No anava bé però no ha acabat malament del tot.

Bé més o menys així ha anat la setmana, es preveia dura, més que res pel fred que ha fet i la meva negativa a fer rodillo mentre me'n pugui estar, tot i que aquesta setmana, entre el fred i les previsions de pluja pensava que no me n'escaparia, al final si, me n'he escapat.

El dilluns volia fer dues horetes, però amb el fred que feia vaig haver de tornar cap a casa una mica abans perquè no em sentia els peus i em començaven a fer un mal força "molest", però bé, si no recordo malament, el termòmetre va voltar els -9, potser era normal... El Dimecres, després de rumiar tota la tarda si rodillo o passar fred altre vegada, vaig decidir-me a provar de passar fred, volia fer força estona, i si no aguantava pel fred, doncs tornaria a casa i acabaria al rodillo, i al final van ser gairebé 3 hores fora, no feia tant de fred com el dilluns... El dijous volia fer un parell d'horetes més però em va ser impossible per feina, i divendres igual, així que començava el cap de setmana tristot per no poder fer el que tenia previst (fet que em reventa, què hi farèm) i vistes les previsions de la meteo, tocaria fer les hores del cap de setmana al rodillo i a més recuperar les de dijous, premi...

Dissabte, al llevar-me, que ja va costar prou... hi havia una boira que espantava, no es veia una merda a dos pams, i a més dèien que plouria... i quan ja tenia la bici muntada al rodillo em va trucar ma mare per demanar-me si baixava a dinar, i em diu que per allà fa sol i ha nevat una mica, i ale! al carrer!!
tot i que al sortir al carrer el dia no pintava massa bé... i veure això gaires dies seguits no anima gaire..

Vaig sortir de Vic cap a Malla, Tona, Seva i un cop allà tenia la intenció de tirar direcció Viladrau i saltar cap a Sant Sadurní D'Ososmorts, Sant Julia i Vic, però en arribar al trencant cap a Viladrau el tema pintava malament, la diputació de Girona no té diners per netejar carreteres i la de barcelona se'n gasta masses per netejar un dit de neu que es fondrà en un no res, en fi...

De Seva cap a Viladrau, el dia espectacular i rodant ben sol, ni cotxes ni res, un gust si senyor!

Sembla que aqui hauré de canviar l'itinerari, això i el fet de mirar-me absolutament tots els camins que trobo per la carretera fan que em decideixi a no comprar una bici de carretera, quan torni aquesta al cunyat, crec que en buscaré una de ciclo-cross, em servirà per rodar per pista els dies que toqui rodar i si em trobo amb coses així o veig un cami que m'interessi cap allà que aniré, crec que com a complement a la btt, per a mi serà la millor opció i la més divertida.

En aquest punt vaig decidir tirar cap a Taradell i d'allà cap a Folgueroles, però com que havia de recuperar estona del dijous, un cop a Folgueroles vaig tirar cap al Pantà de Sau i així fèia una estona més.

El Diumenge no hi havia boira però el dia estava més tapat, volia fer estona a molt poca intensitat, ja que el dissabte pujant de Sau vaig apretar una mica més del que tocava (no gaire), però la veritat és que per aqui hi ha pocs llocs on es pugui rodar, però...és el que hi ha, així que vaig decidir anar cap a Sant Quirze Safaja, no és plà però no té repetxons forts i va fent, i com que el que toca treballar ara és cadència i poques voltes, doncs ja m'anava bé, i la veritat és que va anar molt bé, vaig sortir de vic, cap a Tona, Hostalets de Balenyà, Centelles i cap a Sant Miquel del Fai i Sant Quirze Safaja, vaja, com la setmana passada, però ara per evitar la pullosa i collsuspina, vaig tornar pel mateix camí, no m'agrada però era el que em permetia ser més constant en cadència i ppm i de pas evitava la recta de Castellterçol, que els cotxes passen molt arran. Vaig fer tot el recorregut sense passar del 70%, fet que mai hava pogut, i la mitja va ser la mateixa de sempre (serà veritat que milloraré i tot??), les cames molt soltes i la veritat és que me les noto amb força, potser són les ganes de tirar més i de pujar amunt, però les sensacions són bones...
Dissabte pujant desde sau, fins i tot em vaig penedir d'haver-me compromès pel dinar, fèia dies per passar-hi més hores...

A veure si em puc posar a muntar la btt d'una vegada, ho enyoro molt, fins al punt de pensar que si només pogués fer carretera...no sé no sé, no em motiva gaire, i ara, veient el Montseny nevat, amb els dies que fa que no pujo al Plà ni a Collformic, uf!! enyoro molt la btt, en fi, a veure si arriba l'stock de bieles i faig la comanda complerta, segueixo somniant en verd...

Avui a veure què faig, ja que crec que tinc els llums sense bateria per sortir un parell d'hores, a veure si acabaré al rodillo després de tot...

setmana dura

suposo que serà així, durilla, i és que han coincidit una setmana de càrrega de volum amb una setmana amb molt de fred, així que sinó desisteixo de la meva postura anti-rodillo, em tocarà passar fred durant més hores del normal, però és que sinó plou, em fa molta ràbia estar a casa, plantejar-me 3 hores de rodillo se'm fa un món, i tot i que no és molt diferent, ja que dóno voltes en un circuit totalment plà d'uns 4-5 km, fer-hi 75 0 80 km a partir de les 7 de la tarda, la veritat és que també es fa pesat, però bé, veig gent, evito que algun tractor m'aixafi, saludo als valents que també surten a córrer amb el frontal, o a algunes parelles de gent gran (de joves no n'hi veig) que surten a caminar i a passejar els gossos mentre dóno voltes a les meves coses i algunes fins i tot aconsegueixo que es quedin pels camins...

D'altra banda aquests dies dónaré voltes i recordaré els camins i llocs que he visitat durant aquest any amb l'scott, perquè ja no és amb mi, fa uns dies llegia en un blog que quan et separes d'una bici "algo se muere en el alma" i és ben cert, l'scott era una bici que certament va molt bé, però tot i ser la meva talla, era una mica justa per les meves potes llargues i els meus braços de maguila gorilla, (hi quedava una mica encongit i no acabava d'anar-hi còmode), m'ho ha fet passar realment bé i no em va donar mai cap problema durant els gairebé 7000 km que hem fet junts en aquest any. Espero que la seva substituta la superi, ja que després de pensar-hi molt, i tenir en compte molts detalls, gairebé m'he decidit, esperaré uns dies per madurar la decisió, i com que de moment pel que estic fent, amb la de carretera vaig bé, doncs tot es farà, ara de ganes i d'impaciència no en falten.

I pel que fa a l'activitat sobre les dues rodes doncs poca cosa a dir, el que toca, fer hores, el dissabte, després de rumiar-m'ho una mica, estàvem a -10, vaig sortir direcció Sant Sadurni d'Osormorts, per fer una volteta cap a Seva i aquestes carreterotes tranquiles que volten la Plana, i quan ja feia una horeta que rodava em va trucar en Pepe, que s'acabava de llevar i a veure per on parava, així que veient quue per aquella zona estava tot molt glaçat, doncs vaig tornar a recollir al dormilega, i vàrem fer el recorregut al revés, així per on era més glaçat i passariem més tard i potser ja no hi hauria glaç, com que a mi em tocaven unes 2 hores a un ritme sostingut vaig tirar les dues primeres hores i la horeta de després vam fer-la mooolt tranquils (gairebé parats).

I el Diumenge doncs vaig sortir sol, hem tocaven 3 horetes a un ritme que em costa de mantenir, i no acabo de trobar el lloc per fer-ho, i això hem fot una mica, així que aniria sol per tal de seguir-lo, vaig sortir cap a Tona-Hostalets de Balenya-Centelles-Sant Miquel del Fai-Sant quirze Safaja-Castellterçol-Moia-Collsuspina-Tona-Vic, uns 70 i pico km i més desnivell del que toca però és que si no pujava una mica i ho fèia tot de plà passava molt de fred, així una micona cara amunt ho passaria millor, tot i que no portaria la cadència que em tocaria, amb el fred que fèia i vent de cara, sortir ja era un gran què, de fet només vaig trobar-me un parell de ciclistes més en tot el camí.

De fotos, evidentment no en vaig fer, amb el que em costa no passar fred a mans i peus, no pensava treure la mà del guant ni un instant, ni per fer una foto, de fet, tenia la intenció de parar a fer un cafetó en algun lloc i per no parar, desabrigar-me, refredar-me, abrigar-me, sortir i tornar a entrar en calor, no vaig parar per res. Si el polar marca bé, la temperatura maxima que va registrar va ser -2, la mínima -9, sortir ja era un gran què i fer-ho a un ritme del 70-75% on no és que el cos generi massa escalfor, doncs ja n'hi havia prou...

més de pneumàtics...

No sé perquè però sempre miro el que va sortint, i tot i tenir desde fa un temps la que considero la meva opció idònea en compromís amb el que faig, la zona on em moc i el que m'agrada i exigeixo a un pneumàtic, no em puc estar de provar altres coses.

Aquests que presento aqui no els he provat, alguns perque encara no es troben i altres perquè no és època per posar-los però hi ha opcions interessants per si a algú li serveix.

Anem a pams, perquè us pogueu fer una idea del que m'agrada o considero òptim per a mi, ara estic muntant maxxis monorail davant i darrera, van bé a tot arreu, agafen de lateral, roden increible i en fang es defensen prou bé per el poc tac que tenen. També els he combinat amb el maxxis aspen, que si fa no fa, va igual, una mica pitjor en moll i fang i una mica millor de tac lateral, però és na molt bona opció per a sec.

Anem doncs per el que veurem aquest estiu i que crec que poden ser grans opcions:

Maxxis Ikon









Sempre he trobat que el Kenda Smallblockeight era un superpneumàtic per sec, rodador, àgil, lleuger... l'inconvenient, el tac molt junt i molt baix, no debia ser jo sol que ho dèia perquè maxxis ha respòs, pràcticament és el mateix però amb el tac una mica més separat i més alt, que no farà meravelles en fang però se'n sortirà millor, i més tac lateral, quan el trobem per aqui, una molt bona opció segur, a més crec que anirà sobre els 510 gr
Maxxis Brentjens













Aquest si que no sé si sortirà o no, de moment és un prototipus, però he trobat un test on el posen com a molt bo en tema de polivalència, pel dibuix el veig tipus schwalbe rocket ron, tac baix i separat, bò per terreny tovet i menys rodador que d'altres, pot ser un bon pneumàtic d'hivern per xc, o un bon davanter convinat amb un més rodador al darrera per tot l'any...

Continental X King














Aquest crec que ho té força tot, a part de mil versions de carcassa i compost, tac separat per evacuar bé el fang, però les dues fileres del mig juntetes per rodar bé, una alçada de tac consderable, també podria ser una opció bona per tot l'any ja que té pinta d'espabilar-se prou bé a tot arreu, l'equip topeak-ergon l'ha estat emprant molt com a davanter, i al darrera en moll i terreny tou, l'únic però que hi trobo és que les versions lleugeres de continental costen de sellar i casquen els laterals que dona gust, i les altres versions pesen més que les maxxis.

No sé si po servir-li a algú d'alguna cosa, però si algú estava indecís, doncs ara pot estar-ho més jejeje, a la que en provi algun ja ho penjaré al test de pneumàtics d'aquest mateix blog.

ja en són ganes...

Doncs si, i moltes!!

és el em va acabar rondant pel cap durant les dues hores que vaig estar rodant ahir al vespre.

M'explico, després de que tot abrigat i equipat amb llums, estava travessant vic per dirigir-me al meu "circuit" plà (on dóno més voltes que un rellotge fent aquest periode de bases), estàvem sota zero, no massa -1 o -2, però amb l'humitat que hi havia per una boira que no deixava veure a més de 30 metres, mentre era parat en un semàfor, desde la vorera, una pijarepijafashiondevic, va dir "vaya matat, ja en són ganes!", jo, pobret de mi, entre el rebote que portava per haver plegat tard, el fred i altres coses meves, tot i que no acostumo a contestar tonteries d'aquestes, al veure el tamany del seu darrera, només em va sortir " i tu què? que amb aquest cul que cardes haviat hauràs de cagar a la banyera!", la veritat és que al moment em vaig quedar molt ample, després em va saber greu, però ja ho havia dit.

El fet és que aquest petit incident hem va tenir entretingut tota l'estona pensant en el perquè d'aquestes ganes, ja que en fer-me aquesta pregunta, ràpidament vaig tenir un moment d'aquests en que li has de dir prou al cervell, un moment d'aquests en els que et vénen tantes imatges al cap que has de dir prou! rebovinar i tirar endavant a poc a poc per processar tota la informació que has produït en un moment.

Ràpidament apareixen imatges del que has viscut, de moments en colla per les muntanyes a la Cerdanya i al Montseny, de piques i rutes de xarrera, de rutes de sempre i la sensació que es té en fer una ruta per primer cop, d'incidents i moments difícils en els que has petat i moments en que t'has petat de riure en alguna caiguda o per qualsevol cosa, apareixen imatges de les meves rutes "Forest", sol, on sigui i només amb un mapa i hores per endavant per pedalar i a l'acte em vénen al cap olors de les diferents terres que trepitges, de les plantes de cada zona, paisatges humits del Montseny, de les Guilleries, de la vall de Sau i el Collsacabra, el Lluçanès, Els cingles de Berti... de com es veu la Plana desde tots aquests llocs, imatges de rutes per la cerdanya francesa, la serra del Cadi, Meranges o cap a l'altra banda, la vall de Camprodon, d'alguna ruta per la costa i la sensació que es té al pedalar per un corriol costaner mentre aquesta terra que tant m'agrada t'observa amb els seus ulls blaus.

m'agraden els camins que travessen pastures d'alçada, a la foto, travessant de la vall de Camprodon a la vall de Ribes.

De cop ém vénen imatges de com podràn ser les sensacions, si les lesions em respecten, al intentar dur a terme els "objectius" que m'havia marcat per aquest any, i la veritat és que ja m'hi veig i ja m'hi sento, i si, en són moltes ganes, i aquestes ganes són les que em faràn tenir menys fred avui i demà ( però a veure quan canvien l'hora), que em faràn aguantar aquell puntet més que és el que em farà millorar enlloc de dir per avui ja en tinc prou, ganes d'omplir fins a petar el meu cap d'imatges, de camins i sensacions noves i ganes de que no se'm posi el cul com el d'aquella noia, en fi, que si, que ja en són ganes, però aquestes sensacions i vivències seràn l'únic que m'emportaré (i amb aquesta crisi més) i crec que val la pena passar fred ara ja que faràn que disfruti més del que vindrà (m'he de consolar amb algo...)

Un moment en el camí on volto a les nits, no hi passa res a la foto, és que hi havia tanta boira que no es veia una merda, sort que havia acabat el que em tocava perquè vaig haver de parar i anar ben apoc a poc per veure el cami i no fotre'm dins un camp... a sota, de tornada a la civilització, ja amb els llums del carrer, potser la pija tenia part de raó amb lo de ja en són ganes, jejeje


I pel que fa a les dues rodes quan toquen a terra, doncs segueixo en aquest periode basal, ara ja en la segona mesada, on augmentaré alguns dies un 5% el marge de pulsacions i les hores sobre la bici ( i aviat em faltaràn hores). I el cap e setmana ha estat prou bé, m'he passat una mica del que tocava, però bé, dissabte ruta amb l'Edu i el Gerard, que s'ha escalfat i ha encarregat una cannondale flash! no la top ten però la de sota, sram x.o, lefty, rodes dt de 1550 gr, en fi, un pepinillo d'uns 9 kg molt rebaixables (tot i que ell no la tocarà), i el diumenge, ruta per carretera amb el Pepe, el Sixto i en Dani, on el Dani ens va deixar clar que és com un tren de mercaderies i ens va deixar a la resta mirant el pulsòmetre i mossegant el manillar per tal d'aguantar-nos de sortir als seus "atxassus", en fi molt riure per combatre la monotonia, que ja tocava...

Tornant a la normalitat...

Això és el que passa quan se't dispara la càmara del mòvil mentre pedales, no em demaneu com s'ha deformat la imatge perquè no ho sabria fer ni volent...

Passen els dies i tot i no fer massa res fora del normal, van passant cosetes... desde cap d'any que no escribia res així que posaré al dia aquest petit espai.
Vist els problemilles que vaig tenir la setmana passada amb el fang i la transmissió, tot fent un repàs vaig veure que les roldanes del canvi començaven a demanar el relleu, no diré que no les he portat més fotudes, però tinc el cassette que ja ha dit que és l'última cadena que aguanta i la veritat és que el tema ha guanyat finura, de la vella (dalt) a la nova( evidentment a sota) ja hi ha diferència ja...

En l'àmbit personal, com tothom, començem l'any amb propòsits, projectes, il·lusions i esperànces, ja s'anirà veient durant l'any com va tot perquè el que permet que moltes d'aquestes coses es facin i que molts projectes es puguin dur a terme, és l'economia i en aquest aspecte pinten bastos per bastant tots, però bé, es farà el que es podrà...
De moment, una altra part del upgrade per aquest any...potser només en queda un, és dificil tenir coses noves i no muntar-ho!!

I en l'àmbit de les dues rodes, doncs segueixo en el meravellós món del periòde basal, fet que em crea molts de dubtes, sobre si serà efectiu o no, si ho estic fent correctament, etc. Hi ha dies en els que he de mirar el pulsòmetre per veure que realment vaig al 70% perquè tinc la sensació d'anar rapidíssim, en les pujades, evidentment toca controlar molt i hi ha dies que dóna la sensació de que no tiraria ni pujant de voltes, no sé, és un periode molt extrany però que voldria fer correctament.
L'únic dia que vaig sortir amb la flaca a "carretera oberta" vorejant la Plana, i de seguida era altra vegada en camins asfaltats que comuniquen cases de pagès, fan por els cotxes, serà per passar-me el dia a la carretera treballant?

És el primer de molts anys en que intento planificar una temporada amb certs "objectius", ja que els altres anys arrossegava molèsties als genolls durant tot l'any i fèia por planificar massa per por a la decepció de no arribar-hi o de haver de deixar d'entrenar per dolor, espero que tot vagi bé, però de moment em sento bé i intentaré fer les coses bé encara que ara m'hagi de perdre alguna sortida que em feia il·lusió com aquest cap de setmana a la 3ª volta pel vallès, o sortides amb algunes de les cabres que ronden el Montseny (com enyoro les seves pujades!).
que lluny quedava el Montseny i les seves pujades...

El problema d'aquest periode, és que tot i viure a la Plana, de plana no en té massa i costa trobar recorreguts més o menys plans i constants per rodar dintre dels limits que toquen, tinc el meu recorregut per entre setmana a les nits però passar més de dues hores en un recorregut de 4 km gairebé és tanta tortura com el rodillo, i més amb els dies que ha estat fent ultimament així que m'he dedicat a voltar pels limits de la Plana per carretera, i he vist que no em trec la por dels cotxes de cap manera, i, crec que era dissabte, que vaig anar a fer el camí del carrilet de Girona a St Feliu de Guixols i tornar a Girona, 80 km sense passar del 70%, tot i això, vaig anar molt més ràpid del que em pensava. Ara tocarà tornar a la normalitat, poder fer 362 km de btt en 6 dies per molt que m'agradaria, no és normal amb el meu horari...
La veritat és que disposar d'un carrilet així en aquesta època i pel que toca fer és un luxe, la resta de l'any em moriria.

Per cert, aquesta és la nova machine del team Topeak-Ergon, deixen les Rotwild que m'encantaven, per les Canyon, a veure si mantenen els preus patrocinant un equipàs amb l'animal de l'Alban Lakata, campió del món de marató, la béstia parda de la Kalentieva, l'altre animal del Dave Wiens, 6 Leadville 100, el Kurschat, el Kerkove i la Looney, tots ells uns trossos d'atletes!

tal com havia de ser...

Doncs si, com acostuma a ser habitual acabo i començo l'any pedalant, però aquest any ha estat una mica diferent, lluny de fer rutes llargues per acabar i començar bé l'any fent el que més m'agrada, el fet de programar l'any amb uns "objectius" més o menys clars, els compromisos de dinars...i que la zona on visc, tot i que és digui Plana, de plana no en té massa, almenys per programar una ruta on més o menys es pugui rodar sense passar-te de voltes, han fet que fés sortides algo més curtes i sense sortir-me del previst i intentant ser molt constant el cadències i pulsacions, un penyazo vamos! però com tots diem, és el que toca...

De fet, si no fós perquè n'esperem un resultat que ens faci gaudir més del que ens agrada, poder pedalar més estona, més ràpid, més quilòmetres i poder disfrutar del patir a sobre la bici amb certa dignitat, el fet de rodar a aquests ritmes, no trobar cap ruta que lligui minimament amb el que hem toca fer, evitar pujades llargues i dures...fan que si els dies són tant lletgos com els d'aquests dies, inclús m'hagi d'obligar una mica a sortir, però bé, és el que toca... i quan no perquè fa solet com avui, doncs toca descans obligat perquè de les dues bicis no en va ni una, la de carretera, perquè no sé com vaig graduar el rodillo i s'ha desintegrat el pneumàtic del darrera en 4 dies i encara no n'havia anat a comprar cap, i la btt, ahir vaig trobar tant de fang i d'aquest tant enganxós que sembla ciment que hem van petar les dues roldanes del canvi, així que ha tocat fer "dissabte" i escriure una primera crònica per aquest 2011.

No faré balanç del passat 2010, tothom se sap el seu, ni faré propòsits per al 2011, tothom fa els seus, però si us desitjaré que sabeu tenir la tenacitat i la força de voluntat suficient per lluitar pel que us proposeu. Feliç 2011.