Baixant del Salt de la Minyona, pocs dies queden per poder-hi anar a la tarda, tot i que tornar a casa veient la posta de sol ni mastercard ni res.Que ràpid que canvia el temps, crec que aquesta setmana passada ha estat l'última que hauré pogut sortir al vespre, fent una volta curteta ja arribo de fosc, definitivament, tot i retardar-ho tant com puc, crec que heuré de treure la pols al "rodillo"...
Aquesta setmana tenia visita al fisio, per veure com anava el tema de la meva cadera, i en vistes a que la visita era a finals de setmana, que menys que apretar tot el que pogués, si m'havia de resentir d'alguna cosa millor ara, però la veritat és que no m'he resentit de res, i mira que vaig estar forçant el tema, però tot bé, feia temps que no pedalava sense cap molèstia i ara que ho estic començant a fer sense por ni estar pendent de les sensacions que tinc, la veritat és que és d'agraïr, només m'he de preocupar de pedalar, toquem fusta, però ho enyorava molt!
Després de la visita sembla que tot evoluciona molt bé, i em recomana que m'apreti encara més, sense pietat ni por, ja ens entenem, dintre d'una mesura, però que m'apreti, i en previsió que les dues setmanes que venen seràn durilles i després d'haver apretat entre setmana, aquest finde no podria passar-hi moltes hores, ja que dissabte tenia dinar i diumenge havia quedat per fer una rutilla-paseillo amb el Pepe, que fa molt de temps que no ens vèiem i menys per aquests camins.
Així que, si et diuen que apretis i només tens un mati i a més té pinta de ploure, que es pot fer?? la solució en el meu cas és molt senzilla, Montseny, on més puc fer una ruta que en el km 40 de ruta ja porti 2000+, i només quedarà la baixada cap a casa i a dinar.
Enyorava aquests dies, frescos, de núvols baixos, amb les boirines que et conviden al recolliment que et dóna el bosc a la tardor, ara que començarà a canviar de color, aquests dies on no hi trobes ningú que no vulgui ser-hi...De manera que el dissabte tot i llevar-se fresquillo i amb pinta de ploure surto d'Aiguafreda cap a Collformic, és el primer cop que m'he de posar manguitos i paravent, però pujant, com que pujo força a ritme aviat sobra tot. Decideixo pujar pel cami més llarg, pel pujol, tot i que no m'agrada massa té tot el terra amb pissarra (comeruedas) però filtra molt i no hi haurà gens de fang, i l'encerto de plè, un cop a collformic em trobo amb uns que han pujat per la clota, i el fang vermell i enganxós de la part alta els ha deixat macos, macos...jejeje. Un cop a Collformic fot un fred que pela, així que sort de portar les perneres i un altre paravent amb mànigues a la motxilla, perquè tinc una baixada llarga fins al poble del Montseny, el camí està trinxat de l'aiguat de la nit abans, literalment s'ho ha emportat tot, pedres per tot arreu, arbres caiguts, en fi... que he de baixar més lent del que voldria però bé, i un cop a can Besa, doncs avall va fins a les piscines i agafar el camí dels Molars i un altre cop amunt, aqui tornaràn a ser 10km de pujada constant i 1000+, la veritat és que potser pel fred o millor dit la manca de calor que sempre fa en aquest cami, ja que no hi ha ombres, però pujo increiblement bé, sembla que això de no tenir molèsties i les correccions posturals damunt la bici comencen a donar fruit perquè faig tot la pujada comodíssim, tant, que un cop a dalt i veient que tinc temps decideixo tornar cap a collformic i pujar a Sant Segimon, però va a ser que no, el despistat de mi, i tot hi haver-ho vist abans, no he pensat en que feien la Matagalls-Montserrat i em serà impossible colar-me cap a aquella zona, està prohibit passar-hi amb bici i avui segur que no puc fer la pirula així que hauré d'agafar el mateix camí pel que he pujat i tornar al Pujol i un cop allà com que segueixo anant bé de temps, decideixo agafar el cami que puja cap al Brull, que també està trinxat de tanta aigua com hi havia baixat la nit abans, i d'allà baixaré per un corriol fins a casa, en total 65km i 2480+ i unes sensacions increibles a les cames, ja veurem com estaràn demà.
De vegades tenim la sort de que aquests mars de boira tapen qualsevol rastre de civilització a les valls i ens mostren com podrien ser els nostres paisatges si els tinguéssim més en compte. M'agrada quan el Turó s'amaga entre núvols, com si tingués vergonya, amb lo poc que li costa posar cadascú al seu lloc si et passes quan hi pujes!!
Gairebé arran de mar...Avui era el dia que havia quedat amb el Pepe, per començar a bona hora, les 10!!!! si jo no he dormit fins tant tard a la vida! i efectivament, a les 7 ja estic despert, quina tristor això meu, au esmorzar, cafetó, roca, tele, + tele, reesmorzar, decidir motxilla si-motxilla no, tinc temps per triar maillot i tot jajaja, mirar presions pneumàtics, untar la cadena...en fi, que al final m'he presentat a casa seva abans d'hora, on s'és vist a les 10!! jajaja la ruta, el de menys, una volta d'uns 35 km de corriols que jo ni coneixia, molt riure i molta xerrera, de vegades pedalar pot ser una simple excusa per passar una bona estona amb un amic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario