ja en són ganes...

Doncs si, i moltes!!

és el em va acabar rondant pel cap durant les dues hores que vaig estar rodant ahir al vespre.

M'explico, després de que tot abrigat i equipat amb llums, estava travessant vic per dirigir-me al meu "circuit" plà (on dóno més voltes que un rellotge fent aquest periode de bases), estàvem sota zero, no massa -1 o -2, però amb l'humitat que hi havia per una boira que no deixava veure a més de 30 metres, mentre era parat en un semàfor, desde la vorera, una pijarepijafashiondevic, va dir "vaya matat, ja en són ganes!", jo, pobret de mi, entre el rebote que portava per haver plegat tard, el fred i altres coses meves, tot i que no acostumo a contestar tonteries d'aquestes, al veure el tamany del seu darrera, només em va sortir " i tu què? que amb aquest cul que cardes haviat hauràs de cagar a la banyera!", la veritat és que al moment em vaig quedar molt ample, després em va saber greu, però ja ho havia dit.

El fet és que aquest petit incident hem va tenir entretingut tota l'estona pensant en el perquè d'aquestes ganes, ja que en fer-me aquesta pregunta, ràpidament vaig tenir un moment d'aquests en que li has de dir prou al cervell, un moment d'aquests en els que et vénen tantes imatges al cap que has de dir prou! rebovinar i tirar endavant a poc a poc per processar tota la informació que has produït en un moment.

Ràpidament apareixen imatges del que has viscut, de moments en colla per les muntanyes a la Cerdanya i al Montseny, de piques i rutes de xarrera, de rutes de sempre i la sensació que es té en fer una ruta per primer cop, d'incidents i moments difícils en els que has petat i moments en que t'has petat de riure en alguna caiguda o per qualsevol cosa, apareixen imatges de les meves rutes "Forest", sol, on sigui i només amb un mapa i hores per endavant per pedalar i a l'acte em vénen al cap olors de les diferents terres que trepitges, de les plantes de cada zona, paisatges humits del Montseny, de les Guilleries, de la vall de Sau i el Collsacabra, el Lluçanès, Els cingles de Berti... de com es veu la Plana desde tots aquests llocs, imatges de rutes per la cerdanya francesa, la serra del Cadi, Meranges o cap a l'altra banda, la vall de Camprodon, d'alguna ruta per la costa i la sensació que es té al pedalar per un corriol costaner mentre aquesta terra que tant m'agrada t'observa amb els seus ulls blaus.

m'agraden els camins que travessen pastures d'alçada, a la foto, travessant de la vall de Camprodon a la vall de Ribes.

De cop ém vénen imatges de com podràn ser les sensacions, si les lesions em respecten, al intentar dur a terme els "objectius" que m'havia marcat per aquest any, i la veritat és que ja m'hi veig i ja m'hi sento, i si, en són moltes ganes, i aquestes ganes són les que em faràn tenir menys fred avui i demà ( però a veure quan canvien l'hora), que em faràn aguantar aquell puntet més que és el que em farà millorar enlloc de dir per avui ja en tinc prou, ganes d'omplir fins a petar el meu cap d'imatges, de camins i sensacions noves i ganes de que no se'm posi el cul com el d'aquella noia, en fi, que si, que ja en són ganes, però aquestes sensacions i vivències seràn l'únic que m'emportaré (i amb aquesta crisi més) i crec que val la pena passar fred ara ja que faràn que disfruti més del que vindrà (m'he de consolar amb algo...)

Un moment en el camí on volto a les nits, no hi passa res a la foto, és que hi havia tanta boira que no es veia una merda, sort que havia acabat el que em tocava perquè vaig haver de parar i anar ben apoc a poc per veure el cami i no fotre'm dins un camp... a sota, de tornada a la civilització, ja amb els llums del carrer, potser la pija tenia part de raó amb lo de ja en són ganes, jejeje


I pel que fa a les dues rodes quan toquen a terra, doncs segueixo en aquest periode basal, ara ja en la segona mesada, on augmentaré alguns dies un 5% el marge de pulsacions i les hores sobre la bici ( i aviat em faltaràn hores). I el cap e setmana ha estat prou bé, m'he passat una mica del que tocava, però bé, dissabte ruta amb l'Edu i el Gerard, que s'ha escalfat i ha encarregat una cannondale flash! no la top ten però la de sota, sram x.o, lefty, rodes dt de 1550 gr, en fi, un pepinillo d'uns 9 kg molt rebaixables (tot i que ell no la tocarà), i el diumenge, ruta per carretera amb el Pepe, el Sixto i en Dani, on el Dani ens va deixar clar que és com un tren de mercaderies i ens va deixar a la resta mirant el pulsòmetre i mossegant el manillar per tal d'aguantar-nos de sortir als seus "atxassus", en fi molt riure per combatre la monotonia, que ja tocava...

Tornant a la normalitat...

Això és el que passa quan se't dispara la càmara del mòvil mentre pedales, no em demaneu com s'ha deformat la imatge perquè no ho sabria fer ni volent...

Passen els dies i tot i no fer massa res fora del normal, van passant cosetes... desde cap d'any que no escribia res així que posaré al dia aquest petit espai.
Vist els problemilles que vaig tenir la setmana passada amb el fang i la transmissió, tot fent un repàs vaig veure que les roldanes del canvi començaven a demanar el relleu, no diré que no les he portat més fotudes, però tinc el cassette que ja ha dit que és l'última cadena que aguanta i la veritat és que el tema ha guanyat finura, de la vella (dalt) a la nova( evidentment a sota) ja hi ha diferència ja...

En l'àmbit personal, com tothom, començem l'any amb propòsits, projectes, il·lusions i esperànces, ja s'anirà veient durant l'any com va tot perquè el que permet que moltes d'aquestes coses es facin i que molts projectes es puguin dur a terme, és l'economia i en aquest aspecte pinten bastos per bastant tots, però bé, es farà el que es podrà...
De moment, una altra part del upgrade per aquest any...potser només en queda un, és dificil tenir coses noves i no muntar-ho!!

I en l'àmbit de les dues rodes, doncs segueixo en el meravellós món del periòde basal, fet que em crea molts de dubtes, sobre si serà efectiu o no, si ho estic fent correctament, etc. Hi ha dies en els que he de mirar el pulsòmetre per veure que realment vaig al 70% perquè tinc la sensació d'anar rapidíssim, en les pujades, evidentment toca controlar molt i hi ha dies que dóna la sensació de que no tiraria ni pujant de voltes, no sé, és un periode molt extrany però que voldria fer correctament.
L'únic dia que vaig sortir amb la flaca a "carretera oberta" vorejant la Plana, i de seguida era altra vegada en camins asfaltats que comuniquen cases de pagès, fan por els cotxes, serà per passar-me el dia a la carretera treballant?

És el primer de molts anys en que intento planificar una temporada amb certs "objectius", ja que els altres anys arrossegava molèsties als genolls durant tot l'any i fèia por planificar massa per por a la decepció de no arribar-hi o de haver de deixar d'entrenar per dolor, espero que tot vagi bé, però de moment em sento bé i intentaré fer les coses bé encara que ara m'hagi de perdre alguna sortida que em feia il·lusió com aquest cap de setmana a la 3ª volta pel vallès, o sortides amb algunes de les cabres que ronden el Montseny (com enyoro les seves pujades!).
que lluny quedava el Montseny i les seves pujades...

El problema d'aquest periode, és que tot i viure a la Plana, de plana no en té massa i costa trobar recorreguts més o menys plans i constants per rodar dintre dels limits que toquen, tinc el meu recorregut per entre setmana a les nits però passar més de dues hores en un recorregut de 4 km gairebé és tanta tortura com el rodillo, i més amb els dies que ha estat fent ultimament així que m'he dedicat a voltar pels limits de la Plana per carretera, i he vist que no em trec la por dels cotxes de cap manera, i, crec que era dissabte, que vaig anar a fer el camí del carrilet de Girona a St Feliu de Guixols i tornar a Girona, 80 km sense passar del 70%, tot i això, vaig anar molt més ràpid del que em pensava. Ara tocarà tornar a la normalitat, poder fer 362 km de btt en 6 dies per molt que m'agradaria, no és normal amb el meu horari...
La veritat és que disposar d'un carrilet així en aquesta època i pel que toca fer és un luxe, la resta de l'any em moriria.

Per cert, aquesta és la nova machine del team Topeak-Ergon, deixen les Rotwild que m'encantaven, per les Canyon, a veure si mantenen els preus patrocinant un equipàs amb l'animal de l'Alban Lakata, campió del món de marató, la béstia parda de la Kalentieva, l'altre animal del Dave Wiens, 6 Leadville 100, el Kurschat, el Kerkove i la Looney, tots ells uns trossos d'atletes!

tal com havia de ser...

Doncs si, com acostuma a ser habitual acabo i començo l'any pedalant, però aquest any ha estat una mica diferent, lluny de fer rutes llargues per acabar i començar bé l'any fent el que més m'agrada, el fet de programar l'any amb uns "objectius" més o menys clars, els compromisos de dinars...i que la zona on visc, tot i que és digui Plana, de plana no en té massa, almenys per programar una ruta on més o menys es pugui rodar sense passar-te de voltes, han fet que fés sortides algo més curtes i sense sortir-me del previst i intentant ser molt constant el cadències i pulsacions, un penyazo vamos! però com tots diem, és el que toca...

De fet, si no fós perquè n'esperem un resultat que ens faci gaudir més del que ens agrada, poder pedalar més estona, més ràpid, més quilòmetres i poder disfrutar del patir a sobre la bici amb certa dignitat, el fet de rodar a aquests ritmes, no trobar cap ruta que lligui minimament amb el que hem toca fer, evitar pujades llargues i dures...fan que si els dies són tant lletgos com els d'aquests dies, inclús m'hagi d'obligar una mica a sortir, però bé, és el que toca... i quan no perquè fa solet com avui, doncs toca descans obligat perquè de les dues bicis no en va ni una, la de carretera, perquè no sé com vaig graduar el rodillo i s'ha desintegrat el pneumàtic del darrera en 4 dies i encara no n'havia anat a comprar cap, i la btt, ahir vaig trobar tant de fang i d'aquest tant enganxós que sembla ciment que hem van petar les dues roldanes del canvi, així que ha tocat fer "dissabte" i escriure una primera crònica per aquest 2011.

No faré balanç del passat 2010, tothom se sap el seu, ni faré propòsits per al 2011, tothom fa els seus, però si us desitjaré que sabeu tenir la tenacitat i la força de voluntat suficient per lluitar pel que us proposeu. Feliç 2011.

Bon Nadal

És el que toca en aquestes dates, desitjar les bones festes i tot això que només val si es fa amb tota sinceritat, així que ho faré sincerament als que us passeu de tant en tant per aquest raconet.
Menjeu el que us doni la gana! ho cremareu segur, bebeu amb moderació, pedalar amb resaca és el pitjor que hi ha, disfruteu dels vostres i deixeu que els vostres disfrutin de vosaltres, que en el fons, a part dels que tingueu uns dies de festa, és el millor d'aquests dies, demaneu-l'hi al tió i als reis corriols inacabables com el de la foto, que la gent aprengui a anar per la muntanya i no ens l'hagin de tancar i que ens mantinguem allunyats de les lesions...en fi podem demanar mil coses, segons el que més valorem, en el meu cas, doncs ho tinc molt clar però m'ho quedo per a mi...

I ja en un àmbit més terrenal i sobre rodes, doncs diré que això de pedalar als ritmes que toquen ara és un "peñazo" i espero que doni fruits perquè sinó em cagaré en algú que jo em sé...m'avorreix, que hi farèm, i més aquesta setmana que amb la pluja m'ha tocat sobredosi de rodillo, però reconec que la feina és pot fer més ben feta, més constant no hi ha baixades on reposes ni pujades on s'han de controlar les pulsacions, diguem que s'aprofita més el temps que hi ets, i això pels que no ens sobra el temps, doncs s'ha de tenir en compte.

I per altra banda, tot i que encara no he fet res, a part dels R1 que encara no he muntat, diria que s'inicia un nou projecte i més o menys està decidit, ja s'anirà veient per aqui...

Bones Festes.

Ara si que si...

És que sinó, no pot ser, sempre dic que aprofitaré l'hivern per treballar una bona base, però la veritat és que sempre que ho he provat no ho he aconseguit mai, unes vegades perquè la zona on vivia el primer que tenia sortint de casa era una pujada de 10 km mínim i 900+ i clar, intentar pujar al 70% i no reaccionar quan t'avança algú i et mira amb cara de pensar "pobret com va...", doncs, diguem que m'ha resultat sempre dificil, i d'altres per avorriment, tampoc diré que no, però ara si que si, evitaré el Montseny durant una temporadeta i voltaré per la Plana, m'agradaria fer-ho amb la flaca, però la veritat és que ja fa dies que totes les sortides que faig són amb temperatures negatives i amb la de carretera fot un rasco... que la veritat passo, així que amb btt, ja m'han arribat els llums per sortir als vespres, així alternaré el rodillo (no tots els dies es posa bé sortir a sota zero), la flaca pel polígon, i la btt.

De moment, aquesta setmana ha estat la primera d'unes quantes en les que no hi haurà massa històries i on la nota predominant serà la monotonia, de moment per començar han estat, el dimarts flaca pel poligon, dijous rodillo, dissabte una ruta amb l'Edu per centelles i així jo podia aprofitar per rodar tranquil (velocidad absurda) l'anada i la tornada, crec que van sortir unes 4 hores i mitja i per primer cop en la meva vida vaig fer una sortida en bici sense passar-me de voltes, bé, excepte un repetxonet chiquitin. I avui he sortit sol per fer-ho més a consciència, he empalmat dues de les rutes del centre btt, la 6 i la 5, i m'he portat mooolt bé, en 5 hores només he estat per sobre del 70%, 5 minutets molt puntuals, i només he saltat de franja per molt poquetes ppm, ara, el que costa mantenir-se en aquesta franja ho sabeu tots i més quan et notes les cames bé, i per postres t'avança la majoria de gent que et trobes, però en fi, ara és el que toca, ja que per l'estiu havia mirat alguna coseta per la que em caldrà anar amb uns mínims ben fets, a veure si en sóc capaç...

Per altra banda, a part del llums també m'han arribat el que serà la primera part d'uns canvis que volia fer, i, tot i dubtar en la part principal, els frens segur que seràn aquests:

Formula R1 2011, 182 gramets el davanter amb el separador de les pastilles i amb la mànega per tallar i 192 el de darrera, això promet!!

La resta del Pont i una mica més...

Vagi per on vagi, aquesta és una visió que trobem en qualsevol lloc de la Plana, aquest cop desde els cingles de Bertí amb tota la Plana als peus.

Bé, aquesta entrada hauria d'haver-se fet una mica abans però uns petits problemes amb l'ordinador de casa, que ha decidit que ja no és amic amb el teclat, bé només unes lletres, han fet que hagués d'esperar a fer-ho desde la feina, així va el país...no, que m'he quedat a l'hora de dinar...

El fet és que tampoc he fet res que mereixi cap entrada en especial, però bé, això acostuma a ser normal en totes les que hi ha, però per això no deixaré d'explicar-me no? si ho mesuressim així, qui tindria dret a dir alguna cosa? sota quin criteri unes coses tindrien més importància que unes altres? doncs això...

Després de voltar perdut pel "cabrerès", el diumenge vaig anar a fer un parell de voltes al circuit que faig pels voltants de casa, uns 34 km amb res de desnivell a ritme de pulsometre "zona 2", o sigui, parat i que gairebé m'avancen els iaios que pedalen anant cap a l'hort, però bé, no tenia massa cames per res més, dissabte va ser el primer dia en fer certs km i desnivell, i m'ho vaig trobar, però va anar molt bé per posar-les a tò i refer-les una mica de cara a dilluns i el dimarts que havia quedat amb l'Edu i el Gerard.

La "Plana", aquest cop desde Sant Marti Xic, és el que té quan pujes una mica, normalment et gratifica l'esforç amb mars de boira espectaculars

El dilluns vaig optar per fer una rutilla de les que té marcades el centre btt de vic, la 7-7b, a propet de casa (tenia pinta de ploure), així que cap a St bartomeu i na fent, és una ruta divertida, amb la pujada a st bartomeu que et desperta una mica, la baixada entre fang i boira cap a sta Cecília, la pujadeta a Sant martí xic i la baixada pel corriol, res de l'altre món 42 i entre 1200 i 1300+
Més vistes desde els cingles amb la Plana als peus, dia de caloreta, es va posar molt bé tornar a anar de curt...

I el dimarts vaig baixar fins a centelles amb cotxe, havia quedat amb els meus pares per dinar i no era plan de posar-se a pedalar de fosc i amb la panxa a punt de petar. De bones a primeres, era per flipar el canvi de temperatura de dissabte a dimarts, dissabte tot el dia a temperatura negativa i calces de coll alt i el dimarts de curt i amb un paravent, em van fer venir ganes de caloreta. L'Edu ens tenia una ruta preparada cap a la zona de Castellcir, de centelles a collsuspina, cap a castellcir i de retorn per caminets i corriols ben divertits, la volta no va ser gens exigent, uns 40 i 900+ però ja em va anar bé perquè m'havia llevat amb unes molèsties molt extranyes al genoll i em van fer preocupar una mica, així que vaig decidir deixar el dimecres en blanc, fer alguna coseta per casa i passar tot el dia al sofa, i el més extrany és que les molèsties van marxar tal com van venir, de cop ja no hi eren i l'Edu em va comentar que l'hi havia passat el mateix, en fi, que seguirem reposant fins dissabte i assegurarem el tiro...

De camí a Castellcir vam trobar aquest arbrot, quan en veig d'així grossos no puc deixar de pensar en el temps que ha hagut de passar per créixer tant, el que deuen haver vist...

Dissabte haviem quedat amb el Gerard i l'Edu per fer la bicicims sense el tros de caminar, ja que ells no coneixen gens la zona i els hi feia gràcia però a última hora a en Gerard l'hi va sortir un dinar i per no anar tot el mati patint amb el rellotge, doncs canviem de plans, que fem?? la ruta 7-7b, et felicito fill!! com si no hi hagués més llocs per aqui jajaja, però bé, a part del fred i la boira que vam patir, vam riure molt i amb això ja n'hi havia prou, 42 i entre 1200 i 1300+ altre vegada, la qüestió és na sumant.

Un cop et toca el solet després de passar fred, fot una mandra tornar a internar-se a la boira...

Gairebé sembla que poguéssis travessar cap al Montseny per sobre el mar de boira...

I diumenge si que si, havia de mirar de fer una mica més de desnivell i tenia ganes de voltar pel Montseny, fa molts dies que no hi anava. Vaig fer una volta molt tipica, pujada al pla per el pujol, collformic, baixada per la castanya cap a les piscines del Montseny i pujada al pla altre cop per els molars, un cop al pla son 40 i 1900+ justos, amb molt bones sensacions de cames i fent el meu record personal sense posar ni un sol cop les pulsacions en vermell, després un tè a collformic i baixada cap a casa els pares a dinar una paella de la mama amb 60 i 2000+ de justos.

Un Pont i setmana rodons sinó fós per l'ensurt del genoll, com he dit res important però m'ho he passat molt bé, he rigut, he fet km i he gaudit de la btt i els paisatges que més m'agraden...

tots els camins porten a Rupit

I és que ben bé sempre em passa el mateix, sempre que surto per la zona del cabrerès, passi per on passi, m'acabo perdent i anant a parar a Rupit, bé em perdo perquè enlloc d'anar per les rutes que conec del cert em dedico a mirar on porta aquest camí o aquell altre, com que més o menys se per on aniré a petar, no fa tan respecte anar pedalant sense saber on sortiràs, bé ho començo a saber, Rupit.
La veritat és que hi havia una bona glaçada aquest mati, el terra era dur com un roc, al fons el Pirineu nevadet

Avui, tot i que feia un fred d'un parell de... i com que tenia ganes de tenir un dia forest, m'explico, dia forest és un d'aquells dies que tens ganes de pedalar, sense més, i surts sense saber destí, ni km, ni hores, ni res de res, només pedalar. Fa dies que vaig sortint amb gent i de tant en tant necessito sortir en plan forest.
Desde dalt a la cinglera, el dia fred però espectacular, al veure Cabrera allà al fons em fa decidir cap a on tirar...

Així doncs, he sortit sol, a l'hora dels senyors, 9:30 o així i sense rumiar massa he sortit direcció el Salt de la Minyona, suposo que ha estat la força de la costum, he pujat molt tranquil, vull començar a fer unes miques més d'hores i km però controlant en la mesura que puc (no en sé) les pulsacions. El dia, tot i prou fred, era molt clar, amb solet, i la veritat és que convidava a anar fent, i un cop a dalt he pensat en baixar cap a la presa de Sau, podia agafar el camí de riba o el corriol del cargol (cua de rata pels amics), i com que l'últim dia que vaig anar per la riba em vaig fotre de fred decideixo agafar el corriol avall, com que hauré de caminar no pasaré tant de fred. Un cop a baix, enlloc d'agafar el camí de sempre, per on pasava el bicicims aquest any, decideixo passar per dins de Vilanova, fa molt que no hi passava, total, van al mateix lloc... i d'allà caminito cap a la presa.
De camí cap a la presa, els corriols del gr eren ben glaçats, de fet, com que la zona és tant a l'obàc, no he ni enfangat la bici
Un gust passar per aqui sense enfangar-se...

A la presa m'he trobat uns nois amb problemes mecànics, però tot i que havia agafat les eines que acostumo a portar no portava el que fèia falta, així que he seguit direecció Sant Joan de Fàbregues per cami, la pista pavimentada és horrorosa i molt pestosilla de fer, però el camí, desde el bicicims que no hi passava, i un cullons de maquinota ha estat "arreglant" els camins i els ha deixat tots iguals d'ample i tot remenat i m'he liat, però bé, com que no tenia res millor a fer que voltar per allà, doncs na fent, total, mirant el dia que vaig fer la mateixa volta pel bicicims, desde la presa fins al salt de sallent avui he fet 9 km de més (corre! forest corre!), i un cop al mirador, per no anar cap a Rupit decideixo tirar pel que era la ruta curta del bicicims i que havia d'anar fins a Cabrera, jo vaig fer la llarga, però he pensat que seria pista i na tirant, i si, pista d'aquella de falso llano (muu falso el llano) fins a un trencant que indicava el Far o Cabrera, i jo per la direcció samblava que que el camí bo era el del far, el que indicava cabrera semblava que reculés el que havia fet però per una corba de nivell mes alta. I veient que fèia estona que anava sense aigua i ja portava 50 km i 1850+ he decidit seguir l'indicador de Cabrera, era una pista ample, plana, per rodar-hi bé fins que trobo el següent cartell, Cabrera per Rupit, toca't els cullons! en fi, almenys podria comprar veure, així que anar baixant fins a Rupit, aigua, i de l'emprenyada que m'ha agafat de tornar a petar sempre al mateix lloc, he agafat la carretera directament i fins a casa, total 84 km i uns 2000+, demà tranquilitat, poqueta cosa, perquè crec que dilluns l'Edu i el Gerard volien anar al Montseny per la zona dels Molars, per allà m'agrada més...
Un plaer rodar per aquestes pistes, i ben sol, de fet, tret dels nois de la presa, no m'he tornat a trobar ningú fins a Rupit, deu tenir por del fred la gent, com que ho exageren tant a la tele, cullons! sóm a l'hivern i per aqui -6 no és gens extrany, en fi...