lunes, 28 de marzo de 2011

monsieur masso!

si, si, i de qui menys m'esperava, però a tots ens toca una visita de tant en tant, però bé, tot al seu temps...

Com que alhora de calcular-me el plà d'entrenos, per dir-ho d'alguna manera, em vaig equivocar, m'ha coincidit la primera setmana de "sèries" abans del canvi d'hora, o sigui, que a reventar-se la patata a les fosques, i, tot i que algun dels llocs que tenia localitzats no han resultat tan idònis com em pensava, he pogut fer prou bé, les sensacions han estat bones, i aquesta setmana, amb el canvi d'hora segur que millor.

El dissabte haviem quedat amb l'Edu i el Gerard per fer una volta per la Plana, ells també començen a augmentar km i tot i que només disposàven del mati, volien fer una volta sense massa desnivell però d'aquestes trencacames, així que com que triava jo i a mi em calia fer més hores, els vaig baixar a buscar a centelles pedalant i tornariem cap a vic, a mi m'interessava prou trobar-me les primeres rampes amb 50 km a les cames.

Un cop a Vic tirariem cap a Sant Sebastià, tot i que abans no podiem deixar passar algun corriolet. Allà començava el puja-baixa, de Sant Sebastià cap a la Font freda, a bon ritme per acabar baixant cap a Santa Eulàlia altre vegada, jo vaig intentar fer totes les pujades una mica fortetes, no descansar massa baixant i mantenir el ritmillo als plans. Un cop a Santa Eulàlia enlloc de pujar a muntanyola directament, (la pujada és asfaltada i pestossilla) vàrem arribar a la Guixa per pujar per La Miranda i d'allà, el cami cap a Muntanyola per la carena i saltar després cap a Collsuspina i deixar aquest parell a Centelles i mi em quedaria rodar fins a Vic altre vegada.

La Pujada a La Miranda la vàm agafar fortota amb el Gerard i en arribar a dalt vam veure que l'Edu (que ja va dir que tiréssim, que no volia apretar) trigava massa, i quan ja estava enfilat a la burra per baixar a buscar-lo el veiem aparèixer amb una cara que no era massa normal, anava petadillo però encara somreia, però dèia que no es trobava massa fi. Així que vàrem decidir anar més a poc a poc i arrivar bé, però va entrar en aquella fase de que no podia moure més desarrollo que el molinillo en plà i es començava a marejar, i encara quedava la pujada a Collsuspina, de manera que no hi havia massa opcions, o parar i anar volant a buscar menjar i beure, o remolcar-lo fins a dalt, i com que ell és així de masell i jo també, doncs ale, plat petit tots dos i a empènyer-lo fins a Collsuspina, llavors si que vaig fer la sèrie del dia! No l'havia vist petar mai a l'Edu, i em pensava que no l'hi veuria, però a tots ens toca un dia o altre, sinó és que no ho has provat prou no?

El millor és que un cop a Collsuspina, buscant la cartera per comprar beure em van sortir unes pastilles de glucosa que voltàven per la bossa, casu'm! haurien anat prou bé abans, però bé se les va fotre allà, junt amb una coke i refet, almenys per anar cara avall fins a Centelles.

A mi encara em quedava tornar a vic, en total em van sortir 115 km i 1800+, i comptant que tot el desnivell es fa en 45 km i la resta era rodar, que em tocava la primera rampa amb 50 km a les cames, i que estic més fet a pujades llargues que no pas al puja-baixa, vaig quedar-me amb unes sensacions molt bones i amb moltes ganes de perdre'm ven perdut pel Monseny i fer desnivell i pujades llargues!

Diumenge vaig descansar, aquesta setmana és de les que vaig posar-me moltes hores i volia encarar-la descansat, i a més al llevar-se plovent, fèia molt temps que no em passava un diumenge donant forma al sofà...

1 comentario:

  1. jajajaj mira que quedar-te al sofà en lloc de venir-nos a saludar! sincerament, si no fos perquè vem dormir allà jo m'aixeco plovent i tampoc hi vaig! jejeje

    ResponderEliminar