s'ha d'estar al cas...

i és que si barregem autisme i tonteria passa el que passa, que no t'enteres de les coses, ja fa dies que deia als de la colla si m'acompanyaven a fer una ruta d'aquestes d'estar-hi hores, però entre que a no tots els hi agrada i els altres tenien "compromisos" (rajats), doncs sol, com sempre que passo de certs km i desnivell, avui he vist que podia haver anat a fer els 100 de les Guilleries, hagués fotut una bona tirada igual i hagués estat amb gent, però no m'en vaig assabentar.

Ara ja toca començar a ajuntar km i desnivell, fins ara he anat alternant o una cosa o l'altra, però ara ja toca, així que vaig pensar en ajuntar un parell de rutes que acostumo a fer de manera que em fós el més incòmode possible (a veure si millorem una mica), començaria per un recorregut d'aquests trencacames per arribar al Montseny i després miraria d'empalmar els km de pujada que pogués

Així que vaig sortir de vic per pujar a St Sebastià i Font Freda, una bona rampota per començar i un seguit de repetxons per començar a fer mal (no m'agraden), d'allà baixada fins a Sta Eulàlia i la Guixa per anar a buscar la pujada de la Miranda, d'allà a Muntanyola i cap a Collsuspina per anar a buscar les antenes i baixar cap a Centelles (el cebroncete de l'edu m'ha d'ensenyar un corriol que baixa però encara no em toca diu jejeje), aixi que vaig baixar per puigsagordi i d'allà cap a Aiguafreda per St Pau, a Aiguafreda, parada obligatòria a saludar la family i reomplir el bidó, ja portava 70 km i 1400+ i començava la pujada al Plà de la Calma, vaig pujar per la Clota, la més pestossilla per constant i pesadota i un cop a dalt tocava decidir, seguia Matagalls amunt per baixar per Fontpomereta o baixava cap a les piscines i em putejava per la pujada dels Molars... les sensacions tot i no ser dolentes no eren bones, però sabia que si tirava cap a fontpomereta no em sortiria el desnivell i km que buscava i me'n penediria aixi que...avall va, començava la pujada dels Molars amb 94 km i 2150+, 10 km de pujada i 1000+ per davant, així que ajupir les orelles i amunt, tot i no anar bé i no tenir massa bones sensacions vaig pujar prou bé, i després al mirar-ho a casa vaig veure que no hi havia massa diferència d'altres dies havent pujat més fresc, però és el que buscava, una pujadota llarga amb les cames tocadetes.

El dia es no pintava massa clar de bon mati, desde dalt de Sant Sebastià i amb aquesta boira, costaria d'aixecar el dia si la boira pujava tant alt...
Mes amunt, anant cap a Collsuspina, la boira començava a escampar, i al fons el Matagalls, encara quedava un trosset de cami...

Al arribar a dalt, bé una miqueta abans saltaven els primers 3000+ de l'any en 104 km justos, i ara només quedava arribar a Collformic i cap a casa, vaig tenir temptacions de pujar direcció Matagalls però hi havia un dels forestals "grossos" al trencant i només veure'm passar ja em va dir tot rient "avui ni se t'acudeixi que t'ho veig a la cara!" i sempre que el trobo a ell allà és que hi ha algú fora del normal fent una excursioneta, així que millor no liar-la, de tota manera anava mort de gana, cansat i amb l'objectiu complert, de manera que cap a casa, en total 135 km i 3115+

Arribant a dalt del Plà per segona vegada van saltar els primers 3000+ de l'any.

Aqui la o.nine en els seus primers 3000+, té una geometria i unes mides que se m'adapta molt millor que l'scott, que era una mica més petita, vaig molt més còmode i no noto tant el pas dels km, ha estat molt encertat el canvi...

La veritat és que va anar tot prou bé, després d'aquests dies extranys pel que respecta a clima, ja que no s'ha pogut fer tot el que es voldria... i de salut per part meva, ja que vaig tenir un episodi de migranyes que em va deixar ko uns dies, fèia molt que no en tenia, però ja està passat.

Ara tocarà rumiar en la transmissió de o.nine, que demana canvis, el dubte és en si tornar a muntar cassette i cadena 9v o passar a les 10v, la solució als punys giratòris, que és el que no volia canviar per res, ja la tinc, i per una banda em fa por que les cadenes de 10v no durin gaire, però per altra banda l'esglaonat de pinyons del 11-32 m'agrada més que el de 11-34, i a més tindré el 36... en fi, seguiré rumiant i a veure que acabo fent...