lunes, 9 de mayo de 2011

relax...



o això és el que toca de tant en tant, diuen que per assimilar el que s'ha fet abans, però a mi hem dóna la sensació de que resto, i més després dels dies que hem passat, que han estat una mica extranys pel que fa al temps, però bé, ni que fós per agafar amb ganes les setmanes que vénen, he fet bondat.


Durant la setmana, només vaig sortir un parell de dies i el dissabte, l'Edu em va dir per anar a fer un volt tranquilet, fins a St Miquel del Fai, que feia dies que no hi anavem per allà, però la veritat és que va ser una excusa per donar bones noticies, després de passar-ho prou malament per altres històries, només veure'l ja fèia una cara extranya, de voler dir algo i no poder-se aguantar, però amb cara de content, així que no va costar-me gaire lligar caps, d'aqui poc farèm les sortides amb cadireta o amb un remolquet darrera, ben prenyats que estàn!! així que la resta de la sortida va ser de xarrera i riures, que també va bé, uns 70 km força planers.


I Diumenge més del mateix, veient que aquesta setmana aniria carregat d'hores i seria complicat per la feina, m'ho vaig agafar molt tranquilament, només volia pujar des de St Marti de Centelles als cingles per lloc que sempre faig de baixada i cada vegada que hi passo penso que són unes rampes ben guapes, tot i que curtes, ni 2 km, bé 1.9km que comença suau, sobre el 10-12%, però té l'últim km entre el 20-25%, així que la pujada per allà i després a resseguir el corriol que voreja els cingles fins a a Centelles i la tornada, tot i que no m'agrada, vaig fer-la pel mateix camí, el corriol s'ho valia i arribava d'hora a casa, que tenia dinar familiar i abans volia treure els gossos a passejar.


Cami a l'Abella o St Pau, havia plogut una mica a la nit i sortir tranquilament amb les olors de la terra i l'herba mullada...de vegades ens hem d'entretenir a gaudir una mica del que fem...



La pujada als cingles comença na fent...


I acaba amb les "S" d'allà a dalt, la veritat és que és molt curteta però és guapa de fer.



La veritat és que m'encanten aquestes pujades que van cargolant-se muntanya amunt...


L'última rampa abans d'agafar el corriol, això de sortir tranquil a mirar-s'ho tot i tirar fotos de vegades és una bona teràpia.





Singletrack en tota regla, a més vorejant la cinglera, per la resta mastercard...i la roda de darrera en realitat és més estreta que la de davant, efecte optic de la supercàmera del mòvil, més que fotos fa hologrames...


I a la tornada tocava treure a aquest parell, els hi encanta quan sortim amb la bici (a poc a poc), i a la tornada què millor que improvitzar un "jacuzzi" no Inuk??

No hay comentarios:

Publicar un comentario