canviant de territori

Ja feia dies que em ballava pel cap, entre les sortides per carretera d'entre setmana i les últimes sortides pel Montseny, ja tenia ganes de canviar una mica de terreny i paissatge, així que vaig decidir endinsar-me per la zona de la vall de Sau i el Collsacabra, i quina millor ruta per aquesta zona que el traçat de l'última edició del bicicims?? a més entrava dins els números que estic fent aquests dies però augmentant una mica la dificultat tècnica i amb una pujada llarga, que ja m'anava bé. El dia era espectacular, a les 9 ja fèia calor, vaig acabar amb unes marques del sol que semblo un gelat de colors, a aquestes alçades tampoc és normal, tot i que a mi ja em va bé...

El primer "problema" va ser l'hora de sortida, com que arribo als divendres força petat, i a més els divendres tinc uns cursets i no arribo a casa fins passades les 10 del vespre, m'acabo adormint cada setmana, així que sortia a les 9 del mati, i com que el Gerard se'm va rajar a última hora (el món de la parella és el que té), doncs sol...

La veritat és que la primera pujada als Munts començava amb molt bones sensacions, al anar sol vaig decidir fer totes les pujades a "ritme", i les sèries de les últimes setmanes i aquesta que tocava més relax van fer que em notés amb molta força i les cames molt descansades, començàva tard però bé, un cop a dalt vaig baixar per la trialera cap a Vilanova, i entre que sóc un paquet baixant i que l'aigua de les últimes plujes hi havien fet mal, vaig haver de fer més tros a peu del que volia, però bé, no tenia pressa. Un cop a baix era qüestió d'anar seguint el gr fins la presa, força cascadillo també, fet que no deixava anar tot lo ràpid que volia, i això acabaria sent la tònica del dia.

Els passos de la riera eren així d'arregladets, i el camí no era massa millor, però ho fèia més entretingut, això si...

Un cop passada la presa, avall va per agafar la pujada fins a Sant Joan de Fàbregues i el Salt de Sallent, seria la pujada llarga del dia, però va costar agafar el ritme pujant ja que les riuades s'havia endut per davant tots els passadors de la riera i havia d'anar parant per trobar pas. Un cop passat això però, vaig seguir amb les bones sensacions pujant, vaig sentir-me molt bé fins a dalt al coll de Pruït, on vaig parar a comprar aigua i on començava el tram que desconeixia, ja que com que volia estalviar-me la pujada a peu al Pla d'Ayats i Cabrera, havia de seguir un seguit de corriols força lentots de pujada i entre això i que em vaig perdre uns quants cops, doncs encara em van endarrerir una mica més. Però no va tenir més història ja que un cop a peus de Cabrera tansols restava agafar el cami ral fins a Manlleu i d'allà cap Roda i a Vic a dinar.

Abans d'enfilar cap al Coll de Pruït, sempre m'ha agradat rodar per les planes altes, aviat començaràn a pujar-hi les vaques...

La veritat és que la ruta és xula, sempre m'hi perdo una mica i els números no es corresponen mai amb el que va dir l'organització, havien de ser 74 i 2300+ i van ser 95 i 1900+, els mateixos numeros que quan vaig fer la llarga, són ben bojos aquests romans.

El Diumenge, ja va ser molt suau, 3 horetes de carretera amb el Pepe a ritme "verano azul", passant per Collsuspina, Moià, Castellterçol, St Quirze Safaja, Centelles i vic, uns 70 km tranquilets i de xarrera que també va bé... ja tocarà pencar aquesta setmana, que torna a tocar augmentar hores i intensitat.

Per cert, algú ha provat el Maxxis crossmark, toca canviar el pneumàtic del darrera i després d'uns quans Monorails, em venia de gust provar alguna altra cosa i pel que volia fer properament dubto entre posar un Aspen, que també va prou bé darrera, o el crossmark, però d'aquest últim no en sé massa res, fins ara mai m'havia fet prou gràcia suposo...