martes, 28 de septiembre de 2010

setmana de no-selènika i l'atac del piranya

Tot i el titol de l'entrada, la setmana havia de ser de si-selènika, almenys era la intenció que tenia desde fèia dies ja que m'aniria bé per l'encerrona en la que m'he ficat per acompanyar al senglar del meu cunyat, i les sortides entre setmana i alguna sessió de rodillo anaven orientades a això, però al final, al veure el munt de gent que hi hauria i que seria un sidral, vaig decidir fer una sortida que encara m'aniria millor, l'objectiu seria fer el màxim de desnivell possible en els minims km possibles i com a molt havia de ser a les tres a casa i sortiria a les 9 del mati, si em sortia bé seria un simulacre en tota regla per a l'encerrona.

Així que dissabte al mati, ben d'horeta, esmorzar el meu muesli amb yogurt, (és l'únic que se'm posa bé), cafetó, roca i cap a Aiguafreda, ja que per aqui aprop és l'únic lloc que conec on poder treure aquest desnivell en aquests km, i a les 9 en punt començo sense saber si podré fer-ho, ja que la setmana passada vaig agafar fred i porto desde dimecres mig refredat i amb mal de coll, però bé, sinó faig aquest test avui, la setmana vinent anire faltat de km, i patiré molt, i si em refredo més, doncs també, pertant pa'lante!
Al mati fèia un dia espectacular, 9º i ben serè, ideal per anar amunt, pujant al Plà per el Pujol

Començo a pujar cap al Plà, la idea és no guardar-me massa res, si peto, peto, sóc prop de casa. Pujo per la vessant més llarga i més suau, les més fortes quedaràn per després. Un cop a Collformic, com la setmana passada, cap a les piscines del Montseny, a agafar el cami dels Molars i amunt altre vegada, serà la segona pujada de mes de 10 km, però avui tot i sentirme molt bé no hem noto igual que la setmana passada, no crec que sigui el refredat perquè no tinc simptomes de res, però fa més calor i això si que ho trobo, tot i portar-ho bé, funciono millor amb la fresqueta. Amb tot arribo molt bé de temps a dalt, abans del que prevèia, i sense parar, encaro el cami de la Clota avall fins a Aiguafreda altre vegada.

El que fa que em siguin durs aquests test per aqui no són les pujades llargues, això ho porto bé, sinó la convinació del calentón pujant durant 10 km o més, lo fred que et quedes després de baixar durant 10 km o més i acte seguit tornar a pujar 1000+ més, tornar a arrencar després de baixades llargues em costa molt, trigo molt a trobar el meu ritme, així que si volia caldo...doncs tres tasses, perquè dues ja les duia. Un cop a Aiguafreda em queda tornar a pujar, aquest cop per la Codina i enllaçant amb la Clota a la part final, és la pujada més dura al Plà, però és la que més m'agrada, i com que m'agrada pujo molt millor del que pensava, diré que disfrutant-la com sempre, a un altre ritme, però molt millor del que m'esperava, un cop a dalt, són les 14 h, porto 64 km i 2800+, dóno el meu test per acabat, vaig fins a Collformic a prendre una coke, i baixo fins a casa, on hi arribo sobre les les 3 amb 80 km justos i els 2800+, estic content, m'ha anat prou bé, demà més!!

Arribant al Plà per la Clota, com m'agrada pujar per aqui, té unes vistes espectaculars...

Tot i estar desenfocada, és el que té tirar amb el mòbil, al fons es veia Montserrat.

El diumenge hi havia la duatló del voltreganès, tots els de la colla no hem van acompanyar ahir per guardar-se per avui, però com que això de córrer està clar que no és pa mi, decideixo anar a Sant Bartomeu del Grau, hi fan una pedalada "popular", així pedalo una estona, esmorzo, i vaig a veure'ls a l'arribada, dit i fet! o això és el que pensava jo, a les 8:30 dónen la sortida, hi ha dos recorreguts, de 30 i 40 km, el de 40 té uns 1000+, m'apunto a la llarga, i esperant a sortir vaig xerrant amb un de l'Estany que fa molt temps que no veia, i ens expliquen el recorregut, comença amb uns 5 km de baixada... no anem bé.

A dos de nou, sortida! tú ni la world cup! fa temps que no anava a una "pedalada" d'aquestes, però les coses no canvien... he sortit pel mig del "pelotón", sempre dic que no baixo molt ràpid però tampoc sóc una tortuga, el fet és que al primer revolt me'n passen no sé quants per la dreta i otros tantos per l'esquerra, bueenooo, jo m'ho agafo tranquil...al segon revolt més del mateix, però un parent del piranya de verano azul em diu de tot, aiaiai que jo venia per anar tranquil però no serà així, el piranya m'ha escalfat i em poso darrera del seu grupet, ja em costa seguir-los ja, baixen molt ràpid, més del que arribo a entendre, però bé, allà vaig, darrera el piranya i la tropa verano azul, ja els he batejat, jejeje, un cop acaba la baixada vé una zona plana, per rodar, no sé com em respondràn les cames després de lo d'ahir, però decideixo provar-me, passo a la troupe del piranya i em poso a ritme, no vaig com m'agradaria però vaig bé, puc mantenir un ritme alt i vaig passant gent, bastanta gent la veritat i això em va donant ànims, la meva sorpresa és que en una de les rampes, veig que a dalt hi ha dos maillots que conec, i aquests dos jo pensava que anirien al davant de tot, apreto i arribo a la seva alçada, apreten, però em quedo a roda, i com que veig que vaig bé i ja he decidit tirar tant com em donéssin les cames, provo de marxar, però se'm queden a roda, almenys una estona, perquè quan arribo al avituallament no els tinc a darrera, ni me n'havia adonat, no paro, encara tinc aigua i no tinc gana, em diuen que vaig el 10! no m'ho pensava!! segueixo tirant i el següent maillot que veig és blanquet, tampoc m'esperava atrapar-ne cap d'aquests, tiren bastant tots, però el puc passar bé, i en un tros amb molt de fang veig encallat un altre maillot blanc que a la que em veu apreta, i jo darrera, un cop l'atrapo, em prova una mica, però la veritat és que ens coneixem, jo ja no tinc cames per fotre-li el pal i ell sembla que tampoc així que fem la resta del cami plegats, en passem algun més però res de destacable fins al final, exceptuant que a uns 4 km del final veiem un grup que s'arrossega bastant, són de la ruta curta i van força apurats, i al avançar-los veig que són la troupe verano azul!! i el piranya va seriosament perjudicat, no me n'alegraria sinó fós per la mala educació que ha tingut, i tot i que em mossego la llengua de dir-li algo, simplement passem i anem direcció l'entrepà de butifarra, em diuen a l'arribar que sóm el sisè i setè, ole!! li passo la manguera a la bici i baixo a veure aquella colla, però quan arribo ja han arribat tots, vaya maquinots! així que anem a fer unes canyes i a explicar-nos els respectius matins.

Ara a reposar, espero que això hagi servit per el cap de setmana que vé i a veure com plantejo la setmana per no arribar diumenge cansat, "sort" que dimecres no crec que pugui treballar, estic cagat...per l'encerrona i per anar-hi amb el cunyat que és un animal!

Això si, el millor de tot és el fet d'oblidar-me de dir que no em fan mal els genolls!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario