setmana dura

suposo que serà així, durilla, i és que han coincidit una setmana de càrrega de volum amb una setmana amb molt de fred, així que sinó desisteixo de la meva postura anti-rodillo, em tocarà passar fred durant més hores del normal, però és que sinó plou, em fa molta ràbia estar a casa, plantejar-me 3 hores de rodillo se'm fa un món, i tot i que no és molt diferent, ja que dóno voltes en un circuit totalment plà d'uns 4-5 km, fer-hi 75 0 80 km a partir de les 7 de la tarda, la veritat és que també es fa pesat, però bé, veig gent, evito que algun tractor m'aixafi, saludo als valents que també surten a córrer amb el frontal, o a algunes parelles de gent gran (de joves no n'hi veig) que surten a caminar i a passejar els gossos mentre dóno voltes a les meves coses i algunes fins i tot aconsegueixo que es quedin pels camins...

D'altra banda aquests dies dónaré voltes i recordaré els camins i llocs que he visitat durant aquest any amb l'scott, perquè ja no és amb mi, fa uns dies llegia en un blog que quan et separes d'una bici "algo se muere en el alma" i és ben cert, l'scott era una bici que certament va molt bé, però tot i ser la meva talla, era una mica justa per les meves potes llargues i els meus braços de maguila gorilla, (hi quedava una mica encongit i no acabava d'anar-hi còmode), m'ho ha fet passar realment bé i no em va donar mai cap problema durant els gairebé 7000 km que hem fet junts en aquest any. Espero que la seva substituta la superi, ja que després de pensar-hi molt, i tenir en compte molts detalls, gairebé m'he decidit, esperaré uns dies per madurar la decisió, i com que de moment pel que estic fent, amb la de carretera vaig bé, doncs tot es farà, ara de ganes i d'impaciència no en falten.

I pel que fa a l'activitat sobre les dues rodes doncs poca cosa a dir, el que toca, fer hores, el dissabte, després de rumiar-m'ho una mica, estàvem a -10, vaig sortir direcció Sant Sadurni d'Osormorts, per fer una volteta cap a Seva i aquestes carreterotes tranquiles que volten la Plana, i quan ja feia una horeta que rodava em va trucar en Pepe, que s'acabava de llevar i a veure per on parava, així que veient quue per aquella zona estava tot molt glaçat, doncs vaig tornar a recollir al dormilega, i vàrem fer el recorregut al revés, així per on era més glaçat i passariem més tard i potser ja no hi hauria glaç, com que a mi em tocaven unes 2 hores a un ritme sostingut vaig tirar les dues primeres hores i la horeta de després vam fer-la mooolt tranquils (gairebé parats).

I el Diumenge doncs vaig sortir sol, hem tocaven 3 horetes a un ritme que em costa de mantenir, i no acabo de trobar el lloc per fer-ho, i això hem fot una mica, així que aniria sol per tal de seguir-lo, vaig sortir cap a Tona-Hostalets de Balenya-Centelles-Sant Miquel del Fai-Sant quirze Safaja-Castellterçol-Moia-Collsuspina-Tona-Vic, uns 70 i pico km i més desnivell del que toca però és que si no pujava una mica i ho fèia tot de plà passava molt de fred, així una micona cara amunt ho passaria millor, tot i que no portaria la cadència que em tocaria, amb el fred que fèia i vent de cara, sortir ja era un gran què, de fet només vaig trobar-me un parell de ciclistes més en tot el camí.

De fotos, evidentment no en vaig fer, amb el que em costa no passar fred a mans i peus, no pensava treure la mà del guant ni un instant, ni per fer una foto, de fet, tenia la intenció de parar a fer un cafetó en algun lloc i per no parar, desabrigar-me, refredar-me, abrigar-me, sortir i tornar a entrar en calor, no vaig parar per res. Si el polar marca bé, la temperatura maxima que va registrar va ser -2, la mínima -9, sortir ja era un gran què i fer-ho a un ritme del 70-75% on no és que el cos generi massa escalfor, doncs ja n'hi havia prou...

més de pneumàtics...

No sé perquè però sempre miro el que va sortint, i tot i tenir desde fa un temps la que considero la meva opció idònea en compromís amb el que faig, la zona on em moc i el que m'agrada i exigeixo a un pneumàtic, no em puc estar de provar altres coses.

Aquests que presento aqui no els he provat, alguns perque encara no es troben i altres perquè no és època per posar-los però hi ha opcions interessants per si a algú li serveix.

Anem a pams, perquè us pogueu fer una idea del que m'agrada o considero òptim per a mi, ara estic muntant maxxis monorail davant i darrera, van bé a tot arreu, agafen de lateral, roden increible i en fang es defensen prou bé per el poc tac que tenen. També els he combinat amb el maxxis aspen, que si fa no fa, va igual, una mica pitjor en moll i fang i una mica millor de tac lateral, però és na molt bona opció per a sec.

Anem doncs per el que veurem aquest estiu i que crec que poden ser grans opcions:

Maxxis Ikon









Sempre he trobat que el Kenda Smallblockeight era un superpneumàtic per sec, rodador, àgil, lleuger... l'inconvenient, el tac molt junt i molt baix, no debia ser jo sol que ho dèia perquè maxxis ha respòs, pràcticament és el mateix però amb el tac una mica més separat i més alt, que no farà meravelles en fang però se'n sortirà millor, i més tac lateral, quan el trobem per aqui, una molt bona opció segur, a més crec que anirà sobre els 510 gr
Maxxis Brentjens













Aquest si que no sé si sortirà o no, de moment és un prototipus, però he trobat un test on el posen com a molt bo en tema de polivalència, pel dibuix el veig tipus schwalbe rocket ron, tac baix i separat, bò per terreny tovet i menys rodador que d'altres, pot ser un bon pneumàtic d'hivern per xc, o un bon davanter convinat amb un més rodador al darrera per tot l'any...

Continental X King














Aquest crec que ho té força tot, a part de mil versions de carcassa i compost, tac separat per evacuar bé el fang, però les dues fileres del mig juntetes per rodar bé, una alçada de tac consderable, també podria ser una opció bona per tot l'any ja que té pinta d'espabilar-se prou bé a tot arreu, l'equip topeak-ergon l'ha estat emprant molt com a davanter, i al darrera en moll i terreny tou, l'únic però que hi trobo és que les versions lleugeres de continental costen de sellar i casquen els laterals que dona gust, i les altres versions pesen més que les maxxis.

No sé si po servir-li a algú d'alguna cosa, però si algú estava indecís, doncs ara pot estar-ho més jejeje, a la que en provi algun ja ho penjaré al test de pneumàtics d'aquest mateix blog.

ja en són ganes...

Doncs si, i moltes!!

és el em va acabar rondant pel cap durant les dues hores que vaig estar rodant ahir al vespre.

M'explico, després de que tot abrigat i equipat amb llums, estava travessant vic per dirigir-me al meu "circuit" plà (on dóno més voltes que un rellotge fent aquest periode de bases), estàvem sota zero, no massa -1 o -2, però amb l'humitat que hi havia per una boira que no deixava veure a més de 30 metres, mentre era parat en un semàfor, desde la vorera, una pijarepijafashiondevic, va dir "vaya matat, ja en són ganes!", jo, pobret de mi, entre el rebote que portava per haver plegat tard, el fred i altres coses meves, tot i que no acostumo a contestar tonteries d'aquestes, al veure el tamany del seu darrera, només em va sortir " i tu què? que amb aquest cul que cardes haviat hauràs de cagar a la banyera!", la veritat és que al moment em vaig quedar molt ample, després em va saber greu, però ja ho havia dit.

El fet és que aquest petit incident hem va tenir entretingut tota l'estona pensant en el perquè d'aquestes ganes, ja que en fer-me aquesta pregunta, ràpidament vaig tenir un moment d'aquests en que li has de dir prou al cervell, un moment d'aquests en els que et vénen tantes imatges al cap que has de dir prou! rebovinar i tirar endavant a poc a poc per processar tota la informació que has produït en un moment.

Ràpidament apareixen imatges del que has viscut, de moments en colla per les muntanyes a la Cerdanya i al Montseny, de piques i rutes de xarrera, de rutes de sempre i la sensació que es té en fer una ruta per primer cop, d'incidents i moments difícils en els que has petat i moments en que t'has petat de riure en alguna caiguda o per qualsevol cosa, apareixen imatges de les meves rutes "Forest", sol, on sigui i només amb un mapa i hores per endavant per pedalar i a l'acte em vénen al cap olors de les diferents terres que trepitges, de les plantes de cada zona, paisatges humits del Montseny, de les Guilleries, de la vall de Sau i el Collsacabra, el Lluçanès, Els cingles de Berti... de com es veu la Plana desde tots aquests llocs, imatges de rutes per la cerdanya francesa, la serra del Cadi, Meranges o cap a l'altra banda, la vall de Camprodon, d'alguna ruta per la costa i la sensació que es té al pedalar per un corriol costaner mentre aquesta terra que tant m'agrada t'observa amb els seus ulls blaus.

m'agraden els camins que travessen pastures d'alçada, a la foto, travessant de la vall de Camprodon a la vall de Ribes.

De cop ém vénen imatges de com podràn ser les sensacions, si les lesions em respecten, al intentar dur a terme els "objectius" que m'havia marcat per aquest any, i la veritat és que ja m'hi veig i ja m'hi sento, i si, en són moltes ganes, i aquestes ganes són les que em faràn tenir menys fred avui i demà ( però a veure quan canvien l'hora), que em faràn aguantar aquell puntet més que és el que em farà millorar enlloc de dir per avui ja en tinc prou, ganes d'omplir fins a petar el meu cap d'imatges, de camins i sensacions noves i ganes de que no se'm posi el cul com el d'aquella noia, en fi, que si, que ja en són ganes, però aquestes sensacions i vivències seràn l'únic que m'emportaré (i amb aquesta crisi més) i crec que val la pena passar fred ara ja que faràn que disfruti més del que vindrà (m'he de consolar amb algo...)

Un moment en el camí on volto a les nits, no hi passa res a la foto, és que hi havia tanta boira que no es veia una merda, sort que havia acabat el que em tocava perquè vaig haver de parar i anar ben apoc a poc per veure el cami i no fotre'm dins un camp... a sota, de tornada a la civilització, ja amb els llums del carrer, potser la pija tenia part de raó amb lo de ja en són ganes, jejeje


I pel que fa a les dues rodes quan toquen a terra, doncs segueixo en aquest periode basal, ara ja en la segona mesada, on augmentaré alguns dies un 5% el marge de pulsacions i les hores sobre la bici ( i aviat em faltaràn hores). I el cap e setmana ha estat prou bé, m'he passat una mica del que tocava, però bé, dissabte ruta amb l'Edu i el Gerard, que s'ha escalfat i ha encarregat una cannondale flash! no la top ten però la de sota, sram x.o, lefty, rodes dt de 1550 gr, en fi, un pepinillo d'uns 9 kg molt rebaixables (tot i que ell no la tocarà), i el diumenge, ruta per carretera amb el Pepe, el Sixto i en Dani, on el Dani ens va deixar clar que és com un tren de mercaderies i ens va deixar a la resta mirant el pulsòmetre i mossegant el manillar per tal d'aguantar-nos de sortir als seus "atxassus", en fi molt riure per combatre la monotonia, que ja tocava...

Tornant a la normalitat...

Això és el que passa quan se't dispara la càmara del mòvil mentre pedales, no em demaneu com s'ha deformat la imatge perquè no ho sabria fer ni volent...

Passen els dies i tot i no fer massa res fora del normal, van passant cosetes... desde cap d'any que no escribia res així que posaré al dia aquest petit espai.
Vist els problemilles que vaig tenir la setmana passada amb el fang i la transmissió, tot fent un repàs vaig veure que les roldanes del canvi començaven a demanar el relleu, no diré que no les he portat més fotudes, però tinc el cassette que ja ha dit que és l'última cadena que aguanta i la veritat és que el tema ha guanyat finura, de la vella (dalt) a la nova( evidentment a sota) ja hi ha diferència ja...

En l'àmbit personal, com tothom, començem l'any amb propòsits, projectes, il·lusions i esperànces, ja s'anirà veient durant l'any com va tot perquè el que permet que moltes d'aquestes coses es facin i que molts projectes es puguin dur a terme, és l'economia i en aquest aspecte pinten bastos per bastant tots, però bé, es farà el que es podrà...
De moment, una altra part del upgrade per aquest any...potser només en queda un, és dificil tenir coses noves i no muntar-ho!!

I en l'àmbit de les dues rodes, doncs segueixo en el meravellós món del periòde basal, fet que em crea molts de dubtes, sobre si serà efectiu o no, si ho estic fent correctament, etc. Hi ha dies en els que he de mirar el pulsòmetre per veure que realment vaig al 70% perquè tinc la sensació d'anar rapidíssim, en les pujades, evidentment toca controlar molt i hi ha dies que dóna la sensació de que no tiraria ni pujant de voltes, no sé, és un periode molt extrany però que voldria fer correctament.
L'únic dia que vaig sortir amb la flaca a "carretera oberta" vorejant la Plana, i de seguida era altra vegada en camins asfaltats que comuniquen cases de pagès, fan por els cotxes, serà per passar-me el dia a la carretera treballant?

És el primer de molts anys en que intento planificar una temporada amb certs "objectius", ja que els altres anys arrossegava molèsties als genolls durant tot l'any i fèia por planificar massa per por a la decepció de no arribar-hi o de haver de deixar d'entrenar per dolor, espero que tot vagi bé, però de moment em sento bé i intentaré fer les coses bé encara que ara m'hagi de perdre alguna sortida que em feia il·lusió com aquest cap de setmana a la 3ª volta pel vallès, o sortides amb algunes de les cabres que ronden el Montseny (com enyoro les seves pujades!).
que lluny quedava el Montseny i les seves pujades...

El problema d'aquest periode, és que tot i viure a la Plana, de plana no en té massa i costa trobar recorreguts més o menys plans i constants per rodar dintre dels limits que toquen, tinc el meu recorregut per entre setmana a les nits però passar més de dues hores en un recorregut de 4 km gairebé és tanta tortura com el rodillo, i més amb els dies que ha estat fent ultimament així que m'he dedicat a voltar pels limits de la Plana per carretera, i he vist que no em trec la por dels cotxes de cap manera, i, crec que era dissabte, que vaig anar a fer el camí del carrilet de Girona a St Feliu de Guixols i tornar a Girona, 80 km sense passar del 70%, tot i això, vaig anar molt més ràpid del que em pensava. Ara tocarà tornar a la normalitat, poder fer 362 km de btt en 6 dies per molt que m'agradaria, no és normal amb el meu horari...
La veritat és que disposar d'un carrilet així en aquesta època i pel que toca fer és un luxe, la resta de l'any em moriria.

Per cert, aquesta és la nova machine del team Topeak-Ergon, deixen les Rotwild que m'encantaven, per les Canyon, a veure si mantenen els preus patrocinant un equipàs amb l'animal de l'Alban Lakata, campió del món de marató, la béstia parda de la Kalentieva, l'altre animal del Dave Wiens, 6 Leadville 100, el Kurschat, el Kerkove i la Looney, tots ells uns trossos d'atletes!

tal com havia de ser...

Doncs si, com acostuma a ser habitual acabo i començo l'any pedalant, però aquest any ha estat una mica diferent, lluny de fer rutes llargues per acabar i començar bé l'any fent el que més m'agrada, el fet de programar l'any amb uns "objectius" més o menys clars, els compromisos de dinars...i que la zona on visc, tot i que és digui Plana, de plana no en té massa, almenys per programar una ruta on més o menys es pugui rodar sense passar-te de voltes, han fet que fés sortides algo més curtes i sense sortir-me del previst i intentant ser molt constant el cadències i pulsacions, un penyazo vamos! però com tots diem, és el que toca...

De fet, si no fós perquè n'esperem un resultat que ens faci gaudir més del que ens agrada, poder pedalar més estona, més ràpid, més quilòmetres i poder disfrutar del patir a sobre la bici amb certa dignitat, el fet de rodar a aquests ritmes, no trobar cap ruta que lligui minimament amb el que hem toca fer, evitar pujades llargues i dures...fan que si els dies són tant lletgos com els d'aquests dies, inclús m'hagi d'obligar una mica a sortir, però bé, és el que toca... i quan no perquè fa solet com avui, doncs toca descans obligat perquè de les dues bicis no en va ni una, la de carretera, perquè no sé com vaig graduar el rodillo i s'ha desintegrat el pneumàtic del darrera en 4 dies i encara no n'havia anat a comprar cap, i la btt, ahir vaig trobar tant de fang i d'aquest tant enganxós que sembla ciment que hem van petar les dues roldanes del canvi, així que ha tocat fer "dissabte" i escriure una primera crònica per aquest 2011.

No faré balanç del passat 2010, tothom se sap el seu, ni faré propòsits per al 2011, tothom fa els seus, però si us desitjaré que sabeu tenir la tenacitat i la força de voluntat suficient per lluitar pel que us proposeu. Feliç 2011.

Bon Nadal

És el que toca en aquestes dates, desitjar les bones festes i tot això que només val si es fa amb tota sinceritat, així que ho faré sincerament als que us passeu de tant en tant per aquest raconet.
Menjeu el que us doni la gana! ho cremareu segur, bebeu amb moderació, pedalar amb resaca és el pitjor que hi ha, disfruteu dels vostres i deixeu que els vostres disfrutin de vosaltres, que en el fons, a part dels que tingueu uns dies de festa, és el millor d'aquests dies, demaneu-l'hi al tió i als reis corriols inacabables com el de la foto, que la gent aprengui a anar per la muntanya i no ens l'hagin de tancar i que ens mantinguem allunyats de les lesions...en fi podem demanar mil coses, segons el que més valorem, en el meu cas, doncs ho tinc molt clar però m'ho quedo per a mi...

I ja en un àmbit més terrenal i sobre rodes, doncs diré que això de pedalar als ritmes que toquen ara és un "peñazo" i espero que doni fruits perquè sinó em cagaré en algú que jo em sé...m'avorreix, que hi farèm, i més aquesta setmana que amb la pluja m'ha tocat sobredosi de rodillo, però reconec que la feina és pot fer més ben feta, més constant no hi ha baixades on reposes ni pujades on s'han de controlar les pulsacions, diguem que s'aprofita més el temps que hi ets, i això pels que no ens sobra el temps, doncs s'ha de tenir en compte.

I per altra banda, tot i que encara no he fet res, a part dels R1 que encara no he muntat, diria que s'inicia un nou projecte i més o menys està decidit, ja s'anirà veient per aqui...

Bones Festes.

Ara si que si...

És que sinó, no pot ser, sempre dic que aprofitaré l'hivern per treballar una bona base, però la veritat és que sempre que ho he provat no ho he aconseguit mai, unes vegades perquè la zona on vivia el primer que tenia sortint de casa era una pujada de 10 km mínim i 900+ i clar, intentar pujar al 70% i no reaccionar quan t'avança algú i et mira amb cara de pensar "pobret com va...", doncs, diguem que m'ha resultat sempre dificil, i d'altres per avorriment, tampoc diré que no, però ara si que si, evitaré el Montseny durant una temporadeta i voltaré per la Plana, m'agradaria fer-ho amb la flaca, però la veritat és que ja fa dies que totes les sortides que faig són amb temperatures negatives i amb la de carretera fot un rasco... que la veritat passo, així que amb btt, ja m'han arribat els llums per sortir als vespres, així alternaré el rodillo (no tots els dies es posa bé sortir a sota zero), la flaca pel polígon, i la btt.

De moment, aquesta setmana ha estat la primera d'unes quantes en les que no hi haurà massa històries i on la nota predominant serà la monotonia, de moment per començar han estat, el dimarts flaca pel poligon, dijous rodillo, dissabte una ruta amb l'Edu per centelles i així jo podia aprofitar per rodar tranquil (velocidad absurda) l'anada i la tornada, crec que van sortir unes 4 hores i mitja i per primer cop en la meva vida vaig fer una sortida en bici sense passar-me de voltes, bé, excepte un repetxonet chiquitin. I avui he sortit sol per fer-ho més a consciència, he empalmat dues de les rutes del centre btt, la 6 i la 5, i m'he portat mooolt bé, en 5 hores només he estat per sobre del 70%, 5 minutets molt puntuals, i només he saltat de franja per molt poquetes ppm, ara, el que costa mantenir-se en aquesta franja ho sabeu tots i més quan et notes les cames bé, i per postres t'avança la majoria de gent que et trobes, però en fi, ara és el que toca, ja que per l'estiu havia mirat alguna coseta per la que em caldrà anar amb uns mínims ben fets, a veure si en sóc capaç...

Per altra banda, a part del llums també m'han arribat el que serà la primera part d'uns canvis que volia fer, i, tot i dubtar en la part principal, els frens segur que seràn aquests:

Formula R1 2011, 182 gramets el davanter amb el separador de les pastilles i amb la mànega per tallar i 192 el de darrera, això promet!!