relax...

o això és el que toca de tant en tant, diuen que per assimilar el que s'ha fet abans, però a mi hem dóna la sensació de que resto, i més després dels dies que hem passat, que han estat una mica extranys pel que fa al temps, però bé, ni que fós per agafar amb ganes les setmanes que vénen, he fet bondat.


Durant la setmana, només vaig sortir un parell de dies i el dissabte, l'Edu em va dir per anar a fer un volt tranquilet, fins a St Miquel del Fai, que feia dies que no hi anavem per allà, però la veritat és que va ser una excusa per donar bones noticies, després de passar-ho prou malament per altres històries, només veure'l ja fèia una cara extranya, de voler dir algo i no poder-se aguantar, però amb cara de content, així que no va costar-me gaire lligar caps, d'aqui poc farèm les sortides amb cadireta o amb un remolquet darrera, ben prenyats que estàn!! així que la resta de la sortida va ser de xarrera i riures, que també va bé, uns 70 km força planers.


I Diumenge més del mateix, veient que aquesta setmana aniria carregat d'hores i seria complicat per la feina, m'ho vaig agafar molt tranquilament, només volia pujar des de St Marti de Centelles als cingles per lloc que sempre faig de baixada i cada vegada que hi passo penso que són unes rampes ben guapes, tot i que curtes, ni 2 km, bé 1.9km que comença suau, sobre el 10-12%, però té l'últim km entre el 20-25%, així que la pujada per allà i després a resseguir el corriol que voreja els cingles fins a a Centelles i la tornada, tot i que no m'agrada, vaig fer-la pel mateix camí, el corriol s'ho valia i arribava d'hora a casa, que tenia dinar familiar i abans volia treure els gossos a passejar.


Cami a l'Abella o St Pau, havia plogut una mica a la nit i sortir tranquilament amb les olors de la terra i l'herba mullada...de vegades ens hem d'entretenir a gaudir una mica del que fem...

La pujada als cingles comença na fent...

I acaba amb les "S" d'allà a dalt, la veritat és que és molt curteta però és guapa de fer.

La veritat és que m'encanten aquestes pujades que van cargolant-se muntanya amunt...

L'última rampa abans d'agafar el corriol, això de sortir tranquil a mirar-s'ho tot i tirar fotos de vegades és una bona teràpia.

Singletrack en tota regla, a més vorejant la cinglera, per la resta mastercard...i la roda de darrera en realitat és més estreta que la de davant, efecte optic de la supercàmera del mòvil, més que fotos fa hologrames...

I a la tornada tocava treure a aquest parell, els hi encanta quan sortim amb la bici (a poc a poc), i a la tornada què millor que improvitzar un "jacuzzi" no Inuk??

val la pena.

doncs si, no se si disposeu de massa temps, però si heu de fer rodillo avui que plourà, o no voleu veure el futbol, a freecastertv.com ja fa uns dies que hi ha penjat el video de la primera cursa de la copa del món, el Nino Shurter ha començat bé, l'Hermida 4rt en una bona cursa, el circuit es veu guapo, i sobretot val la pena veure la baixada per la trialera del Nino Shurter, a tot arreu es diu que baixa especialment bé, però després de veure'l, "no hase falta desir nada mas..." espectacular!

http://freecaster.tv/mountainbike/1014232/uci-world-cup-2011-xco-1-pietermaritzburg-rsa-replay

Espectacular també és la pinyaca que es fot el Burry Standler amb l'specialgay 29', sort que baixen millor...jajaja no en tinc res en contra, que quedi clar, inclús, amb temps i calers molaria una rigida de titani en 29', però sembla que ens les vulguin colar amb calçador, jo seré un paquet baixant amb 26' o 29' i el que sigui un crack i tingui cames ho serà igual...però m'ha fet gràcia que l'única pinyaca sèria que hi ha en un dels únics llocs que vèia certa avantatge per una 29', sigui d'una 29', res més

Pel youtube es troba el video de la pinya només, i a la pàgina del crack http://www.hermidabike.com, també i teniu un video resum fet pel merida multivan que està prou bé.

Perdoneu que no pengi els videos directament però desde la feina és el que té, que no puc, encara com em deixa posar els enllaços...

s'ha d'estar al cas...

i és que si barregem autisme i tonteria passa el que passa, que no t'enteres de les coses, ja fa dies que deia als de la colla si m'acompanyaven a fer una ruta d'aquestes d'estar-hi hores, però entre que a no tots els hi agrada i els altres tenien "compromisos" (rajats), doncs sol, com sempre que passo de certs km i desnivell, avui he vist que podia haver anat a fer els 100 de les Guilleries, hagués fotut una bona tirada igual i hagués estat amb gent, però no m'en vaig assabentar.

Ara ja toca començar a ajuntar km i desnivell, fins ara he anat alternant o una cosa o l'altra, però ara ja toca, així que vaig pensar en ajuntar un parell de rutes que acostumo a fer de manera que em fós el més incòmode possible (a veure si millorem una mica), començaria per un recorregut d'aquests trencacames per arribar al Montseny i després miraria d'empalmar els km de pujada que pogués

Així que vaig sortir de vic per pujar a St Sebastià i Font Freda, una bona rampota per començar i un seguit de repetxons per començar a fer mal (no m'agraden), d'allà baixada fins a Sta Eulàlia i la Guixa per anar a buscar la pujada de la Miranda, d'allà a Muntanyola i cap a Collsuspina per anar a buscar les antenes i baixar cap a Centelles (el cebroncete de l'edu m'ha d'ensenyar un corriol que baixa però encara no em toca diu jejeje), aixi que vaig baixar per puigsagordi i d'allà cap a Aiguafreda per St Pau, a Aiguafreda, parada obligatòria a saludar la family i reomplir el bidó, ja portava 70 km i 1400+ i començava la pujada al Plà de la Calma, vaig pujar per la Clota, la més pestossilla per constant i pesadota i un cop a dalt tocava decidir, seguia Matagalls amunt per baixar per Fontpomereta o baixava cap a les piscines i em putejava per la pujada dels Molars... les sensacions tot i no ser dolentes no eren bones, però sabia que si tirava cap a fontpomereta no em sortiria el desnivell i km que buscava i me'n penediria aixi que...avall va, començava la pujada dels Molars amb 94 km i 2150+, 10 km de pujada i 1000+ per davant, així que ajupir les orelles i amunt, tot i no anar bé i no tenir massa bones sensacions vaig pujar prou bé, i després al mirar-ho a casa vaig veure que no hi havia massa diferència d'altres dies havent pujat més fresc, però és el que buscava, una pujadota llarga amb les cames tocadetes.

El dia es no pintava massa clar de bon mati, desde dalt de Sant Sebastià i amb aquesta boira, costaria d'aixecar el dia si la boira pujava tant alt...
Mes amunt, anant cap a Collsuspina, la boira començava a escampar, i al fons el Matagalls, encara quedava un trosset de cami...

Al arribar a dalt, bé una miqueta abans saltaven els primers 3000+ de l'any en 104 km justos, i ara només quedava arribar a Collformic i cap a casa, vaig tenir temptacions de pujar direcció Matagalls però hi havia un dels forestals "grossos" al trencant i només veure'm passar ja em va dir tot rient "avui ni se t'acudeixi que t'ho veig a la cara!" i sempre que el trobo a ell allà és que hi ha algú fora del normal fent una excursioneta, així que millor no liar-la, de tota manera anava mort de gana, cansat i amb l'objectiu complert, de manera que cap a casa, en total 135 km i 3115+

Arribant a dalt del Plà per segona vegada van saltar els primers 3000+ de l'any.

Aqui la o.nine en els seus primers 3000+, té una geometria i unes mides que se m'adapta molt millor que l'scott, que era una mica més petita, vaig molt més còmode i no noto tant el pas dels km, ha estat molt encertat el canvi...

La veritat és que va anar tot prou bé, després d'aquests dies extranys pel que respecta a clima, ja que no s'ha pogut fer tot el que es voldria... i de salut per part meva, ja que vaig tenir un episodi de migranyes que em va deixar ko uns dies, fèia molt que no en tenia, però ja està passat.

Ara tocarà rumiar en la transmissió de o.nine, que demana canvis, el dubte és en si tornar a muntar cassette i cadena 9v o passar a les 10v, la solució als punys giratòris, que és el que no volia canviar per res, ja la tinc, i per una banda em fa por que les cadenes de 10v no durin gaire, però per altra banda l'esglaonat de pinyons del 11-32 m'agrada més que el de 11-34, i a més tindré el 36... en fi, seguiré rumiant i a veure que acabo fent...

Dubtes de la vida moderna

Doncs si, després de ballar-me pel cap durant força temps, m'he decidit a entrar a la vida moderna i mirar-me un GPS, i aqui entren els dubtes i per això escric aquesta entrada, a veure si m'ajudeu a decidir, el fet és que vaig una mica perdut perquè no sé massa el que vull, m'explico:

Hi ha moltes opcions, però només he mirat Garmin la veritat, i dins d'aquesta hi ha els models més d'outdoor i els més específics per bicicleta. I no sé ben bé que vull ni què necessito. Per una banda hi ha els que ho incorporen tot com el Edge 705, o els models més outdoor com els etrex o els Dakota.

Per una banda tenir-ho tot en aparell està molt bé, molt pràctic per tenir-ho tot enregistrat i ordenadet, rutes, entrenos, etc. a més el 705 és lleugeret i petitó. Però per altra banda, i éssent realistes, últimament, no miro ni els km que faig, tinc el Polar a la btt, que registra els perfils i altimetries i m'agrada tenir-ho, però entre setmana gairebé ho faig tot en carretera i tot i portar comptakm, només estic pendent del pulsometre i el temps, pel que em fa pensar que amb un gps més bàsic que em servis per carregar-hi tracks, mapes i crear rutes, potser ja en tindria prou, així amb un etrex vista hcx (amb microsd) o un dakota 20 ja faria, i només el portaria quan el necessités, la resta de dies, amb el polar o similars ja faria. Quin merder! entre preus a mil llocs i mil opcions no sé que fer, a veure si els que ja heu aparcat els mapes fa temps i hi enteneu en trastos d'aquests m'ajudeu una mica...


Edge 705


Dakota 20


Etrex Vista hcx

canviant de territori

Ja feia dies que em ballava pel cap, entre les sortides per carretera d'entre setmana i les últimes sortides pel Montseny, ja tenia ganes de canviar una mica de terreny i paissatge, així que vaig decidir endinsar-me per la zona de la vall de Sau i el Collsacabra, i quina millor ruta per aquesta zona que el traçat de l'última edició del bicicims?? a més entrava dins els números que estic fent aquests dies però augmentant una mica la dificultat tècnica i amb una pujada llarga, que ja m'anava bé. El dia era espectacular, a les 9 ja fèia calor, vaig acabar amb unes marques del sol que semblo un gelat de colors, a aquestes alçades tampoc és normal, tot i que a mi ja em va bé...

El primer "problema" va ser l'hora de sortida, com que arribo als divendres força petat, i a més els divendres tinc uns cursets i no arribo a casa fins passades les 10 del vespre, m'acabo adormint cada setmana, així que sortia a les 9 del mati, i com que el Gerard se'm va rajar a última hora (el món de la parella és el que té), doncs sol...

La veritat és que la primera pujada als Munts començava amb molt bones sensacions, al anar sol vaig decidir fer totes les pujades a "ritme", i les sèries de les últimes setmanes i aquesta que tocava més relax van fer que em notés amb molta força i les cames molt descansades, començàva tard però bé, un cop a dalt vaig baixar per la trialera cap a Vilanova, i entre que sóc un paquet baixant i que l'aigua de les últimes plujes hi havien fet mal, vaig haver de fer més tros a peu del que volia, però bé, no tenia pressa. Un cop a baix era qüestió d'anar seguint el gr fins la presa, força cascadillo també, fet que no deixava anar tot lo ràpid que volia, i això acabaria sent la tònica del dia.

Els passos de la riera eren així d'arregladets, i el camí no era massa millor, però ho fèia més entretingut, això si...

Un cop passada la presa, avall va per agafar la pujada fins a Sant Joan de Fàbregues i el Salt de Sallent, seria la pujada llarga del dia, però va costar agafar el ritme pujant ja que les riuades s'havia endut per davant tots els passadors de la riera i havia d'anar parant per trobar pas. Un cop passat això però, vaig seguir amb les bones sensacions pujant, vaig sentir-me molt bé fins a dalt al coll de Pruït, on vaig parar a comprar aigua i on començava el tram que desconeixia, ja que com que volia estalviar-me la pujada a peu al Pla d'Ayats i Cabrera, havia de seguir un seguit de corriols força lentots de pujada i entre això i que em vaig perdre uns quants cops, doncs encara em van endarrerir una mica més. Però no va tenir més història ja que un cop a peus de Cabrera tansols restava agafar el cami ral fins a Manlleu i d'allà cap Roda i a Vic a dinar.

Abans d'enfilar cap al Coll de Pruït, sempre m'ha agradat rodar per les planes altes, aviat començaràn a pujar-hi les vaques...

La veritat és que la ruta és xula, sempre m'hi perdo una mica i els números no es corresponen mai amb el que va dir l'organització, havien de ser 74 i 2300+ i van ser 95 i 1900+, els mateixos numeros que quan vaig fer la llarga, són ben bojos aquests romans.

El Diumenge, ja va ser molt suau, 3 horetes de carretera amb el Pepe a ritme "verano azul", passant per Collsuspina, Moià, Castellterçol, St Quirze Safaja, Centelles i vic, uns 70 km tranquilets i de xarrera que també va bé... ja tocarà pencar aquesta setmana, que torna a tocar augmentar hores i intensitat.

Per cert, algú ha provat el Maxxis crossmark, toca canviar el pneumàtic del darrera i després d'uns quans Monorails, em venia de gust provar alguna altra cosa i pel que volia fer properament dubto entre posar un Aspen, que també va prou bé darrera, o el crossmark, però d'aquest últim no en sé massa res, fins ara mai m'havia fet prou gràcia suposo...

Seguint amb el previst.

Pujant cap al Sui, el Montseny comença a agafar color de primavera

Aquesta setmana si, he pogut seguir gairebé amb totes les hores que tenia planificades, un parell de dies de rodar i un parell de dies de sèries, i la veritat és que anar a certes "voltes" em costa un ou i part de l'altre, suposo que deu ser pel fet de fer rutes llarguetes, que sempre porto el mode "eco" posat, i apretar a moltes voltes em costa, però tot arribarà...

Aquesta noieta encara estava endormiscada i esperava que el solet escalfés una mica més...

Pel dissabte, com que em venia de gust perdre'm una mica pel Montseny i no tenia ganes d'anar condicionat al ritme ni als horaris de ningú, de vegades ho necessito, vaig sortir sol desde Vic, rodant tranquilament pel lateral cap a Tona, per l'Ajuda cap a Centelles i d'allà cap a Aiguafreda per l'Abella. La pujada al Plà la vaig fer per on més m'agrada, per la Codina, i un cop a dalt enlloc de baixar cap a les piscines del Montseny per la Castanya ho vaig fer pels Molars, per on normalment pujo, i vaig decidir pujar pel Sui, s'ha de caminar un tros al final i la pujada és més inconstant(té alguna rampota d'un parell...)però venia de gust, així que na fent i na pujant (sense aigua com sempre, quin desastre!) vaig "fer cim" pel Sui i d'allà si que cap a Collformic i tot rodant cap a vic amb vent de cara i el solet que va fer tot el dia i les bones sensacions a les cames després de 95 km i 2070+ tots ells fets en les dues pujades al plà seguides, que és el que buscava.

Amb el Turó de fons i arribant al final de la pujada, no s'aprecia bé però això és una rampota d'aquelles que hi van, a més les últimes plujes han deixat el terra molt solt i s'ha d'apretar de ronyons que dóna gust Corriolet d'aquells d'alçada, ni mastercard ni res... al fons, el Sui.

I el Diumenge no tenia clar si anar cap a Girona a rodar pel carrilet, o pujar cap a Ripoll i Camprodon per carretera, però veient que tenia les cames prou bé vaig decidir voltar per la zona de la "Plana" per carretera, fer una ruta no molt llarga però que no em deixés reposar massa així que vaig sortir cap a Sant Marc, Sant Julia, La Fullaca direcció Viladrau, Seva, St Miquel de Balenya, Taradell, altre cop amunt direcció viladrau per tornar cap a la fullaca i Sant julia, o sigui que uns 70 km de constant puja-baixa on vaig intentar anar apretant tota la ruta, i, pensava que després de dissabte aniria més justet de forçes, però el cos em va respondre prou bé, almenys pel que vaig fer, per més no ho sé la veritat, però ja vindrà (volia veure les curses de motos...)

I aquesta setmana ja toca més relax, d'aquestes que es diu que s'assimilen les càrregues fetes avans però que a mi em donen la sensació que perdo la forma aconseguida, en fi...

La Burra coronant una de les ascencions que acabarà fent ella sola

Ah! divendres anant a la feina vaig trobar això, així s'aparca el dijous després d'haver sortit de festuki, jejeje

monsieur masso!

si, si, i de qui menys m'esperava, però a tots ens toca una visita de tant en tant, però bé, tot al seu temps...

Com que alhora de calcular-me el plà d'entrenos, per dir-ho d'alguna manera, em vaig equivocar, m'ha coincidit la primera setmana de "sèries" abans del canvi d'hora, o sigui, que a reventar-se la patata a les fosques, i, tot i que algun dels llocs que tenia localitzats no han resultat tan idònis com em pensava, he pogut fer prou bé, les sensacions han estat bones, i aquesta setmana, amb el canvi d'hora segur que millor.

El dissabte haviem quedat amb l'Edu i el Gerard per fer una volta per la Plana, ells també començen a augmentar km i tot i que només disposàven del mati, volien fer una volta sense massa desnivell però d'aquestes trencacames, així que com que triava jo i a mi em calia fer més hores, els vaig baixar a buscar a centelles pedalant i tornariem cap a vic, a mi m'interessava prou trobar-me les primeres rampes amb 50 km a les cames.

Un cop a Vic tirariem cap a Sant Sebastià, tot i que abans no podiem deixar passar algun corriolet. Allà començava el puja-baixa, de Sant Sebastià cap a la Font freda, a bon ritme per acabar baixant cap a Santa Eulàlia altre vegada, jo vaig intentar fer totes les pujades una mica fortetes, no descansar massa baixant i mantenir el ritmillo als plans. Un cop a Santa Eulàlia enlloc de pujar a muntanyola directament, (la pujada és asfaltada i pestossilla) vàrem arribar a la Guixa per pujar per La Miranda i d'allà, el cami cap a Muntanyola per la carena i saltar després cap a Collsuspina i deixar aquest parell a Centelles i mi em quedaria rodar fins a Vic altre vegada.

La Pujada a La Miranda la vàm agafar fortota amb el Gerard i en arribar a dalt vam veure que l'Edu (que ja va dir que tiréssim, que no volia apretar) trigava massa, i quan ja estava enfilat a la burra per baixar a buscar-lo el veiem aparèixer amb una cara que no era massa normal, anava petadillo però encara somreia, però dèia que no es trobava massa fi. Així que vàrem decidir anar més a poc a poc i arrivar bé, però va entrar en aquella fase de que no podia moure més desarrollo que el molinillo en plà i es començava a marejar, i encara quedava la pujada a Collsuspina, de manera que no hi havia massa opcions, o parar i anar volant a buscar menjar i beure, o remolcar-lo fins a dalt, i com que ell és així de masell i jo també, doncs ale, plat petit tots dos i a empènyer-lo fins a Collsuspina, llavors si que vaig fer la sèrie del dia! No l'havia vist petar mai a l'Edu, i em pensava que no l'hi veuria, però a tots ens toca un dia o altre, sinó és que no ho has provat prou no?

El millor és que un cop a Collsuspina, buscant la cartera per comprar beure em van sortir unes pastilles de glucosa que voltàven per la bossa, casu'm! haurien anat prou bé abans, però bé se les va fotre allà, junt amb una coke i refet, almenys per anar cara avall fins a Centelles.

A mi encara em quedava tornar a vic, en total em van sortir 115 km i 1800+, i comptant que tot el desnivell es fa en 45 km i la resta era rodar, que em tocava la primera rampa amb 50 km a les cames, i que estic més fet a pujades llargues que no pas al puja-baixa, vaig quedar-me amb unes sensacions molt bones i amb moltes ganes de perdre'm ven perdut pel Monseny i fer desnivell i pujades llargues!

Diumenge vaig descansar, aquesta setmana és de les que vaig posar-me moltes hores i volia encarar-la descansat, i a més al llevar-se plovent, fèia molt temps que no em passava un diumenge donant forma al sofà...