martes, 18 de enero de 2011

ja en són ganes...

Doncs si, i moltes!!

és el em va acabar rondant pel cap durant les dues hores que vaig estar rodant ahir al vespre.

M'explico, després de que tot abrigat i equipat amb llums, estava travessant vic per dirigir-me al meu "circuit" plà (on dóno més voltes que un rellotge fent aquest periode de bases), estàvem sota zero, no massa -1 o -2, però amb l'humitat que hi havia per una boira que no deixava veure a més de 30 metres, mentre era parat en un semàfor, desde la vorera, una pijarepijafashiondevic, va dir "vaya matat, ja en són ganes!", jo, pobret de mi, entre el rebote que portava per haver plegat tard, el fred i altres coses meves, tot i que no acostumo a contestar tonteries d'aquestes, al veure el tamany del seu darrera, només em va sortir " i tu què? que amb aquest cul que cardes haviat hauràs de cagar a la banyera!", la veritat és que al moment em vaig quedar molt ample, després em va saber greu, però ja ho havia dit.

El fet és que aquest petit incident hem va tenir entretingut tota l'estona pensant en el perquè d'aquestes ganes, ja que en fer-me aquesta pregunta, ràpidament vaig tenir un moment d'aquests en que li has de dir prou al cervell, un moment d'aquests en els que et vénen tantes imatges al cap que has de dir prou! rebovinar i tirar endavant a poc a poc per processar tota la informació que has produït en un moment.

Ràpidament apareixen imatges del que has viscut, de moments en colla per les muntanyes a la Cerdanya i al Montseny, de piques i rutes de xarrera, de rutes de sempre i la sensació que es té en fer una ruta per primer cop, d'incidents i moments difícils en els que has petat i moments en que t'has petat de riure en alguna caiguda o per qualsevol cosa, apareixen imatges de les meves rutes "Forest", sol, on sigui i només amb un mapa i hores per endavant per pedalar i a l'acte em vénen al cap olors de les diferents terres que trepitges, de les plantes de cada zona, paisatges humits del Montseny, de les Guilleries, de la vall de Sau i el Collsacabra, el Lluçanès, Els cingles de Berti... de com es veu la Plana desde tots aquests llocs, imatges de rutes per la cerdanya francesa, la serra del Cadi, Meranges o cap a l'altra banda, la vall de Camprodon, d'alguna ruta per la costa i la sensació que es té al pedalar per un corriol costaner mentre aquesta terra que tant m'agrada t'observa amb els seus ulls blaus.

m'agraden els camins que travessen pastures d'alçada, a la foto, travessant de la vall de Camprodon a la vall de Ribes.

De cop ém vénen imatges de com podràn ser les sensacions, si les lesions em respecten, al intentar dur a terme els "objectius" que m'havia marcat per aquest any, i la veritat és que ja m'hi veig i ja m'hi sento, i si, en són moltes ganes, i aquestes ganes són les que em faràn tenir menys fred avui i demà ( però a veure quan canvien l'hora), que em faràn aguantar aquell puntet més que és el que em farà millorar enlloc de dir per avui ja en tinc prou, ganes d'omplir fins a petar el meu cap d'imatges, de camins i sensacions noves i ganes de que no se'm posi el cul com el d'aquella noia, en fi, que si, que ja en són ganes, però aquestes sensacions i vivències seràn l'únic que m'emportaré (i amb aquesta crisi més) i crec que val la pena passar fred ara ja que faràn que disfruti més del que vindrà (m'he de consolar amb algo...)

Un moment en el camí on volto a les nits, no hi passa res a la foto, és que hi havia tanta boira que no es veia una merda, sort que havia acabat el que em tocava perquè vaig haver de parar i anar ben apoc a poc per veure el cami i no fotre'm dins un camp... a sota, de tornada a la civilització, ja amb els llums del carrer, potser la pija tenia part de raó amb lo de ja en són ganes, jejeje


I pel que fa a les dues rodes quan toquen a terra, doncs segueixo en aquest periode basal, ara ja en la segona mesada, on augmentaré alguns dies un 5% el marge de pulsacions i les hores sobre la bici ( i aviat em faltaràn hores). I el cap e setmana ha estat prou bé, m'he passat una mica del que tocava, però bé, dissabte ruta amb l'Edu i el Gerard, que s'ha escalfat i ha encarregat una cannondale flash! no la top ten però la de sota, sram x.o, lefty, rodes dt de 1550 gr, en fi, un pepinillo d'uns 9 kg molt rebaixables (tot i que ell no la tocarà), i el diumenge, ruta per carretera amb el Pepe, el Sixto i en Dani, on el Dani ens va deixar clar que és com un tren de mercaderies i ens va deixar a la resta mirant el pulsòmetre i mossegant el manillar per tal d'aguantar-nos de sortir als seus "atxassus", en fi molt riure per combatre la monotonia, que ja tocava...

2 comentarios:

  1. Doncs és clar que sí! ja són ganes i moltes! encara que molta gent no ens entengui! Déu n'hi do la contestació que et va sortir, jejeje

    ResponderEliminar
  2. jajaja, doncs si, em va agafar en mal moment...
    ara, no saps les ganes que tinc d'enfilar-me montseny amunt, això de fer el hamster en un circuit pla gaire estona...bé què us he de dir, no tireu el que tireu per estar estirats al sofa vosaltres...

    ResponderEliminar