lo "millor" vindria a partir d'aqui...
camins de gel i fred.

Torna a fer molts dies que no em passava per aqui!! bé suposo que ara la cosa canviarà i disposaré de una mica més de temps, espero, tot segueix la mateixa tònica però ja hi ha hagut canvis.

Ha tornat una sensació extranya però gratament agradable, m'explico, que per això és el meu blog. Durant la meva vida he voltat bastant, dec tenir una mena de gen nòmada o algo així, i no ho dic en conya, amb el temps he vist que la meva familia també ha voltat força, però per més coincidències, també ha acabat tornant als seus origens. Com dèia, he viscut a diferents llocs, la majoria de muntanya, i he viatjat una mica, però a la sensació a la que faig referència sempre és dóna alhora de tornar, i últimament no la tenia perquè no tornava a casa meva. M'agrada a tot arreu on he anat, gairebé em quedaria a viure-hi a la majoria, una temporada almenys, però la sensació que tinc al tornar a veure la Plana, vingui des d'on vingui, al tornar-la a tenir al davant, en un dia clar i fred com avui, o en un dia emboirat, d'aquests que sembla que estigui vergonyosa i es vulgui amagar de nosaltres sense poder-ho fer, però que quan t'hi fiques, enmig de la seva boira, sembla que et vulgui protegir fins i tot del pas del temps, o fins i tot en un dia d'estiu, d'aquests que no saps on ficar-te de lo que pica el sol, així és la Plana, i juntament amb les Guilleries i el Montseny per una banda i la vall de Sau i el Collsacabra per l'altra, han format l'eix que regeix la meva vida, aquest eix que sigui on sigui sempre enyoro, i que torni d'on torni a la que la veig al davant, em dóna aquesta sensació, la sensació de que ja sóc a casa.

Joder! semblo un hobbit parlant de la Comarca, tot i que no crec que sigui massa diferent, en fi, que ja torno a viure a la Plana, ja he fet la mudança, i tinc ganes de recórrer els seus camins entre la boira, de pujar al salt de la minyona, el caminet dels romans, de baixar a Sau i pujar a Tavertet... I en això estic, la setmana passada ja vaig començar a recórrer una part dels camins que he vist tota la vida, pels camins on he crescut, el dissabte a la tarda, per sortir una mica de casa i estirar les cames vàrem anar amb l'Edu al Salt de la minyona, uf! la de sèries que hi heurem fet en aquella pujada, molt tranquils, fent-la petar, que de vagades va molt bé. I el diumenge vaig sortir sol, tenia ganes de trobar un camí, que no vaig trobar..., al final m'hauré de comprar el "hippi-ese", pero va sortir una volta xula: Vic-Sta Eulàlia- Muntanyola-Collsuspina-Centelles-Aiguafreda (parada tècnica a saludar a la Mama)-El Brull-Seva-Tona-Malla-Vic, en total 75-76 km, el meu primer dinar a casa meva, sofà i migdiada.

Però no tot acaba aqui, hi ha més novetats, la EVO III de l'engendro, que s'està portant, i més que es portarà...

sensacions extranyes

Uf, fa molts dies que no em passava per aqui, hi ha massa fronts oberts com per tenir temps per a tot, però bé, ho anem fent, les coses van en marxa, gairebé ho tinc tot a punt per la mudança, les meves habilitats per la pintura mural no m'han deixat temps per la bici, de manera que fa dues setmanes que únicament faig "rodillo", que extrany se m'ha fet avui sortir a pedalar a l'exterior, i aquesta sensació no m'agrada, la veritat és que la setmana passada després de que el company de ruta estigués indisposat, vaig decidir anar a pintar enlloc de pedalar, tenia ganes d'acabar, i avui m'he hagut de barallar amb els llençols i amb mi mateix per aixecar-me, quina mandra!! però això ja no podia ser, havia de sortir, sinó hagués sortit tindria uns remordiments de déu, i un cop fora ja està, però bé ha costat lo seu.


He fet una volta curta, tot i que tenia pensat fer-ho més llarg, he trobat una zona obaga, on hi havia tant de fang que no passavem ni empenyent la bici, no voltaven les rodes, tot encallat!! treient el fang cada 10 metres amb pals, mans etc, he perdut moltíssim de temps i feia tard a dinar pel que he hagut de retallar, però ha valgut la pena, si més no per l'estona de riures que he passat amb la gent de la unió ciclista de tona, que ens hem trobat al brull i hem fet bona part del camí junts, fins a Tona, per uns caminets que jo desconeixia i hem acabat fent el tram de la cronoescalada al Castell de Tona, on tampoc havia pujat, una pujada curteta però amb rampes del 20 %.

un cop acabat el tram de fang i netejat el que s'ha pogut...enganxós que era el cabró

Així que ha estat una sortideta tranquila, he tornat a casa amb uns 52km dels 77 que tenia previst fer, però això del fang i els dinars...amb coses bones i dolentes, les bones, son que el fet de poder "entrenar" entre setmana amb el "rodillo" fa que pugui treballar aspectes que quan sóc fora sempre m'han costat, com les pulsacions i la cadència, no m'agrada portar pulsometre a l'exterior, prefereixo guiar-me per les sensacions que tinc, almenys ara, a l'estiu ja és una altra cosa, ja que surto cada dia, però ara no m'agrada, i la cadència, perquè sempre acostumo a anar forçat. Per al contrari, sempre m'ha passat que quan passo els hiverns sortint poc a la muntanya i treballant més indoor hem noto com amb menys força a les cames i això em fa anar molt extrany, però bé, els dies, encara que poquet, ja es comencen a allargar i d'aqui poquet(home de poca fe! jajaja) ja podrem sortir després de la feina, tot canviarà...

I de mica en mica els aniré presentant a tots, el ros de la casa.