primavera! a veure si és veritat...

Després de les pluges, i tot i la boirina de bon mati, la Plana es torna verda, aqui, pel cami carener entre la Miranda i Muntanyola, al fons mig tapat el Plà, allà vaig.

Almenys, suposo que no seré l'únic que tenia ganes de que entréssim a la primavera, tot i que no estaré del tot content fins que tinguem el canvi d'hora fet, això de nits i rodillo veient el canvi d'estació aprop cada dia costa més.


Les antenes de Collsuspina, aquest cop de baixada cap a Centelles, però de pujada serà escenari de moltes sèries entre setmana crec...

Ara feia uns dies que no actualitzava el blog, la veritat és que no hi ha hagut massa a dir, una setmana que anava molt bé en els "entrenos" i va acabar així així per "problemes" mecànics i fang, i aquesta passada que va començar fatal per aigua, poques ganes i descordinació feina-entrenos ha acabat prou bé amb bon temps i hores de btt.

Les flors començen a apareixer amb força per les faldes del Montseny, en pocs dies serà un espectacle de colors i sorolls i més amb l'aigua caiguda.

Sempre que pujo cap al Plà, sigui per la cara que sigui, i vaig veient camins que a mida se "S" s'hi van enfilant, penso en els que segur que em queden per fer i les ganes de fer-los...

El fet més destacable per a mi és que acabo amb el que podriem dir periode de bases i començo a treballar altres aspectes, i la veritat és que ho faig amb moltes ganes perquè veient que puc fer les rutes que faig normalment sense passar-me de voltes (abans tampoc passava gaire la veritat), espero que al posar-me a treballar altres intensitats em permetrà fer una evolució que em bé prou de gust, almenys això espero. Sempre em moc en un rang de pulsacions força baix tot i que no tinc una màxima baixa per la meva edat, em fa pensar que treballant una mica bé un marge superior em permetrà millorar prou, però bé, això ja es veurà, tot dependrà del que faci a partir d'ara i de les ganes que en tingui.

Fèia molts dies que no es veia baixant així, tot i no agradar-me la pluja, ho renta tot, tot agafa altres tons, altres sorolls i ara venint la primavera fa que tot desperti amb una alegria que sempre conmou.

De moment aquesta setmana ja vaig començar amb alguna sèrie, però va haver de ser al rodillo, també em va tocar prova d'esforç, i com que l'aigua i la feina em va destirotar tota la setmana, m'he dedicat a voltar pel montseny acompanyat de l'ipod i l'últim treball dels "Manel", molt recomanable per cert, gaudint dels paisatges, de les rieres plenes, de les flors que començen a sortir i passant una mica de l'entreno programat, ja que el repetiré aquesta setmana, al final han estat uns 160 km i uns 3700+ en els dos dies, fent molta bondat.

La O.nine, cada dia m'hi sento més de gust, l'única pega, l'arandela que treu el joc a les bieles, s'ha afluixat algun cop i no m'agrada massa haver d'estar pensant en si les coses van alhora o no...