proves, conclusions i algun ensurt...

Doncs si, així ha estat la setmana i en especial dissabte i diumenge... començaré resolent els errors de "novato" que moltes vegades fem per presses o ànsies, quan es canvia de "sillin" de la bici, no es pot posar "pim pam i vinga nemi" "diria que ja està bé" i menys quan has tingut problemes als genolls perquè potser que impliqui que per donar un voltet no passi res, però quan comences a carregar el tema tingui conseqüències com sobrecàrregues al tendó rotulià i hagis de descansar uns dies. Però bé, un dia d'agafar mesures, agafar-so amb calma, posar-ho tot com toca i a esperar que hagi estat això la causa de les molèsties.

Una altra errada és no recordar-se d'unes tanques que fa temps que li vas demanar al de la botiga i que després de molt temps arriben, au! a desembutxacar!! això si, 44 gr les dues!!

si, ja se que la bàscula és cutre però és la que hi ha, i sense el pot no pesa...
DISSABTE: Animalada 1

Quina és la millor manera de mirar si els genolls et van bé després d'uns dies de repòs? fer una ruta per la Plana no, és molt puja-baixa i en el cas de que em féssin mal al cap d'uns quilòmetres tindria pujades a la tornada segur, potser seria millor buscar una ruta amb una pujada encara que mes dura, però que sinó fa mal res, un cop feta anirem avall sense forçar més, i si molesta, mitja volta, baixada i a casa. La segona opció m'agrada més (la opció de fer un voltet al voltant de casa, de plà, no sé perquè però no se'm va acudir...) però no tinc ganes de passar calor, així que descarto la opció aiguafreda-pla de la calma, i busco algo semblant però amb més alçada i ja hi sóm! dissabte al matí de camí cap a Camprodon, bé a Vilallonga de Ter, d'allà sortiré cap a Pardines i tornaré per baix.
crec que he de pujar fins aquell núvol més o menys...
I allà vaig, de Vilallonga cap a Tregurà i anar pujant fins a sota el Balandrau i el Puig Cerveris, 2058m., la veritat és que un cop en calor, em trobo mooolt bé, no em fa mal res i la veritat és que pujo ràpid, he pogut aguantar el plat gran (42) fins Tregurà de Dalt, que és pavimentat, allà comença la pista, i veient que la pujada serà d'un 15 km i 1100m de desnivell, agafarèm una altre ritme, però les sensacions són increibles, les vistes més i no fa calor, què més vull??
encara queda un "catxillo"...
La creu de Fusta, encara queda...
La pujada la veritat és que és llarga, però no més que pel Montseny, ja que d'Aiguafreda al trencant de Sant Segimont n'hi ha 18 de pujada i 1200m, però la temperatura aqui ajuda molt, m'he de parar a posar manguitos perque tinc fred pujant i tot, i a la que sóc a dalt fot una "rasquilla"... aixi que segueixo abrigat i em disposo a rodar per aquestes alçades, ja que ara venen uns km de planejar fins a fer el salt de la vall de Camprodon a la vall de Ribes, on comença una baixada interminable, a part la faig amb molt de compte, ja que el terreny és amb força pedra d'aquesta que talla, i no voldria tallar un pneumàtic per aqui dalt.

La baixada acaba a la carretera de Ribes de Freser a Pardines, ara toca pujar 3 km fins a Pardines i allà buscar el camí de tornada cap a Vilallonga. No està massa ben senyalat però acabo trobant el camí, i al deixar Pardines entren els dubtes, un trencant marca una pista pavimentada cap a Camprodon i un camí que s'enfila amunt, cap al veïnat d'Abella, just a sobre de Vilallonga, com que em sento bé de cames, doncs cap amunt!

Pardines..i el trencant en qüestió, greu error!!!!

Doncs si, greu error, no per les rampes que em trobaria sinó perquè és una ruta que va fent molts repetxons, i passen un munt de quads, i estàn totes les rampes amb el ferm molt solt i trencat, es perd tracció molt ràpid i en la moltes em va tocar posar peu a terra i caminar, i com que fins ara tot havia anat molt bé, doncs se'm van fer butllofes als peus, però bé, després de cagar-me en les sabates i en tot lo que es mou una estona, arribo al cim, vistes espectaculars de nou, i tot baixada cap a Abella i Vilallonga.
En total no han estat masses km, m'havien dit 42 i però a mi me n'han sortit 52 i 1580m de desnivell, per provar cames està prou bé!!

DIUMENGE: Animalada 2:

Doncs, després del dissabte, la intenció era anar a un sopar amb els de la colla i pasar el diumenge a la platja o piscina, però un sms d'un amic que fa molt temps que no veia, dient si m'apuntava a una "rutilla d'esmorzar" va capgirar els plans, sopar si, però d'hora al llit i a l'andemà pedals altre vegada.

Han quedat tots a un poble del costat i jo ja hi vaig pedalant, a l'arribar em trobo una colla de bicis totes de com a minim 12 cm de recorregut al davant i al darrera, sóc l'únic que va amb una rigida i amb uns pneumàtics de menys de 2,25 aiaiai! m'expliquen una mica la ruta, la zona la conec, però a veure per on em fiquen que m'ho veig a venir, comença de pujada, cap a la zona del cabrerès, i decideixo posar el ritme jo, a veure si per casualitat els puc deixar una mica tous i a les baixades es deixen caure enlloc de pedalar com bojos, però no, a les trialeres de baixada m'arrenquen els adhesius cada vegada i després els hi torno posant ritme cap a munt, sort que conec la zona i passo de llarg algun trencant d'algun corriol que segur que jo no podria baixar, i aixi arribem a esmorzar, vinga palos a les pujades, "atxasos" com diuen ells, i vinga a arrencar-me els adhesius a les baixades, la veritat és que m'ha impressionat veure com tiren els tios amb aquestes bicis cara amunt, però a ells no els impressiona el més minim les feines que tinc per baixar per on ells baixen jajaja!

L'esmorzar és un riure i de tornada passa el que havia de passar, que es foten per un camí trencadíssim i per voler anar per sobre les meves possibilitats em foto un pinyot d'aquells que fan època, superman amb bici incorporada, i tot mogut! manetes, el bloqueig de la suspensió no funciona (el mando i prou!) i el "sillín" nou a tomar pel sac!! trencat i ben tort, el genoll masegat i com que mentre volava en plan superman m'he emportat unes verdisses per davant, com si m'hagués barallat amb un gat!! però tot bé, no m'he fet mal i visto lo visto, seguim.

La resta tot tranquil, algun palo que altre i més riures, en total 70 km per a mi i 1100m de desnivell més, els genolls responen molt bé, fins i tot pedalant amb el cul tort, així estic de mal fet jajaja
Així que, si després del dissabte tenia al cap canviar les sabates, perquè no pot ser que cada tram de caminar que faig que siguin més de 4 pases m'ensetin, hauré de fer rutes sense caminar, perquè amb el seient així no es pot anar..."ale! més gastu", la sort és que de cames vaig bé, i aviat podré tornar a fer els km que voldria i això m'anima molt.

A tots ens agrada pedalar, córrer, o fer alguna cosa, o més d'una (però aquests ja son cracks), el que sigui, per uns determinats motius, simplement per fer esport, per evadir-se del dia a dia, per retrobar-se a un mateix, per descobrir llocs nous o redescobrir-ne altres que de tan coneguts són gairebé oblidats.
A tots ens passa que per uns motius o altres hi ha dies o èpoques grises, negres fins i tot, lesions, feina ja sigui per exés o per manca i mil motius personals que poguem tenir cadascun de nosaltres, però que tot i que els dies apareguin grisos, ens toca vestir-nos de romans i sortir al camp, o simplement seguir amb la vida.

Sovint tot i estar molt gris, ens toca seguir endavant, i a sobres el camí fa no és plà, sinó que se'ns presenten rampes del copón, i tot i no tenir-ne ganes ens exigeixen un esforç, que moguem el cul, les cames o el que toqui, però hi ha obstacles que s'han de superar, i és llavors, quan ens esforçem en alguna cosa, de vegades, no sempre, però de vegades entre tot el gris que ens envolta, s'entreveu una llum que fa que potser l'esforç fins i tot valdrà la pena i el que suposava un esforç, una obligació per les circumpstàncies pot passar a ser una motivació.

Una motivació per sortir de la grisor, per superar-la, per deixar-la enrera, ara ja sense reserves, donant el millor de nosaltres, perquè, el que de vegades comença gris, sense cap mena de prespectiva en positiu pot acabar en un dia radiant, dels que valen la pena, sovint no serà així, però el fet estarà en provar-ho, encara que ens haguem de "conformar" amb la satisfacció de no haver-nos guardat res, i si de veritat acaba en un dia radiant, serà la l'hòstia.

com m'agrada la btt!!!

reprenent l'activitat

Sant Sebastià...

Doncs si, ja ha costat ja, però ens hi tornem a posar, després d'un periode en el que no he pogut pedalar per unes petites molèsties i perquè m'havia de dedicar exclusivament a altres històries, reprenc les meves activitats i una mica la meva vida, la feina i a voltar per les muntañes pedalant.
camins per amagar-se del sol...

He començat sortint entre setmana, voltes curtes, per anar agafant i retrobant sensacions, i allargant-me una mica els cap de setmana, ara ja farà les tres setmanes, i aquest cap de setmana ja han caigut més quilometres i desnivell, de moment respon tot força bé, tot i que no sé si és la calor però veig lluny encara certs quilometratges, sembla que la calor que ens està caient aquests dies em buidi de cop, però bé... tot ho farem, de moment és un "gustasso" poder rodar pel Montseny, les Guilleries, pel Lluçanès i tot el que envolta la Plana, és un gust tornar a tenir les sensacions que em proporciona la btt i que quan estàs parat deixes de banda, és increible tornar a sentir perquè m'agrada la bicicleta, com m'agrada rondar per aquestes muntanyes i com em desespero si veig que he de plegar més tard del normal i no podré sortir a pedalar, torno a tenir mono i ansia de pedal i això m'agrada.

com sempre, pel Montseny, cami de Font Pomereta

no l'he entès mai, però gràcies al canvi d'hora!!!

Ja la tenim aqui!! tot i que diuen que aquesta setmana encara farà fred, amb el canvi d'hora dirèm que definitivament ja tenim la primavera aqui, s'obre la veda als "entrenos" de tarda, tot i que ningú entrena, a partir d'avui mateix tothom podrà treure el pulsòmetre a pasejar una estoneta després de treballar, jo també, i en tenia tantes ganes que davant les molèsties que tenia al genoll aquests últims dies, he estat tota la setmana passada sense acostar-me al rodillo per res, repòs total i estiraments cada dia.

El dissabte havia d'anar a la capital, amb lo poc que m'agrada, però...quan toco, toca, així que res de bici tampoc. Diumenge si tocava, però suau, perquè durant la setmana vull sortir i no voldria carregar-me massa després de tota la setmana parat, així que vaig dedicar-me a seguir corriols que no acostumo a fer perquè o són molt lents o no són ciclables del tot, així aniria a poc a poc, sense forçar massa. Quan de temps feia que no passava per algun d'ells!!, bé ni jo ni ningú perquè vaig sortir d'algún com si m'hagués barallat amb un gat! tot esgarrinxat!!

Aquest corriol segueix el ter, per el meandre que fa a l'alçada de Roda de Ter i que l'hi dóna nom al poble, i va a parar a la urbanització de Fussimanya, fàbrica d'embotits i restaurant on hi fan uns fuets i llangonisses d'escàndol, d'allà vaig sortir a la carretera del Parador, i vaig anar fins al trencant de la casa nova del Raurell i cap amunt fins a la cinglera del salt de la minyona, on vaig fer un parell de voltes seguint uns "corriolillus" ben divertits i que mai acostumo a fer, total van ser uns 42 km i uns 900+ de desnivell fets amb molta tranquilitat i esperant a poder sortir cada tarda a pedalar una estona.

entre les guilleries i el collsacabra...
vistes de La Plana al fons...

A hores d'ara ja espero poder plegar i vestir-me de romà, ja penso a on podré anar cada dia, on intentaré traslladar els entrenos de pulsòmetre i rodillo, però podent parar a contemplar les vistes de la plana, de les guilleries, del collsacabra i del montseny mentre sents el cor a tot drap després de la pujada i penses que no canviaries aquest moment per res del món, potser aquests moments no seràn el sentit de la vida, però si donaràn sentit a molt dies d'aquesta, i això de vegades ja és suficient, si és que en el fons...són bojos aquests romans!!

important! SSQM

almenys per a mi, estaria bé que la gent sabes de que va...

avui al "món a RAC1" el Jordi Basté, es fa una entrevista al David, el marit de la Eva, que pateix la malaltia de la SINDROME DE SENSIBILITAT QUIMICA MÚLTIPLE, malaltia del tot desconeguda per a la majoria, i que estaria bé que almenys es sapigués de que va i el que comporta, un botó aqui.

espero no xafar-li el dia a ningú, però és una realitat.

una més, encara

que de vegades no calgui, aquests dies no hi ha res d'especial ni per destacar en cap àmbit. El dissabte, després de fer dissabte, per casualitat, vaig veure a una persona que feia molts anys que no veia, no està bé la veritat, molts de problemes i no fàcils de solucionar, em va deixar tocat, tocat de veritat, encara em trontolla tot.

Després, no sé perquè, però quan trontollo sempre acabo igual, hem vaig trobar al mig del meu montseny, respirant el seu aire humit, contemplant les plantes netes per l'aigua i la neu caiguda, veient com la Gala i l'Inuk corrien com bojos i contemplant com el pes de la neu ho ha trinxat tot...mooolta feina a netejar bosc, esperem que no passi res perquè d'aqui a l'estiu no estarà net i la veritat és que ha quedat perillós, ja ho estava molt, perquè el Montseny porta temps molt brut de sotabosc i ningú hi fa res, però com tot en aquest pais i per aquestes administracions que hi ha, que només miren de salvarse el cul i les butxaques i no fan res fins que passen les coses que passen i mentre no passin anirem mamant... Senyors, 10-15 o fins i tot 20 cm de neu no són res si les coses estàn bé, però si està tot fet una merda i tot es cau a trossos per si sol, per dues volves de neu que cauen es regira el pais, aquestes dues volves de neu l'únic que han fet és fer vessar un got que fa molt de temps que el govern i les administracions estàn deixant que s'ompli mentre miren i desvien els diners cap a les seves butxaques, perquè quan passin, doncs pringaràn els de sempre, en tots els sentits, seré jo, junt amb el meu pare i algun amic i veí qui netejarà el sotabosc de casa els pares, i ho pagarem nosaltres amb el nostre temps i diners, però també haurem de ser nosaltres els qui netejarem el camí per arribar a casa nostra dels arbres caiguts per la nevada, perque sinó dormim al carrer, i "sort" que a la zona no hi ha llum, (és massa costós fer arribar llum a 4 cases per la gent que hi viu, i si en volem ho han de pagar els propietaris de les cases, a tant per metre,oferta endesa, només saber que al primer vei la tenir llum corrent li costaria més de 90000€) així que totes les cases de la zona van amb generadors que sinó... en fi, no cal que digui massa res mes, tothom sap de que va el tema... però és una pena, amb el que té aquesta terra...

Bé si, que Diumenge si vaig sortir amb bici, després de les molèsties al genoll de tota la setmana, la bici del rodillo no m'acaba d'anar bé crec, vam sortir amb l'Edu, poca cosa, 45 km de corriols divertits però sense massa duresa, per fer-la petar una estona més que res, tant distret que em vaig oblidar de fer fotos, així que avui no n'hi ha... a més portava el nou polar, aixi podré "controlar" (això pensava jo!jajaja) una mica les sortides, pulsacions, desnivells, etc, però sóc tant inútil que l'instal·lo a la bici, ajusto les dades meves, les de la bici, premo l'start i marxando!, sense donar-li a la opció de bici, aixi que només he enregistrat 3 hores d'exercici i les pulsacions, sense km realitzats, ni velocitat, ni altimetries jajaja, si es que aquestes coses modernes no estàn fetes per a mi...

Una coseta més, mireu la posició 11 d'aquesta classificació, el nom i l'edat, la seva i la dels del seu voltant, a mida que passen els anys no puc fer res més que admirar-lo més i més
http://www.uscup.net/up/file/BONELLI_XC_RESULTS-PRO_MEN.pdf

sèries i Banyoles

Doncs gairebé està tot dit, el dissabte al mati havia de baixar a la capital, i ja em fotia enlaire mig finde, i el diumenge em feia gràcia anar a Banyoles a veure la cursa, a part no tenia massa ganes de fer una ruta amb tot el fang, neu i glaç que hi ha per la zona, començo a estar cansat d'haver de treure tant de fang de la bici cada vegada que la toco, així que la opció va ser sortir a pedalar una mica el dissabte a la tarda, vaig anar a fer sèries a la pujada del Salt de la Minyona, sobre el primer tram, uns 2 km, com que per arribar-hi hi tinc 8 km, vaig emprar-los d'escalfament, i un cop allà, vaig fer 4 pujades controlat pel pulsòmetre, m'hi vaig sentir molt bé, gens ofegat i amb força a les cames, però no vaig lliurar-me del fang...

I el diumenge cap a Banyoles, suposo que de crònique s n'hi haurà mil, només diré que van molt ràpid, i destacar el punt d'honor de l'Hermida, que sempre acaba el que comença, i amb caiguda i molèsties al genoll va acabar cinquè, no tots els pro's poden dir el mateix, ah! també nomenaré l'Anna Villar, cullons com l'hi fot!!

Aqui van algunes fotos...

La machine de l'Hermida, al basculant hi posa prototype...













l'Absalon va moolt ràpid, i hi va amb una naturalitat increible, com si no li costés esforç













El Lejarreta, mireu-vos les rodes, crec que són el prototipus aquest de mavic amb els radis de carboni que no s'atreveixen a treure al mercat perque casquen que donen gust.























































Per cert, el dilluns a la tarda el panorama era aquest... "ctra" de Manlleu a Vic