Dubtes de la vida moderna

Doncs si, després de ballar-me pel cap durant força temps, m'he decidit a entrar a la vida moderna i mirar-me un GPS, i aqui entren els dubtes i per això escric aquesta entrada, a veure si m'ajudeu a decidir, el fet és que vaig una mica perdut perquè no sé massa el que vull, m'explico:

Hi ha moltes opcions, però només he mirat Garmin la veritat, i dins d'aquesta hi ha els models més d'outdoor i els més específics per bicicleta. I no sé ben bé que vull ni què necessito. Per una banda hi ha els que ho incorporen tot com el Edge 705, o els models més outdoor com els etrex o els Dakota.

Per una banda tenir-ho tot en aparell està molt bé, molt pràctic per tenir-ho tot enregistrat i ordenadet, rutes, entrenos, etc. a més el 705 és lleugeret i petitó. Però per altra banda, i éssent realistes, últimament, no miro ni els km que faig, tinc el Polar a la btt, que registra els perfils i altimetries i m'agrada tenir-ho, però entre setmana gairebé ho faig tot en carretera i tot i portar comptakm, només estic pendent del pulsometre i el temps, pel que em fa pensar que amb un gps més bàsic que em servis per carregar-hi tracks, mapes i crear rutes, potser ja en tindria prou, així amb un etrex vista hcx (amb microsd) o un dakota 20 ja faria, i només el portaria quan el necessités, la resta de dies, amb el polar o similars ja faria. Quin merder! entre preus a mil llocs i mil opcions no sé que fer, a veure si els que ja heu aparcat els mapes fa temps i hi enteneu en trastos d'aquests m'ajudeu una mica...


Edge 705


Dakota 20


Etrex Vista hcx

canviant de territori

Ja feia dies que em ballava pel cap, entre les sortides per carretera d'entre setmana i les últimes sortides pel Montseny, ja tenia ganes de canviar una mica de terreny i paissatge, així que vaig decidir endinsar-me per la zona de la vall de Sau i el Collsacabra, i quina millor ruta per aquesta zona que el traçat de l'última edició del bicicims?? a més entrava dins els números que estic fent aquests dies però augmentant una mica la dificultat tècnica i amb una pujada llarga, que ja m'anava bé. El dia era espectacular, a les 9 ja fèia calor, vaig acabar amb unes marques del sol que semblo un gelat de colors, a aquestes alçades tampoc és normal, tot i que a mi ja em va bé...

El primer "problema" va ser l'hora de sortida, com que arribo als divendres força petat, i a més els divendres tinc uns cursets i no arribo a casa fins passades les 10 del vespre, m'acabo adormint cada setmana, així que sortia a les 9 del mati, i com que el Gerard se'm va rajar a última hora (el món de la parella és el que té), doncs sol...

La veritat és que la primera pujada als Munts començava amb molt bones sensacions, al anar sol vaig decidir fer totes les pujades a "ritme", i les sèries de les últimes setmanes i aquesta que tocava més relax van fer que em notés amb molta força i les cames molt descansades, començàva tard però bé, un cop a dalt vaig baixar per la trialera cap a Vilanova, i entre que sóc un paquet baixant i que l'aigua de les últimes plujes hi havien fet mal, vaig haver de fer més tros a peu del que volia, però bé, no tenia pressa. Un cop a baix era qüestió d'anar seguint el gr fins la presa, força cascadillo també, fet que no deixava anar tot lo ràpid que volia, i això acabaria sent la tònica del dia.

Els passos de la riera eren així d'arregladets, i el camí no era massa millor, però ho fèia més entretingut, això si...

Un cop passada la presa, avall va per agafar la pujada fins a Sant Joan de Fàbregues i el Salt de Sallent, seria la pujada llarga del dia, però va costar agafar el ritme pujant ja que les riuades s'havia endut per davant tots els passadors de la riera i havia d'anar parant per trobar pas. Un cop passat això però, vaig seguir amb les bones sensacions pujant, vaig sentir-me molt bé fins a dalt al coll de Pruït, on vaig parar a comprar aigua i on començava el tram que desconeixia, ja que com que volia estalviar-me la pujada a peu al Pla d'Ayats i Cabrera, havia de seguir un seguit de corriols força lentots de pujada i entre això i que em vaig perdre uns quants cops, doncs encara em van endarrerir una mica més. Però no va tenir més història ja que un cop a peus de Cabrera tansols restava agafar el cami ral fins a Manlleu i d'allà cap Roda i a Vic a dinar.

Abans d'enfilar cap al Coll de Pruït, sempre m'ha agradat rodar per les planes altes, aviat començaràn a pujar-hi les vaques...

La veritat és que la ruta és xula, sempre m'hi perdo una mica i els números no es corresponen mai amb el que va dir l'organització, havien de ser 74 i 2300+ i van ser 95 i 1900+, els mateixos numeros que quan vaig fer la llarga, són ben bojos aquests romans.

El Diumenge, ja va ser molt suau, 3 horetes de carretera amb el Pepe a ritme "verano azul", passant per Collsuspina, Moià, Castellterçol, St Quirze Safaja, Centelles i vic, uns 70 km tranquilets i de xarrera que també va bé... ja tocarà pencar aquesta setmana, que torna a tocar augmentar hores i intensitat.

Per cert, algú ha provat el Maxxis crossmark, toca canviar el pneumàtic del darrera i després d'uns quans Monorails, em venia de gust provar alguna altra cosa i pel que volia fer properament dubto entre posar un Aspen, que també va prou bé darrera, o el crossmark, però d'aquest últim no en sé massa res, fins ara mai m'havia fet prou gràcia suposo...

Seguint amb el previst.

Pujant cap al Sui, el Montseny comença a agafar color de primavera

Aquesta setmana si, he pogut seguir gairebé amb totes les hores que tenia planificades, un parell de dies de rodar i un parell de dies de sèries, i la veritat és que anar a certes "voltes" em costa un ou i part de l'altre, suposo que deu ser pel fet de fer rutes llarguetes, que sempre porto el mode "eco" posat, i apretar a moltes voltes em costa, però tot arribarà...

Aquesta noieta encara estava endormiscada i esperava que el solet escalfés una mica més...

Pel dissabte, com que em venia de gust perdre'm una mica pel Montseny i no tenia ganes d'anar condicionat al ritme ni als horaris de ningú, de vegades ho necessito, vaig sortir sol desde Vic, rodant tranquilament pel lateral cap a Tona, per l'Ajuda cap a Centelles i d'allà cap a Aiguafreda per l'Abella. La pujada al Plà la vaig fer per on més m'agrada, per la Codina, i un cop a dalt enlloc de baixar cap a les piscines del Montseny per la Castanya ho vaig fer pels Molars, per on normalment pujo, i vaig decidir pujar pel Sui, s'ha de caminar un tros al final i la pujada és més inconstant(té alguna rampota d'un parell...)però venia de gust, així que na fent i na pujant (sense aigua com sempre, quin desastre!) vaig "fer cim" pel Sui i d'allà si que cap a Collformic i tot rodant cap a vic amb vent de cara i el solet que va fer tot el dia i les bones sensacions a les cames després de 95 km i 2070+ tots ells fets en les dues pujades al plà seguides, que és el que buscava.

Amb el Turó de fons i arribant al final de la pujada, no s'aprecia bé però això és una rampota d'aquelles que hi van, a més les últimes plujes han deixat el terra molt solt i s'ha d'apretar de ronyons que dóna gust Corriolet d'aquells d'alçada, ni mastercard ni res... al fons, el Sui.

I el Diumenge no tenia clar si anar cap a Girona a rodar pel carrilet, o pujar cap a Ripoll i Camprodon per carretera, però veient que tenia les cames prou bé vaig decidir voltar per la zona de la "Plana" per carretera, fer una ruta no molt llarga però que no em deixés reposar massa així que vaig sortir cap a Sant Marc, Sant Julia, La Fullaca direcció Viladrau, Seva, St Miquel de Balenya, Taradell, altre cop amunt direcció viladrau per tornar cap a la fullaca i Sant julia, o sigui que uns 70 km de constant puja-baixa on vaig intentar anar apretant tota la ruta, i, pensava que després de dissabte aniria més justet de forçes, però el cos em va respondre prou bé, almenys pel que vaig fer, per més no ho sé la veritat, però ja vindrà (volia veure les curses de motos...)

I aquesta setmana ja toca més relax, d'aquestes que es diu que s'assimilen les càrregues fetes avans però que a mi em donen la sensació que perdo la forma aconseguida, en fi...

La Burra coronant una de les ascencions que acabarà fent ella sola

Ah! divendres anant a la feina vaig trobar això, així s'aparca el dijous després d'haver sortit de festuki, jejeje

monsieur masso!

si, si, i de qui menys m'esperava, però a tots ens toca una visita de tant en tant, però bé, tot al seu temps...

Com que alhora de calcular-me el plà d'entrenos, per dir-ho d'alguna manera, em vaig equivocar, m'ha coincidit la primera setmana de "sèries" abans del canvi d'hora, o sigui, que a reventar-se la patata a les fosques, i, tot i que algun dels llocs que tenia localitzats no han resultat tan idònis com em pensava, he pogut fer prou bé, les sensacions han estat bones, i aquesta setmana, amb el canvi d'hora segur que millor.

El dissabte haviem quedat amb l'Edu i el Gerard per fer una volta per la Plana, ells també començen a augmentar km i tot i que només disposàven del mati, volien fer una volta sense massa desnivell però d'aquestes trencacames, així que com que triava jo i a mi em calia fer més hores, els vaig baixar a buscar a centelles pedalant i tornariem cap a vic, a mi m'interessava prou trobar-me les primeres rampes amb 50 km a les cames.

Un cop a Vic tirariem cap a Sant Sebastià, tot i que abans no podiem deixar passar algun corriolet. Allà començava el puja-baixa, de Sant Sebastià cap a la Font freda, a bon ritme per acabar baixant cap a Santa Eulàlia altre vegada, jo vaig intentar fer totes les pujades una mica fortetes, no descansar massa baixant i mantenir el ritmillo als plans. Un cop a Santa Eulàlia enlloc de pujar a muntanyola directament, (la pujada és asfaltada i pestossilla) vàrem arribar a la Guixa per pujar per La Miranda i d'allà, el cami cap a Muntanyola per la carena i saltar després cap a Collsuspina i deixar aquest parell a Centelles i mi em quedaria rodar fins a Vic altre vegada.

La Pujada a La Miranda la vàm agafar fortota amb el Gerard i en arribar a dalt vam veure que l'Edu (que ja va dir que tiréssim, que no volia apretar) trigava massa, i quan ja estava enfilat a la burra per baixar a buscar-lo el veiem aparèixer amb una cara que no era massa normal, anava petadillo però encara somreia, però dèia que no es trobava massa fi. Així que vàrem decidir anar més a poc a poc i arrivar bé, però va entrar en aquella fase de que no podia moure més desarrollo que el molinillo en plà i es començava a marejar, i encara quedava la pujada a Collsuspina, de manera que no hi havia massa opcions, o parar i anar volant a buscar menjar i beure, o remolcar-lo fins a dalt, i com que ell és així de masell i jo també, doncs ale, plat petit tots dos i a empènyer-lo fins a Collsuspina, llavors si que vaig fer la sèrie del dia! No l'havia vist petar mai a l'Edu, i em pensava que no l'hi veuria, però a tots ens toca un dia o altre, sinó és que no ho has provat prou no?

El millor és que un cop a Collsuspina, buscant la cartera per comprar beure em van sortir unes pastilles de glucosa que voltàven per la bossa, casu'm! haurien anat prou bé abans, però bé se les va fotre allà, junt amb una coke i refet, almenys per anar cara avall fins a Centelles.

A mi encara em quedava tornar a vic, en total em van sortir 115 km i 1800+, i comptant que tot el desnivell es fa en 45 km i la resta era rodar, que em tocava la primera rampa amb 50 km a les cames, i que estic més fet a pujades llargues que no pas al puja-baixa, vaig quedar-me amb unes sensacions molt bones i amb moltes ganes de perdre'm ven perdut pel Monseny i fer desnivell i pujades llargues!

Diumenge vaig descansar, aquesta setmana és de les que vaig posar-me moltes hores i volia encarar-la descansat, i a més al llevar-se plovent, fèia molt temps que no em passava un diumenge donant forma al sofà...

primavera! a veure si és veritat...

Després de les pluges, i tot i la boirina de bon mati, la Plana es torna verda, aqui, pel cami carener entre la Miranda i Muntanyola, al fons mig tapat el Plà, allà vaig.

Almenys, suposo que no seré l'únic que tenia ganes de que entréssim a la primavera, tot i que no estaré del tot content fins que tinguem el canvi d'hora fet, això de nits i rodillo veient el canvi d'estació aprop cada dia costa més.


Les antenes de Collsuspina, aquest cop de baixada cap a Centelles, però de pujada serà escenari de moltes sèries entre setmana crec...

Ara feia uns dies que no actualitzava el blog, la veritat és que no hi ha hagut massa a dir, una setmana que anava molt bé en els "entrenos" i va acabar així així per "problemes" mecànics i fang, i aquesta passada que va començar fatal per aigua, poques ganes i descordinació feina-entrenos ha acabat prou bé amb bon temps i hores de btt.

Les flors començen a apareixer amb força per les faldes del Montseny, en pocs dies serà un espectacle de colors i sorolls i més amb l'aigua caiguda.

Sempre que pujo cap al Plà, sigui per la cara que sigui, i vaig veient camins que a mida se "S" s'hi van enfilant, penso en els que segur que em queden per fer i les ganes de fer-los...

El fet més destacable per a mi és que acabo amb el que podriem dir periode de bases i començo a treballar altres aspectes, i la veritat és que ho faig amb moltes ganes perquè veient que puc fer les rutes que faig normalment sense passar-me de voltes (abans tampoc passava gaire la veritat), espero que al posar-me a treballar altres intensitats em permetrà fer una evolució que em bé prou de gust, almenys això espero. Sempre em moc en un rang de pulsacions força baix tot i que no tinc una màxima baixa per la meva edat, em fa pensar que treballant una mica bé un marge superior em permetrà millorar prou, però bé, això ja es veurà, tot dependrà del que faci a partir d'ara i de les ganes que en tingui.

Fèia molts dies que no es veia baixant així, tot i no agradar-me la pluja, ho renta tot, tot agafa altres tons, altres sorolls i ara venint la primavera fa que tot desperti amb una alegria que sempre conmou.

De moment aquesta setmana ja vaig començar amb alguna sèrie, però va haver de ser al rodillo, també em va tocar prova d'esforç, i com que l'aigua i la feina em va destirotar tota la setmana, m'he dedicat a voltar pel montseny acompanyat de l'ipod i l'últim treball dels "Manel", molt recomanable per cert, gaudint dels paisatges, de les rieres plenes, de les flors que començen a sortir i passant una mica de l'entreno programat, ja que el repetiré aquesta setmana, al final han estat uns 160 km i uns 3700+ en els dos dies, fent molta bondat.

La O.nine, cada dia m'hi sento més de gust, l'única pega, l'arandela que treu el joc a les bieles, s'ha afluixat algun cop i no m'agrada massa haver d'estar pensant en si les coses van alhora o no...

això ja m'agrada més...

m'encanta aquest lloc, el Molar, just a mitja pujada al Plà, amb al Matagalls a una banda i el Turó a l'altra, aquesta vista del turó domina tota la pujada...

Tot i ser una setmana d'aquestes que diem de descàrrega o d'assimilació i no tocar, tenia previst treure'm la son de les orelles el diumenge i fer més hores i desnivell del que tenia previst, i és que les ganes de passar alguna hora més sobre la o.nine i fer alguna pujada d'aquestes llargotes que m'agraden i voltar pel Montseny nevadet m'atreia massa com per fer una sortideta de "verano azul" que és el que tocava, però al final va acabar sent una mica així, un "verano azul" però més llarg...

La setmana només tenia dos dies de bici i aquestes setmanes de poca activitat m'atabalen una mica, i tot i tenint mil altres coses a fer, acabo fent menys que les normals. Vaig sortir el dimarts, gairebé dues hores per sota del que havia de fer, i, és que em vaig equivocar de casc, en el que porto a les nits, porta el frontal enganxat i em serveix per mirar el pulsòmetre i al no dur-lo, doncs no vèia el polar i vaig acabar anant per sota del que tocava, ale, a recuperar dissabte...

El següent dia de fer alguna cosa era dijous, volia fer unes 2,5 hores suaus però una estrebada a la feina van fer que a la hora i mitja de rodillo tingués més molèsties de les que volia, i com que em conec l'esquena, doncs prou...

Dissabte vaig sortir amb la flaca, tocaven 2.5 horetes suaus i com que no volia enfangar la o.nine (si el que acabo de dir és cert, no vaig sortir amb btt per no rentar-la després...ja he dit que aquestes setmanes de poca activitat encara em tornen més vago...) i com que tocava recuperar una mica la intensitat que va faltar dimarts i una horeta del dijous vaig començar pujant a Collsuspina i després deixar-me caure tot rodant cap a Centelles i tornar a vic, res de nou.

Tot i estar tot moll, el dissabte va fer un dia radiant, vaig enyorar la btt tota la ruta...

No té res d'especial i el nivell tècnic és zero però m'encanta aquesta pujada

I el Diumenge volia fer una volta pel Montseny i el Gerard va dir que s'apuntava així que vam quedar a centelles i d'allà vàrem pujar al Plà fins a Collformic, vàm baixar cap a les Piscines del Montseny per la Castanya i d'allà altra vegada amunt pels Molars fins al Plà altra vegada, d'allà cap al Brull i de retorn a Centelles. Van ser uns 74 km i uns 2000+ en dues pujades llargues, res de puja baixa, volia mantenir un ritme constant durant les dues pujades, sense arribar a umbrals, ja que encara no toca, però si que volia mantenir un ritme aeròbic alt, però no va poder ser, el Gerard casi peta a la segona pujada i a part d'acabar amb tot el que portéssim per menjar, especialment tot el que portés escrit la paraula "gel" o "power", el pobre va tenir dues estones dolentes...i no era plan de posar-me a tirar i deixar-lo sol, i menys quan el primer baixón el va tenir al km 2 i en quedaven 8 per pujar encara, així que vam anar fent tranquilets fins que ell va trobar aquell ritme "cansino" que pots anar fent i així vam pujar. Després, a casa, vaig veure que no haviem pujat tant lents com m'havia semblat, però jo em vaig quedar amb la sensació de poder haver pujat força més depressa, ja ho repetiré per comprovar-ho...

El Gerard arribant a dalt tot cascadillo, no havia fet mai la pujada del Molar, suposo que va tenir 10 km per cagar-se en mi..."niño! què? com ho portes? va que ja hi som i tot avall i a dinar!" ...Adéu Gerard, veient el final de la pujada, només li va sortir "et fa res que no pari?"... sort que un cop a dalt, i al rodar una mica pel Plà ja li va canviar la cara...i si el que es veu a la primera foto és el meu dit...un que en sap!

Per cert, la o.nine pujant, d'escàndol i baixant també però no m'acabo d'acostumar a això de que tingui cert punt de flexió i amorteixi, fa por que es trenqui! i té un comportament molt diferent a l'scott, és més llarga horitzontalment i més curta de vaines i en els revolts ràpids sembla que giri molt de sobte, entra molt suau del davant i és molt reactiva del darrera, ja m'hi aniré acostumant...

i quines ganes que en tenia!!

Si que tenia ganes de tornar a voltar per la muntanya si, després de gairebé tres mesos de voltar per plà, tornar-me a enfilar una mica em va fer sentir com quan tornes a casa després de molt temps fora de casa...


La veritat és que aquesta setmana no sé ni com començar ni com posar-m'hi sense deixar anar més rotllo del que toca així que aniré per parts...

Pel que fa a les hores de bici, doncs, tot i que m'ha costat prou, les he pogut fer com m'ho havia programat, 2.5 el dimarts i 2 el dimecres al rodillo i el dijous ja vaig sortir al vespre, no em vaig poder aguantar a estrenar la o.nine i vaig sortir 2.5 hores més, i el dissabte i el diumenge a la muntanya, on han caigut 10.5 hores més de btt i 160 km, el dissabte amb el Gerard, 5 horetes amb la primera pujada al Plà de la Calma de l'any inclosa, uns 85 km i 1600+ sense passar del 82% i amb un dia espectacular on ja es podia anar de curt i tot, de fet ja he canviat el "blanco nuclear" de les meves cames pel "blanc ronyilla", espero que continui el bon temps per passar al moreno gitanillo que acostumo a tenir...


les "nenes" prenent el sol mentre fèiem la coke al Brull, vaya pepino la Flash del Gerard, la lefty té un tacte impressionant

Ara la nena sola, no em pensava que em sorprengués tant, puja mooolt bé...

I el Diumenge doncs 5 hores més jo sol sense passar del 70% (ritmo tortuga) en les que em vaig entretenir buscant camins i corriols per la zona de Puiglagulla i Seva, vaig acabar amb 75 km i 1200+ amb un dia que va començar molt bé però que a mig mati va aixecar-se un vent que quan t'agafava de cara (i sempre va de cara) fins i tot costava no pujar de pulsacions per avançar.

sembla mentida que amb mitja vida voltant per la zona, encara hi ha una infinitud de camins i corriols pels que no havia passat mai, sempre que en trobo algun revento de ràbia per no haver-m'hi ficat abans...

més caminets nous...després de tants dies de carretera necessitava pedrotes...

I pel que fa a la o.nine...doncs podria dir molt, però seria un rotllo que no cal, el fet és que m'hi trobo molt còmode, més que amb l'anterior, tant pujant com baixant, el canvi de plats de l'sram xx és el millor que he vist mai i la magura té un tacte que m'agrada molt però sembla que l'hi trobo com un "clock" molt mínim (sóc un maniatic) a les barres que ja em fa patir...de fet pateixo amb tot el que porta, suposo que han de passar uns dies i km perquè em passin les manies...