això ja s'acaba...

s'acosta tempesta però m'agrada pedalar sota aquests cels al capvespre, arribant a Sant Sebastià

Ara si que si, ja s'acaba l'època de poder sortir cada tarda a rodar una mica, almenys a mi per l'horari que tinc, i comença una llarga temporada de "rodillo", avorrit com ell sol, tot i que no tot és dolent,ja que en el rodillo acostumo a planificar més la feina a fer i probablement l'estona que hi sóc és més productiva i efectiva, però terriblement avorrida i perd l'essència del motiu pel que vaig amb btt, sortir a la muntanya.
llàstima de només portar el mòvil per fer fotos, i que no sóc bon fotògraf...el cel donava molt de joc...
Un cop a la Plana de nou, al final em vaig mullar...
Per altra banda, ara venen èpoques de cels rojos, de postes de sol espectaculars, de boires matinals, els paisatges de tardor, el montseny i el collsacabra enrogits i coberts de fulles i lo millor, sortir, encara que només sigui el cap de setmana sense passar calor, i encara que seràn pocs abans no haguem de sortir amb jaqueta i de llarg, ara venen els dies de manguitos i perneres que tan m'agraden, la fresqueta al mati, els mars de boira, el sol que no crema...i és que com no l'hi trobi la vessant positiva, després d'haver-me perdut dos mesos i mig de sol i bon temps per una lesió, aquest any aniré d'hivern a hivern i només de pensar-ho ja em mina la moral.
ja és aqui altre vegada...fins a cert punt l'enyoro sempre (una mica)
Pel que fa a la bici, aquesta setmana ha anat una mica extrany, dilluns una sortideta ràpida per estirar les cames, el dissabte havien acabat una mica carregades, i el dimecres i dijous vaig poder anar bé, sortides ja més curtes a causa de la falta de llum, però més intenses, i el divendres com sempre, descans. El dissabte havia quedat amb l'Edu i la Nuri per fer una sortideta tranquila, uns 40 km i prou, i jo volia sortir per el Montseny diumenge, ja que em permetia ser a dinar a casa i fer una sortida sense masses km però amb un desnivell important, però la veritat es que el divendres a la tarda els atacs de migranya que fa temps que no tenia van fer de les seves i vaig dormir molt poquet, dissabte vaig poder sortir, sense estar fi del tot però bé, i avui, la veritat és que m'ha pogut la mandra alhora de llevar-me, encara em noto el cap extrany, i he aprofitat per fer una mica de dissabte, això si, els remordiments per no sortir són grans, així que no descarto una escapadeta cap al tard, tot es veurà...