si, si, i de qui menys m'esperava, però a tots ens toca una visita de tant en tant, però bé, tot al seu temps...
Com que alhora de calcular-me el plà d'entrenos, per dir-ho d'alguna manera, em vaig equivocar, m'ha coincidit la primera setmana de "sèries" abans del canvi d'hora, o sigui, que a reventar-se la patata a les fosques, i, tot i que algun dels llocs que tenia localitzats no han resultat tan idònis com em pensava, he pogut fer prou bé, les sensacions han estat bones, i aquesta setmana, amb el canvi d'hora segur que millor.
El dissabte haviem quedat amb l'Edu i el Gerard per fer una volta per la Plana, ells també començen a augmentar km i tot i que només disposàven del mati, volien fer una volta sense massa desnivell però d'aquestes trencacames, així que com que triava jo i a mi em calia fer més hores, els vaig baixar a buscar a centelles pedalant i tornariem cap a vic, a mi m'interessava prou trobar-me les primeres rampes amb 50 km a les cames.
Un cop a Vic tirariem cap a Sant Sebastià, tot i que abans no podiem deixar passar algun corriolet. Allà començava el puja-baixa, de Sant Sebastià cap a la Font freda, a bon ritme per acabar baixant cap a Santa Eulàlia altre vegada, jo vaig intentar fer totes les pujades una mica fortetes, no descansar massa baixant i mantenir el ritmillo als plans. Un cop a Santa Eulàlia enlloc de pujar a muntanyola directament, (la pujada és asfaltada i pestossilla) vàrem arribar a la Guixa per pujar per La Miranda i d'allà, el cami cap a Muntanyola per la carena i saltar després cap a Collsuspina i deixar aquest parell a Centelles i mi em quedaria rodar fins a Vic altre vegada.
La Pujada a La Miranda la vàm agafar fortota amb el Gerard i en arribar a dalt vam veure que l'Edu (que ja va dir que tiréssim, que no volia apretar) trigava massa, i quan ja estava enfilat a la burra per baixar a buscar-lo el veiem aparèixer amb una cara que no era massa normal, anava petadillo però encara somreia, però dèia que no es trobava massa fi. Així que vàrem decidir anar més a poc a poc i arrivar bé, però va entrar en aquella fase de que no podia moure més desarrollo que el molinillo en plà i es començava a marejar, i encara quedava la pujada a Collsuspina, de manera que no hi havia massa opcions, o parar i anar volant a buscar menjar i beure, o remolcar-lo fins a dalt, i com que ell és així de masell i jo també, doncs ale, plat petit tots dos i a empènyer-lo fins a Collsuspina, llavors si que vaig fer la sèrie del dia! No l'havia vist petar mai a l'Edu, i em pensava que no l'hi veuria, però a tots ens toca un dia o altre, sinó és que no ho has provat prou no?
El millor és que un cop a Collsuspina, buscant la cartera per comprar beure em van sortir unes pastilles de glucosa que voltàven per la bossa, casu'm! haurien anat prou bé abans, però bé se les va fotre allà, junt amb una coke i refet, almenys per anar cara avall fins a Centelles.
A mi encara em quedava tornar a vic, en total em van sortir 115 km i 1800+, i comptant que tot el desnivell es fa en 45 km i la resta era rodar, que em tocava la primera rampa amb 50 km a les cames, i que estic més fet a pujades llargues que no pas al puja-baixa, vaig quedar-me amb unes sensacions molt bones i amb moltes ganes de perdre'm ven perdut pel Monseny i fer desnivell i pujades llargues!
Diumenge vaig descansar, aquesta setmana és de les que vaig posar-me moltes hores i volia encarar-la descansat, i a més al llevar-se plovent, fèia molt temps que no em passava un diumenge donant forma al sofà...
lunes, 28 de marzo de 2011
lunes, 21 de marzo de 2011
primavera! a veure si és veritat...

Després de les pluges, i tot i la boirina de bon mati, la Plana es torna verda, aqui, pel cami carener entre la Miranda i Muntanyola, al fons mig tapat el Plà, allà vaig.
Almenys, suposo que no seré l'únic que tenia ganes de que entréssim a la primavera, tot i que no estaré del tot content fins que tinguem el canvi d'hora fet, això de nits i rodillo veient el canvi d'estació aprop cada dia costa més.
Les antenes de Collsuspina, aquest cop de baixada cap a Centelles, però de pujada serà escenari de moltes sèries entre setmana crec...Ara feia uns dies que no actualitzava el blog, la veritat és que no hi ha hagut massa a dir, una setmana que anava molt bé en els "entrenos" i va acabar així així per "problemes" mecànics i fang, i aquesta passada que va començar fatal per aigua, poques ganes i descordinació feina-entrenos ha acabat prou bé amb bon temps i hores de btt.
Les flors començen a apareixer amb força per les faldes del Montseny, en pocs dies serà un espectacle de colors i sorolls i més amb l'aigua caiguda.
Sempre que pujo cap al Plà, sigui per la cara que sigui, i vaig veient camins que a mida se "S" s'hi van enfilant, penso en els que segur que em queden per fer i les ganes de fer-los...El fet més destacable per a mi és que acabo amb el que podriem dir periode de bases i començo a treballar altres aspectes, i la veritat és que ho faig amb moltes ganes perquè veient que puc fer les rutes que faig normalment sense passar-me de voltes (abans tampoc passava gaire la veritat), espero que al posar-me a treballar altres intensitats em permetrà fer una evolució que em bé prou de gust, almenys això espero. Sempre em moc en un rang de pulsacions força baix tot i que no tinc una màxima baixa per la meva edat, em fa pensar que treballant una mica bé un marge superior em permetrà millorar prou, però bé, això ja es veurà, tot dependrà del que faci a partir d'ara i de les ganes que en tingui.
Fèia molts dies que no es veia baixant així, tot i no agradar-me la pluja, ho renta tot, tot agafa altres tons, altres sorolls i ara venint la primavera fa que tot desperti amb una alegria que sempre conmou.De moment aquesta setmana ja vaig començar amb alguna sèrie, però va haver de ser al rodillo, també em va tocar prova d'esforç, i com que l'aigua i la feina em va destirotar tota la setmana, m'he dedicat a voltar pel montseny acompanyat de l'ipod i l'últim treball dels "Manel", molt recomanable per cert, gaudint dels paisatges, de les rieres plenes, de les flors que començen a sortir i passant una mica de l'entreno programat, ja que el repetiré aquesta setmana, al final han estat uns 160 km i uns 3700+ en els dos dies, fent molta bondat.
La O.nine, cada dia m'hi sento més de gust, l'única pega, l'arandela que treu el joc a les bieles, s'ha afluixat algun cop i no m'agrada massa haver d'estar pensant en si les coses van alhora o no...lunes, 7 de marzo de 2011
això ja m'agrada més...
m'encanta aquest lloc, el Molar, just a mitja pujada al Plà, amb al Matagalls a una banda i el Turó a l'altra, aquesta vista del turó domina tota la pujada...Tot i ser una setmana d'aquestes que diem de descàrrega o d'assimilació i no tocar, tenia previst treure'm la son de les orelles el diumenge i fer més hores i desnivell del que tenia previst, i és que les ganes de passar alguna hora més sobre la o.nine i fer alguna pujada d'aquestes llargotes que m'agraden i voltar pel Montseny nevadet m'atreia massa com per fer una sortideta de "verano azul" que és el que tocava, però al final va acabar sent una mica així, un "verano azul" però més llarg...
La setmana només tenia dos dies de bici i aquestes setmanes de poca activitat m'atabalen una mica, i tot i tenint mil altres coses a fer, acabo fent menys que les normals. Vaig sortir el dimarts, gairebé dues hores per sota del que havia de fer, i, és que em vaig equivocar de casc, en el que porto a les nits, porta el frontal enganxat i em serveix per mirar el pulsòmetre i al no dur-lo, doncs no vèia el polar i vaig acabar anant per sota del que tocava, ale, a recuperar dissabte...
La setmana només tenia dos dies de bici i aquestes setmanes de poca activitat m'atabalen una mica, i tot i tenint mil altres coses a fer, acabo fent menys que les normals. Vaig sortir el dimarts, gairebé dues hores per sota del que havia de fer, i, és que em vaig equivocar de casc, en el que porto a les nits, porta el frontal enganxat i em serveix per mirar el pulsòmetre i al no dur-lo, doncs no vèia el polar i vaig acabar anant per sota del que tocava, ale, a recuperar dissabte...
El següent dia de fer alguna cosa era dijous, volia fer unes 2,5 hores suaus però una estrebada a la feina van fer que a la hora i mitja de rodillo tingués més molèsties de les que volia, i com que em conec l'esquena, doncs prou...
Dissabte vaig sortir amb la flaca, tocaven 2.5 horetes suaus i com que no volia enfangar la o.nine (si el que acabo de dir és cert, no vaig sortir amb btt per no rentar-la després...ja he dit que aquestes setmanes de poca activitat encara em tornen més vago...) i com que tocava recuperar una mica la intensitat que va faltar dimarts i una horeta del dijous vaig començar pujant a Collsuspina i després deixar-me caure tot rodant cap a Centelles i tornar a vic, res de nou.
Tot i estar tot moll, el dissabte va fer un dia radiant, vaig enyorar la btt tota la ruta...
No té res d'especial i el nivell tècnic és zero però m'encanta aquesta pujadaI el Diumenge volia fer una volta pel Montseny i el Gerard va dir que s'apuntava així que vam quedar a centelles i d'allà vàrem pujar al Plà fins a Collformic, vàm baixar cap a les Piscines del Montseny per la Castanya i d'allà altra vegada amunt pels Molars fins al Plà altra vegada, d'allà cap al Brull i de retorn a Centelles. Van ser uns 74 km i uns 2000+ en dues pujades llargues, res de puja baixa, volia mantenir un ritme constant durant les dues pujades, sense arribar a umbrals, ja que encara no toca, però si que volia mantenir un ritme aeròbic alt, però no va poder ser, el Gerard casi peta a la segona pujada i a part d'acabar amb tot el que portéssim per menjar, especialment tot el que portés escrit la paraula "gel" o "power", el pobre va tenir dues estones dolentes...i no era plan de posar-me a tirar i deixar-lo sol, i menys quan el primer baixón el va tenir al km 2 i en quedaven 8 per pujar encara, així que vam anar fent tranquilets fins que ell va trobar aquell ritme "cansino" que pots anar fent i així vam pujar. Després, a casa, vaig veure que no haviem pujat tant lents com m'havia semblat, però jo em vaig quedar amb la sensació de poder haver pujat força més depressa, ja ho repetiré per comprovar-ho...
El Gerard arribant a dalt tot cascadillo, no havia fet mai la pujada del Molar, suposo que va tenir 10 km per cagar-se en mi..."niño! què? com ho portes? va que ja hi som i tot avall i a dinar!" ...Adéu Gerard, veient el final de la pujada, només li va sortir "et fa res que no pari?"... sort que un cop a dalt, i al rodar una mica pel Plà ja li va canviar la cara...i si el que es veu a la primera foto és el meu dit...un que en sap!
Per cert, la o.nine pujant, d'escàndol i baixant també però no m'acabo d'acostumar a això de que tingui cert punt de flexió i amorteixi, fa por que es trenqui! i té un comportament molt diferent a l'scott, és més llarga horitzontalment i més curta de vaines i en els revolts ràpids sembla que giri molt de sobte, entra molt suau del davant i és molt reactiva del darrera, ja m'hi aniré acostumant...
lunes, 28 de febrero de 2011
i quines ganes que en tenia!!
Si que tenia ganes de tornar a voltar per la muntanya si, després de gairebé tres mesos de voltar per plà, tornar-me a enfilar una mica em va fer sentir com quan tornes a casa després de molt temps fora de casa...La veritat és que aquesta setmana no sé ni com començar ni com posar-m'hi sense deixar anar més rotllo del que toca així que aniré per parts...
Pel que fa a les hores de bici, doncs, tot i que m'ha costat prou, les he pogut fer com m'ho havia programat, 2.5 el dimarts i 2 el dimecres al rodillo i el dijous ja vaig sortir al vespre, no em vaig poder aguantar a estrenar la o.nine i vaig sortir 2.5 hores més, i el dissabte i el diumenge a la muntanya, on han caigut 10.5 hores més de btt i 160 km, el dissabte amb el Gerard, 5 horetes amb la primera pujada al Plà de la Calma de l'any inclosa, uns 85 km i 1600+ sense passar del 82% i amb un dia espectacular on ja es podia anar de curt i tot, de fet ja he canviat el "blanco nuclear" de les meves cames pel "blanc ronyilla", espero que continui el bon temps per passar al moreno gitanillo que acostumo a tenir...
les "nenes" prenent el sol mentre fèiem la coke al Brull, vaya pepino la Flash del Gerard, la lefty té un tacte impressionant
Ara la nena sola, no em pensava que em sorprengués tant, puja mooolt bé...I el Diumenge doncs 5 hores més jo sol sense passar del 70% (ritmo tortuga) en les que em vaig entretenir buscant camins i corriols per la zona de Puiglagulla i Seva, vaig acabar amb 75 km i 1200+ amb un dia que va començar molt bé però que a mig mati va aixecar-se un vent que quan t'agafava de cara (i sempre va de cara) fins i tot costava no pujar de pulsacions per avançar.
sembla mentida que amb mitja vida voltant per la zona, encara hi ha una infinitud de camins i corriols pels que no havia passat mai, sempre que en trobo algun revento de ràbia per no haver-m'hi ficat abans...
més caminets nous...després de tants dies de carretera necessitava pedrotes...I pel que fa a la o.nine...doncs podria dir molt, però seria un rotllo que no cal, el fet és que m'hi trobo molt còmode, més que amb l'anterior, tant pujant com baixant, el canvi de plats de l'sram xx és el millor que he vist mai i la magura té un tacte que m'agrada molt però sembla que l'hi trobo com un "clock" molt mínim (sóc un maniatic) a les barres que ja em fa patir...de fet pateixo amb tot el que porta, suposo que han de passar uns dies i km perquè em passin les manies...
lunes, 21 de febrero de 2011
continuem amb el d'abans...
Diumenge pujant a Collsuspina, el dia pintava lleig, lleig, tot i que al final es va arreglar...doncs, tot i que a part de la bici poca cosa més hi ha d'interessant, però com que vaig fent crònica del que vaig fent, doncs explicaré...
Aquesta setmana passada i la que comencem són durilles, més que res perquè hi ha moltes hores i vaig molt just de temps. És el que té planificar-se els entrenaments un mateix, que vas seguint els paràmetres que toquen en incrementar hores i intensitats i veus que començaràn a caure setmanes de 17-18-20 hores abans del canvi horari, però penses "que collons! qui algo vol algo li costa, molts d'altres també ho faràn i no es queixen! llums, ben abrigat i com serà que no poguem...", però quan hi ets de plè passa el que passa, que plegues tard i falten hores i s'han de recuperar i el que serien uns cap de setmana amb un dia mes curt i intens i un dia llarg però més suau, passen a convertir-se en 2 tirades.
Dissabte haguéssin tocat 2 horetes i mitja a una intensitat que ja comença a ser interessant i a més pujant, havia dissenyat la volta per la zona de st julia, cap a la cantina, seva i acabar pujant a Collformic, però hi feien un rally i la carretera era tancada, així que vaig tallar per taradell i cap a seva i amunt, les 2,5 hores entre el 80 i el 85%, i la veritat és que en les rutes normalment em moc per aquests marges però al ser la primera de l'any i sostinguda durant tota l'estona van fer que arribés a dalt molt bé però amb les primeres sensacions de que les cames havien pencat una mica, m'agrada aquesta sensació. I de normal hagués tocat deixar-se caure avall fins a casa però no, tocava recuperar hores així que vaig seguir pedalant avall per no deixar caure les ppm per sota del 70% i vaig anar cap a tona, centelles i fins Sant quirze safaja, que és l'unica carretra que trobo prou tranquila de cotxes i em permet rodar sense passar del 70%, així vaig fer 2 horetes més.
I el Diumenge, bé, el dissabte a la tarda vaig estar muntant la bici... diumenge volia fer unes 4-5 hores de "paseillo" molt tranquilet però com que me n'havia perdut una d'entre setmana a més intensitat, vaig decidir començar pujant cap a collsuspina, aixi ja em treia l'horeta al 80%, i seguiria na fent fins a l'hora de dinar, i més o menys va ser aixi, sense cap incident però donant alguna volta per acabar fent les hores, ja que vaig trigar menys del que pensava, i tot i començar amb un dia prou lleig es va acabar arreglant.
Al final gairebé he pogut complir amb les hores programades, n'ha faltat una, però tenint en compte que tot el fet entre setmana ha estat en rodillo, on la feina, tot i ser una merda, les hores que fas les pedales totes si o si, doncs potser han estat més productives que si haguéssin estat totes a l'extrior.
Veurem aquesta setmana, que té més hores que la passada, de moment avui reposaré i em fotré una mica més ja que la tija no m'ha arribat...
domingo, 20 de febrero de 2011
pre-crònica...
a manca d'una crònica ben feta que faré més tard, em venia de gust avançar un parell de cosetes, ja tinc la burra gairebé muntada, però em falta la tija que no m'ha arribat, pertant encara no l'he estrenat (a més hi ha fang i està molt neta...jajaja), quedarà més lleugera del que pensava, ja que al pes que ha donat l'hi manquen uns 300 gr de tija i selló i l'hi sobraràn uns 100 gr ja que acabaré de gastar el cassette-cadena-canvi que portava i lo nou pesarà uns 100 gr menys que el que porto ara, en fi, que comptant que porta pneumàtics normals tubelitzats i el que he explicat abans el pes ha quedat aixi...
quines ganes d'estrenar-la...

suposo que un com muntada com ha d'anar i depenent dels pneumàtics rondarà els 8,5 kg, 1 kg més lleugera de com portava l'scott
jueves, 17 de febrero de 2011
uff! quins nervis!!!!
Ja és aqui!! després d'esperar més del que voldria, ja és aqui, ara toca muntar-ho i no sé si en sabré, de bb30 no n'he muntat mai cap però bé, d'una manera o altra ho faré perquè tinc unes ganes de tornar a trepitjar camins de sorra que fan por! estic nerviós i tot mentre escric! com una canalla el dia de reis! avui, tot i que no ho hauria de fer, crec que no podré entrenar tenint tot això per alla al voltant...
a més està plovent i porto tota la setmana sobre el rodillo, suposo que hauré de fer penitència i recuperar-ho el dissabte, això si, serà una pallissa, ja he començat a introduïr alguna tanda al 80% i com que normalment porto força cadència, això ja em permet pujar una mica, la setmana passada ja vaig començar amb una pujadeta per carretera a la Pullosa (Collsuspina) i a Collformic, quans dies!!! i les ganes que tenia de tirar amunt! també diré que les sensacions pujant són molt bones, menys pulsacions que l'any passat i menys temps i el millor de tot és que arribo a dalt amb la sensació d'estar molt descansat i amb molta força a les cames, veurem quan els toqui pencar de veritat si estaràn tan fresques o són sensacions fictícies per ser les primeres pujades, ho veurem amb la pallissa que em tocarà aquest cap de setmana...seràn força hores a un ritme que tot i ser aeròbic ja és alt.
cami de Collformic, quines ganes en tenia de començar a veure aquests paisatges...
Però bé, ja m'ho trobaré, de moment el cap em queda ocupat en les ganes que tinc d'enfilar-me a la O.nine, i fer-hi moltíssims km, a veure quines diferències trobo amb la scale, tant de comportament com de posició, ja que en principì, en aquesta m'hi hauria de trobar més còmode, i amb el que portarà muntat també serà una mica més lleugera, a veure si aquest cap de setmana puc provar-la, sinó haurà de ser la setmana vinent, nervis, nervis, nervis...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)