tot i el refredat...

Desde Bellmunt, Cabrera al fons...

Aquests dies són d'aquells que no sé perquè s'acomulen un munt de coses a fer, planifiques com poder-les fer totes i pel motiu que sigui, n'acabes fent menys de la meitat, tot i això i el refredat tant extrany que he agafat, ja que em trobo bé, només mal de coll, una mica de tos i que em quedo sense veu, doncs tot i això encara he pogut fer prou coses.

Tot i anar-me medicant he pogut sortir tres dies entre setmana, dos al vespre amb la flaca pel poligon i un al migdia amb la btt, i el dissabte haviem quedat amb l'Edu i el Gerard per fer alguna cosa tranquila, ja que ells anaven a una cursa el diumenge, i per fer algun km de més jo vaig sortir cap a Centelles amb btt desde vic, allà una volteta "verano azul" i tornada cap a vic prou ràpid per veure els entrenos de la F1, a la tarda havia de rentar la btt, canviar la coberta de darrera, (i quines ganes tenia de tornar a portar monorail davant i darrera, crec que he trobat els meus pneumàtics), i a mitja tarda haviem quedat altre cop amb l'Edu i el Gerard i respectives parelles per anar a treure el cap a la fira de Muntanya de vic, i allà ja se sap, un munt de gent coneguda, xarrera per aqui i per allà, i després un soparet i d'horeta a casa que l'andemà tots teniem coses a fer.
Travessant tot la Plana, el Montseny al fons, ja l'enyoro, de la setmana vinent no passa...

Diumenge havia quedat amb el cunyat i un seu company per fer un "voltet", d'entrada tenia pinta d'encerrona i com que saben que no em queixo i que jo també els embolico... en principi quedem per anar cap a una zona que jo no conec massa i el punt de sortida és Sant Pere de Torelló, jejeje encerrona confirmada i no perquè sé que pujarem Bellmunt, amunt no m'espanta, el company arriba amb una specialized enduro i el cunyat amb la yeti, a veure per on em fan baixar...
Quantes persones haurà vist passar per sota les seves branques? és enorme, deu tenir una pila d'anys...
El "duo dinamico" camí del Puigsacalm...
La veritat és que el lloc era per parar a mirar-s'ho...

Pujant al principi no vaig molt fi, tinc molta calor i respiro malament, però paro un segon a treure'm roba i la cosa canvia molt, em trobo de cine amb la fresqueta, com que m'han tret un tros apreto fins a atrapar-los i en arribar a la seva alçada penso que ells baixant m'esperarant però no tindràn cap mena de mania en arrencar-me els adhesius així que segueixo al meu ritme ja que m'hi trobo molt bé, un cop a dalt els espero tot fent fotos i mirant per on em podràn fer baixar.
I elles ben felices prenent el solet...
Ja va quedant menys per pujar, un "gustasso" moure't per aquests prats...

I es confirmen les meves pitjors espectatives, tots dos baixen el selló, estoven suspensions i directament els dic que facin tranquils i que si no hi ha pèrdua que m'esperin a baix i disfrutin de la baixada, i així va, la baixada tret d'algun pas tampoc és tant complicada però ells baixen amb una xufla que jo ni somniant, a més és plena de fulles i per sota hi ha molta pedra i no hi vaig massa tranquil, però bé. Un cop a baix anem direcció Vidrà on diuen que pararem a esmorzar i després d'una buti prenem camí cap al Puigsacalm, i el camí desde vidrà és preciós, ja hi havia passat en algun bicicims fa anys, però el que no sabia és que els animals d'ells em farien baixar per el gr, tot plè d'arrels humides, pedra que patina un munt, més gent que a les rambles i tots queixant-se d'on anem per allà amb bici i un fart de caminar fins que arribem al creuament de la carretera, punt mitic de moltes fotos de la bicicims, la intenció era tirar cap a cabrera, però s'ha fet tard i jo havia de baixar a dinar a casa els meus pares, el cunyat tenia feina per fer i al company la dona ja l'havia trucat un parell de vegades, així que agafem la carretera cap a Sant Pere altre vegada i ja continuarem un altre dia, han estat pocs km, he caminat més del que m'agrada però al km 24 ja portàvem 1200+, i al final n'han sortit 38, les cames prou bé tot i que necessiten una sessió de montseny i pujades llargues.

s'ha acabat la tranquilitat!

Si, després d'uns dies de sortidetes molt tranquiles i molt de "verano azul", no és que tingui cap objectiu a la vista, bé si, uns quants, però ja vindràn, el fet és que reduïr l'activitat uns dies ha fet que em vingués una baixada en les meves ganes de fer coses, alguns en diuen "l'ataque del oso", d'altres mandra o desmotivació, i com que jo dec tenir certa part de bipolar o alguna cosa per l'estil, aquesta parsimònia en mi mateix em fa entrar en un estat de ràbia, mala lluna i la sensació de perdre el temps que no suporto, pertant tornem a l'activitat, no tot serà btt, de moment ja hi ha els llums muntats a la flaca poligonera (muerte al rodillo!!!), i tot i que per a mi la carretera li treu part del significat i motiu pel que vaig amb bici, i em fan molta por els cotxes, alguna butifarra li caurà, també tornaré a nedar, el fisio m' ho ha recomenat, i ja fa temps que ho tenia en ment això de tornar a la piscina, amb la d'hores que m'hi havia passat! serà qüestió d'organitzar el poc temps que tinc però tornaré a l'aigua.

de passeig amb les tres joies, són capaços de d'animar qualsevol dia i fer-me venir ganes de tot
si és que són "l'alegria de la huerta"
shhh!!! que aqui s'ha mogut algo...

En fi, que estic decidit a no passar un hivern hivernant, de moment avui he sortit pel poligon a estirar les potes amb la flaca, era el primer dia que l'agafava i deu n'hi do de la via que se'n fa a fer km, però res, una horeta per veure les sensacións que hi tenia i força pendent dels meus genolls, sembla que tot bé. Això que la setmana pasada em van donar algun ensurt, en el rodillo hi vaig tenir algunes molèsties, devia ser el dimecres passat, i el dijous vaig sortir amb llums amb la btt a veure què, semblava que tot bé però divendres m'ho notava extrany i em vaig espantar una mica, fa por tornar-hi, així que dissabte vaig sortir a passeig amb els "nens", una bona caminada això si, i el diumenge vaig sortir a lo "forest" sin rumbo ni destino, seguint camins d'aquells que de vegades penso "un dia l'he de seguir", i molt tranquilament vaig anar passant d'aiguafreda cap a tagamanent, el figaró, la garriga, no em demaneu per on però vaig acabar al Pla de la Calma, Collformic i baixada cap a casa, la veritat és que no recordo massa per on vaig passar, dubto que pogués tornar a fer la mateixa volta perquè eren camins que no havia fet mai però va estar molt bé, dies així bàsicament són els que més recordo de la btt, en total van sortir uns 80 i 1900+
de vegades sense voler acabem rodant per paratges que et fan recordar els motius pels quals pedales...
Aquests dies no serien el mateix sense imatges com aquesta, sempre em penedeixo de no agafar la càmera, però és que fot una mandra carregar-la...

i no sé perquè però aquest em va fer pensar en que ja tenim el nadal aqui...

Bé, ara fa dies que no em passava per aqui, de fet, és ben bé que no hi ha massa per explicar, l'octubre no és massa bon mes, moltes coses a nivell personal que fan que els ànims no estiguin en el seu millor moment, i tot i que el fred m'agrada, el canvi d'hora em pot, això d'entrar a treballar de nit i sortir-ne de nit és superior a mi, i lo fotut és que passen els anys i enlloc d'aprendre a portar-ho millor, tot el contrari, encara em fot més, dec ser una mica planta i el necessito el sol, o necessito canviar de feina per poder aprofitar les hores de sol que hi ha...en fi, és el que hi ha i haurem d'apretar.
Aquesta temperatura ja ha estat normal cada mati, 0º, ni fred ni calor, com diem per aqui, algun dia menys i tot, a partir d'ara serà extrany veure'l per sobre d'això als matins i vespres.

En l'àmbit de les dues rodes, doncs tret d'avui, no massa res, desde l'última entrada, la idea era anar-hi posant més hores progressivament, però aqui ha vingut el primer dels "problemes", no recordava lo increiblemet avorrit que és el rodillo, per molt bé que s'hi pugui treballar, he decidit que no el suporto, no aconsegueixo portar-hi les mateixes pulsacions que a l'aire lliure, no corre l'aire, i el més important, m'avorreix profundament, aixi que la primera setmana va quedar en que de diumenge al dissabte següent, una trista hora de rodillo, i el cap de setmana es va quedar amb dues sortidetes de 40 km cada dia, el dissabte amb el Pepon i l'Edu, molt tranquils perquè l'Edu tenia la duatló de Tona el diumenge i no era plan de passar-se. El Diumenge tenia una sortideta pel Montseny amb el cunyat i un seu amic i vam acabar esmorzant a Collformic, i tal com va ser la sortida crec que vaig arribar a casa amb més kgs dels que havia sortit, però també va bé passar uns dies de sortides tranquiles, sense masses km i d'esmorzars de forquilla i ganivet, almenys a mi, em fan venir ganes de fer km.
l'armari del cunyat per les pistes del Montseny, això de parar a esmorzar no se'm posa massa bé a mi, a ells sembla que si, tiraven més després de les seques amb buti de Collformic.

Durant la setmana tampoc massa res, unes dues hores i mitja de rodillo en dos dies, n'hagués fet algun dia més però tenia visita al fisio, i el dia de la visita i el següent res de res, el millor és que em va donar la cartilla fins passat festes, tot ha evolucionat molt bé, això també m'ha motivat i fa que esperés aquest pont amb més ganes.

I arriba el pont, la intenció era sortir els tres dies però per diumenge donen mal temps. El Dissabte havia quedat amb el Pepon, l'Edu treballava, i jo tenia un dinar familiar, així que una volteta curta, rodant per la Plana i pujant a La Miranda, i la veritat és que no sé perquè no hi vaig mai, no té res ja que no és llarga ni amb molta pendent però per anar-hi a fer alguna sèrie i cosetes així està molt bé i és al costat de casa. La sortida en si va ser d'uns km de riure a una mitja de riure, però fent-la petar i arreglant el món en bona companyia.

Diumenge es lleva plovent i amb el canvi d'hora portava llevat desde les sis del mati, no és que no ho sapigués i ja tenia la intenció de quedar-me una horeta més al vespre, però el sofà i la manta són mala companyia si et vols estar despert, i com sempre, em vaig quedar fregit, i és el que té dormir poc, que a les sis els ulls com taronges, negre nit i plovent, ole! sort que una conversa d'aquestes bonissimes que pots escoltar per la ràdio a aquestes hores em van fer endormiscar una estona més (si és que sóc un desgraciat! jajaja), en fi, que a les 7:30 ja estava dret i tenia l'opció de passar del llit al sofà i passar-me el mati mirant les motos i com aclarís el dia cagar-me en tot per no haver sortit, o sortir directament, i si cau el diluvi universal, doncs ja tornaré, la opció és clara, al carrer! i així va anar, tenia la intenció d'anar a fer el recorregut del bicicims, però sense el tram de caminar, i just és on està més negre, i en el moment de tirar cap a la presa veig que el temps no té pinta de millorar gens per allà i decideixo tornar, i la sortida acaba amb uns 40 i 1000+ aproximadament, les sensacions gens bones, quin desastre.
Tot i sortir plovent, a vic es va obrir ràpid el dia...
Cap al Montseny semblava que també es volia obrir...
Però cap a Cabrera crec que no, és allà enmig d'aquells nuvols, en fi... em mullaré.

I diumenge havia quedat amb l'Edu, el Gerard i el meu cunyat per anar cap a Sant Miquel del Fai, em quedat a l'hora dels senyors a centelles perquè aquell parell ahir tenien sopar, així que amb el cunyat decidim pedalar una mica més i sortim més d'hora per anar a centelles amb bici, comencem bé, el cunyat és un toro, carretero i començem amb 20 km on pot anar a plat i rodar, així que començo el dia més apretat del que voldria, però ja em va bé, a veure si se'm desperten les cames! un cop a Centelles ens trobem amb aquell parell amb cara d'haver dormit poc pero prou sencers i comencem a tirar, el cunyat posa un ritme que fa por, jo m'he espabilat i segueixo molt bé, i aquell parell a mitja pujada cap als cingles diuen que ja han destilat tot l'havana de la nit i que ja es troben millor, així que anem pujant fins que noto que em costa molt de moure la bici, com si anés punxat, i efectivament vaig molt tou del darrera però no acaba de desinflar-se, si poso més aire, al liquid li costarà més de sellar i si no potser desllanto, però com que veig que aguanta vaig tirant fins dalt, que parem a inflar i Sant Notubes! tot tapat, no perd gens! avall va fins a Sant Miquel del Fai.
Des dels Cingles de Berti, el Montseny es veia espectacular, ho penso moltes vegades, hi ha moltes zones xules per rodar i molts racons per veure a tot arreu, però no treu que tenir això tan a prop ens converteixi en uns privilegiats.

Al arribar-hi hi ha una gentada de Déu, i no ens deixen passar, bé si, pagant 8 euracos, res de res, mitja volta i amunt, i al començar a pujar em trobo igual que ahir, sembla que les cames diguin que ja n'hi ha prou, tinc força però és com si pesessin, i aquesta sensació em fa emprenyar i em vaig escalfant durant tota la pujada asfaltada, al arribar al camí el cunyat tira com un toro, no entenc com pot moure els "desarrollos" que mou, però a mi m'agafa el calentón padre, per tenir les sensacions que tinc decideixo pujar a trinxar-ho tot, i si peto almenys petaré amb raó, i voilà! feia temps que no tornava a veure el pulsometre a 182, vaig molt baix normalment però després de la passada de voltes puc aguantar bé les 170-175 tota la pujada (cosa que tampoc hi vaig mai tant alt) sense massa dificultat i les cames responen, diria que s'han despertat i tot, i a partir d'aqui, han canviat totalment les meves sensacions, em trobo el calentón, però vaig molt bé fins a Centelles, i d'allà, un cop ens despedim del duo dinamico, em toca intentar seguir el cunyat altre cop en terreny pla i a plat, però tot i que em trobo les cames carregades segueixo bé fins a casa on hi arribo amb 75 km i 1200+, i contant que tot el desnivell es fa en uns 35 km, doncs ja va estant bé per posar-nos a to altre vegada.

Ah! el cunyat m'ha muntat una bici de carretera (és el que té col·leccionar bicis, que al final t'acaba faltant lloc, i jo molt amablement m'ofereixo a guardar-n'hi una...) que em deixarà per poder fer uns km per carretera i a veure si puc substituïr el rodillo per fer de hamster pel poligon o algo així, que suposo que deu ser més distret, ja veurem, de moment ha passat l'octubre i torno a tenir ganes de fer coses.

ja tornem, però no com convindria...

Bé, després del Bicicims, havia planificat (per fer-ho d'alguna manera), una parada, no del tot, però si afluixar una mica, això és el que va recomanar-me el fisioterapeuta, i la veritat, tot i que els primers dies estava dels nervis i em moria de ganes de sortir, la climatologia va fer-hi la seva i em va fer estar a casona, entre setmana res de bici, tansols caminar amb els gossos, i el dissabte del pont una sortideta curta sense forçar el més mínim, la resta de dies, sofà, tele i a veure com plou.
Bé, un dia si vaig tocar la btt per anar a pasejar amb aquesta petarda...

La setmana següent va ser curteta, tres dies de rumiar com tornaria a agafar la btt, per on podria anar per poder rodar una mica, sense forçar però que impliqués unes horetes, i veient que un grup de maratonians venien per la zona em vaig apuntar a fer un trosset de la seva ruta, els acompanyaria fins al Plà i després jo tiraria cap a la Plana per tornar rodant tranquilament...si...si

Els vaig anar a rebre a l'estació de Sant Marti de Centelles, sobre les 7:20 AM!!! no havien posat ni els carrers!! vaig haver de baixar amb el frontal i tot, però va valer la pena, veure com surt el sol mentre guanyes alçada tot deixant la boira enrera pel Montseny és indescriptible, em vaig oblidar de fer fotos i tot!!
Aquestes fotos són robades de l'ARbike, espero que no em faci pagar drets d'autor, en el primer reagrupament a l'alçada de la Codina, és començava a entreveure el sol
Un cop a dalt del Plà de la Calma...

La pujada al Plà, doncs la veritat, és que aquesta colla em van fotre els plans enlaire ràpid, no vam pujar a tope, però de tranquilament res de res, i com que ja m'havia passat de l'interval de pulsasions en el que em volia moure, doncs un cop a dalt, vaig seguir pujant, cap a Sant Segimón, així tiraria pel pantà cap a Seva, Tona, Centelles i altre vegada a Aiguafreda, i així va anar, però de rodar no massa, molt de fang, havia de parar a treure fang de la forquilla i la roda del darrera perquè sinó no anava res, però bé, per ser el primer dia 58 i 1540+ estava prou bé, les sensacions havien estat bones.
Ja comença a ser foto típica, mar de núvols sobre la Plana
Fang i més fang...
El Diumenge però va ser una altra cosa, vam canviar els plans a última hora, vaig quedar amb l'Edu per fer una volta, volia ensenyar-me una zona amb unes bones rampotes i volia que li ensenyés el cami de baixada de St Segimón, jajaja altre cop!! dos dies seguits per la mateixa zona no em venia massa bé però cap problema, quedem a Centelles, així que per fer més km surto més d'hora i hi vaig pedalant tot tranquil, un cop allà tornem a Aiguafreda per la zona de les rampotes que volia ensenyar-me, les tenia ben aprop de casa i tot i que em sonava haver-hi passat no hi vaig mai per aquella zona, en fi...

Un cop a Aiguafreda, paro un moment a casa a deixar la motxilla, cada dia em molesta més, agafo lo bàsic i ja està, total, porto la bossa sota el selló, no cal portar dos de cada cosa...i amunt, seguim anant molt tranquils, avui si que porto les pulsacions com volia, almenys fins que al Pujol ens trobem una colla de taradell que no saben el cami fins al Plà, els hi diem que nosaltres hi anem i pujem plegats. Algun d'ells em sona d'algo, i al cap d'una estona hi penso, ens hem vist per el taller, compartim mecànic. Anem xerrant tots plegats però a mida que pujem cada cop anem més ràpid, cada cop més fins que al final no xerra ningú, jo vaig mirant les pulsacions sense saber com fer-ho perquè pujin el minim possible sense quedar-me enrera fins que al final canvio la pantalla del polar i a prendre pel cul, em noto les cames bé i això és un marica l'últim en tota regla, pinyons avall i a veure fins on arribo...si és que en el fons sóm tots uns picats, però bé, arribem a dalt bufant tots, però anem rient i això també està bé.

Un cop a Collformic, diuen que tornen a Taradell per on passem nosaltres, n'hi ha un que no ha fet la trialera de baixada, així que tots cap a Sant Segimón i d'allà ja cap avall. Alhora de baixar els deixem passar davant, i mentre anem baixant l'Edu em comenta que amb el terra que hi ha, tot de pissarra amb moltíssims caires, que és facilíssim tallar la coberta, jo li contesto que si, que totes les que hagi pogut tallar ha estat aqui, concretament dues Schwalbe racing ralph en l'últim més, i encara no he acabat la frase que sento pssssssss! merda! ja veig que surt liquid per un lateral de la monorail exception, m'ho paro a mirar i és una pessigada petitona, poster el liquid ho sellarà i tot. Vaig baixant a peu fins al final de la trialera, sembla que s'ha tapat, inflo amb una manxa dels de Taradell i sembla que no perd, però els diem que tirin tranquils, que nosaltres ja farem, i si segueix perdent ja posaré una càmera. Així que un cop marxen, provo de baixar fins al Brull sense carregar-hi pes, però perd, s'haurà de ficar càmera, trec la bossa de sota el selló i m'adono de que hi ha càmera, bombones, adaptador per "pitorro" petit però no hi ha l'adaptador de les bombones, i l'Edu, com que jo acostumo a portar de tot no ha agafat res, premi!!! no podré inflar, així que ni desmonto res, l'Edu diu que agafa drecera fins a casa i em passa a recollir amb el cotxe, i jo mentre enire baixant a peu fins al Brull, total només hi dec tenir 7 km!!
Tot baixant vaig veure un munt de bolets, i no portava res on posar-los, i al costat d'on esperava l'Edu hi havia aquests, no en va sortir cap barrufet...

Al final quan torna l'Edu amb el cotxe em diu que ja no tinc excusa per no anar a les duatlons, jajaja que cabrón, porto unes butllofes als peus!! de baixada, ja amb cotxe per la carretera del Brull, veiem pujar a la Nika i la Marionabtt, la Nika fa més cara de patir jeje, comentem amb l'Edu que no es pot anar amb pneumàtics tant light, que hem de buscar per canviar la seva transmissió, que ha quedat amb el Pepón perquè vingui amb nosaltres cada dissabte i demés coses vàries. Fèia temps que no tenia una pana així, i aquest és el motiu d'anar prescindint de coses, hauré de revisar totes les boses i motxilles.

per anar acabant, bicicims

Doncs si, tot i que no em robo carregat sinó tot el contrari, i vist com a anat aquest any, entre molèsties, temes de feina i la cadera, si vull planificar la temporada que vé i alhora assentar sobre una bona base física tots els canvis que ha implicat la meva cadera en el meu cos, doncs, convindria parar una mica, no del tot, però si afluixar la btt i em recomenen nedar una mica, així que entre aquest cap de setmana passat i el pont vinent donaré per acabada la temporada i iniciaré la següent.

I per anar acabant, què millor que una de les proves mítiques de la Plana, no, no és el Cabrerès sinó el Bicicims, prova, que fa uns anys a la que no anava ja que no m'agrada massa caminar amb la bici a coll, però aquest any anunciava nou recorregut, més ciclable, i el cunyat m'ho va proposar, així que no es podia dir que no. A més m'ho va plantejar d'una manera molt "èpica", m'explico, ell és afeccionat (fanàtic) de les bicis clàssiques, tant de carretera com btt, i la seva idea era fer una bicicims de clàssiques, amb una de les seves Klein restauradíssimes, rígid total i v'brakes, disfrutant del recorregut, les vistes i fent el piranya a tots els avituallaments, però al final va optar per una opció, la Yeti doble amb nosequants cm de recorregut davant i darrera, "penalitzaria" pujant però disfrutaria com un vedell baixant, i així va anar.

recollint dorsals ben d'horeta al mati...

Escoltant al gran jefe, que bàsicament ens diu que ens portem bé...

Diumenge al mati erem a Manlleu a punt per sortir, i fer un bicicims disfrutón i tranquil, han omplert les inscripcions, serem 106, i com sempre, a la que donen la sortida, doncs, tothom a sac, nosaltres ens quedem pel grup del mig i anem fent direcció Roda, pasem pels Molins, cap al meu petit Canadà i direcció als Munts, a casa vamos, la ruta de cada dia...(aiaiai que l'hauré clavat...), un cop a dalt dels Munts, primer avituallament, i sense adonar-me he deixat al cunyat enrera, així que m'espero tranquilament, quan apareix, em diu que tiri, que no va massa fi, però no haviem quedat aixi, i ell segur que m'haurà d'esperar als trams de baixada.

Efectivament, passem els Munts i anem direcció al Pantà de Sau, i segur que aquesta colla no ens fan baixar per la pista, nonono, per la cua de rata, un gr la mar d'entretingut, amb lo bò que sóc baixant...i més quan el cunyat tira avall com un loco amb la yeti, que hi farèm...jo na fent tot el que puc muntat i el que no a peu. Un cop a baix seguim el gr fins la presa i d'allà amunt cap al salt de sallent, (aquesta ruta em sona d'algo...dimecres crec que vaig ser per aqui...), pasem la presa, i tot i baixar una mica, de seguida enfilem amunt, com que a dalt hi ha un altre avituallament, decidim que cadascú tiri al seu ritme i quedem a dalt, i així anem fent, a les pujades m'espero jo, a les baixades ell fins que arribem a peus del Plà d'Ayats, comença el Calvari, el nom no és gratuït, carreguem la bici a coll i amunt, travessem el Plà, baixem com podem, i ja som al peu de les escales de Cabrera, torna a tocar carregar la bici, i gairebé no la deixarem fins a baixar per l'altre banda, un cop allà, senzillament, cami ral fins a Manlleu i ja està fet!

Un cop a l'arribada... la veritat és que no vaig tirar massa fotos, però la veritat és que les de paisatge, doncs són les que hi ha a l'entrada anterior en la que preparant la sortida gairebé clavo el recorregut, i com que a mi no m'agrada sortir-hi... doncs això és tot jeje

Diré que van sortir 91 km (ens vàrem perdre un trosset) i el polar es va quedar en 2000+ quan havien de ser 3000+, mai m'ha marcat malament, i la veritat és que tot i agafar-nos'ho tranquils, les meves cames no estàven com quan he fet 3000+, 1000m de més o de menys en 90 km es noten, no crec que el polar hagi marcat malament, de totes maneres tant és, el recorregut és preciós, l'ambient espectacular, vaig riure molt. Un 10 per l'organització en els avituallaments on hi havia de tot, i en el marcatge un altre 10, exeptuant l'acció d'un subnormal profund que va canviar un cartell a dalt de cabrera i va fer que la gent que no sap per on es baixa normalment es perdés, però bé, a part d'això, un bicicims més a l'avast de tothom, pot agradar o no, recorregut sense gens d'asfalt, corriols, vistes espectaculars i bon ambient, un diumenge perfecte.

I fins avui només he fet que sortir a passejar els gossos, serà veritat que pararé i tot...

Bé, no era el que més convenia, però a falta de feina, per la vaga, doncs pedalem, res de l'altre món, una volta desde Vic cap als Munts, baixada per la cua de rata cap a Vilanova de Sau, Sant Romà de Sau, d'allà cap a travessar la presa i cap a Rupit fent una parada al Salt de Sallent, que feia molt que no hi parava, de Rupit cap a Rajols, Tavertet, L'esquirol, Roda i vic altre vegada, 90 km clavats i 1900+, però avui el millor no ha estat la volta, tot i que fèia molt que no voltava per el cabrerès, ni les sensacions, que tot i no anar malament, no acabava d'anar, sinó el dia i els regals que de vegades ens deixa el clima de la Plana, fresqueta, boira matinera, mars de boira i sol radiant.
sortint de casa, per aqui no hi havia massa boira, cosa extranya...

Primer regal del mati, des del Salt de la Minyona, espectacular, per sobre només el Plà de la Calma, Matagalls, Turó i Agudes.

Cap a l'altra banda, Cabrera al fons, realment era per quedar-s'hi, i més sabent que ara em tocaria ficar-m'hi a sota, cap a Vilanova...

ja tallava arran ja, desde la cinglera donava la sensació de poder-te estirar damunt aquest núvol

Un cop al Salt de Sallent, des del mirador, l'espectacle segueix, està tot d'un verd espectacular

Està verda fins i tot l'aigua...potser és el fons, però jo no m'hi ficava...

Aqui, ja desde l'Avenc, les vistes són espectaculars, tot pujant no aconseguia recordar perquè fa tant que no hi pujava, quan temps enrera era una de les meves rutes predilectes, en arribar-hi hi he caigut de cop, no recordava que l'havien asfaltat!! quan ho vaig veure el primer cop vaig dir que havien mort l'Avenc, i ho repeteixo ara, han mort l'Avenc, no crec que hi torni a menys que me n'oblidi com avui, i espero que no continuin destrossant més racons com aquest, ja no tansols per el paviment, sinó per l'accés que otorga a cotxes i molts vehicles, molta gent, i està brut i plè de merda...en fi, ja sabem que và, no cal dir massa més.

setmana de no-selènika i l'atac del piranya

Tot i el titol de l'entrada, la setmana havia de ser de si-selènika, almenys era la intenció que tenia desde fèia dies ja que m'aniria bé per l'encerrona en la que m'he ficat per acompanyar al senglar del meu cunyat, i les sortides entre setmana i alguna sessió de rodillo anaven orientades a això, però al final, al veure el munt de gent que hi hauria i que seria un sidral, vaig decidir fer una sortida que encara m'aniria millor, l'objectiu seria fer el màxim de desnivell possible en els minims km possibles i com a molt havia de ser a les tres a casa i sortiria a les 9 del mati, si em sortia bé seria un simulacre en tota regla per a l'encerrona.

Així que dissabte al mati, ben d'horeta, esmorzar el meu muesli amb yogurt, (és l'únic que se'm posa bé), cafetó, roca i cap a Aiguafreda, ja que per aqui aprop és l'únic lloc que conec on poder treure aquest desnivell en aquests km, i a les 9 en punt començo sense saber si podré fer-ho, ja que la setmana passada vaig agafar fred i porto desde dimecres mig refredat i amb mal de coll, però bé, sinó faig aquest test avui, la setmana vinent anire faltat de km, i patiré molt, i si em refredo més, doncs també, pertant pa'lante!
Al mati fèia un dia espectacular, 9º i ben serè, ideal per anar amunt, pujant al Plà per el Pujol

Començo a pujar cap al Plà, la idea és no guardar-me massa res, si peto, peto, sóc prop de casa. Pujo per la vessant més llarga i més suau, les més fortes quedaràn per després. Un cop a Collformic, com la setmana passada, cap a les piscines del Montseny, a agafar el cami dels Molars i amunt altre vegada, serà la segona pujada de mes de 10 km, però avui tot i sentirme molt bé no hem noto igual que la setmana passada, no crec que sigui el refredat perquè no tinc simptomes de res, però fa més calor i això si que ho trobo, tot i portar-ho bé, funciono millor amb la fresqueta. Amb tot arribo molt bé de temps a dalt, abans del que prevèia, i sense parar, encaro el cami de la Clota avall fins a Aiguafreda altre vegada.

El que fa que em siguin durs aquests test per aqui no són les pujades llargues, això ho porto bé, sinó la convinació del calentón pujant durant 10 km o més, lo fred que et quedes després de baixar durant 10 km o més i acte seguit tornar a pujar 1000+ més, tornar a arrencar després de baixades llargues em costa molt, trigo molt a trobar el meu ritme, així que si volia caldo...doncs tres tasses, perquè dues ja les duia. Un cop a Aiguafreda em queda tornar a pujar, aquest cop per la Codina i enllaçant amb la Clota a la part final, és la pujada més dura al Plà, però és la que més m'agrada, i com que m'agrada pujo molt millor del que pensava, diré que disfrutant-la com sempre, a un altre ritme, però molt millor del que m'esperava, un cop a dalt, són les 14 h, porto 64 km i 2800+, dóno el meu test per acabat, vaig fins a Collformic a prendre una coke, i baixo fins a casa, on hi arribo sobre les les 3 amb 80 km justos i els 2800+, estic content, m'ha anat prou bé, demà més!!

Arribant al Plà per la Clota, com m'agrada pujar per aqui, té unes vistes espectaculars...

Tot i estar desenfocada, és el que té tirar amb el mòbil, al fons es veia Montserrat.

El diumenge hi havia la duatló del voltreganès, tots els de la colla no hem van acompanyar ahir per guardar-se per avui, però com que això de córrer està clar que no és pa mi, decideixo anar a Sant Bartomeu del Grau, hi fan una pedalada "popular", així pedalo una estona, esmorzo, i vaig a veure'ls a l'arribada, dit i fet! o això és el que pensava jo, a les 8:30 dónen la sortida, hi ha dos recorreguts, de 30 i 40 km, el de 40 té uns 1000+, m'apunto a la llarga, i esperant a sortir vaig xerrant amb un de l'Estany que fa molt temps que no veia, i ens expliquen el recorregut, comença amb uns 5 km de baixada... no anem bé.

A dos de nou, sortida! tú ni la world cup! fa temps que no anava a una "pedalada" d'aquestes, però les coses no canvien... he sortit pel mig del "pelotón", sempre dic que no baixo molt ràpid però tampoc sóc una tortuga, el fet és que al primer revolt me'n passen no sé quants per la dreta i otros tantos per l'esquerra, bueenooo, jo m'ho agafo tranquil...al segon revolt més del mateix, però un parent del piranya de verano azul em diu de tot, aiaiai que jo venia per anar tranquil però no serà així, el piranya m'ha escalfat i em poso darrera del seu grupet, ja em costa seguir-los ja, baixen molt ràpid, més del que arribo a entendre, però bé, allà vaig, darrera el piranya i la tropa verano azul, ja els he batejat, jejeje, un cop acaba la baixada vé una zona plana, per rodar, no sé com em respondràn les cames després de lo d'ahir, però decideixo provar-me, passo a la troupe del piranya i em poso a ritme, no vaig com m'agradaria però vaig bé, puc mantenir un ritme alt i vaig passant gent, bastanta gent la veritat i això em va donant ànims, la meva sorpresa és que en una de les rampes, veig que a dalt hi ha dos maillots que conec, i aquests dos jo pensava que anirien al davant de tot, apreto i arribo a la seva alçada, apreten, però em quedo a roda, i com que veig que vaig bé i ja he decidit tirar tant com em donéssin les cames, provo de marxar, però se'm queden a roda, almenys una estona, perquè quan arribo al avituallament no els tinc a darrera, ni me n'havia adonat, no paro, encara tinc aigua i no tinc gana, em diuen que vaig el 10! no m'ho pensava!! segueixo tirant i el següent maillot que veig és blanquet, tampoc m'esperava atrapar-ne cap d'aquests, tiren bastant tots, però el puc passar bé, i en un tros amb molt de fang veig encallat un altre maillot blanc que a la que em veu apreta, i jo darrera, un cop l'atrapo, em prova una mica, però la veritat és que ens coneixem, jo ja no tinc cames per fotre-li el pal i ell sembla que tampoc així que fem la resta del cami plegats, en passem algun més però res de destacable fins al final, exceptuant que a uns 4 km del final veiem un grup que s'arrossega bastant, són de la ruta curta i van força apurats, i al avançar-los veig que són la troupe verano azul!! i el piranya va seriosament perjudicat, no me n'alegraria sinó fós per la mala educació que ha tingut, i tot i que em mossego la llengua de dir-li algo, simplement passem i anem direcció l'entrepà de butifarra, em diuen a l'arribar que sóm el sisè i setè, ole!! li passo la manguera a la bici i baixo a veure aquella colla, però quan arribo ja han arribat tots, vaya maquinots! així que anem a fer unes canyes i a explicar-nos els respectius matins.

Ara a reposar, espero que això hagi servit per el cap de setmana que vé i a veure com plantejo la setmana per no arribar diumenge cansat, "sort" que dimecres no crec que pugui treballar, estic cagat...per l'encerrona i per anar-hi amb el cunyat que és un animal!

Això si, el millor de tot és el fet d'oblidar-me de dir que no em fan mal els genolls!!